dimecres, 28 de novembre del 2012

Temps difícils, grans esperances?

Manifest del Grup impulsor de Nova Esquerra Catalana a les comarques gironines,
publicat al Diari de Girona (28 de novembre de 2012)

 

 
Ens toca viure temps difícils en una crisi profunda que afecta tots els àmbits de la societat.

Resulta extremadament greu que milions de persones visquin en la misèria o en els seus llindars, que milions de persones hagin perdut el seu lloc de treball, que milions de persones pateixin la inseguretat jurídica derivada de l’acció del seus representants. I resulta intolerable que les prioritats dels governs no siguin atendre aquestes persones, que les exigències dels poders econòmics prevalguin sobre les necessitats dels ciutadans i les ciutadanes.

És un frau democràtic que els governs elegits pel“poble sobirà” se sotmetin a les directrius de poders econòmics que només aspiren a la usura.

Els governs estan en crisi, i conseqüentment, també ho estan els partits. La situació s’agreuja quan els sindicats no saben respondre a una situació que els supera i als mitjans de comunicació els resulta molt car lluitar per la independència.

Els màxims responsables de la misèria moral i econòmica que ens aclapara són més forts que mai.

Han aconseguit l’hegemonia ideològica i el domini de l’economia europea i nord-americana. Han situat homes i dones de la seva màxima confiança al front dels veritables centres de poder. Han sotmès els governants escollits democràticament que, incomprensiblement, han acceptat el rol d’infligir dolor a aquells davant dels quals s’havien compromès solemnement a millorar el seu benestar. Estan a punt d’aconseguir l’hegemonia política total i el desmantellament de l’Estat de Dret i del Benestar.

Com hem pogut arribar fins aquí?

La resposta és senzilla: per la convicció, la perseverança, l’astúcia i la intel·ligència dels neoliberals i per la incompetència dels responsables socialdemòcrates europeus. No només ens han dut fins aquí Reagan, Thatcher, Bush o Aznar. També han contribuït amb molt de mèrit a la catàstrofe Clinton, Blair o Zapatero.

Hi ha un segon factor: la conversió de la política en espectacle. La perversió d’aquesta realitat és extrema, perquè uns i altres fan dels problemes dels ciutadans material per als combats dialèctics incruents que pretenen “només” dur a les cordes als adversaris, que els són imprescindibles, per tant han de continuar existint. Les victòries dels partits no compten com a solució dels problemes de la ciutadania, sinó com a derrotes dels contrincants als hemicicles.

La crisi a Catalunya és més greu perquè l’Estat al qual pertany, especialment els últims quinze anys, no li ha permès desenvolupar les potencialitats de les dones i els homes que hi treballen. La injustícia fiscal, el dèficit d’infraestructures i la marginació cultural són els aspectes més preocupants.

Cal la formulació d’un projecte reformista i transformador des de la renovació del pensament de tradició socialdemocràta pel desplegament de polítiqueseconòmiques i socials noves que aturin la destrucció en curs de la cohesió social. Per recuperar, reformant i revisant tot el que sigui necessari, l'estat de benestar que tant ens va costar construir. Per dissenyar, junt amb els progressistes europeus, els nous instruments i regulacions que ens tornin al camí de la creació de riquesa i d'ocupació a Catalunya, tot guanyant el nou equilibri imprescindible entre poder democràtic i poder econòmic.

En aquest context naixerà Nova Esquerra Catalana. Des de la consciència de les debilitats pròpies i de la fortalesa descomunal dels adversaris ideològics, econòmics, polítics i culturals, les dones i els homes que en formem part treballarem per elaborar la diagnosi més precisa de la realitat, per encertar en la localització dels problemes importants i dels urgents, per encarar-los amb energia i convicció, per aconseguir una organització radicalment democràtica i per presentar un projecte a tota la ciutadania -i molt especialment a les persones que s’han sentit abandonades pels partits- d’enfortiment de les institucions democràtiques per poder fer polítiques que afavoreixin l’equitat (l’austeritat no pot comportar mai la misèria d’una part de la població). Pel que fa al futur de Catalunya, el compromís és treballar amb rigor i respecte per a un referèndum amb una pregunta clara i per fer viable legalment allò que els ciutadans decideixin.

El país està a punt d'iniciar un viatge carregat d'incerteses que demanarà l'esforç i l'encert de tots; que exigirà unitat, responsabilitat compartida i representació adequada del país real, de la societat completa i diversa que avui constitueix Catalunya.

Des del grup impulsor de Nova Esquerra Catalana a les comarques gironines, invitem tots els ciutadans i ciutadanes que se sentin propers o identificats amb l'expressió del nou projecte polític de l'esquerra catalana a incorporar-s’hi obertament i de forma pública.

Pere Albertí, Josep Alsina, Joan Armangué, Joan Balada, Dolors Baltrons, Marlèn Barrull, Lioba Bové, Mariona Bru, Lluïsa Calvo, Josep Canals, Mita Castañer, Eduard Cienfuegos, Josep Gironés, Josep MªJofre, Jaume Masó, Esteve Llorens, Francesc Mayor, Imma Mira, Josep Mª Najes, Ramon Francesc Páez, Xavier Palmada, Francesc Paz, Isabel Pineda, Jordi Pla, Felip Pons, Josep Rodá, Sebastià Roig, Josep Rueda, Enric Sala, Josep Manel Sapiña, Salvador Sarquella, Joan Solana, Josep Teixidor, Josep Mª Tresserra, Ruth Turñe, Mª Amàlia Valls, Santiago Vancells (Grup impulsor de Nova Esquerra Catalana a les comarques gironines)



diumenge, 18 de novembre del 2012

L'Empordà vist per Joel González

Aquest és el títol del programa de TV Diàlegs sobre l'Empordà, que compta amb la participació de Joel González, primer or olímpic empordanès, i que podeu visionar clicant, a sota, sobre el títol.
 
 
 
 

dimarts, 13 de novembre del 2012

Sortir de la crisi, mantenir la inclusió social


La crisi que es va iniciar el 2007en el mercat financer dels USA, ha esdevingut una crisi econòmica que està afectant amb molta profunditat la major part dels països europeus. Una crisi que era el resultat de la desregulació del sistema financer s’ha traslladat al conjunt de l’economia.

La punxada de la bombolla immobiliària sobre la que països com el nostre havien mantingut el seu creixement  en va aprofundir i agreujar els efectes amb una destrucció imparable d'ocupació.

Com a conseqüència directa, la pràctica desaparició del crèdit, la reducció de l’activitat econòmica i la pèrdua de confiança dels consumidors, han provocat una important caiguda dels ingressos públics.

Els pressupostos públics no van poder evitar la generació de dèficits molt significatius ni l'augment del nivell de deute acumulat, posant en perill les prestacions de l’Estat del Benestar i el mateix model social europeu.

Les polítiques conservadores per fer front a la crisi econòmica, s’han fonamentat en el concepte d’austeritat i han consistit en retallades a la despesa pública, tot focalitzant com a objectius exclusius la reducció del dèficit públic i la disminució del deute acumulat.

El manteniment dels ingressos per la via de la reforma fiscal, només s’ha fet pressionant les rendes del treball o els impostos indirectes, el que comporta un empobriment  de les classes mitjanes i una significativa contracció de la demanda.

Una política tant més inacceptable en la mesura que no ha anat acompanyada d'una apel·lació proporcional a les rendes i patrimonis de major nivell, ni a les rendes de capital sobre els sectors que segueixen obtenint taxes de beneficis prou elevades.

En el mateix sentit es fa particularment escandalosa la lentitud  en  la definició i posta en marxa de la nova regulació dels mercats financers mundials, incloent la taxa sobre les transaccions financeres que el Parlament europeu porta tant de temps tractant  d’establir.

Els governs conservadors es refugien en l'escassetat de recursos públics per  disminuir les prestacions i la qualitat dels serveis públics bàsics, especialment en Sanitat i Educació, i posant en dubte el manteniment del sistema de Pensions.

A Catalunya i Espanya l’efecte de la crisi econòmica general està sent especialment impactant, degut a la dependència extrema que hi havia en relació al sector de la construcció i dels serveis de baix valor afegit en l’hostaleria i el turisme.

La recuperació de la industria i la consolidació dels serveis avançats i d'alt valor afegit han de ser elements centrals d'una política activa de creixement que el govern actual no ha sigut capaç de promoure fins ara.

Els nivell d’atur  són socialment insostenibles, quan ultrapassen el 25 per cent de la població activa i superen el 50 per cent entre els joves que busquen la seva inserció laboral.

Els processos d’exclusió social cada vegada són més notoris i fenòmens  com els dels desnonaments, en són la seva plasmació més dramàtica, sense que des dels àmbits governamentals s'hagi fet, fins ara mateix, res per a pal·liar-ho.

La reforma laboral implantada, no ha servit  per generar ocupació, sinó per abaratir acomiadaments, augmentar la precarietat laboral i per baixar el nivell de salaris, fent la funció de millora de la competitivitat que en crisis anteriors havien assumit  les devaluacions de la moneda pròpia.

Tot i la complexitat i dificultat d’una situació de crisi que no té respostes senzilles, no es trobarà la sortida ni es recuperarà el camí del creixement econòmic amb les polítiques d’austeritat actuals. No és més que dolor inútil.

Calen noves polítiques reformistes  per fer front a la situació i invertir la tendència empobridora. Com ho avalen les experiències d’alguns països, calen polítiques públiques expansives que fomentin l’activitat econòmica i l’ocupació, com a única forma de recuperar  la demanda agregada que va estretament lligada  a una dinàmica de creixement.

Un component imprescindible d'aquesta política fiscal progressiva ha de ser l'aportació de nous ingressos per part dels sectors de rendes i patrimonis més alts, una aportació que en volum absolut potser no sigui suficient per compensar els dèficits actuals dels nostres pressupostos públics, però que és condició necessària per seguir demanant qualsevol esforç als treballadors i classes mitjanes que ja porten cinc anys suportant majors càrregues  fiscals  i creixents renúncies socials.

I això no és incompatible amb l'aplicació de criteris intel·ligents de desgravació fiscal per aquells empresaris o inversors que dediquin recursos avui ociosos o beneficis no distribuïts a la creació d'ocupació verificable i estable.

En aquest entorn carregat d'incerteses i amb unes institucions europees que no saben superar el condicionament negatiu que imposa l'hegemonia conservadora personalitzada per l'Alemanya d'Angela Merkel, s'entén la resposta ferma i pacífica de la ciutadania, convocada per una jornada de  mobilització general el proper 14 de Novembre.

Però la resposta no pot esgotar-se en una sola jornada de protesta ni en la pura denúncia o crítica frontal de les polítiques conservadores dominants. Des de les posicions i organitzacions que es reclamen dels valors de progrés i equitat social, és urgent adoptar línies de proposta i oferta de corresponsabilitat efectiva en el necessari procés col·lectiu de sortida de la crisi.

Els governs, tampoc el de la Generalitat, no poden deixar  de sentir-se interpel·lats. No n'hi ha prou amb desqualificar les protestes i reivindicacions. Els governs, també el de la Generalitat han de convocar a la societat real, als empresaris i treballadors de sector, de cada comarca amb l'objectiu d’iniciar el camí de la recuperació econòmica i de configuració del nou model productiu que ens haurà de definir en la Catalunya Estat que tots diem voler construir.

És hora  que els diners reservats, amagats o immobilitzats es transformin en inversions productives i en creació de llocs de treball.

I la societat, empresaris i sindicats en primer terme, ha de mostrar-se capaç d'afegir iniciativa creadora i esforç compartit, ha d'oferir acompanyament i suport actiu per estimular el retorn a la superfície d'aquests recursos financers i de capital productiu que avui segueixen esperant, absurdament, l'arribada d'un nou període de creixement que, de fet, tenen a les seves mans els mateixos agents econòmics que avui el bloquegen o ajornen.
 
Eduard Alonso, Joan Armangué, Josep Mª Balcells, Josep Burgaya, Dolors Collell, Ernest Maragall, Maria Àngels Oró, Àlvar Roda, Jordi Serra, Quildo Serrano, Gemma Serrasolsas, Patrícia Silva, Joan Solana i Xavier Vidal (Grup impulsor de Nova Esquerra Catalana).
 
Article publicat a El Punt/Avui (13 de novembre de 2012)

 

 

dissabte, 10 de novembre del 2012

Trobada d'adherits de Nova Esquerra Catalana a Banyoles

Una cinquantena de persones han assistit a la trobada d'adherits de Nova Esquerra Catalana a les comarques gironines. L'acte s'ha celebrat a l'Ateneu de Banyoles i ha comptat amb la participació d'Ernest Maragall que ha presentat l'organització i el grup impulsor a les comarques de Girona.







 
El grup impulsor de Nova Esquerra Catalana (NECAT) compta amb més de 50 adherits amb representació a totes les comarques gironines. Els assistents han participat en un debat sobre les noves formes democràtiques, els nous valors de l'esquerra i el nou llenguatge que ha de permetre desbordar l'actual marc organitzatiu dels partits.

Una de les opinions majoritàries ha estat la necessitat d'establir un bloc ampli d'esquerres amb aspiració i vocació majoritària i de govern. A l'hora, també la necessitat d'iniciar un procés de construcció de missatge reformista. "Governar és transformar, no només gestionar" ha apuntat Ernest Maragall.
 
La trobada promoguda per Joan Solana, Joan Armangué i Eduard Cienfuegos, com a impulsors de Nova Esquerra Catalana a les comarques gironines ha comptat amb l'assistència de persones professionalment molt diversa i de molts àmbits: treballadors, metges, professors, geògrafs, funcionaris de l'administració local, professionals liberals, aturats, jubilats, estudiants i exregidors d'ajuntaments gironins com l'exalcalde d'Olot Lluís Sacrest.