dimecres, 30 de novembre de 2016

Cambra Agrícola de l'Empordà. Arquitectura, economia i societat

Brau Edicions (novembre, 2016)

Autors del llibre: Joan Armangué, Joan Falgueras i Albert Testart


A partir d'avui a les llibreries


 
El llibre ens presenta un detallat i documentat recorregut per la vida d’una institució creada pels sectors més dinàmics i moderns de la burgesia agrària empordanesa a principi del segle XX. La Cambra responia a les necessitats econòmiques i al projecte polític d’una ciutat i d’una comarca en plena expansió. Responent a aquestes inquietuds, obriren delegacions i sucursals més enllà dels seus límits geogràfics (Girona, Palafrugell, Hostalric i Santa Coloma de Farners) fins a assolir un lideratge en tota la demarcació gironina. Però també, amb visió de país i d’influència al més alt nivell, nomenaren representants a Barcelona i a Madrid.
El llibre identifica la totalitat de les personalitats involucrades en el projecte de construcció d’aquesta eina per al progrés agrari empordanès a partir d’una breu biografia de cadascú. Un llistat que ens permet observar la seva transversalitat ideològica i professional. Des de grans hisendats terratinents fins a diversos professionals del sector, així com s’entreveu un ric ventall ideològic: des de conservadors fins a republicans. Entre els més destacats: Eusebi de Puig, Lluís Mª Jordi i Carles Jordà.
Una de les actuacions més remarcades de la Cambra i que tindrà una visibilitat dins la configuració urbana figuerenca, serà la construcció d’un interessant edifici modernista a la Rambla que serà la seva seu institucional. L’anàlisi del procés d’edificació, els seus promotors i les negociacions amb els diferents ajuntaments, és per si mateix un exemple de la importància que tingué la Cambra, i del seu potencial, a la Figueres de la primera dècada del segle XX.
Un edifici d’indubtable interès i valor arquitectònic, paral·lel a l’impuls urbanístic de tombants de segle que viu la ciutat. Una construcció que sobreviu a la fi institucional de la Cambra al 1939, però que no pot superar els canvis que impulsà el franquisme local als anys seixantes davant d’una completa indiferència a tots nivells. Serà derruït al 1968.
Un altre element d’estudi serà el Butlletí que edita la Cambra i que al llarg de més de dos-cents números permet analitzar i interpretar de forma detallada la vida interna de la institució, els seus projectes, la seva activitat, la seva expansió, però també, finalment, el seu estancament. Entre els capítols a destacar cal assenyalar el referit a les obres hidràuliques, el famós pantà de Crespià, i el dels diferents projectes d’infraestructures de comunicacions i transport a nivell comarcal: ferrocarrils i carreteres.


SUMARI:

Pròleg.  PERE GIFRE


La (des) construcció d’un projecte social i econòmic per a l’Empordà. ALBERT TESTART
  • El camí cap a la Cambra Agrària
  • La fundació
  • L’expansió territorial
  • Activitats i serveis
  • L’impost de consums
  • El suro, el vi i l’oli
  • Obres hidràuliques
  • Infraestructures de comunicacions
  • Política de foment comarcal
  • El món educatiu
  • La ideologia pairalista
  • Els anys de la dictadura
  • Els anys republicans
  • Conclusions


La Cambra d'Azemar i la transformació arquitectònica de la Figueres del S.XX". JOAN FALGUERAS 
  • Propòsit
  • El lloc del Saló de la Placeta
  • Figueres i Azemar en el contex de l'arquitectura catalana del canvi de segle
  • L'ofici d'arquitecte en la construcció de la seu de la Cambra
  • El final de la Cambra en el context cultural de mitjan segle



(Des) construcció d'un edifici modernista. JOAN ARMANGUÉ
  • La primera Junta Directiva, l’impulsora de la construcció de l’edifici modernista
  • Del carrer de la Barceloneta a la placeta de la Rambla
  • Inauguració del nou edifici per les Fires i Festes de la Santa Creu de 1901
  • De l’intent de compra de l’edifici a les pròrrogues del contracte d’arrendament
  • Una subhasta pública amb polèmica
  • El silent camí vers la destrucció de l’edifici modernista
  • De la indiferència ciutadana a la ironia de Carles Fages de Climent
  • La destrucció d’un edifici com a efecte sensibilitzador d’una ciutat adormida
  • Recuperar la memòria d’un casal abundós de petita història
  • Directius de la Cambra Agrícola de l'Empordà (1900-1939)
 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada