dilluns, 24 de desembre del 2018

Exposició "Rafael Ramis, mestre vocacional"



Exposició Finestra a...


RAFAEL RAMIS, 

mestre vocacional
 

Del 15 de desembre de 2018 al 6 de gener de 2019
al Museu del Joguet de Catalunya
Carrer Sant Pere, 1 FIGUERES




Rafael Ramis Romans (Figueres, 1880-1936) va ser mestre, polític republicà i socialista, periodista, activista cultural, sindicalista, defensor del català i promotor del catalanisme.

Mestre vocacional, va començar la seva tasca com a docent al Col·legi Ramis de Figueres al costat del seu pare, Joan Ramis Reig. Després de la mort d’aquest, Rafael Ramis va assumir la direcció del centre i en va guiar la modernització. L’adaptació del Col·legi Ramis als nous corrents pedagògics va convertir-lo ben aviat en un referent com a impulsor d'un model innovador d'escola laica a Figueres. Així mateix, el centre va promoure i va normalitzar l’ensenyament en català.

El Col·legi Ramis va adquirir un gran prestigi educatiu a la ciutat i a tota la comarca. El 1921 l’escola de Ramis va passar a dir-se Col·legi Empordanès, denominació ja en català d’acord amb la llengua amb la qual es feien les classes. Durant l’exili de Ramis a París, a causa de la dictadura de Primo de Rivera, el Col·legi Empordanès va ser gestionat pel mestre Josep Pey, que ja treballava a l’escola.

Home de valors i ideals, mestre vocacional per a qui la política i la pedagogia eren activitats complementàries, Rafael Ramis va treballar al servei del republicanisme, del socialisme i del catalanisme. Malgrat tota la seva feina, la figura i l’obra de Ramis són poc conegudes.

Amb aquesta exposició de petit format d’alguns dels materials documentals del Fons Rafael Ramis Romans donats per la família al Centre de Documentació i Arxiu, el Museu del Joguet de Catalunya vol donar a conèixer la figura i la trajectòria de mestre de Rafael Ramis. L’exposició s’afegeix a l’aparició del llibre Rafael Ramis (1880-1936). Catalanista, republicà, socialista i maçó, de Joan Armangué, publicat recentment per edicions Cal·lígraf per reivindicar Ramis i la seva obra.


Empordà (24.12.18)

diumenge, 23 de desembre del 2018

Ressenya del llibre sobre Rafael Ramis, Annals de l'IEE (2018)


Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos (AIEE), vol. 49 (2018)
HISTÒRIA, ART, MÚSICA, ACTUALITAT 

Rafael Ramis (1880-1936). Catalanista, republicà, socialista i maçó
Autor: Armangué, Joan
Figueres, Edicions Cal·lígraf, 2018, 273 p.



Tot i que per a alguns figuerencs i algun empordanès el nom de Rafael Ramis i Romans pot ser conegut, el seu  nom és una nota a peu de pàgina a la història de la Catalunya contemporània. Potser la seva etapa a l’Ajuntament de Figueres, o tal vegada el seu vessant com a pedagog, o fins i tot la seva relació amb Dalí,   Miravitlles, Francesc Macià o Josep Pla, podria portar a la memòria el seu nom. Però el cert és que Rafael  Ramis és un gran desconegut i un nom oblidat dins la nostra història. 
El també figuerenc Joan Armangué, en la seva faceta d’historiador i escriptor, es va topar un dia amb aquesta  figura que, amb el temps, es va fer recurrent vinculada a diferents aspectes de la història de la capital   empordanesa. Amb l’aprofundiment en la recerca, Armangué va percebre la riquesa del personatge que anava, precisament, més enllà d’aquelles notes a peu de pàgina puntuals i que dimensionaven el personatge com una figura profunda i rica. En efecte, Rafael Ramis va ser mestre, periodista i activista cultural i també va tenir una dimensió política que el van portar a ser regidor republicà i socialista i tinent d’alcalde a  l’Ajuntament de Figueres, sindicalista i un gran promotor del catalanisme, sense oblidar en cap moment un aspecte fonamental de les seves conviccions com és el laïcisme convençut.
El resultat de les investigacions de Joan Armangué en diferents arxius (també entre la documentació de la família Ramis) és el llibre Rafael Ramis (1880-1936). Catalanista, republicà, socialista i maçó, publicat per l’editorial figuerenca Edicions Cal·lígraf. El títol del llibre ja ens dona una idea de la polièdrica personalitat de Ramis, i el mateix Armangué indica que, “si volguéssim sintetitzar la personalitat i la trajectòria de Rafael Ramis en poques paraules, correríem el risc d’escapçar la profundidat i la riquesa de tot el que representa”. 
La lectura del llibre, d’una redacció rigorosa i tanmateix amena i didàctica, ens permet dimensionar la figura de l’intel·lectual que fou Ramis, i com la seves accions i compromisos responen en tot moment les seves conviccions i els seus valors. El seu laïcisme convençut el porten a manifestar-se públicament en contra de la vinculació del món eclesiàstic amb la cosa pública, ni que sigui en les participacions de representants municipals en cerimònies religioses. De la mateixa manera aquest laïcisme, sumat a la defensa de la llibertat de consciència i la igualtat entre les persones, el porta de manera inevitable a l’ingrés en la maçoneria durant el seu exili a París entre els anys 1923 i 1930 com a conseqüència de la repressió derivada de la dictadura de Primo de Rivera.
Tres van ser les ciutats que van acollir, preferentment, Rafael Ramis. La seva ciutat natal de Figueres, on es desenvolupà com a mestre i pedagog i també, en el seu vessant públic com a regidor a l’Ajuntament i, encara, com a president de Casino Menestral o promotor de l’Orfeó Germanor Empordanesa i periodista fundador i director de l’Empordà Federal.
Amb el cop d’estat del general Primo de Rivera l’any 1923, els regidors del consistori figuerenc van ser cessats i Rafael Ramis fou detingut i empresonat, com també ho foren altres ciutadans com Jaume Miravitlles, Martí Vilanova i Salvador Dalí, i després emprengué el camí de l’exili, que l’abocà a dificultats econòmiques, però també a un activisme constant i vigorós que el portà a ser un dels homes de confiança de Francesc Macià i a participar en els fets de Prats de Molló.
El retorn a Barcelona es produí el 1930, on continuaren les dificultats per a guanyar-se la vida i també aquella constant lluita social i cultural, en els eixos vitals del republicanisme, el socialisme (a la Unió Socialista de Cata- lunya i treballant per la unitat dels partits obrers) i el laïcisme. Però l’agreujament de la seva malaltia pulmonar condicionà la seva vida, fins a la mort el 3 de gener de 1936, amb tot just 55 anys.
El volum escrit per Joan Armangué ens permet recuperar una figura oblidada de la història (local, però, sobretot, nacional) i copsar la dimensió de la seva figura i tot l’entorn polític, social i cultural de l’època. De  manera encertada, Armangué ens ofereix, als apèndixs del llibre, un seguit d’articles de Ramis i sobre Ramis  que complementen el dibuix d’aquest figuerenc tant des de l’àmbit local com nacional i europeu.
Ramon Moreno

La presentació del llibre sobre Rafael Ramis, a Castelló d'Empúries, en un reportagte d'Empordà TV

La presentació del llibre Rafael Ramis (1880-1936). Catalanista, republicà, socialista i maçó (Edicions Cal·lígraf), amb el periodista i escriptor Sebastià Roig, al convent de Santa Clara, organitzat per la Biblioteca Ramon Bordas de Castelló d'Empúries, en un reportatge d'Empordà TV (dia 20 de desembre de 2018)


Reportatge a Empordà TV




Afegeix la llegenda

dilluns, 17 de desembre del 2018

Mestres republicans empordanesos


Més enllà del posicionament ideològic dels mestres, la taula rodona amb David Pujol i Rosa M. Moret fou el marc per a parlar d’una etapa d’introducció dels nous corrents pedagògics, des de mitjans del XIX  fins a la Segona República. En paraules de Salomó Marqués «Tot aquest clima renovador viscut intensament pels mestres públics de les comarques gironines arribarà al seu punt culminant durant la República, quan les autoritats catalanes i, també, les del govern central, promulgaran les lleis necessàries i no escatimaran esforços econòmics per fer realitat el que se n’ha anomenat “La República dels Mestres”».
Molts foren els noms, des d'Antoni Balmanya fins a Josep Pallach, com a referents de la renovació pedagògica  impulsada des de l'Empordà, que els ponents destacaren per la seva contribució a l'educació.
Com a conclusió, des de la restauració de la democràcia s’han fet molts homenatges a alguns mestres republicans, sobretot, a pobles i, també, a iniciativa de comissions d’exalumnes, però, encara, ens resta pendent recuperar molts noms d'homes i dones, individualment i com a col·lectiu. Un deute públic que com a societat empordanesa els hi devem, pel seu mestratge i compromís pels nostres pobles i pel País.





divendres, 14 de desembre del 2018

A Girona, reivindicant la memòria de Rafael Ramis

La presentació del llibre Rafael Ramis (1880-1936). Catalanista, republicà, socialista i maçó (Edicions Cal·lígraf), ahir, a la Llibreria 22 de Girona, acompanyat per Quim Nadal, fou el marc per posar d'exemple la militància activa, tant en l'àmbit polític, cívic, social i cultural, de Rafael Ramis i el seu combat pel catalanisme, el republicanisme i el socialisme. Després d'un llarg silenci, reivindicant la seva memòria per rescatar-lo de l'oblit.






Honorant els mestres

Article d'Eva Vàzquez a El Punt Avui (13.12.2018) sobre els actes del dissabte 15 de desembre al Museu del Joguet de Catalunya. A partir del llibre de Rafael Ramis (Edicions Cal·lígraf)) i de l'exposició de petit format que el Museu li dedica, honorem als mestres republicans empordanesos, amb David Pujol i Rosa Maria Guillamet. Una inicitiva per saldar col·lectivament el deute públic envers el mestratge i compromís de molts homes i dones, rescatant de l'oblit a molts d'ells, que feren possible la 'República dels Mestres'.





dijous, 6 de desembre del 2018

La política i l'acció transfronterera catalana a debat


Llegat Pasqual Maragall

Resum del seminari celebrat a la UdG (30 Novembre 2018 )


La Fundació Catalunya Europa ha presentat el seminari “La Política i l'acció transfronterera catalana a debat” amb la participació d’acadèmics i representants de diverses institucions públiques i sindicats amb l’objectiu de posar sobre la taula l’estat de la cooperació transfronterera a diferents escales.
El director del departament de Geografia de la UdG, Joan Vicente, i el President de la Comissió executiva de la FCE, Francesc Colomé han donat la benvinguda als assistents i ambdós han coincidit en la necessitat de reflexionar i aportar pensament en els moments actuals. Francesc Colomé també ha fet esment a l’informe publicat aquest any per la FCE “Europa en l’horitzó: Barcelona i Catalunya en l’articulació i la construcció europea” de Javi Martin que justament parla del pensament i l’acció de Pasqual Maragall en les relacions transfrontereres i en destaca l’actualitat de les seves idees sobre la necessitat de cooperar entre els territoris per sobre de les fronteres, just en els moments que estem vivint a Europa.
Mita Castañer, directora de la càtedra de Geografia de la UdG ha estat l’encarregada de moderar els ponents de la primera taula de debat: “La construcció d’un espai transfronterer a diferents escales”, amb l’objectiu de reflexionar i pensar com han de ser les relacions transfronteres en una escala intermèdia i quines sinèrgies i col·laboracions són necessàries en aquest marc europeu.
En aquesta taula ha intervingut Xavier Bernard-Sans, director de l’Euroregió Pirineus Mediterrani (EPM), que ha parlat del canvi estratègic que ha dut a terme aquesta institució, no només a través del canvi de seu física a Perpinyà, sinó també amb l’elaboració d’un nou full de ruta on es reforça la identitat euroregional i de més proximitat amb la ciutadania així com també l’elaboració d’una proposta més ambiciosa ampliant els àmbits d’interès a salut i biotecnologia, turisme, aigua i agroalimentari.
Bernard-Sans ha presentat l’EPM com una euroregió específica i d’un pes especial comparada amb altres euroregions i per això creu que és l’eina ideal perquè políticament des de Catalunya es pugui mirar més enllà i poder presentar-se a Europa amb més força, tant per número d’habitants com de PIB.
Acte seguit, Rafel Giménez Capdevila, responsables de projectes internacionals de la secretaria d’Afers Exteriors de la Generalitat ha presentat breument les novetats en polítiques de veïnatge a diferents escales en les que es treballa des d’exteriors actualment. També ha fet un repàs dels instruments jurídics creats per a la cooperació transfronterera, a partir del 1995 amb el tractat de Baiona i el 2006 amb la AECT (agrupació europea de cooperació territorial) que és la figura jurídica que permet construir els projectes concrets, com el que ha fet possible l’Hospital de la Cerdanya. Giménez Capdevila també ha presentat una comparativa en l’estructura institucional i administrativa entre Espanya i França per mostrar el diferent pes que tenen els ens administratius d’un estat i l’altre i les asimetries que posteriorment dificulten la cooperació.
Javi Martin, geògraf del dept. de Geografia de la UdG i autor de l’informe publicat per la FCE, ha destacat alguns punts exposats a l’estudi que ajuden a entendre el per què algunes d’aquestes idees defensades per Pasqual Maragall són encara vigents. En una segona part Martin ha presentat algunes idees i reflexions sobre el futur de la cooperació treballades des d’un punt de vista acadèmic, a partir d’uns gràfics que mostren l’asimetria en la cooperació transfronterera pel que fa a la participació de projectes europeus. Com a propostes de futur es planteja repensar el paper de les grans ciutats en el marc de l’Euroregió i en aquest sentit creu que des de Barcelona es pot tenir un paper i una veu més rellevant en temes de cooperació transfronterera. També a nivell d’Eurodistricte s’hauria de plantejar si cal un reglament que li doni un reconeixement i que defineixi com s’ha d’articular i pugui resoldre problemes diaris en els que es troben els municipis transfronterers com el transport o la seguretat.
Treballant en el mateix nivell que l’Eurodistricte s’ha donat peu a la taula de debat següent “Del bulevard dels Pirineus a l’eurodistricte: present i futur de la cooperació transfronterera a les comarques gironines” amb Joan Armangué, delegat de la FCE a l’Empordà com a moderador. Ha obert el debat Josep Puigbert, director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, que ha parlat de la  complexitat habitual de funcionament dels organismes que es creen, com és el cas de l’eurodistricte, i la necessitat de repensar en una gestió més eficaç així com una voluntat política de tirar endavant aquesta cooperació. També ha fet esment d’alguns problemes en els que es troben diàriament els municipis i habitants de territori transfronterer, un dels casos més paradigmàtics és els dels bombers d’una banda i l’altra de la frontera, que tenen grans dificultats per cooperar en l’extinció de focs fronterers.
Tot i aquestes dificultats, Puigbert afirma que cal pensar la frontera com un espai d’oportunitats. En l’actual Europa dels Estats, diu Puigbert, la zona transfronterera és la “zona zero” i això implica abandonament davant dels problemes que sorgeixen: “desapareixen les fronteres físiques però sorgeixen les barreres o fronteres administratives”.
Segons Puigbert seria necessari un règim que es pugui aplicar per totes les parts transfrontereres europees. Cal fer una diagnosi de problemes, i posar solucions creant uns estatuts propis, que evitin canvis dràstics entre un costat i l’altre de la frontera.
El segon ponent de la taula, Pierre Place, president del Consell Sindical Interregional Pirineus-Mediterrània ha parlat de la perspectiva social d’aquesta cooperació transfronterera a través de les organitzacions socials i sindicals com és PIRIMED. En primer lloc ha fet una descripció de l’organisme que representa i del perfil de l’assalariat transfronterer, que és diferent depenent del costat de la frontera.
També ha fet una valoració de la situació actual de l’assalariat a nivell d’Europa, denunciant la precarietat que en part es genera amb el “dumping laboral” i la necessitat de redreçar aquest fenomen perquè tothom jugui les mateixes regles del joc. En aquest sentit ha explicat un projecte europeu en el qual PIRIMED en forma part amb l’objectiu de fer un estudi a fons sobre la situació transfronterera pels treballadors i elaborar un document de propostes concretes que puguin facilitar i millorar-ne la mobilitat sense que això impliqui una precarietat social.
Finalment, l’Alcaldessa de La Jonquera, Sònia Martínez, ha reiterat bona part del que Josep Puigbert ja havia avançat sobre els problemes en els que es troben sovint des de l’àmbit local amb la cooperació transfronterera i la necessitat clara d’una voluntat de les persones i des de la política per dur a terme aquesta cooperació. En aquest sentit, posa com a exemple d’èxit en cooperació transfronterera el projecte del Museu de l’Exili tot i les dificultats en les que s’han trobat. Martínez creu que a nivell local es fa força feina en projectes interregionals que serveixen sobretot per fer aquest intercanvi necessari a banda i banda per conèixer-se, però perquè això passi cal primer de tot voluntat. Ha esmentat alguns dels problemes diaris en els que es troben municipis com el seu, com el del transport escolar o les comunicacions i la necessitat de buscar una solució conjunta.
Per cloure la jornada, Jaume Feliu, el delegat del rector pel territori de la UdG, ha fet unes paraules de resum i tancament, en el que tots els participants han acordat la necessitat i importància d’aquest tipus de debats per tal de treballar conjuntament des de diferents àmbits (administració, entitats socials, universitats, etc.) i poder donar l’espai per les reflexions, detectar problemes i aportar solucions. En aquest sentit, tant des de la Fundació Catalunya Europa i com des de la Universitat de Girona han afirmat que és un tema d’especial interès en el que continuaran treballant.