tag:blogger.com,1999:blog-65832384170110938902024-02-19T10:38:00.210+01:00Joan ArmanguéJoan Armanguéhttp://www.blogger.com/profile/14810076210478563030noreply@blogger.comBlogger317125tag:blogger.com,1999:blog-6583238417011093890.post-28185117356091414342021-12-20T11:47:00.014+01:002021-12-20T11:54:28.594+01:0012 opinions sobre Històries d'alcalde<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhdrwRXa-G9rzKObZPBOW-w4-j9KvmD-drKRf5je3Lra93OXZLgnnpaKu1tB3Q5rIInT03wXgneysGxX3s1xAOoSscDsSzlrUaIb8TDodvqWbrFe8qc841rLuuMAD3f-zPWv4ifXGUzorNKJP77cHH6W6GG9BeGW16141-C1bEligAbzJSYAlmG8GDB3w=s963" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="227" data-original-width="963" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhdrwRXa-G9rzKObZPBOW-w4-j9KvmD-drKRf5je3Lra93OXZLgnnpaKu1tB3Q5rIInT03wXgneysGxX3s1xAOoSscDsSzlrUaIb8TDodvqWbrFe8qc841rLuuMAD3f-zPWv4ifXGUzorNKJP77cHH6W6GG9BeGW16141-C1bEligAbzJSYAlmG8GDB3w=w640-h150" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjTo9N6Es-2cq4UyOAERGxGQRZpP9B0OMsWIEZtHKd3HQhvDmWwPHnUoXoEtI5f6jWCaMpyi9g5X3IeAqIQPOzAPT3SJkMj1GjOhhEqTvW6l70ni9GgGfD5fdb-gDswGsQ6kVCwPWeWlfcalDbTNUI-fMjCCQgNHqdIetqr2AFYmaihNmM3DgKHD4pCWA=s966" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="229" data-original-width="966" height="152" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjTo9N6Es-2cq4UyOAERGxGQRZpP9B0OMsWIEZtHKd3HQhvDmWwPHnUoXoEtI5f6jWCaMpyi9g5X3IeAqIQPOzAPT3SJkMj1GjOhhEqTvW6l70ni9GgGfD5fdb-gDswGsQ6kVCwPWeWlfcalDbTNUI-fMjCCQgNHqdIetqr2AFYmaihNmM3DgKHD4pCWA=w640-h152" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg3LAG4zXS-vVJ-iJdLQ0bjMkApamTJh87AOjmfCsf-a4qPx687bjp4MOEHHJeeUOOPr3d9pyNrZ7ij1IgubjL6cUbrxbfzFNjRoUKyXwylT1yhJQ6YcvtufRpMbxwi7f0mmVrJGrvFNCSItnD5F0WvFna9QYteOBfRiEMtWBWk0UX7vKk5Os46oJmPzQ=s966" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="227" data-original-width="966" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg3LAG4zXS-vVJ-iJdLQ0bjMkApamTJh87AOjmfCsf-a4qPx687bjp4MOEHHJeeUOOPr3d9pyNrZ7ij1IgubjL6cUbrxbfzFNjRoUKyXwylT1yhJQ6YcvtufRpMbxwi7f0mmVrJGrvFNCSItnD5F0WvFna9QYteOBfRiEMtWBWk0UX7vKk5Os46oJmPzQ=w640-h150" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi7P14JHGxwA9n9W_HIYuCvp1TdJ_2uU5C6pJnKt6JSPl1q_quGf4WWDeiY91SS325zkp3nOH7USy88CiHRVW3ZtXyouBspL7qN1knG66Ec2thTjnsyNAql2aaLV9vwN-m3rXeGZ2UbNCmRf1_2_lTxL4r_lw4QdS_1fg2zI4Com6snz694-mi5NROp2w=s963" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="227" data-original-width="963" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi7P14JHGxwA9n9W_HIYuCvp1TdJ_2uU5C6pJnKt6JSPl1q_quGf4WWDeiY91SS325zkp3nOH7USy88CiHRVW3ZtXyouBspL7qN1knG66Ec2thTjnsyNAql2aaLV9vwN-m3rXeGZ2UbNCmRf1_2_lTxL4r_lw4QdS_1fg2zI4Com6snz694-mi5NROp2w=w640-h150" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgE14nvgL4qxJ2iR8Tgzngi5ziMnoSCXK-sLU3RKS7SgPvnvZ8ZexhA7muzDWRjvbXQwxd3xE17MBlMRm8p9mg7Ku-mqw2NQ7CGuEeiBB6Kg_sj5TVkhv2Ym7S3enxdskK0Reeyic9nbF7N7fwfJ1TycQy4CYVWBzjR6snAzJgnJHZBTqfsOU7R6xW4xQ=s965" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="230" data-original-width="965" height="152" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgE14nvgL4qxJ2iR8Tgzngi5ziMnoSCXK-sLU3RKS7SgPvnvZ8ZexhA7muzDWRjvbXQwxd3xE17MBlMRm8p9mg7Ku-mqw2NQ7CGuEeiBB6Kg_sj5TVkhv2Ym7S3enxdskK0Reeyic9nbF7N7fwfJ1TycQy4CYVWBzjR6snAzJgnJHZBTqfsOU7R6xW4xQ=w640-h152" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjDDI_xtWrRqkmYGqRJuZ1LpbKWehfkg9fc2uZbptmQvOWtacmDXR_b_OXQUrCqe5FFuo4x290sgvOe45JjTULTFYUpbx2ranZCsEHq9BxqqJCB9g2rr9p0NT-VDj5zJ98BhS-AlEvlvxjITijh2ACSDDcB8AzykXlSstrnqtaeBRJG1RQmd6f3rY0Ssg=s963" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="229" data-original-width="963" height="152" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjDDI_xtWrRqkmYGqRJuZ1LpbKWehfkg9fc2uZbptmQvOWtacmDXR_b_OXQUrCqe5FFuo4x290sgvOe45JjTULTFYUpbx2ranZCsEHq9BxqqJCB9g2rr9p0NT-VDj5zJ98BhS-AlEvlvxjITijh2ACSDDcB8AzykXlSstrnqtaeBRJG1RQmd6f3rY0Ssg=w640-h152" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh418fuanEUB7ZfOPGrGc_cGVjdCKWiZiYx2W6LxRgTfrzG4Iul3vmNtM_brMQb3-2CWMT4mt-WHadGqPwU3A3gBW6Lnd5uDchpDOXIlsQcQflLMWAN-D9boN4NKVLzx4JAsJpsj9B2u2y286jsKjkxOQwzi16v8weVm8fuI5DozFASQiP8aBMQ9khjhQ=s963" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="225" data-original-width="963" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh418fuanEUB7ZfOPGrGc_cGVjdCKWiZiYx2W6LxRgTfrzG4Iul3vmNtM_brMQb3-2CWMT4mt-WHadGqPwU3A3gBW6Lnd5uDchpDOXIlsQcQflLMWAN-D9boN4NKVLzx4JAsJpsj9B2u2y286jsKjkxOQwzi16v8weVm8fuI5DozFASQiP8aBMQ9khjhQ=w640-h150" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjicMjbFT6nXBvoVuvaz1zDU30e0uDxvbN1j669fpbe63CHBIx8GRDSipAIYqEMRJ1Zu2Ksvmq7lpDbsYq8XLD9vDrlaDQXd3iC1G73nn2QH5l8jwcYW7UHwyYyYVFlCsFzGj5zzMvdWvcf9teuTpHz2lUPTe96jlPcCROjeOXrcN9k0czhBrqcjDJ7XQ=s963" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="229" data-original-width="963" height="152" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjicMjbFT6nXBvoVuvaz1zDU30e0uDxvbN1j669fpbe63CHBIx8GRDSipAIYqEMRJ1Zu2Ksvmq7lpDbsYq8XLD9vDrlaDQXd3iC1G73nn2QH5l8jwcYW7UHwyYyYVFlCsFzGj5zzMvdWvcf9teuTpHz2lUPTe96jlPcCROjeOXrcN9k0czhBrqcjDJ7XQ=w640-h152" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhqiP_5h4bH61Vzn5LOi9FS622ZNCgFRuGGNw-s2WLeXRm3KxPHNaEppKt2rw3uG-USIuTP7_eg3f6Cc6Nv4eqj57rftPbhueLFv7HnwZmc6G_TJdLl23_oD-X4emDvZTZmL7WD0tuY6aPj71KoHoLb3CydaduhmTz2mj1cCOVO-mruw96YQlGdrgKphg=s965" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="229" data-original-width="965" height="152" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhqiP_5h4bH61Vzn5LOi9FS622ZNCgFRuGGNw-s2WLeXRm3KxPHNaEppKt2rw3uG-USIuTP7_eg3f6Cc6Nv4eqj57rftPbhueLFv7HnwZmc6G_TJdLl23_oD-X4emDvZTZmL7WD0tuY6aPj71KoHoLb3CydaduhmTz2mj1cCOVO-mruw96YQlGdrgKphg=w640-h152" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEj0W-g01NMnMrgmt9ycYFyIjQJLuFedGkSj0syXnrWR7qELJtIvWe4TaYEwteN0uLbUADOnIkXHseYVrw9lArq19KjUAsWXTXEWxgJQj34pLSc3vmVyoDpuTvi2FO4Nxpn0Fbi6ghVUm6WL6fs1a6LeYj4JT6ZOLrH7PMruLaY0_iLTZUys9pTsPL4u_A=s964" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="230" data-original-width="964" height="152" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEj0W-g01NMnMrgmt9ycYFyIjQJLuFedGkSj0syXnrWR7qELJtIvWe4TaYEwteN0uLbUADOnIkXHseYVrw9lArq19KjUAsWXTXEWxgJQj34pLSc3vmVyoDpuTvi2FO4Nxpn0Fbi6ghVUm6WL6fs1a6LeYj4JT6ZOLrH7PMruLaY0_iLTZUys9pTsPL4u_A=w640-h152" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEipJrJmEyNf8rk30UlwCyjrZEa2m9FpVlasAMps7sGBW31KshzMIrcdv_GC53pm5SrQqOrV00XvGV6YirJYg0wrJdC5VlTk7Omvs13JowGZwkZ0sk3qaBoPJydfKJaWp3qZGnm4WV2WChDPE9BKBFZeHnkQuctud7Gho8k3K_cDiGkBab1ROb24C6gkTQ=s967" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="229" data-original-width="967" height="152" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEipJrJmEyNf8rk30UlwCyjrZEa2m9FpVlasAMps7sGBW31KshzMIrcdv_GC53pm5SrQqOrV00XvGV6YirJYg0wrJdC5VlTk7Omvs13JowGZwkZ0sk3qaBoPJydfKJaWp3qZGnm4WV2WChDPE9BKBFZeHnkQuctud7Gho8k3K_cDiGkBab1ROb24C6gkTQ=w640-h152" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhpgM4Bl6E6ti1FGJI2kRyutZRsL3hS41TgSlTI8JoUkQYkRbuLnfd0WKtGJuh32wqeAuWNjQZeUurG-8y4a6kMUVMv3FfLQgd0XTYWfaVzWSCP1K53NrUFbpYy5v7MxoLq5Al1z_yBSgjMDAJTcRh0rbQhspHPtrG9k0EHHHJIwX1Gs7tezu5pBcUxIA=s965" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="229" data-original-width="965" height="152" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhpgM4Bl6E6ti1FGJI2kRyutZRsL3hS41TgSlTI8JoUkQYkRbuLnfd0WKtGJuh32wqeAuWNjQZeUurG-8y4a6kMUVMv3FfLQgd0XTYWfaVzWSCP1K53NrUFbpYy5v7MxoLq5Al1z_yBSgjMDAJTcRh0rbQhspHPtrG9k0EHHHJIwX1Gs7tezu5pBcUxIA=w640-h152" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p></p>Joan Armanguéhttp://www.blogger.com/profile/14810076210478563030noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6583238417011093890.post-54028476087942644402021-02-17T17:47:00.014+01:002021-02-17T17:50:27.323+01:00La ciutat de MonturiolArticle publicat a Encesa Literària nº 10 (segon semestre 2020), Clicar: <a href="https://www.slideshare.net/joanarmangue/la-ciutat-de-monturiol">La ciutat de Monturiol</a> <div><br /><div> <div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEice6RE-tM5EtTby80dBk4e0hj4epcu0duZJd9kQjAGO2W78WPLqYNEZos-qqw6g5rYSm5GUDhgNXHEcM-L48BTTLDoXGd1Rx_X9Ozh7EwOo0BLDq__bcyeuryn66gsd44jXVwHbI0XtX3M/s558/Foto+monument.png" style="display: block; padding: 1em 0px; text-align: center;"><img alt="" border="0" data-original-height="558" data-original-width="373" height="600" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEice6RE-tM5EtTby80dBk4e0hj4epcu0duZJd9kQjAGO2W78WPLqYNEZos-qqw6g5rYSm5GUDhgNXHEcM-L48BTTLDoXGd1Rx_X9Ozh7EwOo0BLDq__bcyeuryn66gsd44jXVwHbI0XtX3M/s600/Foto+monument.png" /></a></div></div></div>Joan Armanguéhttp://www.blogger.com/profile/14810076210478563030noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6583238417011093890.post-88998789194563470642020-12-28T19:42:00.007+01:002020-12-28T19:45:51.365+01:00Romà i Rossell a La ciutat dels llibres<p style="text-align: justify;">Al programa <b>La ciutat dels llibres</b> de TV Girona (18.11.2020), entrevistat pel periodista Jordi Grau, per a parlar del llibre <i>Romà i Rossell, el primer de tots </i>d'<b>Ernest Lluch</b>. Clicar a aquest <a href="http://tvgirona.alacarta.cat/la-ciutat-dels-llibres/capitol/la-ciutat-dels-llibres---joan-armangue---18112020">enllaç</a><br /></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_3S9bqA40bMvwkmzyxfBRVgvv3VYEH2IUeSX316mDhZ9lmKq7gvHKDTcW7D3nLYRU1M8c_-F9QMymR291_1ITEFItV3jIBClSjn_mbUcSFyFRR6YO8jtqv5SxM0Oc5Get02YbpUfcpWi7/s718/TV+Girona1.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="410" data-original-width="718" height="366" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_3S9bqA40bMvwkmzyxfBRVgvv3VYEH2IUeSX316mDhZ9lmKq7gvHKDTcW7D3nLYRU1M8c_-F9QMymR291_1ITEFItV3jIBClSjn_mbUcSFyFRR6YO8jtqv5SxM0Oc5Get02YbpUfcpWi7/w640-h366/TV+Girona1.png" width="640" /></a></div><a href="http://tvgirona.alacarta.cat/la-ciutat-dels-llibres/capitol/la-ciutat-dels-llibres---joan-armangue---18112020"></a><br /><p></p>Joan Armanguéhttp://www.blogger.com/profile/14810076210478563030noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6583238417011093890.post-27029099946869699022020-11-17T12:35:00.005+01:002020-11-17T12:35:40.242+01:00Socialistes empordanesos (1918-1936)<p style="text-align: center;">Conferència online a ATENEA del Casino Menestral Figuerenc </p><p style="text-align: center;">(13 de novembre de 2020)</p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/zWpzehfey6I" width="320" youtube-src-id="zWpzehfey6I"></iframe></div><br /><p><br /></p>Joan Armanguéhttp://www.blogger.com/profile/14810076210478563030noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6583238417011093890.post-38532270657545999302020-10-21T18:28:00.003+02:002020-10-21T18:28:48.729+02:00Notícia del llibre "Romà i Rossell, el primer de tots" d'Ernest Lluch a Empordà TV (21.10.2020)<p><br /></p><p><br /></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/MPltSBTA5wA" width="320" youtube-src-id="MPltSBTA5wA"></iframe></div><br /> <p></p>Joan Armanguéhttp://www.blogger.com/profile/14810076210478563030noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6583238417011093890.post-35953466447702480732020-10-16T17:41:00.001+02:002020-10-16T17:41:10.300+02:00Diàleg amb Joan Esculies sobre el llibre "Romà i Rossell, el primer de tots" d'Ernest Lluch<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"></div><p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Diàleg amb <b>Joan Esculies</b>, historiador i escriptor, amb motiu de la publicació del llibre <b><i>Romà i Rossell, el primer de tots </i></b>d'<b>Ernest Lluch</b>, del qual he tingut cura de la seva edició, que va tenir lloc a la llibreria Nollegiu del Poble Nou de Barcelona, el 15 d'octubre de 2020.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="317" src="https://www.youtube.com/embed/suVhjmZAzb8" width="481" youtube-src-id="suVhjmZAzb8"></iframe></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><br /> <p></p><br />Joan Armanguéhttp://www.blogger.com/profile/14810076210478563030noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6583238417011093890.post-31282734330845954292020-10-13T09:50:00.001+02:002020-10-13T10:04:39.376+02:00La força i l'ànima de Figueres<p style="text-align: center;"> Article publicat al<b><i> Diari de Girona</i></b> (12.10.2020) i al<i> setmanari de l'<b>Alt</b> <b>Empordà</b></i> (13.10.2020)</p><p style="text-align: center;"><br /></p><p style="text-align: justify;">
</p><p class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-size: medium;"><span>Avui fa vint anys de la
inauguració dels Jocs Special Olympics Figueres’2000. La Figueres
oberta i viva, la ciutat acollidora i hospitalària va donar la
benvinguda als Jocs el 12 d’octubre de 2000. Varem viure una
explosió de festa. Les 12.000 persones que ens aplegàrem a l’Estadi
Municipal de Vilatenim ens vam donar les mans, compartint tots junts
l’esperit d’una gran festa de l’esport, d’una gran festa
solidària impregnada dels valors humans de la solidaritat, de
l’acceptació de les diferències individuals, de la integració
social, de la tolerància i de la convivència ciutadana. Durant
quatre dies la ciutat es va convertir en un esclat de complicitats i
il·lusions compartides. Els Jocs van representar el millor referent
del compromís de Figueres i l’Empordà, i tots plegats, varem
viure, durant uns dies, una gran i intensa història d’amor. </span>
</span></p>
<p class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">
La història més gran d’amor que ha viscut mai la ciutat de
Figueres. La flama del peveter representant el llenguatge universal
del foc, sense idiomes ni barreres, va ser el símbol de tots els
valors dels Jocs. La ciutat defensora de la seva diversitat i la seva
pluralitat, entesa com un espai de convivència i llibertat al servei
de les persones, es va expressar amb un clam unànime. Figueres va
ser una ciutat compromesa amb els Jocs. La col·laboració oberta,
espontània i multitudinària va ser un somni i una realitat a la
vegada, varem trobar obertes gairebé totes les portes en nom dels
Special Olympics. Molts ciutadans i moltes empreses, moltes
institucions i moltes entitats figuerenques i empordaneses es varen
comprometre amb els Jocs. Un compromís que venia precedit per un
treball dut a terme des de diferents àmbits ciutadans per moltes
persones, la majoria anònimes, però que amb el temps es varen
aplegar sota tres noms: Altem, escola Mare de Déu del Mont i el
Dofí. I més endavant, com a fruït dels Jocs, amb dues de noves,
l’associació Ona i la Fundació Tutelar de l’Empordà.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-size: medium;">Les xifres dels Jocs
simbolitzen la força i l’ànima d’una ciutat i una comarca. Més
de 21.000 assistents a les cerimònies d’inauguració i cloenda.
Més de 3.000 esportistes, 2.376 atletes i 672 entrenadors,
provinents de Catalunya, 14 comunitats autònomes i de 12 països
d’Europa. En l’àmbit organitzatiu, un comitè local del propi
ajuntament: Alfons Gumbau (alcaldia), Ferran Campistol (joventut),
Quim Rodríguez i Jordi Blanch (esports), Pep Torner (cultura), Maria
Rentero (acció cívica), Rosa Garrido (Fisersa) i Xavier Roca
(recaptació). Un equip irrepetible de vuit magnífics, com els
qualificà el coordinador general Pere Cabrafiga, sota la dependència
d’un regidor delegat, Joan Balada. 1.263 voluntaris provinents de
diversos punts. El 48% de Figueres, un 24% de l’Alt Empordà, un
11% de la ciutat agermanada d’Alcalà la Real i el 17% d’altres
llocs. En quan a patrocinis i col·laboracions, 124 empreses i
organismes van signar convenis. 117 col·laboradors desinteressats:
55 empreses i cases comercials; 35 grups culturals i entitats
cíviques; 27 artistes de diversos camps, dels quals 12 de plàstics
cediren obra per a una carpeta de gravats.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-size: medium;">Xifres que expressen
l’exemple de generositat i entrega de moltes persones. El símbol
d’una tramuntanada d’il·lusió i entusiasme, de la força
solidària de Figueres i l’Empordà. Unes xifres de les que en
podem extreure algunes lliçons. La primera, la cooperació de la
ciutat i la comarca. Una quarta part dels voluntaris procedien
d’altres municipis de l’Alt Empordà. Més a més, 11 ajuntaments
empordanesos aportaren infraestructures, juntament amb un altre,
Perpinyà, la nostra ciutat pariona a l’altra costat de l’Albera.
El binomi ciutat-comarca com una cosa inseparable. Figueres sense la
comarca no té sentit, ni l’Alt Empordà sense Figueres. La ciutat
sense límits va expressar la seva gran força en els Jocs Specials
Olympics.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-size: medium;">Una segona lliçó. La
priorització del treball en equip des de la transversalitat, com a
via per a construir una administració més eficient, més àgil i
més propera al ciutadà.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-size: medium;"><span>Una tercera lliçó. El
compromís i la responsabilitat social de la ciutadania. Des del món
social i cultural fins el teixit comercial i empre</span>sarial varen
col·laborar estretament en el finançament dels Jocs. Un testimoni
de coresponsabilitat del conjunt <span>de
la societat figuerenca i empordanesa.</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-size: medium;"><span>Una quarta lliçó. Els
Jocs varen contribuir a trencar </span>barreres en el camí cap a una
societat més justa, més integradora, més lliure i amb més
igualtat d’oportunitats per a <span>tothom.</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-size: medium;"><span>Amb els anys, tothom ha
reconegut que els Jocs de Figueres’2000 han estat els millors dels
celebrats fins ara. Els Special Olympics varen contribuir a fer una
ciutat amb més força i molta ànima. Figueres va iniciar el nou
mil·lenni amb més il·lusió i més entusiasme, guanyant en orgull
de ciutat, en autoestima, en confiança. Avui els Jocs són història;
formen part de la memòria de la ciutat, però Figueres té la força
i l’ànima per recuperar l’esperit dels Jocs i impregnar-los al
conjunt de la societat. </span>
</span></p>
<p class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">
Les lliçons que ens deixaren els Jocs són d’una gran utilitat
per superar els nous reptes de la <span>Figueres
democràtica, la millor etapa de la història local, la viscuda
d’ençà el 1979</span>, malgrat els problemes actuals derivats de
la bretxa social i econòmica de la crisi del 2008, agreujada pels
efectes del Covid19, i trencar les barreres d’una societat canviant
que necessita enfortir el sentit de pertinença de tothom a la
comunitat figuerenca i empordanesa.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">
Els Special Olympics figuerencs tenen vint anys. Com Serrat podem
cantar, «ara que tinc vint anys, ara que encara tinc força i no
tinc l’ànima morta». La ciutat amb molt més anys, també li toca
cantar-la. Som-hi tots plegats!</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"><br />
</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"><b>Joan Armangué. </b><span style="font-weight: normal;">Alcalde de Figueres (1995-2007)</span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><style type="text/css">
p { margin-bottom: 0.25cm; direction: ltr; color: #00000a; line-height: 120%; text-align: left; orphans: 2; widows: 2 }
p.western { so-language: ca-ES }
p.cjk { so-language: en-US }
p.ctl { so-language: ar-SA }</style></span></p><p style="text-align: center;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfoEJFIXwszDfdMmiMOZPBkTm7zmpcNsifyn4SS2W6MVF5Jcq9kMBXYHSdBTOvAzVTBo_iF05I7ZfED5vn2INjgOTRj8khZU2aFqwv9WjquATbWLFqcPRTB3PnokH5dT42iCChZnCpk1kP/s1027/Voluntaris.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="583" data-original-width="1027" height="365" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfoEJFIXwszDfdMmiMOZPBkTm7zmpcNsifyn4SS2W6MVF5Jcq9kMBXYHSdBTOvAzVTBo_iF05I7ZfED5vn2INjgOTRj8khZU2aFqwv9WjquATbWLFqcPRTB3PnokH5dT42iCChZnCpk1kP/w640-h365/Voluntaris.png" width="640" /></a></div><br /><p style="text-align: center;"><br /></p>Joan Armanguéhttp://www.blogger.com/profile/14810076210478563030noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6583238417011093890.post-75833297712502326942020-09-25T16:28:00.004+02:002020-09-25T16:28:30.192+02:00Empordanesos als Fets de Prats de Molló<p style="text-align: center;"> Article publicat a la <b>Revista Vallespir</b> <br /></p><p style="text-align: center;">(nº 15 - Segon semestre 2020)<br /></p><p> </p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3wXhU1g1z9iAHP8aG-CxZBMavWgnIOqaoviaD3gM7OwaUjy2lF1Z9Ox_yZ2GSp3lvSFO9xAsjYF-UNe7jppsICRcmHPPWYngrfhjQm9k-MwgbNx7xy7UnP9r2BjaTxTZebt-QNbC91QMt/s623/Fets01.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="623" data-original-width="491" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3wXhU1g1z9iAHP8aG-CxZBMavWgnIOqaoviaD3gM7OwaUjy2lF1Z9Ox_yZ2GSp3lvSFO9xAsjYF-UNe7jppsICRcmHPPWYngrfhjQm9k-MwgbNx7xy7UnP9r2BjaTxTZebt-QNbC91QMt/w504-h640/Fets01.png" width="504" /></a></div><br /><br /> <p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_eBgdL04ZW7_v9KNZkHlHHip9yBIC19yGE353dcTBlnE_ORMn2Zb99wMxSGHO4GeaXwnmeZIx7sJw1TjMTXFmS8MMOcngcanmhxen2DQZEkbhyjuQOhI3L72JCJ1Nl3a2F6LX1R2RfiIC/s632/Fets02.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="632" data-original-width="491" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_eBgdL04ZW7_v9KNZkHlHHip9yBIC19yGE353dcTBlnE_ORMn2Zb99wMxSGHO4GeaXwnmeZIx7sJw1TjMTXFmS8MMOcngcanmhxen2DQZEkbhyjuQOhI3L72JCJ1Nl3a2F6LX1R2RfiIC/w498-h640/Fets02.png" width="498" /></a></div><br /> <p></p>Joan Armanguéhttp://www.blogger.com/profile/14810076210478563030noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6583238417011093890.post-39212915934056521972020-06-02T11:10:00.000+02:002020-06-02T11:18:08.227+02:00Segregació escolar a l'àrea urbana de Figueres<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: center;">
<div class="western" style="color: #00000a; direction: ltr; font-family: Calibri, serif; font-size: 11pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 14.6667px; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Ariel;"><span style="font-size: 9pt;">Article publicat al setmanari HORA NOVA (26 de maig de 2020)</span></span></span></div>
<div class="western" style="color: #00000a; direction: ltr; font-family: Calibri, serif; line-height: 17.6px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="western" style="color: #00000a; direction: ltr; font-family: Calibri, serif; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 17.6px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Ariel;">Si ens atenem a l’hemeroteca la problemàtica educativa sembla ser l’existència d’una escola amb mòduls. I ho és que després de catorze anys encara no s’hagi construït l’edifici del Carme Guasch. Però educativament parlant la problemàtica és una altra i afecta un bon nombre d’escoles figuerenques.</span></span></div>
<div class="western" style="color: #00000a; direction: ltr; font-family: Calibri, serif; line-height: 17.6px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="western" style="color: #00000a; direction: ltr; font-family: Calibri, serif; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 17.6px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Ariel;">El 40% de les escoles públiques d’infantil i primària de Figueres estan classificades com a centres de màxima complexitat (CMC). Són les escoles amb més famílies amb majors necessitats socials i econòmiques i amb més immigració: Anicet de Pagès, Joaquim Cusí, Pous i Pagès i Parc de les Aigües. El risc per aquests centres és la seva estigmatització i això acaba afectant la seva demanda. Motiu pel qual alguns intenten defugir aquesta qualificació, quan la realitat social de la majoria de les escoles és molt semblant als que estan qualificats com a CMC.</span></span></div>
<div class="western" style="color: #00000a; direction: ltr; font-family: Calibri, serif; line-height: 17.6px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="western" style="color: #00000a; direction: ltr; font-family: Calibri, serif; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 17.6px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Ariel;">Els efectes d’aquesta realitat escolar és que hi ha famílies residents a Figueres que busquen escolaritzar els fills en pobles de l’entorn i, també, és una de les causes per les quals parelles joves canvien la seva residència, escollint pobles de l’àrea urbana o de més enllà.</span></span></div>
<div class="western" style="color: #00000a; direction: ltr; font-family: Calibri, serif; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 17.6px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="western" style="color: #00000a; direction: ltr; font-family: Calibri, serif; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 17.6px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Ariel;">Pel que fa als instituts, el 60% (Cendrassos, Monturiol i Olivar Gran) estan qualificats de centres de màxima complexitat (CMC), quan no fa gaires cursos eren tots cinc. Una reducció no justificada quan la realitat no ha canviat.</span></span></div>
<div class="western" style="color: #00000a; direction: ltr; font-family: Calibri, serif; line-height: 17.6px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="western" style="color: #00000a; direction: ltr; font-family: Calibri, serif; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 17.6px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Ariel;">Segons el Pla local sobre la infància i l’adolescència (PLIA) 2019-2023 de Figueres, els centres públics dupliquen el percentatge d’alumnat d’origen estranger en comparació amb els centres concertats.</span></span></div>
<div class="western" style="color: #00000a; direction: ltr; font-family: Calibri, serif; line-height: 17.6px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="western" style="color: #00000a; direction: ltr; font-family: Calibri, serif; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 17.6px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Ariel;">Una reflexió a partir de la realitat educativa. La desescolarització als 17 anys a Figueres (32,5% el 2017), un terç de l’alumnat, al mateix nivell de Sant Adrià del Besòs i només per sota de Salt i Lloret de Mar, juntament amb l’abandonament escolar prematur, persones entre 18 i 24 anys que no segueixen uns estudis reglats i que no han assolit cap titulació acadèmica per sobre de l’ESO, a part de generar un mercat de treball poc qualificat, parteix de raons socials i econòmiques del territori i, també, al problema de la segregació ineficaç del capital humà. La segregació escolar és l’origen d’absentisme, fracàs i abandonament escolar. L’èxit escolar passa per combatre la segregació i afavorir la mescla d’alumnes.</span></span></div>
<div class="western" style="color: #00000a; direction: ltr; font-family: Calibri, serif; line-height: 17.6px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="western" style="color: #00000a; direction: ltr; font-family: Calibri, serif; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 17.6px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Ariel;">A l’àrea urbana de Figueres la creació dels instituts de Vilafant (curs 2008-2009) i Peralada (curs 2020-2021) són generadors d’un impacte negatiu en l’escolarització als instituts figuerencs, provocant un augment de la segregació escolar. Dues decisions del departament d’Educació de la Generalitat contràries al principis d’una educació de qualitat a l’abast de tots des d’una escola inclusiva i amb una escolarització equilibrada.</span></span></div>
<div class="western" style="color: #00000a; direction: ltr; font-family: Calibri, serif; line-height: 17.6px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="western" style="color: #00000a; direction: ltr; font-family: Calibri, serif; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 17.6px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Ariel; font-size: large;">El Pla contra la segregació escolar a Catalunya proposa, pels centres públics i concertats, «Acords o pactes locals entre centres dins d’una mateixa zona o municipi per a l’escolarització equilibrada d’alumnat». Cal un pacte local però, també, des del territori s’ha impulsar un pacte d’àrea urbana, de tots els instituts públics i els centres concertats, per a compartir estratègia educativa per a combatre la segregació escolar.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" style="color: #00000a; direction: ltr; font-family: Calibri, serif; line-height: 14.6667px; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div align="justify" class="western" style="color: #00000a; direction: ltr; font-family: Calibri, serif; font-size: 11pt; line-height: 14.6667px; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<br /></div>
<div align="justify" class="western" style="color: #00000a; direction: ltr; font-family: Calibri, serif; font-size: 11pt; line-height: 14.6667px; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<br /></div>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEii0ZALJZ46cNQ21VrsyTJ6ZrUTNuCH70rCDfNK0OxTwM6nlePbznpXXA5rBfEl0pwNl-rOJb0iIW1raxK46KEzJvGecu6ZO3Dt4tUji6JjcYJ4CdO0WaMpqGU_FqCo65U_3MHtNBduMJbA/s1600/Segregaci%25C3%25B3+escolar.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="512" data-original-width="155" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEii0ZALJZ46cNQ21VrsyTJ6ZrUTNuCH70rCDfNK0OxTwM6nlePbznpXXA5rBfEl0pwNl-rOJb0iIW1raxK46KEzJvGecu6ZO3Dt4tUji6JjcYJ4CdO0WaMpqGU_FqCo65U_3MHtNBduMJbA/s640/Segregaci%25C3%25B3+escolar.png" width="192" /></a></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<style type="text/css">
p { margin-bottom: 0.25cm; direction: ltr; color: #00000a; line-height: 120%; text-align: left; orphans: 2; widows: 2 }
p.western { so-language: ca-ES }
p.cjk { so-language: en-US }
p.ctl { so-language: ar-SA }
a:link { so-language: zxx }</style></div>
Joan Armanguéhttp://www.blogger.com/profile/14810076210478563030noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6583238417011093890.post-73165574848991114392020-05-13T08:42:00.001+02:002020-05-13T08:55:00.875+02:00L'Empordà i l'economia de les desigualtats: bany de realitat postcoronavirus<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
Article publicat al Setmanari de l'Alt Empordà (12 de maig de 2020) sobre la diagnosi de la realitat socioeconòmica de l'Alt Empordà i els eixos per a la seva transformació econòmica, que podeu llegir clicant <b><a href="https://www.slideshare.net/joanarmangue/lempord-i-leconomia-de-les-desigualtats-un-bany-de-realitat-postcoronavirus">AQUÍ</a></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixHCCvq4DoKp_wl1Qdx2tsfz12BwWp_ymjYFepLvIxAXlKARWvSKUilL0LGioDe5olDzfBD_pG_LyV1kVV2n9e0PUEb9STliorGjnfd9A8k88KhR35U9tkC1YS9EHjJgx908M_ivGnPwUN/s1600/T%25C3%25ADtol.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="302" data-original-width="1016" height="190" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixHCCvq4DoKp_wl1Qdx2tsfz12BwWp_ymjYFepLvIxAXlKARWvSKUilL0LGioDe5olDzfBD_pG_LyV1kVV2n9e0PUEb9STliorGjnfd9A8k88KhR35U9tkC1YS9EHjJgx908M_ivGnPwUN/s640/T%25C3%25ADtol.png" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
</div>
Joan Armanguéhttp://www.blogger.com/profile/14810076210478563030noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6583238417011093890.post-22232000230798508602020-02-14T11:02:00.001+01:002020-02-14T11:02:30.281+01:00Puig Pujades i els Fets d’Octubre de 1934<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: center;">
Article publicat a la Revista Encesa Literària </div>
<div style="text-align: center;">
(nº 8, 2n semestre de 2019)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;">Josep Puig Pujades ha estat definit per
Anna Teixidor Colomer com «una de les personalitats amb més
capacitat de lideratge i d’influència per endegar el projecte
polític i cultural del republicanisme d’esquerres catalanista a
l’Empordà», amb una clara incidència més enllà de la seva
ciutat i comarca. Així, durant els fets del 6 d’octubre de 1934,
Josep Puig Pujades ocupava el càrrec de comissari delegat de la
Generalitat de Catalunya a Girona, des que el 8 de febrer de 1933
l’en van nomenar. La Comissaria Delegada de la Generalitat es va
crear l’abril de 1931 a Girona, Lleida i Tarragona, després de la
proclamació de la Segona República.</span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjShtLrmXGKU_0IHHiAuGSJ1n0LVoTlkppKWrXla2f-ZKiobZlumeHoCDmHFUzbb4v5hH1kcc34bcemcxJlL3IXGkRtUKSIZgQh3gYeqBHgci2UhMdmKIS5-NASk739pN0wbPtL6XGVVm9a/s1600/Portada+Encesa+8.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1065" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjShtLrmXGKU_0IHHiAuGSJ1n0LVoTlkppKWrXla2f-ZKiobZlumeHoCDmHFUzbb4v5hH1kcc34bcemcxJlL3IXGkRtUKSIZgQh3gYeqBHgci2UhMdmKIS5-NASk739pN0wbPtL6XGVVm9a/s320/Portada+Encesa+8.jpg" width="212" /></a></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"> Des de la victòria de la coalició entre
el Partit Republicà Radical i la Confederación Española de
Derechas Autónomas (CEDA) en les eleccions de novembre de 1933, es
va produir un procés d’involució de les transformacions socials
que s’havien guanyat durant el primer bienni (1931-1933), amb un
govern de coalició entre republicans i socialistes en l’àmbit de
l’Estat, i un govern de coalició d’esquerres a Catalunya,
presidit per Francesc Macià fins a la seva mort el 25 de desembre de
1933. Era un govern amb predomini d’Esquerra Republicana de
Catalunya (ERC), el partit de Macià, però també amb una
participació significativa de la Unió Socialista de Catalunya (USC)
i altres partits republicans, així com de la Unió General de
Treballadors (UGT). A Catalunya, cal fer esment de la incidència
especial que va tenir la derogació de la Llei de contractes de
conreu.</span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: "arial" , serif;">La formació d’un nou govern clarament
conservador a l’Estat el 4 d’octubre de 1934, presidit per
Lerroux i amb la inclusió de ministres de la CEDA de Gil Robles, que
seria el primer govern radical-cedista, fou vist com la fi dels
avenços socials que s’havien assolit, a més a més d’una deriva
cap a posicions més pròximes als règims feixistes dominants a
Alemanya i Itàlia.</span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: "arial" , serif;">L’endemà mateix de la formació del nou
govern, que encetava el període conegut com a Bienni Negre, es va
declarar una vaga general a tot Espanya, promoguda per l’Aliança
Obrera, una organització obrera formada per la UGT, per partits
obrers i marxistes i per altres organitzacions sindicals, però sense
la Confederació Nacional del Treball (CNT), que només s’hi
implicà a Astúries. Precisament, aquesta confluència entre
l’Aliança Obrera i la CNT va possibilitar que la revolta
d’Astúries conduís a un procés revolucionari, que fou durament
reprimit pel govern radical-cedista, amb milers de morts,
d’execucions i d’empresonaments.</span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: "arial" , serif;">A Catalunya, el mateix dia 5 d’octubre es
va declarar una vaga general en un clima de desconfiança entre
l’Aliança Obrera, sense el suport de la CNT, i el Govern de la
Generalitat, molt dividit dins la mateixa ERC entre els partidaris de
la independència, opció defensada per Estat Català, que era
liderat pel conseller de Governació, Josep Dencàs, i la via més
pactista amb la República Espanyola, que defensaven, entre d’altres,
el president Lluís Companys i els consellers Joan Lluhí i Vallescà
i Josep Tarradellas. També és evident que hi influïren els
objectius diferents que tenien els uns i els altres; sobretot, les
diferències que hi havia entre Estat Català i l’Aliança Obrera,
que prioritzava la revolució social.</span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: "arial" , serif;">En aquest context, el president Companys va
declarar, el vespre del 6 d’octubre, l’Estat Català dins la
República Federal Espanyola, el qual va durar deu hores. L’escassa
mobilització de la població i la promulgació de l’estat de
guerra van fer que ràpidament l’exèrcit comandat pel general
Batet sufoqués l’aixecament. El president Companys, el Govern de
la Generalitat i altres caps de la revolta foren empresonats al
vaixell </span><span style="font-family: "arial" , serif;"><i>Uruguay</i></span><span style="font-family: "arial" , serif;">.
En total, es produirien més de 3.500 detencions arreu de Catalunya.</span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: "arial" , serif;">A Girona, la vaga convocada per l’Aliança
Obrera s’inicià el mateix dia 5 al matí. El comissari de la
Generalitat declarava als periodistes que la vaga era indefinida i
pacífica. Hi va haver pocs incidents dignes de remarcar al llarg de
la jornada i durant l’endemà, el dissabte 6 d’octubre. A primera
hora de la tarda, però, del dia 6, una ordre de Puig Pujades va
rellevar el consistori gironí encapçalat per l’alcalde Joaquim
Tomàs, de la Lliga Regionalista, per una gestora presidida per
Joaquim Camps i Arboix, el cap municipal d’ERC. </span>
</div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: "arial" , serif;">No hi va haver incidents gaire remarcables
fins prop de les nou del vespre, quan l’alcalde Camps i Arboix, des
del balcó de l’Ajuntament i seguint les ordres que van arribar de
la capital catalana, va proclamar l’Estat Català dins la República
Federal Espanyola. Al cap de poc, la promulgació de l’estat de
guerra esvaí qualsevol focus d’oposició, excepte a la seu de la
Comissaria Delegada de la Generalitat, situada a l’edifici de la
Diputació, que es convertí en l’únic punt de resistència.</span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: "arial" , serif;">De les poc més de sis hores que durà la
resistència —des de pocs minuts després de la mitjanit del dia 6
d’octubre fins a dos quarts de set de la matinada del dia 7—, en
tenim coneixement per la premsa de l’època i per la recerca
d’historiadors com Josep Clara i, sobretot, de la periodista i
escriptora Anna Teixidor, que relata, mes per mes, tot el temps
d’empresonament de Puig Pujades en un capítol, </span><span style="font-family: "arial" , serif;">«</span><span style="font-family: "arial" , serif;">Sonen
batallades. Ell, a la presó</span><span style="font-family: "arial" , serif;">»</span><span style="font-family: "arial" , serif;">,
del seu llibre </span><span style="font-family: "arial" , serif;"><i>Josep Puig Pujades
(1883-1949). Cervell i paraula del catalanisme republicà </i></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-style: normal;">(Ajuntament
de Figueres, 2017).</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: "arial" , serif;">Després de l’ordre del general Batet,
l’exèrcit va sortir de la caserna de Sant Domènec i es dirigí
cap a la seu de la Comissaria Delegada, on el comandant en cap de
l’Estat Major, Rafael Domínguez Otero, va fer la lectura del ban
de guerra. Uns trets disparats des de l’edifici de la Comissaria,
en plena lectura del ban, van abatre el comandant, que caigué mort
damunt del seu cavall. Durant uns moments els intercanvis de trets
foren intensos, fins que l’exèrcit es replegà, tot esperant que
arribés la claror de l’alba per prosseguir el combat. A l’interior
de la seu de la Comissaria s’hi aplegaven unes 300 persones, moltes
d’elles armades. Entre els concentrats hi havia Puig Pujades,
diputats al Congrés i al Parlament, càrrecs i dirigents polítics,
forces de seguretat, etc. </span>
</div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: "arial" , serif;">En clarejar, es van reprendre els
enfrontaments fins que, a dos quarts de 7 de la matinada, després de
la rendició del president Companys, els concentrats van seguir el
mateix camí, penjaren un llençol blanc a l’edifici i es lliuraren
a l’exèrcit. Puig Pujades va ser detingut immediatament. Els fets
foren relatats pel diputat gironí Pere Cerezo (ERC) en un article a
l’</span><span style="font-family: "arial" , serif;"><i>Empordà Federal</i></span><span style="font-family: "arial" , serif;">:</span><span style="font-family: "arial" , serif;"><i>
</i></span>
</div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; margin-left: 1.25cm; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;">Sonen
batallades. La matinada és fosca i l’enllumenat públic és
apagat. Poques estrelles brillen el firmament. Sona una remor de
passes i brillen feblement una renglera de baionetes. Uns soldats
custodien Josep Puig Pujades i altres dos amics conduint-los
emmanillats per la pujada de Sant Martí, camí de la presó...
Arriben a la porta del vell edifici de la presó i després de ser
registrats minuciosament, se sent la remor del forrellat del
</span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><i>rastrillo</i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;">
que ha de tancar-los. Josep Puig Pujades és portat al </span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><i>pozo</i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;">,
cel·la de càstig destinada als delinqüents comuns; el </span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><i>pozo</i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;">
és una habitació freda i humida, on les parets estan xopes d’aigua
i és allí on resta detingut i emmanillat.</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: "arial" , serif;">Després de quasi set mesos
d’empresonament, el dia 24 d’abril de 1935 a Puig Pujades li
concediren, atès el seu estat de salut, un règim de presó
atenuada, que consistí en la seva reclusió, amb una durada de quasi
tres mesos, al domicili familiar de Figueres. El 23 de juliol de
1935, ingressà de nou a la presó de Girona. </span>
</div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="__DdeLink__102_129693789"></a>
<span style="font-family: "arial" , serif;">Al cap de quasi mig any, el dia 9 de gener
de 1936, es va portar a terme el consell de guerra i l’endemà, el
dia 10, davant la petició del fiscal de la pena de reclusió
perpètua per a Puig Pujades com a responsable polític de la mort
del comandant Domínguez Otero, la sentència dictada pel Tribunal va
ser de trenta anys de reclusió.</span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: "arial" , serif;">Poques setmanes després, Puig Pujades va
formar part de la candidatura del Front Popular d’Esquerres en les
eleccions a Corts Generals del 16 de febrer de 1936. Després de la
proclamació dels resultats oficials, el dia 20 de febrer, obté
l’acta de diputat, fet que comportà que aquell mateix dia sortís
de la presó, amb el règim de reclusió atenuada amb motiu d’haver
estat elegit. Aquell mateix dia, publica a l’</span><span style="font-family: "arial" , serif;"><i>Autonomista,
</i></span><span style="font-family: "arial" , serif;">diari federalista republicà
gironí, un article sota el títol </span><span style="font-family: "arial" , serif;"><i>Lluita
de clarors </i></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-style: normal;">que
dedica al seu amic de cel·la Pere Cerezo, que després en plena
Guerra Civil fou alcalde de Girona, amb unes paraules finals plenes
d’humanisme, «Ha vençut una vegada més la llum de la llibertat,
com ha de vèncer sempre en la vida, foragitant les passions humanes
que engendren l’odi que porta a uns germans empresonar a altres
germans». </span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"> Finalment, el 22
de febrer es va decretar l’amnistia general d’acord amb el
compromís del Front Popular, guanyador de les eleccions.</span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-style: normal;">El
llibre</span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><i> Ell, a la presó,
</i></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-style: normal;">de
Josep Puig Pujades, amb pròleg de Carles Rahola, va ser publicat
l’any 1938 per Gràfiques Darius Rahola, en plena Guerra Civil, i
ara reeditat per Edicions Cal·lígraf (Figueres, 2019). L’autor,
amb una gran qualitat literària i també amb una gran riquesa
lingüística, narra en tercera persona els seus primers mesos
d’empresonament, entre el 7 d’octubre de 1934 i el 24 d’abril
de 1935, a la vella presó provincial de Girona, que estava situada
al carrer del Portal Nou, annexa al Seminari Diocesà. Una narrativa
basada en la vida quotidiana del vell ergàstul gironí i amb poques
referències a la política del moment. En alguns moments, traspua
amargor i desencís pels fets viscuts a l’octubre del 34 i en
l’únic capítol que parla obertament de política, </span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><i>L’aniversari
de la República, </i></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-style: normal;">reprodueix
l’article que publica a </span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><i>La
Humanitat </i></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-style: normal;">el
14 d’abril de 1935 amb unes reflexions que paga la pena llegir
atentament i que avui recuperen tot el seu sentit, «L’actualitat
d’Espanya i de Catalunya no és, però, cosa solament de lirismes.
És moment d’acció serena i fecunda, moment d’actuació
democràtica lliurement exercida en els comicis, amb l’expressió
clara i franca de la voluntat del poble expressada a les urnes». I
davant unes pròximes eleccions formula una proposta clara, «les
esquerres han d’anar a les eleccions per a defensar la Constitució
i la Constitució es defensa solament d’una manera: UNINT-SE tots
els ciutadans liberals d’Espanya i de Catalunya, esborrant tota
diferència d’apreciació i de to, esborrant-ho tot per a deixar
esclatant, lluminosa i triomfant per un sempre més la nostra
CONSTITUCIÓ, germana gran del nostre Estatut». Una proposta que
avui podem emmarcar dins la idea del catalanisme transversal i
inclusiu, que lluny de la confrontació cerqui ponts per un nou pacte
sota el doble objectiu de reconeixement nacional i poder polític pel
nostre País.</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-style: normal;">Carles
Rahola en el pròleg deixa testimoni que el temps d’empresonament
que narra Puig Pujades són una glossa emotiva, plena d’esperança,
«hi ha pàgines d’enyorament que s’arrapa al cor i d’esperança
que triomfa, clara i lluminosa», al mateix temps que dóna fe de la
serenor i la fortalesa anímica del pres, «L’autor, enfortit per
la dissort, no gemega ni es plany, ni es lliura a la desesperació, i
si té moments de defallença, inevitables en el qui es troba separat
per força dels éssers estimats, reacciona tot seguit». L’esperança
mai perduda fou una gran força per a superar els moments difícils
fins a guanyar l’anhelada llibertat.</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><i>Ell, a la presó</i></span><span style="font-family: "arial" , serif;">
és un cant d’amistat, com escriví Rafael Tasis; però, per damunt
de tot, és un cant a la llibertat. El mateix Puig Pujades va deixar
escrita en el llibre una expressió que reflecteix el sentiment que
produeix la reclusió, tant si és en una vella presó en condicions
precàries, com en una de nova amb nivells més alts de
confortabilitat: «Ésser mancats de llibertat és la més gran
pobresa que pugui patir-se». D’aquí ve l’anhel que Carles
Rahola expressa en el pròleg: «Un cop llegit aquest llibre, hom
sentirà més viu que mai el desig de llibertat». Un desig, cal dir,
que avui es fa ben viu i fort.</span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;">Un cant a la llibertat,
també, va ser les paraules de Puig Pujades l’endemà del seu
alliberament, el 21 de febrer de 1936, que pronuncià des del balcó
de la seu de la Federació Republicana Socialista de l’Empordà
(FRSE), davant centenars de persones congregades a la Rambla
figuerenca, com a agraïment a l’homenatge dels seus
correligionaris:</span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; margin-left: 1.25cm; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="_GoBack"></a>
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;">Sols
els que hem portat els grillons, sols els que hem sentit tancar al
darrere nostre les portes de la presó, podem comprendre el valor
veritable de la paraula llibertat! Per aquesta llibertat, doncs, que
no és solament la meva, sinó la vostra i la de tot el poble,
diguem: Visca la República!</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; margin-left: 1.25cm; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsRNMrWORtneYt7O00S3Gbz3NhO_hAolCiWDFNMCRnPZA0-7p4OpaMpHb9jIIgOf1aLPjqZJTaT7xocGEaCs_8EGkSWuQq4YXMuKnctqp6rztWS7pl6Ubk0Xn0Az4lw2L8nAy7FPl1_563/s1600/Carta+Garcia+Lorca.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="581" data-original-width="1022" height="363" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsRNMrWORtneYt7O00S3Gbz3NhO_hAolCiWDFNMCRnPZA0-7p4OpaMpHb9jIIgOf1aLPjqZJTaT7xocGEaCs_8EGkSWuQq4YXMuKnctqp6rztWS7pl6Ubk0Xn0Az4lw2L8nAy7FPl1_563/s640/Carta+Garcia+Lorca.png" width="640" /></a></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; margin-left: 1.25cm; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<br /></div>
<div class="western" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<br />
<br /></div>
<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; direction: ltr; color: rgb(0, 0, 10); line-height: 120%; text-align: left; }p.western { font-family: "Calibri", serif; font-size: 11pt; }p.cjk { font-family: "Droid Sans Fallback"; font-size: 11pt; }p.ctl { font-family: "Times New Roman"; font-size: 11pt; }</style></div>
Joan Armanguéhttp://www.blogger.com/profile/14810076210478563030noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6583238417011093890.post-46562136797816706882020-02-13T17:32:00.001+01:002020-02-13T18:00:45.414+01:00Els oficis del llibre<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
Una conversa amb Judith Cobeña al programa <i>Els oficis del llibre </i>de Ràdio l'Escala sobre el llibre <b><i>Ell, a la presó </i></b>de Josep Puig Pujades, que podeu escoltar clicant <b><a href="http://www.radiolescala.cat/audio/25003-53-els-oficis-del-llibre-joan-armangue">AQUÍ</a></b></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIjKMe2nLdwVeRRaD7b26Crg3sgd1T9Qabb1unyZNIdgTG5-fjJG9MVpZrMrEaJ0S33tWRwjfYJ1KtZJTGV7Qxnq7ZHirghZ69mqxkutNOA2Hfku_kWU4-6ldR8S_9qkzBcRVEOU5Iz2V3/s1600/R%25C3%25A0dio+l%2527Escala.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="307" data-original-width="842" height="232" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIjKMe2nLdwVeRRaD7b26Crg3sgd1T9Qabb1unyZNIdgTG5-fjJG9MVpZrMrEaJ0S33tWRwjfYJ1KtZJTGV7Qxnq7ZHirghZ69mqxkutNOA2Hfku_kWU4-6ldR8S_9qkzBcRVEOU5Iz2V3/s640/R%25C3%25A0dio+l%2527Escala.png" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br /></div>
Joan Armanguéhttp://www.blogger.com/profile/14810076210478563030noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6583238417011093890.post-76720460312619671642020-02-13T17:00:00.001+01:002020-02-13T17:00:56.663+01:00La contribució de l’Església a la cohesió social de Figueres<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: center;">
Article publicat a la revista <i>El Senyal </i> </div>
<div style="text-align: center;">
de la Diòcesi de Girona (núm. 205, febrer 2020)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Lluny queden altres temps en què l’Estat no garantia l’accés a la sanitat, l’educació o els serveis socials; des de l’església i les institucions religioses, entre altres, es posaren en marxa obres benèfiques per a facilitar-ne l’accés. Beneficència, caritat, almoina,... només pretenien pal·liar, no canviar res. Durant molt de temps, s'acusava l’església d'estar sempre a favor dels rics i els poderosos. Es criticava la seva ideologia conservadora i el tracte paternalista amb què dispensava la seva beneficència en aquells temps de precarietat, pobresa i desigualtats, molts més greus que en l’actualitat. L’acció social de l’Església ha anat canviant amb el temps en el marc dels diferents contextos socials i polítics.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />Dins l’àmbit sanitari, l’Hospital de Figueres és la institució més antiga de la ciutat. Es remunta a l’any 1313 quan el bisbe Guillem de Vilamarí presidí a Vilabertran el nomenament de Bernat Jaume i la seva esposa Garsenda com a primers hospitalers de l’hospital de la vila de Figueres, construït per la donació de béns d’aquest matrimoni.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />Després de més de 700 anys aquell petit hospital destinat a acollir malalts, pobres i passavolants s’ha convertit en un potent pol de serveis sanitaris, sociosanitaris i assistencials sota la gestió de la Fundació Salut Empordà, concertats dins la xarxa pública, i amb una representació eclesiàstica que continua present i que ha contribuït a l’estabilitat en la governança de la institució.<br />Des de la segona meitat del segle XIX, la presència a Figueres d’escoles religioses ha estat important. També, ha estat diversa la seva funcionalitat. Unes més dirigides a les famílies més benestants; altres, més encaminades als sectors més populars.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />Actualment, l’escola pública comparteix l’ensenyament infantil i primari amb les tres escoles concertades: Cor de Maria, Escolàpies i la Salle. I aquestes dues l’ensenyament secundari amb els cinc instituts de Figueres. L’escola democràtica, cohesionadora i catalana, un èxit col·lectiu. Amb les lleis d’educació de la democràcia, l’escoles religioses concertades, també, han fet un salt qualitatiu i quantitatiu important en la seva funció socialitzadora i en queda una altre d’important a fer per a combatre la segregació escolar i fomentar una distribució equilibrada de l’alumnat entre tots els centres educatius sostinguts amb fons públics.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />Actualment, l’acció social de l’Església passa per les entitats. Abans més lligada a la beneficència i amb el temps s’ha anat transformant cap a una acció des del respecte de la dignitat de la persona humana, basada en l’acompanyament com a via de promoció personal i social, i a combatre les desigualtats socials. A Figueres, les entitats socials d’església, com Càritas i la Fundació Sant Vicenç de Paül, amb el projecte Ksameu, són una peça clau del tercer sector social, com a prestadores de serveis que treballen per la inclusió i la cohesió social, amb especial atenció als col·lectius més vulnerables de la societat figuerenca i empordanesa. Una funció d’intervenció socioassistencial i de reivindicació d’una major justícia social.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4nSv7agdfwdK1YibGbCNsceMvTipseLreBbqFvkGsRjYZL3o_TX77XUQa0vZHUHd9JN3816L21AHI_ahSZ7XGWNKw5vepgzewZ4GTpwAW23VRkqxvQGnoPDsmVVUv91dWf5zWbSG7sKXi/s1600/El+Senyal+205+febrer+2020.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="868" data-original-width="654" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4nSv7agdfwdK1YibGbCNsceMvTipseLreBbqFvkGsRjYZL3o_TX77XUQa0vZHUHd9JN3816L21AHI_ahSZ7XGWNKw5vepgzewZ4GTpwAW23VRkqxvQGnoPDsmVVUv91dWf5zWbSG7sKXi/s1600/El+Senyal+205+febrer+2020.png" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
Joan Armanguéhttp://www.blogger.com/profile/14810076210478563030noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6583238417011093890.post-27889769615520893042020-02-10T07:05:00.000+01:002020-02-10T07:05:08.131+01:00Els primers vint anys de Josep Pallach<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: center;">
Article publicat al Setmanari Alt Empordà (4 de febrer de 2020)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;">Aquest 10 de febrer es compleixen 100 anys
del naixement del pedagog i polític figuerenc Josep Pallach. La seva
va ser una vida d’un combat ple d’il·lusions però, també,
dura, difícil i curulla de penalitats. Ara i aquí, recordem la seva
etapa figuerenca, d’un temps de dictadura, república, guerra i
exili.</span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><b>Fill
d’una família humil i d’arrel pagesa, republicana i d’esquerres</b></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;">Josep
Pallach i Carolà havia nascut a Figueres el 10 de febrer de l’any
1920, essent el primer dels dos fills. El segon fill de nom Emili
-que fou regidor a l’Ajuntament de Figueres i diputat al Parlament
de Catalunya pel PSC- naixia tres anys més tard. Una de les
conviccions que Josep Pallach va tenir més arrelades tota la vida va
ser Figueres. L’ombra de la Figueres de la seva infantesa el va
acompanyar a l’exili i al llarg de tota la seva vida va tenir una
gran estima per a la nostra ciutat. Portava Figueres en el seu cor,
des que va néixer en el sí d’una família humil, d’arrel pagesa
i originària de Borrassà, que vivia en una casa llogada al carrer
de Sant Josep -ocupada avui per un altre edifici i que limita amb la
que després seria la residència familiar dels Pallach, al número
14 del carrer de Sant Vicenç-. </span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjA0SlrHLgpbOZiwFvHlpIv6urfiIVK72WCq78OqmzVr40gC-1ccSBYGBb2vSSp2E1eozyjo4mfzEbBiOdo8oiUnBCrGvRpG5kJ03VYkwT_hElwMPTz3_1GefsHlMMJjKXT7cW0QhQSVGBz/s1600/01Josep+Pallach+infant.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1010" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjA0SlrHLgpbOZiwFvHlpIv6urfiIVK72WCq78OqmzVr40gC-1ccSBYGBb2vSSp2E1eozyjo4mfzEbBiOdo8oiUnBCrGvRpG5kJ03VYkwT_hElwMPTz3_1GefsHlMMJjKXT7cW0QhQSVGBz/s320/01Josep+Pallach+infant.JPG" width="201" /></a></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;">Miquel,
el pare, primer treballà a la companyia ferroviària, després
tingué la feina de recollir, dues vegades al dia, les saques de
correspondència a l'estació, que li permetia complementar els
migrats recursos familiars derivats de l'ocupació de pollaire com a
ajudant de la seva dona. Aquesta, de nom Joaquima i coneguda per
Quimeta, comprava i venia ous, conills, gallines i pollastres en
diferents mercats setmanals i que es venien a Barcelona. També, va
tenir, durant 50 anys, una parada de “gallinaire” al mercat de
Figueres.</span></span>
</div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;">Quan
Josep Pallach nasqué, era alcalde en Marià Pujulà i la ciutat de
Figueres vivia un procés de modernització i registrava un impuls
demogràfic important. Però, també s'ha de remarcar que aquest
desenvolupament impulsat per la Primera Guerra Mundial, amb
creixement de la indústria i de les exportacions, també es va
disparar la inflació, el preu dels aliments bàsics i no varen
millorar els salaris. Son temps de fortes desigualtats socials i,
també, convulsos políticament amb el cop d’Estat de Primo de
Rivera del setembre de 1923 que obria una dictadura que es
perllongaria fins a finals del gener de 1930. Temps que va portar a
molts joves a prendre compromís polític.</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">D'aquesta
època, anys més tard, Pallach explica a Baltasar Porcel, en un
llibre que aquest publica l'any 1977, la influència de l'ambient
familiar: “Em penso que molt. En primer lloc, jo sempre he anat als
mercats amb el pare, hi veia gent, els pagesos tal com són. I
Figueres, d'altra banda, és una vila liberal, d'esquerres. De
l'esquerra a Figueres, se'n deia Federació Republicana Socialista de
l'Empordà. Era filla d'Abdon Terradas, de Monturiol i de Pi i
Margall, perquè aquest va ser diputat per l'Empordà. És a dir, era
una esquerra avançada socialment. Llavors, ja a vuit o nou anys, jo
vivia la política a casa</span></span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><i><span style="font-weight: normal;">
</span></i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">meva,
perquè el meu pare era de l'Esquerra...”. Cal dir que el seu pare
va ser elegit regidor a les eleccions municipals del 12 d’abril de
1931.</span></span></span></span></div>
<div class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><b>Deixeble
del mestre Josep Pey</b></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;">La
primera escola que va anar en Josep, durant dos anys, fou l'escola
religiosa de les Franceses. Col·legi, que 60 anys després, l'any
1983, fou convertit en escola pública, i a proposta de la comunitat
educativa se li va atribuir el nom de Josep Pallach, en un procés
que va generar, en l’àmbit municipal, una forta polèmica. El nom
d'Escola Josep Pallach és oficial des de l'any 1986. </span></span>
</div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;">Després,
Pallach anà a l'escola laica del Col·legi Empordanès, que uns anys
abans, a l’inici del curs 1921-1922, passaria a dir-se amb aquest
nom deixant l’antic de Col·legi Ramis. Amb el canvi de nom, la
retolació també es va fer en català, igual que ja s’hi feien les
classes. Amb motiu del Cop d’Estat de Primo de Rivera, el seu
propietari i director Rafael Ramis marxà a l’exili i l’escola
fou regentada i dirigida per Josep Pey, que fou el mestre que tingué
Josep Pallach. Amb ell va tenir un mestre que el va marcar
profundament. Josep Pey, un home amb una trajectòria exemplar, amb
una capacitat innata com a ensenyant, i exemple de l'amor que es pot
arribar a establir entre un mestre i els seus alumnes. </span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiN7LqkVw3nrUwzEomwSdeF_bvwhUWL-JkR0EaIDAD5ly-o8WizTDkrOBkxOQjZCbq5T9yBU6izCPIxk0kJ-JGI1YhRIar5a77UNQBZ3Wu6eV4Tsa3oQ0p9IRpo-Z5R6uqpdgWZhKMhE_46/s1600/02Col%25C2%25B7legi+Empordan%25C3%25A8s.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1085" data-original-width="1595" height="435" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiN7LqkVw3nrUwzEomwSdeF_bvwhUWL-JkR0EaIDAD5ly-o8WizTDkrOBkxOQjZCbq5T9yBU6izCPIxk0kJ-JGI1YhRIar5a77UNQBZ3Wu6eV4Tsa3oQ0p9IRpo-Z5R6uqpdgWZhKMhE_46/s640/02Col%25C2%25B7legi+Empordan%25C3%25A8s.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"> </span></span>
</div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
</div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Josep
Pey va convèncer a Miquel Pallach que el seu fill havia d'estudiar.
Així, Josep Pallach va fer el batxillerat que aleshores durava 6
anys en 3, des del curs 1933-1934 fins al curs 1935-1936 és alumne a
l'Institut i concorre als exàmens per lliure. Les seves notes: una
matrícula d'honor en l'assignatura d'Ètica i Rudiments del Dret;
set sobresalients, dos notables i setze aprovats. En acabar el
batxillerat estudià a l'Escola d'Arts i Oficis. </span></span></span></span>
</div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><b>Articulista
des de ben jove</b></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Fou
també en aquests anys quan Pallach fa les seves primeres
intervencions públiques i s'inicià amb els seus primers articles i
treballs de caràcter polític. Amb només 12 anys fa el discurs de
salutació a la Festa cultural del Col·legi Empordanès essent les
seves primeres paraules de benvinguda als representants municipals,
Josep Puig Pujades i Eudald Soler, «com a primeres autoritats que
han pogut passar amb el cap dret aquest llindar», recordant «laDictadura,
va trobar sempre al pas de la porta una tanca que impedia el lliure
accés dels seus homes». Un discurs clarament polític que ja feia
entreveure els seus dots d’oratòria i la seva capacitat de
lideratge.</span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpYjIBrbi4_O6ozJbcnx_WYwVWmC7ed3zA43KR3MCSB_uPacknx4O9iXwRBjlJd7q0YHXS_0G9oRGTiHHDfyXpMP6mW5Nk2lpVWO-2ZPFSw24-6gWNtEvB7-C4v6legbAOt9AZY8pYgd7p/s1600/03Germans+Pallach.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpYjIBrbi4_O6ozJbcnx_WYwVWmC7ed3zA43KR3MCSB_uPacknx4O9iXwRBjlJd7q0YHXS_0G9oRGTiHHDfyXpMP6mW5Nk2lpVWO-2ZPFSw24-6gWNtEvB7-C4v6legbAOt9AZY8pYgd7p/s320/03Germans+Pallach.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="western" style="font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;"></span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Set
dies després, a l’acte de repartiment de premis als alumnes més
aprofitats de totes les escoles de Figueres, fou un dels dotze
premiats amb una llibreta de la Caixa de Pensions amb 5 duros. Aquest
mateix any, el 18 de novembre de 1932, assisteix al míting d’ERC
al Teatre El Jardí i juntament amb altres nois, Jaume Cairó, a la
represa democràtica fou un destacat militant del PSC, Albert Pey,
Joaquim Aupi i Paquito Canet, fan entrega al president Francesc Macià
d’un ram de flors amb les banderes catalana i federal. Un bon
estudiant amb una sòlida formació compatible amb una creixent
conscienciació política.</span></span></span>
</div>
<div class="western" style="font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">L'any
1933, amb 13 anys, obté un premi escolar, dotat amb 25 ptes., en un
concurs convocat per l'Ajuntament amb motiu del segon aniversari de
la República. El treball tractava sobre la proclamació de la
República dos anys abans, i deia: “.</span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><i><span style="font-weight: normal;">..</span></i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">14
d'abril. Quan es tenen onze anys, la història és un llibre
d'imatges, la proclamació de la Segona República, un matí de llum
i banderes, apareix com el cimall mateix de la marxa dels temps...”.
Sobre aquest tema, </span></span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><i><span style="font-weight: normal;">República,
Llibertat, Autonomia, </span></i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">foren
premiats vuit alumnes, la meitat del </span></span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><i><span style="font-weight: normal;">Col·legi
Empordanès, </span></i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">entre
els quals, Jaume Cairó.</span></span></span></span></div>
<div class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Tot
seguit, Josep Pallach s’estrena com a articulista a l’</span></span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><i><span style="font-weight: normal;">Empordà
Federal </span></i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">com
a cronista d’actes i activitats que tingueren lloc al </span></span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><i><span style="font-weight: normal;">Col·legi
Empordanès. </span></i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Un
primer, signat conjuntament amb Ramon Costa, titulat </span></span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><i><span style="font-weight: normal;">Festa
Escolar </span></i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">és
una crònica del festival homenatge al director de l’escola, Josep
Pey, celebrat el 8 d’abril de 1933. A l’estiu, escriu dos nous
articles, </span></span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><i><span style="font-weight: normal;">Fi
de curs </span></i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">i
</span></span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><i><span style="font-weight: normal;">Excursió
a Canet</span></i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">,
extenses cròniques d’aquestes activitats escolars.</span></span></span></span></div>
<div class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Amb
només tretze anys comença a publicar articles de reflexió política
a </span></span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><i><span style="font-weight: normal;">l’Empordà
Federal </span></i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">sota
el pseudònim </span></span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><i><span style="font-weight: normal;">Xaval.
</span></i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Entre
el setembre de 1933 i el setembre de 1934 publica nou articles: </span></span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><i><span style="font-weight: normal;">Opina
el poble; El primer acte del nou govern; La situació política
espanyola; Mirant a Espanya. Si ells tomben la cadira, nosaltres
bolcarem la taula; Macià, mort; Obrer, demà, tu votaràs i votaràs
l’Esquerra; Derivacions possibles de la victòria de les esquerres;
L’assemblea de Madrid </span></i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">i
</span></span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><i><span style="font-weight: normal;">Hem
pagat prou? L’Assemblea de Madrid</span></i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.
Uns articles escrits a l’edat de 13 i 14 anys que demostren no tan
sols una consciència política, sinó, també, una gran maduresa
analítica i reflexiva.</span></span></span></span></div>
<div class="western" style="font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Amb
14 anys,</span></span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><i><span style="font-weight: normal;">
</span></i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">juntament
amb altres companys, sota el nom de </span></span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><i><span style="font-weight: normal;">Joventut
</span></i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">impulsen
una revista infantil, domiciliada al </span></span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><i><span style="font-weight: normal;">Col·legi
Empordanès </span></i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">i
amb una redacció d’alumnes d’aquesta escola</span></span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><i><span style="font-weight: normal;">,
</span></i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">que
en paraules de Pallach, que n’assumeix la direcció, a l’article
de la portada del núm. 1 sota el títol </span></span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><i><span style="font-weight: normal;">Qui
som i on anem </span></i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">explica
els objectius del nou quinzenari, «una Catalunya forta, una
Catalunya culta» i per això volen tractar els assumptes escolars i
les activitats culturals i esportives, deixant de banda la política.
També, en la seva època d’estudiant de batxillerat col·laborarà
amb la revista de l'Institut, </span></span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><i><span style="font-weight: normal;">Styl·lus,</span></i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
on a la seva tercera època, entre el 21 de novembre de 1935 i el 30
de gener de 1936, estarà dirigida per Josep Pallach i arribarà a
publicar un conte, </span></span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><i><span style="font-weight: normal;">La
pobra gossa</span></i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.
</span></span></span></span>
</div>
<div class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><b>Els
primers combats polítics</b></span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Josep
Pallach va viure la política des de ben petit, l’ambient familiar
va ser determinant en aquest sentit. A les eleccions municipals del
14 de gener de 1934 escriu un article adreçant-se als treballadors i
reflexionant sobre que cal votar, «jo, amic obrer, si estesim en
altres latituds i en altres temps, t’aconsellaria que votessis una
candidatura socialista o bé una d’un partit de classe»,
descartant així el vot a les candidatures de la Unió Socialista de
Catalunya (USC), Partit Comunista (PC) i, fins i tot, del Bloc Obrer
i Camperol (BOC), que poc temps després hi entraria a militar,
«deixaràs la seva papereta per no considerar-la encara prou digne
de la teva confiança». A part d’una forta crítica a les
candidatures dretanes de la Unió Ciutadana (Lliga) i la dels
republicans radicals. El seu posicionament venia determinat per paper
de les diferents forces polítiques en temps de la Dictadura, «davant
d’aquestes candidatures n’hi ha una altra. És la de l’Esquerra,
és la dels homes que es jugaven la vida durant la Dictadura, és la
dels homes que foren exiliats i empresonats, és la dels homes que
proclamaren la República, és la de Macià, és la de Companys, és
la de les esquerres unides». La Federació Republicana Socialista de
l’Empordà guanyà d’una forma contundent amb el 60% dels vots. </span></span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"> </span></span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnbd7Lwl1JUCfMuJRXtqSWShvrHWg7idM1iScCH8lz9rvT3goXY6YpUkz9AW-1kq_M9uWd1Rqa1s_iJiPBvKbU4c8s9fDW_r-rYffmvfEbyfGO37oYCxlIpBK6x2SfwO_g9mkseDk75uds/s1600/04Cartell+POUM+1936.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1110" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnbd7Lwl1JUCfMuJRXtqSWShvrHWg7idM1iScCH8lz9rvT3goXY6YpUkz9AW-1kq_M9uWd1Rqa1s_iJiPBvKbU4c8s9fDW_r-rYffmvfEbyfGO37oYCxlIpBK6x2SfwO_g9mkseDk75uds/s320/04Cartell+POUM+1936.png" width="222" /></a><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;">Poc
temps després, començava a créixer un malestar a les classes
populars, conseqüència de la victòria de la coalició entre el
Partit Republicà Radical i la Confederación Española de Derechas
Autónomas (CEDA) en les eleccions de novembre de 1933, pel procés
de pèrdua de llibertats i d’involució de les transformacions
socials que s’havien guanyat durant el primer bienni progressista
(1931-1933), que va portar a molts joves, amb una clara consciència
social i de classe, a adoptar posicions més radicals. És el cas de
Josep Pallach que es distancia ideològicament del seu pare en
considerar l’</span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><i>Esquerra
</i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;">massa
tova. Ell mateix ho explicà a Baltasar Porcel: «Era l’època en
què ja s’anava cap al Bienni Negre i jo deia que si havíem
d’escollir entre la dictadura blanca i la roja, escolliríem la
roja. Això en un noi de tretze o catorze anys és terrible, perquè
demostra fins a quin punt la radicalització va pesar...en fi, vingué
una radicalització que havia de repercutir en adolescents com jo.
Era lògic que pensés que l’</span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><i>Esquerra</i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;">
era massa moderada». És així com la seva primera militància
política fou a les joventuts del </span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Bloc
Obrer i Camperol (BOC) i quan aquest partit es fusiona amb de
l’Esquerra Comunista, el 29 de setembre de 1935, fundant el Partit
Obrer d’Unificació Marxista (POUM), Pallach hi participa
activament en molts actes de propaganda i en fou el secretari de les
joventuts a Figueres.</span></span></span></span></span></span></span>
</div>
<div class="western" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Pallach
inicia l’any 1936 amb una intensa militància les joventuts del
POUM, al mateix temps que es prepara pels darrers exàmens de
batxillerat i continua amb la publicació de nous articles </span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">a
l’</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><i><span style="font-weight: normal;">Empordà
Federal</span></i></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
amb el pseudònim de </span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><i><span style="font-weight: normal;">Xaval,
40.000 vots menys; Que n’heu fet de l’Estatut? </span></i></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">i</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><i><span style="font-weight: normal;">
Carta a un republicà, </span></i></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">sobre
el nou escenari polític amb motiu de les eleccions de febrer que
donarien la victòria al </span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><i><span style="font-weight: normal;">Front
Popular </span></i></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">i
en aquest darrer alerta dels perills que amenacen la República, com
una premonició dels fets que esclatarien tres mesos després.</span></span></span></span></span></span></span></div>
<div class="western" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><b>Guerra
i exili</b></span></span></span></span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Amb
16 anys la vida de Josep Pallach estarà farcida d’aventures de
tota mena: la guerra civil, la guerra dins la guerra que foren els
fets de maig del 37 que tant el varen marcar políticament per a la
resta de la vida, la guerra viscuda des del front. Ell mateix ho
explica: «vista amb la il·lusió dels setze anys, la guerra
significa anar de voluntari i jo m’hi vaig apuntar. Quan vaig
arribar al quarter de Lenin, a Barcelona, em van cridar de
l’Executiu, perquè hi havia hagut una moció del pare, que deia
que jo tenia només setze anys i no podia allistar-me, que em quedés
a Figueres...Vaig intervenir de manera activa, des d’aquell moment
i fins al 37, en la vida política del partit. Vaig participar en
actes públics, sobretot amb les Joventuts i amb en Nin; cada cop que
en Nin venia a les comarques gironines, jo l’acompanyava i parlava
en nom de les Joventuts...Al front, no hi vaig fins que mobilitzen la
meva lleva, a principi del 38».</span></span></span></span></span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijhwWgVmQg4DZsuq80JcTIM54J9RdAaedlpdQdY0_iSDVF2zPAj2BfG6eqVwJ6hbJVDQkh7tbaJ-79M6maS9JyTg5HAJYQENVJB8PLelWuA3HWALMw1dIXHe26yyPe9YkF6mL6MWk9LEtc/s1600/05Pallach+exili.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="658" data-original-width="616" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijhwWgVmQg4DZsuq80JcTIM54J9RdAaedlpdQdY0_iSDVF2zPAj2BfG6eqVwJ6hbJVDQkh7tbaJ-79M6maS9JyTg5HAJYQENVJB8PLelWuA3HWALMw1dIXHe26yyPe9YkF6mL6MWk9LEtc/s320/05Pallach+exili.png" width="299" /></a><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"></span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Abans
però de l’anada al front, Pallach dirigeix la nova etapa del
periòdic d’esquerra </span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><i><span style="font-weight: normal;">Avant..!,
</span></i></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">òrgan
del POUM i de la Joventut Comunista Ibèrica, des de desembre del 36
a març del 37, publicant en cadascun dels catorze números editats
la seva opinió a primera plana sota el títol </span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><i><span style="font-weight: normal;">Full
setmanal. </span></i></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Al
mateix temps, desplega una intensa activitat en actes polítics i com
a conferenciant. Crea</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
juntament amb Josep Jordi i Enric Sellés un comitè de Cultura i
Art, amb l’objectiu de la salvaguarda del patrimoni. El </span></span></span></span></span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">març
de 1937 publica el seu darrer article a l’</span></span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><i><span style="font-weight: normal;">Empordà
Federal, Perdent el temps?, </span></i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«Bona
llavor de cultura s’està sembrant. Però i si mentre guanyem la
guerra, penséssim en no perdre del tot aquell esperit de ciutadania
modèlica...no creieu companys en què guanyaríem la primera
revolució sobre nosaltres mateixos, sobre els nostres instints
primaris que cap manca ens fan per a frescar el gran camí de les més
altes justícies socials?».</span></span></span></span>
</div>
<div class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Viu
amb molta tristesa els Fets de Maig del 37 que comportaran la
</span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">dissolució
del POUM i la persecució per part dels comunistes estalinistes, «va
ser una sorpresa, per a un noi de disset anys, de veure com una gent
que eren amics fins llavors, amb els quals fins i tot havíem estat
aliats, els comunistes, resultaven capaços d’agafar gent a la qual
estimaves, i assassinar-la...I sobre el leninisme i el trotskisme,
vaig fer després una reflexió molt influïda per aquesta
experiència».</span></span></span></span></span></span></span></div>
<div class="western" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Pallach
escapa de ser detingut pels comunistes al marxar de Figueres i anar a
Roses, a fer de mestre a una escola de la CNT, sindicat al qual
s’afilia després de ser expulsat de la UGT. Després, l’any
1938, la seva lleva és mobilitzada i va al front essent destinat al
Batalló Disciplinari de la 27 Divisió per haver militat al POUM.
Fou detingut fins que va començar la retirada, «així es produïa
la meva primera detenció, obra dels comunistes».</span></span></span></span></span></span></span></div>
<div class="western" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">El
1939 Josep Pallach, amb 19 anys, va fer la retirada amb un periple a
través dels camps de concentració a l’altre costat dels Pirineus,
primer és conduït al camp de concentració de Sant Llorenç de
Cerdans, i després passarà pel camp d’Amélie-les-Bains i
finalment el de Sant Cebrià d’on escaparà. A punt de fer 20 anys
començava el seu exili amb un fort compromís que relliga totes les
seves aventures vitals tant en el si de la clandestinitat com fora
d’ella, la intensa dedicació a les seves dues grans passions: la
pedagogia i la política. Un nou combat polític al servei de la
democràcia, el socialisme i Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiI4OCiS8KjfuFI78m_YCnJVCGmGdrI-fVcXQc-FCKetDZH91-51NRDJkczqFAV3dEJ4wzuS0pPaQdEQ5EMowjRxA6K7WLppgul_6B8skKiFsc7lVQASVALPQH8o7iAPRXANbaxCnEjGnTl/s1600/Josep+Pallach+20+anys.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="808" data-original-width="1252" height="412" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiI4OCiS8KjfuFI78m_YCnJVCGmGdrI-fVcXQc-FCKetDZH91-51NRDJkczqFAV3dEJ4wzuS0pPaQdEQ5EMowjRxA6K7WLppgul_6B8skKiFsc7lVQASVALPQH8o7iAPRXANbaxCnEjGnTl/s640/Josep+Pallach+20+anys.JPG" width="640" /></a></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="justify" class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; direction: ltr; color: rgb(0, 0, 10); line-height: 120%; text-align: left; }p.western { font-family: "Calibri", serif; font-size: 11pt; }p.cjk { font-family: "Droid Sans Fallback"; font-size: 11pt; }p.ctl { font-family: "Times New Roman"; font-size: 11pt; }a:link { }</style></div>
</div>
Joan Armanguéhttp://www.blogger.com/profile/14810076210478563030noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6583238417011093890.post-61764807752153350452020-01-27T18:22:00.003+01:002020-01-27T18:29:10.157+01:00Figueres, cent anys de gestió pública de l'aigua<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
Suplement del Setmanari Alt Empordà, publicat el 21 de gener de 2020, que podeu llegir clicant aquest enllaç: <b><a href="https://www.slideshare.net/joanarmangue/figueres-cent-anys-de-gestio-pblica-de-laigua?ref=https://www.slideshare.net/joanarmangue/slideshelf">Figueres, cent anys de gestió pública de l'aigua</a></b></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTOfYEd-SgWh_thyphenhyphenH2sudQ8ZzsJ845ln_qxRel_tN_MkhP-e6EEXfkmUg9_qolfy99u2CPO1H3fEkcyoQ_7VVhHXJeNpaTyrPqGyHvsazR-tJAS1u2tPirgfTKP8FMULCsd7tx2XZi6yQm/s1600/Portada.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="784" data-original-width="554" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTOfYEd-SgWh_thyphenhyphenH2sudQ8ZzsJ845ln_qxRel_tN_MkhP-e6EEXfkmUg9_qolfy99u2CPO1H3fEkcyoQ_7VVhHXJeNpaTyrPqGyHvsazR-tJAS1u2tPirgfTKP8FMULCsd7tx2XZi6yQm/s320/Portada.png" width="226" /></a></div>
<br /></div>
Joan Armanguéhttp://www.blogger.com/profile/14810076210478563030noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6583238417011093890.post-75794744218718729882019-12-29T11:30:00.000+01:002019-12-29T11:30:01.973+01:00Ernest Lluch. Biografia d’un intel·lectual agitador<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
</div>
<div class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-weight: normal;">Ressenya del llibre </span><i><span style="font-weight: normal;"><b>Ernest Lluch. Biografia d’un intel·lectual agitador</b></span></i><span style="font-weight: normal;">, publicada als Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos (IEE), Volum 50 (2019).</span></div>
<div class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-weight: normal;"><br /></span></div>
<div class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-weight: normal;">Autor: Esculies, Joan</span></div>
<div class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-weight: normal;">Premi Gaziel de Biografies i
Memòries 2018. Barcelona, La Magrana, 2018, 461 p.</span></div>
<br />
<br />
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
L’escriptor i historiador Joan Esculies publicà, l’any passat,
la primera biografia d’Ernest Lluch 18 anys després del seu brutal
assassinat. L’impacte de la seva mort s’escampà arreu de la
geografia catalana i espanyola i el seu llegat manté una forta
vigència a la societat del nostre temps. Com diu la contraportada
del llibre, «una de les figures més estimades i recordades de la
nostra història contemporània». Lluch va ser un home carismàtic,
seductor, empàtic, xerraire, tafaner, curiós; un home polièdric,
coneixia i parlava de tot, un pensador, un savi, un intel·lectual
agitador, un vers lliure. D’aquí la grandària de la seva
personalitat i, també, les derrotes en l’àmbit partidista. Es
tracta d’un llibre en el qual a part d’explicar la seva vida, ens
situa en el context social, econòmic i polític de Catalunya i
d’Espanya. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHWnE1m2oAcqPMgf6aCel8nVw9y-7NKffkG5ptKFJOfMQU11SW5Jtcjy8W6Dg7qkubv5laOpcKJLCX33RLHechCnCsPzU7yrjrQCOTPy5yrMCLoTwoduCRHP8C8w3bUKRCeVbL8qF1fgRR/s1600/50012404_2213643092085333_4318283956190445568_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="638" data-original-width="960" height="424" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHWnE1m2oAcqPMgf6aCel8nVw9y-7NKffkG5ptKFJOfMQU11SW5Jtcjy8W6Dg7qkubv5laOpcKJLCX33RLHechCnCsPzU7yrjrQCOTPy5yrMCLoTwoduCRHP8C8w3bUKRCeVbL8qF1fgRR/s640/50012404_2213643092085333_4318283956190445568_n.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-weight: normal;">L’autor s’ha endinsat en
l’abundosa obra acadèmica i política d’Ernest Lluch a través
d’articles, llibres, arxius, hemeroteques, material inèdit, la
major part aplegat en l’excel·lent fons de la Fundació Ernest
Lluch, a part de 62 entrevistes a homes i dones que conegueren
d’aprop a l’Ernest en els diferents àmbits que va transcórrer
la seva trajectòria vital: economista, historiador, diputat,
ministre, rector de l’UMP, esportista, articulista, tertulià, soci
del Barça i de la Reial Societat, aficionat a la música,...</span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-weight: normal;">Joan Esculies divideix el llibre,
bàsicament, en </span><strong><span style="font-weight: normal;">quatre
geografies</span></strong><span style="font-weight: normal;">:
Barcelona (1937-1969), València (1970-1977), Madrid (1977-1986) i el
Nord, Santander, Donostia i Saragossa (1987-2000); les geografies
d’Ernest Lluch. Existeix, però, una cinquena geografia que no té
un capítol específic, Maià de Montcal a la Garrotxa d’Empordà
(1968-2000), la més llarga, la més difusa, però, present en totes
les altres quatre. I, sobretot, perquè representa un espai de
treball, on forja una part molt important del seu pensament i de la
seva creativitat i, també, centre de la seva activitat política.
</span><span style="font-weight: normal;">“D’aleshores</span><i><span style="font-weight: normal;">
–</span></i><span style="font-weight: normal;">recordarà Ernest
Lluch l’any 1987-</span><i><span style="font-weight: normal;"> </span></i><span style="font-weight: normal;">Maià
ha estat territorialment el punt estable de la meva vida. Allà hi
estic censat, allà hi tinc els llibres de capçalera i la música
que més estimo. Allà he escrit molts articles i alguns llibres</span><i><span style="font-weight: normal;">”.
</span></i><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">La
geografia de les Garrotxes d’Empordà sempre va estar present,
compartint espai i temps amb les altres geografies. L’autor diu
d’ell que «no en tenia prou de mirar el paisatge, en volia formar
part». Se’l considerà un valencià de veritat</span></span><span style="font-style: normal;"><b>
</b></span><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">i
un donostiarra versàtil</span></span><span style="font-style: normal;"><b>.
</b></span><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Aquí
el considerem un empordanès militant.</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">El
llibre, també, ens descobreix que el primer article acadèmic
important de l’Ernest va ser sobre el figuerenc Francesc Romà i
Rossell.</span></span><i><span style="font-weight: normal;">
</span></i><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Personatge
estudiat a la tesi doctoral de Lluch, que el definí com un
mercantilista liberal, partidari de la llibertat econòmica. Nascut
l’any 1725 que ell mateix, en un primer moment, i diverses
publicacions el consideren barceloní. Anys més tard, sobretot, a
partir de la recerca a l’arxiu de la Casa Fages Lluch defensa que
va néixer a Figueres, a la Casa Romà del carrer Peralada, 48. De
moment, no s’ha localitzat la seva partida de naixement però la
seva hipòtesi és solvent.</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-style: normal;">El llibre, també, ens recorda que a
Figueres Lluch hi visqué, possiblement, la seva derrota més
important dins el PSC. Va ser en el Consell Nacional del 20 de
desembre de 1981, l’única vegada que s’ha celebrat fora de
Barcelona, quan per 60 vots a favor, 37 en contra i 5 abstencions,
acordà retirar-li la confiança per continuar amb l’exercici del
càrrec de portaveu del grup parlamentari Socialistes de Catalunya.
Eren els efectes del debat sobre la LOAPA. De fet, en els congressos
del PSC sempre va estar en el lloc dels perdedors.</span></div>
<div class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br />
</div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Ara,
el llegat de Lluch és viu, és plenament vigent. Més que mai, és
necessari i imprescindible divulgar el seu pensament. La lectura del
llibre enforteixen, segons el meu parer, tres aspectes essencials del
seu llegat: el seu estil de fer política, el seu catalanisme
inclusiu i la seva idea del socialisme.</span></span></div>
<div class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br />
</div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">El
seu estil de fer política, treballador incansable, honest, auster,
culte, dialogant i pactista. La seva via de diàleg, defensada des de
les primeres eleccions democràtiques, té fites importants al llarg
de la seva trajectòria, com en la tramitació de la llei de Sanitat
o per afrontar els reptes de pau al País Basc. </span></span><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Un
estil que avui faria recuperar la confiança i la credibilitat amb
els nostres polítics.</span></span></span></div>
<div class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-decoration: none;">
<br />
</div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Lluch
representa la millor essència del catalanisme, que no és altre que
el catalanisme inclusiu. Un dels grans mèrits d’aquest llibre és
l’anàlisi que l’autor fa del compromís de l’Ernest, des de
ben jove i al llarg de tota la seva vida, amb el País. </span></span>Un
llibre que desmunta les acusacions barroeres que sovint, des del
nacionalisme excloent, li han formulat de ser un «espanyolista» i
un «botifler».</div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br />
</div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Lluch veia la necessitat de sumar, incorporar, la immigració a un
projecte catalanista. Hi ha una descripció d’en Joan Esculies molt
significativa: «Els anys a València li van donar una capacitat de
diagnosi i anàlisi del que podia succeir a Catalunya si fracassava
l’atracció de la població immigrant envers el catalanisme i a
aquesta se li oferien altres propostes». Lluch considerava que el
mínim comú denominador del catalanisme era més ampli que el de
nacionalisme, «perquè una comunitat sigui comunitat, digues-n’hi
nació, nacionalitat, el que es vulgui, l’important és que
inclogui la majoria». La defensa del catalanisme inclusiu va portar
a Ernest Lluch a prendre decisions poc compreses en el seu moment,
però que avui el llibre d’Esculies ens permet entendre molt
millor. <span style="text-decoration: none;">Ernest Lluch ens ensenya
la necessitat que tenim avui d’un catalanisme inclusiu, que
significa sumar a la majoria dels catalans.</span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-decoration: none;">
<br />
</div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="text-decoration: none;">Finalment, la seva idea de
socialisme la relata en un manuscrit per la Fundació Campalans (2 de
gener de 1999), «el socialisme és portar la màxima llibertat, la
màxima igualtat i la màxima fraternitat possibles a les persones
que viuen en societat...», que representa una de les millors
definicions d’uns ideals que van més enllà d’unes sigles
partidistes.</span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-decoration: none;">
<br />
</div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="text-decoration: none;">L’autor conclou el llibre amb
una frase que defineix encertadament el perfil d’Ernest Lluch,
«l’actitud d’un intel·lectual agitador que era, abans que res,
un ciutadà en el sentit ple de la paraula», que el feia una persona
propera i estimada per tothom. Un llibre imprescindible!</span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-decoration: none;">
<br />
</div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="text-decoration: none;"><b>Joan Armangué Ribas</b></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7qElcy3mM6OxV05lVw9l0KR-LvUp1OPZsW7gKkjTpTlAqudizGo85tF8h2_E-zxApxQ4RT1I41kUkH2JrNsk3sDhsQULuDsjg5t2O2SwVIMBC2X8hyj4ys79xN-KWSvcCIgTSSqGRIk9D/s1600/Lluch1.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="701" data-original-width="517" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7qElcy3mM6OxV05lVw9l0KR-LvUp1OPZsW7gKkjTpTlAqudizGo85tF8h2_E-zxApxQ4RT1I41kUkH2JrNsk3sDhsQULuDsjg5t2O2SwVIMBC2X8hyj4ys79xN-KWSvcCIgTSSqGRIk9D/s640/Lluch1.png" width="472" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIRmzBY9FOPCAyXJfkXUDuiyIQHT0a9iT5-Dy7XNfP84FyGjxQPQxr9jv25A2WTOHK8Cce5AjP8qQdrUnsS_Jw31xYM5BsHDIB1Y8PIDCmmqo-4NXRezX9y7e8MJNrM23jZxZVR1fSpSrT/s1600/Lluch2.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="707" data-original-width="519" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIRmzBY9FOPCAyXJfkXUDuiyIQHT0a9iT5-Dy7XNfP84FyGjxQPQxr9jv25A2WTOHK8Cce5AjP8qQdrUnsS_Jw31xYM5BsHDIB1Y8PIDCmmqo-4NXRezX9y7e8MJNrM23jZxZVR1fSpSrT/s640/Lluch2.png" width="468" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhed7jTXX4FgwwwxmLPCU_c_VhI-GW3rRzqUkCPKYjiwG1YeSMcRnf4I8XyQwYxeobxC_zlwZZmrWprgQ8Okh20nDThxMc-4mZem3o3bwd9e3nIixPZ9s7mHwoQxkNoRRLmd9Ois9T2okku/s1600/Lluch3.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="704" data-original-width="522" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhed7jTXX4FgwwwxmLPCU_c_VhI-GW3rRzqUkCPKYjiwG1YeSMcRnf4I8XyQwYxeobxC_zlwZZmrWprgQ8Okh20nDThxMc-4mZem3o3bwd9e3nIixPZ9s7mHwoQxkNoRRLmd9Ois9T2okku/s640/Lluch3.png" width="474" /></a></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; direction: ltr; color: rgb(0, 0, 10); line-height: 120%; text-align: left; }p.western { font-family: "Calibri", serif; font-size: 11pt; }p.cjk { font-family: "Droid Sans Fallback"; font-size: 11pt; }p.ctl { font-family: "Times New Roman"; font-size: 11pt; }</style></div>
Joan Armanguéhttp://www.blogger.com/profile/14810076210478563030noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6583238417011093890.post-88380125594361435532019-11-22T10:36:00.000+01:002019-11-22T10:36:06.004+01:00Lluís M. Jordi, animador de l’Empordà menestral, agrícola i republicà del salt de segle XIX-XX<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div class="western" style="text-align: justify;">
Aquest 10 de novembre s’han
complert 90 anys de la mort de Lluís M. Jordi i Alvàrez. Nascut a
Fortià l’any 1864. Residí a Figueres des de l’any 1870,
domiciliat al carrer Monturiol, núm. 2, 2a, edifici que formava part
del casal del marquès de la Torre, que tenia l’accés principal al
núm. 1 de la Placeta de la Rambla, ciutat on morí l’any 1929.</div>
<div class="western" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZ6dAG1x_l6jJow1jpUmY5yXvaBocWyrkz6S4SKWf-7xO-ppq7-Gf8U2qIMGnW95bR8UefKMLj8sn0x6AwtiIn9l8P0dMbnn0HXv0ZByNQT1Ev2ysiaRMLPfGIwO864S8XcRKP6YGcoOJ_/s1600/Llu%25C3%25ADs+M.+Jordi.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="510" data-original-width="399" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZ6dAG1x_l6jJow1jpUmY5yXvaBocWyrkz6S4SKWf-7xO-ppq7-Gf8U2qIMGnW95bR8UefKMLj8sn0x6AwtiIn9l8P0dMbnn0HXv0ZByNQT1Ev2ysiaRMLPfGIwO864S8XcRKP6YGcoOJ_/s320/Llu%25C3%25ADs+M.+Jordi.png" width="250" /></a>Pèrit agrònom, agrimensor i
catedràtic a l’Institut de Figueres, on exercí de secretari
(1885‐1919). Fill i germà d’agrimensors. El seu pare, Francesc
Jordi Romañach, va ser professor i director de la granja escola de
Fortianell, professor de l’Institut i alcalde de Figueres
(1877‐1881), de tendència monàrquica. Fundà i dirigí el
periòdic El Pensamiento, d’informació literària i cultural,
publicat els anys 1892‐1893 i editat pel Casino Menestral.
Col·laborà en altres publicacions de Palamós, Barcelona i Madrid.
L’any 1897 fou nomenat vicepresident de la Junta Local Interina de
Fusió Republicana, i president del Casino Menestral Figuerenc
(1893‐1895) i de la Societat Coral Erato (1900). Impulsà la Cambra
Agrícola de l’Empordà, de la qual fou secretari general
(1900‐1905), vocal 3r (1907‐1909) i vicepresident (1910‐1929).
També fou vocal del Consell Provincial d’Agricultura i Ramaderia
de Girona. Publicà diverses obres sobre agricultura i educació,
entre les quals en destaca una sobre la història de l’Institut de
Figueres, des de la seva creació fins a l’any 1888. </div>
<div class="western" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="western" style="text-align: justify;">
La seva larga trajectòria, com a
professor, a l’Institut de Figueres, on cursà estudis i obtingué
el títol d’agrimensor i pèrit agrònom l’any 1881. Impartí
classes d’agricultura, geometria, trigonometria, aritmètica,
àlgebra, història natural, fisiologia, higiene i, fins i tot, de
gimnàstica. Durant 25 anys actuà com a secretari de l’Institut.
D’aquesta funció deixà com a testimoni les diligents i precises
memòries del Centre. Aquest càrrec el compatibilitzà amb el de
director de l’internat mentre funcionà. La seva petjada és de
les més fecundes en la llarga història de l’Institut.</div>
<div class="western" style="text-align: justify;">
Fou un promotor incansable
d’iniciatives pel foment de l’agricultura empordanesa. Com a
secretari de la comissió organitzadora fou l’ànima del <i>Concurso
de Agricultura é Industrias Anexas </i>que se celebrà a Figueres
per impuls de l’Ajuntament entre el 2 i l’11 de maig de 1899. Un
dels principals impulsors de la Cambra Agrícola de l’Empordà, on
ostentà diferents càrrecs directius fins a la seva mort, i, també,
del <i>Certamen Agrícola</i> de 1905 i l’Exposició Agrícola i
Industrial de 1906, presidint la seva comissió executiva. Entre les
publicacions de caire agrícola, destacar: <i>Cultivo de la cepa
americana</i> (premiada); <i>Tratado de Agricultura</i> (premiada);
<i>Cria del gusano de seda; Cultivo de la Morera; La Agricultura y
los agricultores</i> (premiada); <i>Tratado de organogrefía y
Fisiología humana; Las abejas; Cultivo de la caña de azúcar:
Cultivo del algodón; Las crisis económicas; La sociedad y sus
males,...</i><span style="font-style: normal;">Una intensa obra
divulgadora fruit de la seva coneixença del món agrícola que posà
a l’abast del sector.</span></div>
<div class="western" style="text-align: justify;">
<span style="font-style: normal;">Lluís
M. Jordi representant a l’Institut i a la Cambra Agrícola
participà en diverses comissions ciutadanes de caràcter social,
econòmic, cultural i festiu dedicant-se amb entusiasme a totes elles
i en les quals es posava de manifest els seus dots organitzadors. Fou
el principal dinamitzador d’iniciatives per a la construcció
d’obres hidràuliques a l’Empordà, com el pantà de Crespià per
estendre els regadius a la comarca, i d’infraestructures
ferroviàries amb les línies de Ripoll a Roses i la de Blanes a
Vilajuïga passant per Palamós. Fins i tot, des de la Cambra
s’arribà a proposar la continuïtat de la línia des de Roses
passant per Pont de Molins-Boadella-Darnius-Agullana-la Jonquera, pel
foment de l’activitat surera. L’any 1917, Lluís M. Jordi rebé
l’encàrrec de la Cambra d’elaborar un projecte per a defensar
davant el Govern de l’Estat. La línia partia de Blanes passant per
Lloret de Mar i Vidreres per enllaçar a Llagostera amb el
ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols. Després, en arribar a la
Bisbal, s’uniria amb el tramvia de vapor de Palamós a Flaçà per
continuar per Corçà, Verges, Torroella de Montgrí, l’Escala,
l’Armentera, Sant Pere Pescador Vilacolum, Riumors, Fortià, Roses,
Castelló d’Empúries, Vila-sacra, Vilatenim, Figueres, Llers,
Biure, Darnius, Agullana i la Jonquera. Malgrat l’acceptació del
projecte en una reunió presidida pel Ministre d’Hisenda, finalment
no es va executar.</span></div>
<div class="western" style="text-align: justify;">
<span style="font-style: normal;">Lluís
M. Jordi va ser un gran animador i dinamitzador de la societat civil
figuerenca i empordanesa. Políticament va estar alineat amb el
republicanisme federal empordanès i més enllà de la
vicepresidència de la Junta Local Interina de Fusió Republicana
l’any 1897, no va ocupar altres càrrecs orgànics ni públics,
integrant-se a la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR),
fundat l’any 1911 i que aplegava el republicanisme catalanista.
</span>Josep Pla el qualificà de «pontífex del federalisme
empordanès» i «l’animador del Figueres menestral, agrícola i
republicà». A la seva mort, el Butlletí de la Cambra lloà la seva
trajectòria a l’entitat i a la vida ciutadana, «un perfecto
caballero, inquieto, bondadoso, trabajador incansable y desinteresado
e irradiaba en su trato personal una irresistible simpatía».
</div>
<div class="western" style="text-align: justify;">
Eduard Puig Vayreda va deixar
testimoni de la trajectòria de Lluís M. Jordi amb l’ensenyament
agrícola i el món de l’agricultura empordanesa, recordant l’oblit
del personatge, «les seves restes reposen al fossar comú del
cementiri figuerenc, sense ni una trista placa enlloc que recordi i
agraeixi el que va fer per la ciutat i comarca». La recuperació de
la memòria històrica és un deure que la societat actual tenim amb
els constructors, en un altre temps, de Figueres i l’Empordà.
</div>
<div class="western" style="text-align: justify;">
<b>Joan Armangué</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUCNiKIe2PJY5b7YBWw3ycNjesGqFHYliCRbHb8QY_JeRuvc2VU0oCJ8s2ZjsAnQ5_bX9LypJ4sc_4At2fSM5eoqXD63x7yM7toDPVcZZQEVsQktVxQlPP8Pccrak6uH4VKNyFtzhDh3_P/s1600/Empord%25C3%25A0+12.11.19.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="668" data-original-width="626" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUCNiKIe2PJY5b7YBWw3ycNjesGqFHYliCRbHb8QY_JeRuvc2VU0oCJ8s2ZjsAnQ5_bX9LypJ4sc_4At2fSM5eoqXD63x7yM7toDPVcZZQEVsQktVxQlPP8Pccrak6uH4VKNyFtzhDh3_P/s640/Empord%25C3%25A0+12.11.19.png" width="598" /></a></div>
<div class="western" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; direction: ltr; color: rgb(0, 0, 10); line-height: 120%; text-align: left; }p.western { font-family: "Calibri", serif; font-size: 11pt; }p.cjk { font-family: "Droid Sans Fallback"; font-size: 11pt; }p.ctl { font-family: "Times New Roman"; font-size: 11pt; }</style></div>
Joan Armanguéhttp://www.blogger.com/profile/14810076210478563030noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6583238417011093890.post-28827002584671639372019-10-02T12:45:00.000+02:002020-01-18T12:46:31.297+01:00Ell, a la presó de Josep Puig Pujades: un cant de llibertat<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-weight: normal;">Article
publicat a </span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><i><span style="font-weight: normal;">Núvol,
</span></i></span><span style="font-family: Arial, serif;"><i><span style="font-weight: normal;">diari
digital de cultura en català</span></i></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-weight: normal;">
</span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-weight: normal;">2
d’0ctubre de 2019</span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-weight: normal;">)</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, serif;">El llibre </span><span style="font-family: Arial, serif;"><i>Ell,
a la presó</i></span><span style="font-family: Arial, serif;">,</span><span style="font-family: Arial, serif;">
de Josep Puig Pujades, amb pròleg de Carles Rahola, va ser publicat
l’any 1938 per Gràfiques Darius Rahola, en plena Guerra Civil.
L’autor, amb una gran qualitat literària i també amb una gran
riquesa lingüística, narra en tercera persona els seus primers
mesos d’empresonament, entre el 7 d’octubre de 1934 i el 24
d’abril de 1935, a la vella presó provincial de Girona, que estava
situada al carrer del Portal Nou, annexa al Seminari Diocesà, arran
dels Fets d’Octubre, quan exercia el càrrec de comissari delegat
de la Generalitat de Catalunya a les comarques gironines, </span>
</div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Arial, serif;">Malgrat el temps convuls i bèl·lic en què
es va publicar, el llibre no va passar desapercebut per a la crítica
literària del país. El periòdic barceloní </span><span style="font-family: Arial, serif;"><i>La
Humanitat</i></span><span style="font-family: Arial, serif;">, l’agost de 1938,
qualifica l’autor de poeta i prosista excel·lent, i en diu que
«són les seves impressions, copsades de primera mà en la solitud
de la cel·la, allò que ha reeixit a coordinar en aquest llibre, on
el protagonista se situa en tercera persona, talment com si
l’escriptor i l’empresonat es desdoblessin per a fer més
patètica aquesta fragmentària biografia». Respecte a la qualitat
literària, hi afegeix: «El contingut emociona, l’estil i el
llenguatge són perfectes».</span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqHZOJfJ5s65QtX6mCOGyTbakWp5JYV1VBmvzNYD4MGF9qE58jTfykFRT9NR-3dNBDW59cMP6OMHOSstsrJy-4Fo7PvY9zuorczo1guskLBbPtnI7yHRID0IaHPChoi3hc3O_9oRBhyphenhyphen-06/s1600/08N%25C3%25BAvol01+10.19.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1146" data-original-width="720" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqHZOJfJ5s65QtX6mCOGyTbakWp5JYV1VBmvzNYD4MGF9qE58jTfykFRT9NR-3dNBDW59cMP6OMHOSstsrJy-4Fo7PvY9zuorczo1guskLBbPtnI7yHRID0IaHPChoi3hc3O_9oRBhyphenhyphen-06/s400/08N%25C3%25BAvol01+10.19.png" width="251" /></a><span style="font-family: Arial, serif;">Un altre periòdic de Barcelona, </span><span style="font-family: Arial, serif;"><i>La
Publicitat</i></span><span style="font-family: Arial, serif;">, l’octubre de 1938,
a través de la ploma de l’escriptor Rafael Tasis, en destaca el
fet que és «un llibre sincer i emocionat, que per damunt de tot és
un cant d’amistat», i en remarca el moment en què descriu «les
joies amables de l’amistat: les visites, els records que rep del
món exterior i que li confirmen l’afecte de parents i coneguts».
Tasis en destaca l’estil vehement de l’autor, «que de vegades
s’infla amb una punta de barroc, i d’altres llisca amb
naturalitat», i en el qual es reflecteixen «les inquietuds i els
ideals de l’esperit generós de l’autor».</span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxmJjo0WQvoDyskzI_Xnr_F5YkyCYBG3K0LIozqJc7VvyJDS9JQYaxflpPf5OEBnR8NLIKGRKt8dA1NGJYNRm33EaMLH6GTT1v0K7_2o5A6PM8ZSCT9Y8dC98HYANHLQgk2-VODUCIrRiW/s1600/08N%25C3%25BAvol02+10.19.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1140" data-original-width="720" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxmJjo0WQvoDyskzI_Xnr_F5YkyCYBG3K0LIozqJc7VvyJDS9JQYaxflpPf5OEBnR8NLIKGRKt8dA1NGJYNRm33EaMLH6GTT1v0K7_2o5A6PM8ZSCT9Y8dC98HYANHLQgk2-VODUCIrRiW/s400/08N%25C3%25BAvol02+10.19.png" width="252" /></a><span style="font-family: Arial, serif;">Una tercera crítica literària, publicada
a</span><span style="font-family: Arial, serif;"><i> </i></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span lang="fr-FR"><i>L’Indépendant</i></span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span lang="fr-FR">
</span></span><span style="font-family: Arial, serif;">de Perpinyà el desembre de
1938, en remarca l’estil, «acolorit amb una exquisida delicadesa»,
i també amb «un sentit molt exacte de l’observació que fa que
cadascuna de les figures sigui summament animada o grotesca o
tràgica». Puig Pujades s’havia guanyat un gran prestigi en els
cercles culturals i literaris de la capital del Rosselló.</span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Arial, serif;"><i>Ell, a la presó</i></span><span style="font-family: Arial, serif;">
és un cant d’amistat, com escriví Rafael Tasis; però, per damunt
de tot, és un cant a la llibertat. El mateix Puig Pujades va deixar
escrita en el llibre una expressió que reflecteix el sentiment que
produeix la reclusió, tant si és en una vella presó en condicions
precàries, com en una de nova amb nivells més alts de
confortabilitat: «Ésser mancats de llibertat és la més gran
pobresa que pugui patir-se». D’aquí ve l’anhel que Carles
Rahola expressa en el pròleg: «Un cop llegit aquest llibre, hom
sentirà més viu que mai el desig de llibertat». Un desig, cal dir,
que avui es fa ben viu i fort.</span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Arial, serif;">Un cant a la llibertat, també, va ser les
paraules de Puig Pujades l’endemà del seu alliberament, el 21 de
febrer de 1936, que pronuncià des del balcó de la seu de la
Federació Republicana Socialista de l’Empordà (FRSE), davant
centenars de persones congregades a la Rambla figuerenca, com a
agraïment a l’homenatge dels seus correligionaris:</span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; margin-left: 1.25cm; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="_GoBack"></a>
<span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: x-small;"> </span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; margin-left: 1.25cm; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: x-small;">Sols
els que hem portat els grillons, sols els que hem sentit tancar al
darrere nostre les portes de la presó, podem comprendre el valor
veritable de la paraula llibertat! Per aquesta llibertat, doncs, que
no és solament la meva, sinó la vostra i la de tot el poble,
diguem: Visca la República!</span></span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-left: 7.49cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Arial, serif;">Joan Armangué i Ribas</span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-left: 7.49cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<br /></div>
<br />
<br />
<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; direction: ltr; color: rgb(0, 0, 10); line-height: 120%; text-align: left; }p.western { font-family: "Calibri", serif; font-size: 11pt; }p.cjk { font-family: "Droid Sans Fallback"; font-size: 11pt; }p.ctl { font-family: "Times New Roman"; font-size: 11pt; }</style></div>
Joan Armanguéhttp://www.blogger.com/profile/14810076210478563030noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6583238417011093890.post-3457393743924515682019-07-15T10:17:00.000+02:002019-07-15T10:17:00.038+02:00Rafael Ramis, impulsor del sindicalisme dels funcionaris de Catalunya<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: center;">
Article publicat a <i>Les Notícies de Llengua i Treball</i></div>
<div style="text-align: center;">
Revista de la UGT de Catalunya</div>
<div style="text-align: center;">
(juny de 2019)</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-right: 1cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Rafael
Ramis Romans</span></span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;"><b>
</b></span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;">(Figueres,
1880-1936). Mestre, impulsor d’un model innovador d’escola laica
a Figueres. Polític; participà a la fundació de la </span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;"><i>Unió
Federal Nacionalista Republicana</i></span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;">
(UFNR), l’any 1911. Periodista; fundador, primer director i
col·laborador del setmanari </span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;"><i>Empordà
Federal </i></span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;">(1911)</span></span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;">.
Durant vuit anys, va ocupar el càrrec de primer tinent d’alcalde
(1912-1915) i regidor de l’ajuntament de Figueres (1920-1923).
L’any 1922, Ramis va ser el primer regidor socialista al consistori
figuerenc.</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-right: 1cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;">Va
presidir entitats culturals com el Casino Menestral Figuerenc (1916),
l’Orfeó Germanor Empordanesa (1917-1920), i la comissió delegada
de l’</span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;"><i>Associació
Protectora de l’Ensenyança Catalana</i></span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;">
(1920-1923). També va presidir la Mancomunitat de l’Empordà
(1922-1923) i va participar a la fundació de la </span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;"><i>Unió
Socialista de Catalunya</i></span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;">
(USC), l’any 1923.</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-right: 1cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;">Exiliat
a París durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930); on es va
acabar convertint en un home de confiança de Francesc Macià; fet
que, el va dur a participar en l’organització dels fets de Prats
de Molló. Durant l’exili mantingué una doble militància: Estat
Català i la USC. També, durant el seu exili parisenc, la seva
defensa del laïcisme</span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;">
el duria a incorporar-se a la maçoneria.</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-right: 1cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="__DdeLink__62_894858350"></a>
<span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;">Va
retornar a Catalunya, l’any 1930; establint-se a Barcelona.
Funcionari del servei de Cèdules de la Generalitat i professor a
l’Escola del Treball. Va fundar i presidir l’</span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;"><i>Associació
de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya </i></span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;">(1933-1934).
Morí a Figueres, el 3 de gener de 1936. Va ser perseguit per maçó,
deu anys després de la seva mort. </span></span>
</div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-right: 1cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<b><br />
</b></div>
<b>
</b><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-right: 1cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<b><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;">El
camí cap a la transformació de l’elitista </span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;"><i>Associació
Cultura i Esport - Generalitat de Catalunya</i></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;">
(ACE-GC)</span></span></span></b></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;">La
sindicació funcionarial catalana de la Segona República ens permet
descobrir la consciència sindical de Rafael Ramis. Quines
reivindicacions proposava en uns temps complicats i plens de canvis,
amb la intenció clara i decidida d’articular i millorar els drets
dels empleats públics.</span></span></span><sup><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;"><a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=6583238417011093890#sdfootnote1sym" name="sdfootnote1anc"><sup>1</sup></a></span></span></span></sup><span style="color: black;"><sup><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;">
</span></span></sup></span>
</div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;">L’any
1931, Ramis es va incorporar a l’</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;"><i>Associació
Cultura i Esport - Generalitat de Catalunya</i></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;">
(ACE-GC), una societat de caràcter lúdic, formada inicialment per
alts funcionaris de la Diputació de Barcelona. Des d’allí, va
treballar per potenciar-ne el caire social, per impulsar el
mutualisme, el cooperativisme i la promoció de cases barates. Ramis
volia dur a terme una acció més reivindicativa, molt més
sindicalista. I volia incorporar a l’entitat tots els sectors del
funcionariat, sobretot els de les categories més baixes.</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;">Els
seus postulats no van passar desapercebuts. La primavera de 1932,
Ramis es convertiria en president de l’ACE-GC, decisió ratificada
per la reunió general del 30 d’agost. Aleshores, a través del nou
consell directiu, es van començar a crear noves seccions:
biblioteca, mutualisme, butlletí... Els cinc primers socis de la
secció de mutualisme, de fet, van ser Ramis, la seva dona i les
seves tres filles.</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;">El
caràcter inflexible de Ramis en l’exigència de major implicació
dels socis a la vida associativa i en l’aprenentatge del català, o
en les demandes de millores salarials i laborals dels funcionaris de
les escales més baixes, van generar algunes controvèrsies en el si
de l’Associació, on també hi havia membres de la </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;"><i>Lliga
</i></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;">i
d’altres sectors d’esquerra. Aleshores el conseller d’Economia
i Treball de la Generalitat era Manuel Serra i Moret, de la USC, i el
seu secretari Joan Comorera, de qui Ramis tenia una dependència
directa. Per evitar malentesos, Ramis va presentar la seva dimissió
la tardor de 1932. </span></span></span>
</div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;">Malgrat
la seva dimissió, Ramis continuaria reivindicant millores pels
funcionaris de les escales més baixes, de les quals formava part.
Així doncs, el novembre de 1932, va ser el primer dels cent
vuitanta-sis signants d’una petició adreçada al Consell de la
Generalitat, per poder incorporar els empleats permanents o temporers
de la Plantilla Especial de Contribucions i Cèdules, a la Plantilla
General de la Generalitat de Catalunya, i aconseguir que se’ls
unifiquessin les hores de treball i se’ls anivellés els sous.
Aquests drets, finalment, els serien reconeguts en virtut d’un
decret del 3 d’abril de 1933, signat pel Conseller de Finances
Carles Pi i Sunyer.</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;">Aquesta
victòria va fer créixer el prestigi de Ramis. Gràcies a això, a
la primavera de 1933 va tornar a presidir el consell directiu de
l’ACE-GC. Abans d’ocupar-ne la presidència, però, Ramis havia
proposat que aquest càrrec l’ocupés el poeta Carles Riba, que
també era funcionari de la Generalitat com a professor de la UAB i
de l’Escola del Treball. </span></span></span>
</div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;">En
l’epistolari entre Ramis i Riba, queden clars els nous aires que es
respiren dins l’ACE-GC.</span></span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;">
</span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;">En
una primera carta, Ramis li diu a Riba que, davant la seva
resistència a acceptar la presidència, “no tenia més remei que
ocupar-la jo”. També li explica que els empleats del Servei de
Cèdules i Contribucions representen la majoria dins l’associació
i que, per això, el president havia de ser “un empleat que
estigués en contacte amb els humils de la casa”.</span></span></span><sup><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;"><a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=6583238417011093890#sdfootnote2sym" name="sdfootnote2anc"><sup>2</sup></a></span></span></span></sup><span style="color: black;"><sup><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;">
</span></span></sup></span>
</div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;"><b>Fundador
i primer president de l’</b></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;"><i><b>Associació
de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya </b></i></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;"><b>(AFGC)</b></span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;">El
juny de 1933, doncs, naixia l’</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;"><i>Associació
de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya</i></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;">
(AFGC), de la qual Rafael Ramis en seria el primer president. El
canvi de nom i d’orientació de l’Associació quedava recollit a
l’editorial del Butlletí de l'ACE-GC de juny del 1933, on es
llegia: “el passat gloriós de "Cultura i Esport" ha fet
possible que la base d'aquesta societat, i per acord de la darrera
Assemblea General de funcionaris socis d'ella, aquesta acordés
prendre unes orientacions noves i denominar-se des d'ara </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;"><i>Associació
de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya</i></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;">”.</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;">Amb
la nova denominació i el nou reglament enllestits, l’assemblea
general de l’Associació va triar, el 28 de juliol de 1933, un nou
consell directiu. Aquest estava presidit per Ramis, que també
formava part de les comissions del Butlletí de l'entitat i de la
d'Estatut de Funcionaris.</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;">El
nou consell directiu estava dominat pels homes de la USC i el BOC,
alguns procedents de l’Escola del Treball i altres eren exmilitants
</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;"><i>d’Estat
Català</i></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;">;
hi tenien un pes important els graons més baixos del funcionariat
català, sobretot del Servei de Cèdules al qual estava adscrit
Ramis. Jaume Miravitlles, que aleshores militava al BOC, formava part
del consell; segons sembla, havia estat captat per Ramis. Joan Mata,
que passava a ocupar la vocalia de cultura, també pertanyia al BOC.</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;">El
fet més transcendental d’aquesta etapa de l’AFGC va ser la
plataforma reivindicativa, presentada al Govern de la Generalitat el
desembre de 1933, que demanava la millora salarial, l’estabilitat
laboral i l’aprovació d’un Estatut dels Funcionaris;</span></span></span><sup><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;"><a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=6583238417011093890#sdfootnote3sym" name="sdfootnote3anc"><sup>3</sup></a></span></span></span></sup><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;">
la iniciativa tindria continuïtat durant la presidència de Jaume
Miravitlles. La Ponència, formada per consellers de la Generalitat i
membres de l’AFCG, va redactar un avantprojecte d’Estatut que va
ser lliurat al Conseller de Finances, Martí Esteve; però els fets
d’octubre de 1934 van frenar-ne la tramitació.</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;">A
les eleccions de l’any següent, el 27 de maig de 1934, Jaume
Miravitlles va ser escollit president de forma aclaparadora.
Miravitlles va rebre 236 vots davant els 83 obtinguts per Domènec
Pallerola i els 4 obtinguts per Rafael Ramis. Ramis també es va
presentar al càrrec de tresorer, però només va rebre un vot. Com
apunta l’autor de la tesi doctoral sobre l’AFGC, Ramis va caure
en desgràcia. Tot i que les acusacions de manca de capacitat
organitzativa, potser caldria matisar-les. Des del juny de 1933 –data
de la creació de l’AFGC– fins al febrer de 1934, el nombre
d’associats va créixer de forma important: van passar de 511 a
1233.</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;">És
possible que en la caiguda de Ramis hi intervinguessin altres
factors. Alguns de caràcter polític, com ara el predomini de la
influència d’ERC, partit al qual es va afiliar Jaume Miravitlles
la primavera de 1934. Altres devien ser de tipus corporatiu, ja que
Miravitlles va anar guanyant pes a dins de l’Escola de Treball. I
tampoc hem d’oblidar-nos del caràcter de Ramis, de vegades exigent
i poc flexible -o, com havia apuntat Joan Desclot </span></span></span><em><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;">“herculi,
recte i agressiu. Ni una claudicació. Ni una rialleta d’afalac”–,
actitud que devia contrastar força amb les conegudes dots seductores
de Miravitlles. </span></span></span></span></em>
</div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<em><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;">Malgrat
aquest daltabaix, s’ha de puntualitzar que la presidència de Ramis
va ser reconeguda per part dels socis de l’AFGC. L’11 d’octubre
de 1933, els socis de l’AFGC adscrits als serveis de cèdules i
contribucions, on treballava Rafael Ramis, li van dedicar un
sopar-homenatge. I el 21 de juliol de l’any següent,
s’organitzaria un festival de solidaritat a benefici de la Mútua
de l’Associació i d’homenatge a l’antiga Junta, que havia
presidit Ramis.</span></span></span></span></em><sup><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=6583238417011093890#sdfootnote4sym" name="sdfootnote4anc"><sup>4</sup></a></span></span></span></span></sup></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<em><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;">Malgrat
la seva derrota electoral, Ramis va continuar sent un soci actiu. El
juliol de 1934, va formar part de la Comissió Tècnica per
assessorar el projecte de l’Estatut de Funcionaris, que havia
impulsat quan era president, i, el gener de 1935, va presentar trenta
esmenes al reglament de la secció de Socors Mutus, i catorze més al
projecte de reglament de la Caixa de Pensions; totes aquestes
contribucions, sens dubte, van enriquir els acords adoptats durant
l’Assemblea General.</span></span></span></span></em></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<em><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;">Ramis
es tornaria a presentar-se a les eleccions de maig de 1935, amb uns
resultats igual de decebedors. Miravitlles va tornar a guanyar amb
uns resultats contundents –767 vots–, davant la irrellevància
dels seus contrincants –Domènec Ramon i Ramis–, que només van
treure un vot cadascun. </span></span></span></span></em>
</div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<em><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;">En
aquella època, les relacions entre Miravitlles i Ramis passaven per
uns moments poc cordials, complexos i difícils.</span></span></span></span></em><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;">
</span></span></span><em><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;">Resulta
estrany, per exemple, que Miravitlles no l’esmentés mai en
qualsevol dels textos que escrivia, malgrat les vivències que havien
compartit plegats (i continuaven compartint). Ramis havia estat el
primer mestre que havia tingut Miravitlles, a la tendra edat de cinc
anys, i, des de llavors, les seves trajectòries vitals i polítiques
s’havien anat entrecreuant fins a arribar a l’etapa de l’AFGC.
També pot ser que l’estat de salut de Ramis, que en aquells
moments era d’una gran feblesa física, a causa d’una llarga
malaltia, tingués força a veure amb la marginació que va patir a
l’AFGC i a la USC.</span></span></span></span></em></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<em><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><b>L’adhesió
de l’AFGC a la UGT</b></span></span></span></span></em></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<em><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;">El
destí de l’AFGC va canviar per sempre el 6 de setembre del 1936,
quan l’Assemblea va aprovar adherir-se a la UGT, per un escàs
marge de vots que preferien fer-ho amb la CNT. Això va provocar la
ruptura de l’entitat i la creació del </span></span></span></span></em><em><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;">Sindicat
Únic de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya </span></span></span></em><em><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;">(SUFGC),
vinculat a la CNT. El primer president de l’AFGC-UGT fou Narcís
Molins i Fàbrega, un periodista del POUM. La trencadissa va posar fi
a la idea original de Ramis de comptar amb una única associació, on
es poguessin aixoplugar els empleats públics de la Generalitat, per
defensar els seus drets socials i laborals. L’escissió era un
signe evident dels nous temps que s’acostaven.</span></span></span></span></em></div>
<div align="left" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; widows: 2;">
<em><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><b>Joan
Armangué Ribas</b></span></span></span></span></span></em></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; widows: 2;">
<em><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Autor
del llibre </span></span></span></span></span></span></em><em><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: x-small;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Rafael
Ramis (1880-1936). Catalanista, republicà, socialista i maçó</span></span></i></span></span></span></em></div>
<div align="center" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.35cm; text-indent: 1.25cm;">
<br />
<br />
</div>
<div id="sdfootnote1">
<div align="justify" class="western" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.35cm; page-break-before: always;">
<a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=6583238417011093890#sdfootnote1anc" name="sdfootnote1sym">1</a> <span style="font-family: Verdana, serif;"><span style="font-size: xx-small;">.
Martínez Fiol, David. </span></span><span style="font-family: Verdana, serif;"><span style="font-size: xx-small;"><i>La
sindicació dels funcionaris de la Generalitat de Catalunya. </i></span></span><span style="font-family: Verdana, serif;"><span style="font-size: xx-small;">Tesi
Doctoral Universitat Autònoma de Barcelona, Departament d'Història
Moderna i Contemporània (2006).</span></span></div>
</div>
<div id="sdfootnote2">
<div align="justify" class="western" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.35cm; page-break-before: always;">
<a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=6583238417011093890#sdfootnote2anc" name="sdfootnote2sym">2</a> <span style="font-family: Verdana, serif;"><span style="font-size: xx-small;">.
Carta de Rafael Ramis a Carles Riba de data 9 de maig de 1933 (Arxiu
Nacional de Catalunya. Fons Carles Riba-Clementina Arderiu).</span></span></div>
</div>
<div id="sdfootnote3">
<div align="justify" class="western" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.35cm; page-break-before: always;">
<a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=6583238417011093890#sdfootnote3anc" name="sdfootnote3sym">3</a> <span style="font-family: Verdana, serif;">.
</span><span style="font-family: Verdana, serif;"><span style="font-size: xx-small;">Adelante,
núm. 61, (24 de desembre de 1933). Entrevista a Rafael Ramis,
president de l’AFGC.</span></span></div>
</div>
<div id="sdfootnote4">
<div align="justify" class="western" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.35cm; page-break-before: always;">
<a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=6583238417011093890#sdfootnote4anc" name="sdfootnote4sym">4</a> <span style="font-family: Verdana, serif;">.
</span><span style="font-family: Verdana, serif;"><span style="font-size: xx-small;">L’ampli
programa del Festival estava format per tres parts. 1) Un concert de
música de violi i piano; 2) Una comèdia d’ambient francès i 3)
Un gran </span></span><span style="font-family: Verdana, serif;"><span style="font-size: xx-small;"><i>lunch</i></span></span><span style="font-family: Verdana, serif;"><span style="font-size: xx-small;">
amb un ball d’orquestrina-jazz.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.35cm; page-break-before: always;">
<br /></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.35cm; page-break-before: always;">
<span style="font-family: Verdana, serif;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: small;">Podeu consultar l'article a aquest enllaç: </span></span></span><span style="font-family: Verdana, serif;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: small;">«<a class="external text" href="http://www.ugt.cat/download/cultura/lndlit_048_2019_web.pdf" rel="nofollow">Rafael Ramis, impulsor del sindicalisme dels funcionaris de Catalunya».</a> pàgines 68, 69 i 70.</span></span></span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.35cm; page-break-before: always;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2Xy17fWUfK6r0_jWHTLOVMhc268CpNgQwFDgrsnstaK54eOzSXf6A31XRZRLSV9EVuXcjpJyE5voGU_Q6CSySEj4CluYONhyphenhyphenTz61mJ8bTNLSZbSrszX6AOYA7DyzVD6BDTZAzlOWF8X6r/s1600/Captura_2019-07-15_10-12-34.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="724" data-original-width="556" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2Xy17fWUfK6r0_jWHTLOVMhc268CpNgQwFDgrsnstaK54eOzSXf6A31XRZRLSV9EVuXcjpJyE5voGU_Q6CSySEj4CluYONhyphenhyphenTz61mJ8bTNLSZbSrszX6AOYA7DyzVD6BDTZAzlOWF8X6r/s640/Captura_2019-07-15_10-12-34.png" width="490" /></a></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.35cm; page-break-before: always;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, serif;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiS3Ge13dUYCFZ2FMEb2-OPKIGLM5yZqKMuHFQM_L4X69ncKgetMSQMEr6xaWIcURWt5AMY6dacZIFZXzMLo2R1zFBC3SL8fEbjKl5SmlD3nOYdk1nyc08-oxQX9y-cjHSjQX5_3Koqf43N/s1600/Captura_2019-07-15_10-14-39.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="726" data-original-width="558" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiS3Ge13dUYCFZ2FMEb2-OPKIGLM5yZqKMuHFQM_L4X69ncKgetMSQMEr6xaWIcURWt5AMY6dacZIFZXzMLo2R1zFBC3SL8fEbjKl5SmlD3nOYdk1nyc08-oxQX9y-cjHSjQX5_3Koqf43N/s640/Captura_2019-07-15_10-14-39.png" width="490" /></a></span></span></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, serif;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1OnTxzSKE8ME5guvr2XQgAYs0Y5FLFQWWnIc3S7lLNkKPjf38kG7BiJAdXr9XeEiVtcm2a4VOt45v3AAzK1w68bM26rCsYwsIA_pHXWvTAt2L-yKT52L0Fmq4N67YBXz_7foHemJ3VN2O/s1600/Captura_2019-07-15_10-15-11.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="724" data-original-width="559" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1OnTxzSKE8ME5guvr2XQgAYs0Y5FLFQWWnIc3S7lLNkKPjf38kG7BiJAdXr9XeEiVtcm2a4VOt45v3AAzK1w68bM26rCsYwsIA_pHXWvTAt2L-yKT52L0Fmq4N67YBXz_7foHemJ3VN2O/s1600/Captura_2019-07-15_10-15-11.png" /></a></span></span></span></div>
<br />
<div align="justify" class="western" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.35cm; page-break-before: always;">
<span style="font-family: Verdana, serif;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: small;"> </span> </span></span></div>
</div>
<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; direction: ltr; color: rgb(0, 0, 10); line-height: 120%; text-align: left; }p.western { font-family: "Calibri", serif; font-size: 11pt; }p.cjk { font-family: "Droid Sans Fallback"; font-size: 11pt; }p.ctl { font-family: "Times New Roman"; font-size: 11pt; }a.sdfootnoteanc { font-size: 57%; }</style><div style="text-align: justify;">
<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; direction: ltr; color: rgb(0, 0, 10); line-height: 120%; text-align: left; }p.western { font-family: "Calibri", serif; font-size: 11pt; }p.cjk { font-family: "Droid Sans Fallback"; font-size: 11pt; }p.ctl { font-family: "Times New Roman"; font-size: 11pt; }</style></div>
</div>
Joan Armanguéhttp://www.blogger.com/profile/14810076210478563030noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6583238417011093890.post-79833944797007635582019-04-30T12:39:00.000+02:002019-04-30T14:37:35.195+02:00El triomf de la moderació<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Article publicat al Setmanari de l'Alt Empordà (30 d'abril de 2019)</span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal;">Les
eleccions d'aquest proppassat diumenge, tant a Espanya com a
Catalunya, han vingut determinades, davant les expectatives d'una
possible victòria de les dretes, per la mobilització de l'electorat
que han donat uns resultats clarament favorables a les esquerres, els
socialistes a Espanya i ERC a Catalunya.</span></span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal;">Unes
eleccions que han comportat la derrota dels radicalismes. Per una
banda, la coalició de dretes amb un discurs molt influenciat per
l'extrema dreta; per l'altra, el sector independentista dirigit pels
presidents Torra i Puigdemont, on sempre ha planat el bloqueig en la
formació d'un nou govern.</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTBbZF0TwqiJjYp0qP7lQABY8pTlYQREfZy4PXOhh3KtZcIybW2kQGi6_9xYLT4V9eG3fZwYxYKweZoly0l-bLJEgDO5UOaRC93u5V26E4m_IzNPDEyvzw14aVzLqGBCLuSrI3O1OhZHdy/s1600/IMG_20190430_121824.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="282" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTBbZF0TwqiJjYp0qP7lQABY8pTlYQREfZy4PXOhh3KtZcIybW2kQGi6_9xYLT4V9eG3fZwYxYKweZoly0l-bLJEgDO5UOaRC93u5V26E4m_IzNPDEyvzw14aVzLqGBCLuSrI3O1OhZHdy/s400/IMG_20190430_121824.jpg" width="70" /></a><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal;">És
evident l'anormalitat política que vivim amb uns candidats
empresonats i enmig d'un judici al Tribunal Suprem, situació que ha
radicalitzat les posicions a la política espanyola i catalana. Però,
aquest diumenge els radicals, d'un costat i l'altre, han perdut. Les
eleccions han estat un triomf de la moderació. El politòleg Antoni
Gutiérrez Rubí escrivia fa pocs dies que "la moderació no és
conservadora, és una actitud basada en el diàleg i la ponderació"
i pronosticava que "a Catalunya hi ha una nova centralitat en la
qual la moderació es perfila com un instrument per avançar".
La victòria del PSOE a Espanya i d'ERC a Catalunya, amb uns bons
resultats del PSC i una posició clau d’Unidas Podemos i Comuns,
obre el camí d'una nova etapa que ha d'estar guiada pel diàleg i el
pacte.</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal;">Les
eleccions de diumenge també han donat lloc a un nou mapa polític a
l'Alt Empordà on ERC s'imposa a la majoria de municipis, inclosa la
capital, superant clarament a JxC, que només guanya en quatre
municipis, i perdent per pocs vots a Roses, on guanya el PSC. Els
altres dos municipis, Sta. Llogaia d'Àlguema i Vilamalla, hi guanyen
PSC i C's, on a les pròximes eleccions municipals només s'hi
presenta una llista vinculada a JxC.</span></span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal;">Les
eleccions del 26M no seran una segona volta de les viscudes aquest
diumenge, seran un nou partit amb nous protagonistes. El nou mapa
polític sorgirà, també, del triomf de la moderació basada en el
pragmatisme, el diàleg, el pactisme i per la capacitat de generar
confiança i empatia amb la ciutadania.</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; direction: ltr; color: rgb(0, 0, 10); line-height: 120%; text-align: left; }p.western { }p.cjk { }p.ctl { }</style></div>
</div>
Joan Armanguéhttp://www.blogger.com/profile/14810076210478563030noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6583238417011093890.post-56014196242012004062019-04-24T12:36:00.003+02:002019-04-24T12:36:57.629+02:0040 anys de l’inici de les obres del Casal<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">Article publicat a la revista <i>Seny i Rauxa</i> (Butlletí de l'Associació Gent Gran de Figueres, abril 2019)<i> </i></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">El
3 d’abril de 1979 se celebraren les primeres eleccions municipals
des del restabliment de la democràcia al nostre País. Poc temps
després de la constitució del primer ajuntament democràtic, el
projecte d’aleshores denominat Llar del Jubilat, aturat des de
1976, experimentava un impuls definitiu quan la Comissió de Sanitat
i Assistència Social, presidida pel regidor Antoni Casademont,
decidia accelerar les obres d’un equipament llargament reivindicat
per la gent gran de Figueres i comarca.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Tot
seguit, s’iniciaren els tràmits per la seva licitació, a la que
tan sols va concórrer una sola empresa, la figuerenca Cobracon S.A.
de Santiago Bransuela. L’obertura de pliques del concurs-subhasta
tingué lloc l’1 d’octubre i proposà adjudicar l’obra a
l’única proposta presentada amb un pressupost que superava els 33
milions de pessetes. </span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-k28-JehHWuXyWXIXMw2Tfcej5YbRF1evzlm0lPaFYYLxfkQawV7LfmPjauHOAH06vwNRPuSL6gDwYNuOmLC-SSWm1tkIn7OMLnY1PNbkFXcUBSDMo1a6UhZAr5skEHoKi9pTm9R9MO6t/s1600/EE+111009920004104.tif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1160" data-original-width="1600" height="462" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-k28-JehHWuXyWXIXMw2Tfcej5YbRF1evzlm0lPaFYYLxfkQawV7LfmPjauHOAH06vwNRPuSL6gDwYNuOmLC-SSWm1tkIn7OMLnY1PNbkFXcUBSDMo1a6UhZAr5skEHoKi9pTm9R9MO6t/s640/EE+111009920004104.tif" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;"> Ple del primer ajuntament democràtic presidit per l'alcalde Eduard Puig Vayreda</span></span>
</div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Les
obres es perllongaren en el temps, dos anys i mig fins a la
inauguració del Casal per les Fires i Festes de la Santa Creu de
1983. Entre altres factors, el traspàs de competències
Estat-Generalitat. Cal recordar que les obres s’iniciaren sota la
tutela de l’Instituto Nacional de Servicios Sociales (INSS)
depenent del Ministerio de Trabajo, que no va pressupostar l’ajut
pel mobiliari i instal·lacions internes fins a l’exercici de l’any
1982. Amb el traspàs de competències, l’ajuntament aprovà al mes
d’octubre de 1981 un projecte addicional de canvis i millores per
un import superior als 8 milions i mig de pessetes, sol·licitant un
ajut per la totalitat a la Generalitat de Catalunya.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Finalment,
el 6 de maig de 1983, a la una del migdia, s’inaugurà oficialment
el Casal sota la presidència de l’alcalde Eduard Puig Vayreda i de
Josep Laporte, conseller de Sanitat i Seguretat Social de la
Generalitat de Catalunya. Un acte que aplegà a centenars de persones
en una diada dedicada especialment a la gent gran. A la tarda, dos
actes completaren la jornada inaugural del Casal, la representació
de l’obra de teatre </span><i><span style="font-weight: normal;">El
Cafè de la Marina </span></i><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">de
Josep Maria de Sagarra al municipalitzat de poc Teatre el Jardí i
una audició de sardanes a la Rambla.</span></span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Enguany
es compleixen 40 anys d’ajuntaments democràtics i 40 anys de
l’inici de les obres del Casal de la Gent Gran. És just recordar
en aquest doble aniversari a dos figuerencs que des de la
municipalitat contribuïren a la construcció d’un equipament al
servei de la gent gran de Figueres i l’Empordà, Antoni Casademont
Duran i Eduard Puig Vayreda.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Antoni
Casademont, nascut a Figueres l’any 1917, amb una llarga militància
comunista, iniciada l’any 1936 a les Joventuts Socialistes
Unificades, branca juvenil del PSUC, i fins a la seva mort l’any
2000. Mestre de formació, professió que només exercí per pocs
temps. Represaliat pel franquisme, va estar sis anys tancat a la
presó de Burgos. Al seu retorn a Figueres es dedicà a les
assegurances. Regidor pel PSUC en el primer ajuntament democràtic,
tingué un paper clau en la construcció del Casal, així com en la
seva gestió al ser elegit, l’any 1985, president de la seva
associació; càrrec que exercí, en dues etapes, durant 8 anys.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">L’altre
paper clau en les obres del Casal el tingué l’alcalde Eduard Puig
Vayreda (CiU). Nascut a Figueres l’any 1942 i mort ara fa un any.
Catalanista moderat, exercí l’alcaldia figuerenca en el segon tram
del primer consistori democràtic, durant els anys 1981 i 1983,
assolint la seva estabilitat política després d’un període
complex per les crisis viscudes. Antoni Casademont i Eduard Puig, dos
figuerencs de generació i ideologia diferent simbolitzen la unitat
d’acció al servei de la Ciutat, essent el Casal de la Gent Gran un
dels resultats més positius en la governança municipal d’aquell
període.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">En
aquest sentit, les paraules de l’alcalde Puig Vayreda, en el
discurs de les Fires de 1983, recobren avui tot el seu sentit i
vigència: «Tot això fins a arribar al darrer govern d'unitat que
ha permès certament, no recuperar el temps perdut, però si trobar
aquella necessària estabilitat per a governar la ciutat, dur a terme
algunes realitzacions fonamentals i en darrer lloc retornar a
Figueres la imatge de ciutat normal, governable i equilibrada de la
qual molts compatriotes ja començaven a dubtar».</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzYpRvTk9BfOZwY7nxfO10K69Uf95jXwlaDbZfD9mJOJKzECZsrChdC0-jOoNCssGlzgozoG16gthZaaVr3esT0uzmi_xjAI5hWZFGfSqZ6l4nB5Nr3sIt_FPc8QnoYCzpWElAUvYRvjvQ/s1600/Casal01.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="668" data-original-width="475" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzYpRvTk9BfOZwY7nxfO10K69Uf95jXwlaDbZfD9mJOJKzECZsrChdC0-jOoNCssGlzgozoG16gthZaaVr3esT0uzmi_xjAI5hWZFGfSqZ6l4nB5Nr3sIt_FPc8QnoYCzpWElAUvYRvjvQ/s1600/Casal01.png" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiqKxqzjaAyhKqiUU-RquarHzKQqwBlEaJpLEm368Kh05qI-qlzkxLP_ZNBgqKYx6EQKTvSFp825NeK2AyrFckObXo5XKH0ivL98XrG-C0MfZWCf6mFy_Gszy6TBFMHg4Xc7U3_sXAEOM1/s1600/Casal02.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="669" data-original-width="470" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiqKxqzjaAyhKqiUU-RquarHzKQqwBlEaJpLEm368Kh05qI-qlzkxLP_ZNBgqKYx6EQKTvSFp825NeK2AyrFckObXo5XKH0ivL98XrG-C0MfZWCf6mFy_Gszy6TBFMHg4Xc7U3_sXAEOM1/s640/Casal02.png" width="448" /></a></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm;">
<br />
<br />
</div>
<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; direction: ltr; color: rgb(0, 0, 10); line-height: 120%; text-align: left; }p.western { font-family: "Calibri", serif; font-size: 11pt; }p.cjk { font-family: "Droid Sans Fallback"; font-size: 11pt; }p.ctl { font-family: "Times New Roman"; font-size: 11pt; }</style></div>
Joan Armanguéhttp://www.blogger.com/profile/14810076210478563030noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6583238417011093890.post-7885486986468841422019-04-24T11:58:00.000+02:002019-04-24T12:58:39.039+02:00Le match Perpignan-Gérone: "la frontière reste un véritable obstacle"<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: center;">
<b><span class="tlid-translation translation" lang="ca"><span class="" title="">El duel Perpinyà-Girona: </span></span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span class="tlid-translation translation" lang="ca"><span class="" title="">"la frontera continua sent un obstacle real"</span></span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<span class="tlid-translation translation" lang="ca"><span class="" title="">Entrevista a l'Indépendant (Perpinyà, 24.04.2019)</span></span><b><span class="tlid-translation translation" lang="ca"><span class="" title=""> </span></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">(traducció en català)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span lang="ca-ES">- És rellevant per a vostè
comparar les ciutats de Perpinyà i Girona?</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="color: #ce181e;"><span lang="ca-ES">Sí. L'eix
Perpinyà-Figueres-Girona representa el sistema urbà central de
l'Espai Català Transfrontrerer. Com apunta el Llibre Blanc de
l'Eurodistricte, redactat ara fa més de 10 anys, a diferència
d'altres territoris situats a una banda i altra de la frontera,
aquest espai es caracteritza per una frontera molt menys permeable
per a les poblacions properes que hi viuen. Malgrat característiques
territorials sovint semblants, les pràctiques i el tipus de
desenvolupament han fet evolucionar els dos vessants de manera
diferent en el transcurs dels últims decennis. Els dos territoris
han evolucionat de manera distinta en el seu mode de desenvolupar-se
i en la seva economia, la frontera constitueix encara un verdader
obstacle polític o cultural.</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span lang="ca-ES">- Com analitzeu el fet que
Girona sembla haver aconseguit barrejar la preservació comercial del
seu centre històric tot desenvolupant l'atractiu de la seva
perifèria? A Perpinyà, hi ha la impressió que els dos enfocaments
són antitètics? Que si desenvolupem una part, en detriment de
l'altre.</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="color: #ce181e;"><span lang="ca-ES">Són dues ciutats amb una
estructura urbana diferent. El valor patrimonial del barri vell de
Girona, a partir de la seva reforma i rehabilitació, li han reforçat
el seu atractiu turístic i, juntament, amb l'expansió de l'eixample
impulsada al seu moment per la instal·lació d'Hipercor, fomentaren
el desenvolupament comercial del centre de la ciutat complementant-se
amb les superfícies comercials de la perifèria.</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="color: #ce181e;"><span lang="ca-ES">A la Catalunya sud el model
comercial s'ha sustentat en la complementarietat entre el centre i la
perifèria. A Perpinyà, el desenvolupament comercial de la perifèria
ha desertitzat el teixit comercial del centre.</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span lang="ca-ES">Hi ha una consciència del
món econòmic i polític que els centres històrics de la ciutat són
els primers avantatges d'atractiu. Això es caracteritza especialment
per l'Empordà amb un relleu de la història antiga o de l'Edat
Mitjana. Pot ser un exemple per a Perpinyà?</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="color: #ce181e;"><span lang="ca-ES">Efectivament. La reforma i
millora dels centres històrics actuen com a revulsiu del comerç;
però, és insuficient si no va acompanyada d'una oferta comercial
competitiva. I en aquest aspecte, Perpinyà juga amb desavantatge en
relació a l'eix Figueres-Girona.</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="color: #ce181e;"><span lang="ca-ES">
La competitivitat comercial de
l'eix La Jonquera/El Pertús-Figueres-Girona en relació a l'àrea de
Perpinyà s'ha basat, sobretot, en el diferencial de preus des de la
implantació de l'euro. En alguns casos (benzina, tabac, licors, per
posar els exemples més significatius) és la fiscalitat la que marca
la diferència. En altres, tant en productes alimentaris com no
alimentaris, han estat els costos d'estructura els que representen la
diferenciació de preus.</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span lang="ca-ES">- Pel que fa als aeroports
de Perpinyà i Girona. La diferència d'assistència és important.
La proximitat de Barcelona pot explicar aquesta gran bretxa?</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="color: #ce181e;"><span lang="ca-ES">L'aeroport de Girona actua
com la 4ª pista de l'aeroport de Barcelona i aquest factor és el
que decanta la balança de viatgers a favor de Girona i en detriment
de Perpinyà. En canvi, aquest té una funcionalitat dins la seva
pròpia regió. Ambdós aeroports haurien d'actuar, i no ho fan, amb
l'objectiu de captar la demanda del conjunt de l'Espai Català
Transfronterer.</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span lang="ca-ES">- Pel que fa als dos centres
universitaris. Les dues ciutats semblen particularment atractives en
els seus camps de competència. Queda clar que, a part de la situació
de l'escola de fisioteràpia de Girona, hi ha molt pocs estudiants
del sud que es formaran al nord i molt pocs estudiants del nord que
es formaran al sud. . És una fatalitat?</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="color: #ce181e;"><span lang="ca-ES">No. És una qüestió de
voluntats, de la prestació de serveis i d'especialitzacions que
permetin el flux d'estudiants en tots els sentits. La Universitat de
Perpinyà ha de mirar cap al sud. Per altra banda, l'Espai Català
Transfronterer ha d'enfortir-se com a espai trilingüe i
multicultural (català, castellà i francès) per evitar que la
llengua sigui una barrera pels fluxos universitaris.</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcC2HmAOp7fPgmFBs6LB7PMzFItLn298lsFBS5j0_NzHgBmsvnjI2G8F93ONRAnVTvWNKFXgqrzzcbMmctMx5Sw8CdOqEX3R__cBg5RhzSS6be14VZ1u_NACfLaaAYfnu6F1CDYd4Mmsom/s1600/Independant.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="685" data-original-width="615" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcC2HmAOp7fPgmFBs6LB7PMzFItLn298lsFBS5j0_NzHgBmsvnjI2G8F93ONRAnVTvWNKFXgqrzzcbMmctMx5Sw8CdOqEX3R__cBg5RhzSS6be14VZ1u_NACfLaaAYfnu6F1CDYd4Mmsom/s640/Independant.png" width="574" /></a></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; direction: ltr; color: rgb(0, 0, 10); line-height: 120%; text-align: left; }p.western { }p.cjk { }p.ctl { }</style></div>
Joan Armanguéhttp://www.blogger.com/profile/14810076210478563030noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6583238417011093890.post-39765954545886961192019-03-24T18:23:00.002+01:002019-03-24T18:23:18.377+01:00Rafael Ramis i Josep Pla, una amistat forjada a l'exili<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: center;">
<i>Article publicat a la Revista del Baix Empordà nº 64 Any XVI (març-2019)</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;"><span style="font-weight: normal;">Rafael
Ramis i Romans (Figueres, 1880-1936), mestre, periodista i activista
cultural. També va exercir de polític republicà: va ser regidor
socialista, sindicalista i un gran promotor del catalanisme. Exiliat
a París durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930); on es va
acabar convertint en un home de confiança de Francesc Macià; fet
que, el va dur a participar en l’organització dels fets de Prats
de Molló. Durant l’exili mantingué una doble militància: Estat
Català i la Unió Socialista de Catalunya. L’any 1923 havia
participat en la fundació de la USC, partit al qual va militar fins
a la seva mort.</span></span></span></strong></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;"><span style="font-weight: normal;">Ramis</span></span></span></strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;">
va ser un home de valors i ideals. Un home que va treballar en els
seus tres espais vitals, Figueres, París i Barcelona, al servei del
republicanisme, del socialisme i del catalanisme, sempre amb la
voluntat de construir un país millor i més just. </span></span>
</div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<br />
</div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;"><b>Rafael Ramis,
Josep Pla i Adi Enberg</b></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;">A l’exili, Rafael
Ramis va travar moltes relacions i amistats. D’una banda, pel fet
de ser part de l’Estat Major de Francesc Macià i responsable de
les finances de l’organització, i de l’altra, gràcies a la seva
participació en les tertúlies i activitats socials dels catalans
que vivien a la capital francesa. Entre les amistats que va fer, s’hi
incloïen l’escriptor Josep Pla i la seva parella d’aleshores,
Adi Enberg.</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;">Pla s’havia
instal·lat a París tres mesos després de l’arribada de Ramis, a
finals de febrer de 1924. El motiu? Havia perdut l’acta de diputat
de la </span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;"><i>Lliga</i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;">
a la Mancomunitat, i hi arribava per exercir de corresponsal de
diversos diaris. De fet, aquell mateix any, Pla va publicar un
article al </span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;"><i>Día
de Mallorca</i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;">,
molt crític amb la política militar del Govern de Primo de Rivera.
El text va ser sancionat amb un processament militar, que li
impediria retornar a Catalunya fins a l’any 1927. Durant aquest
període, l’escriptor de Palafrugell va mantenir força contactes
amb Francesc Macià, cosa que, de retruc, el duria a relacionar-se
amb Ramis.</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;">La primera trobada
de Ramis, Pla i Enberg podia haver tingut lloc en alguna tertúlia
dels exiliats catalans, on s’aplegaven intel·lectuals, artistes i
polítics. Aquests cenacles literaris solien celebrar-se en els cafès
</span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;"><span lang="fr-FR"><i>La
Rotonde</i></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;"><span lang="fr-FR">
de Montparnasse</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;">,
i </span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;"><span lang="fr-FR"><i>Les
Deux Magots</i></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;"><span lang="fr-FR">
de Saint-Germain-des-Prés</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;">;
aquest darrer, estava situat molt a prop de la </span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;"><span lang="fr-FR"><i>Brasserie
Lipp</i></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;"><span lang="fr-FR">,</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;">
un dels restaurants preferits de Pla, el qual escriuria: “El fet de
la meva obstinada presència a la </span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;"><i>Brasserie
Lipp</i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;">
és notòriament contrària a la meva economia, però tracto de
compensar el contrast posant-me de manifest que l’establiment és
un centre d’informació periodístic —polític sobretot— d’una
eficàcia evident, cosa que és objectivament certa. Els preus de la
Brasserie, però, no estan pas acordats als 750 francs (paper) que
guanyo cada mes. És una pena”.</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;">També, durant
aquells anys Ramis i Pla tenien en comú el periodisme. Durant
l’exili, Ramis no va trencar els vincles amb el setmanari </span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;"><i>Justícia
Social, </i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;"><span style="font-style: normal;">portaveu
de la Unió Socialista de Catalunya</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;">.
De fet, se’n va convertir en el seu redactor-corresponsal a la
ciutat de les llums durant 1924 i 1925. Ramis escrivia una secció
titulada </span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;"><i>De
París estant, </i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;">on
va publicar vint-i-dos articles. Eren, sobretot, cròniques sobre
política francesa i europea, però de vegades es referia a grans
personatges públics, a aspectes socials o esdeveniments culturals
que creia que podien tenir interès per als lectors catalans. En un
d’aquests articles comenta el retrat de Josep Pla obra de l’artista
Dunyac, «que fraparà per l’extraordinària semblança». Són
anys que </span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;"><i>Justícia
Social </i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;"><span style="font-style: normal;">lloa
l’obra literària i editorial de Pla i, també, recull les seves
opinions sobre determinats fets de la política europea.</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;">La parella de Josep
Pla, Adi Enberg, era filla del cònsol de Noruega a Barcelona, ciutat
on havia nascut el 1901. La jove va arribar a París l’any 1924,
per estudiar música i cant i va tenir una presència activa en les
trobades dels catalans. Xavier Febrés, qui més ha estudiat la
relació de Josep Pla amb les dones, escrivia sobre la relació entre
Pla i Enberg: “Es van conèixer el febrer del 1926 i van decidir
casar-se el Nadal del mateix any, a Londres. Mai no ha aparegut cap
document sobre la formalització més que improbable d'aquest
matrimoni </span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;"><i>de
facto</i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;">”.</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;">Precisament, pocs
dies després del casament i quan marxaven cap a Leeds –on van
viure des de finals de setembre de 1926 fins al febrer de 1927–, la
parella escriuria una postal a Rafael Ramis. Era pel Cap d’Any de
1926 i Josep Pla li deia: “Amic Ramis: bon any, salut i
prosperitat. A Leeds us escriuré”; a sota, Adi Enberg hi afegia:
“Feliç Any Nou, espero tenir el gust de veure’l aviat i amb bona
salut”. La postal indica una relació propera, de respecte i
estimació cap a Ramis segurament, forjada en els contactes personals
a París més enllà de la seva responsabilitat política. </span></span>
</div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;">Una altra postal
des d’Anglaterra, aquesta d’Adi Enberg, li comenta a Ramis que
està a punt d’anar a París i que «en Pla potser ja li ha dit,
pues m’ha escrit que vostè em donaria més llibres», citant-lo
per trobar-se a Les </span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;"><i>Deux
Magots. </i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;"><span style="font-style: normal;">Unes
paraules que indiquen una relació sovintejada entre Ramis i Pla,
durant els primers anys d’exili a París.</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;">Cal afegir que
l’estada de Pla i Enberg a Leeds provocaria que visquessin els fets
de Prats de Molló des d’Anglaterra. Malgrat la distància
geogràfica, l’opinió </span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;"><i>planiana</i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;">
era favorable als fets. Almenys així es desprèn de les paraules
d’Eugeni Xammar, quan li escriu: “¿Que us diré? Estic d’acord
amb vós en considerar que l’empresa d’en Macià ens ha fet un
servei de propaganda gros”.</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;"><b>Francesc Macià,
Josep Pla i Rafael Ramis </b></span></span>
</div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;">Per descomptat, les
relacions que van mantenir Josep Pla i Francesc Macià a l’exili
van ser molt diferents de les que viurien durant la Segona República.
Josep Clara les descriu així: “Pla i Macià, durant la Dictadura,
tenien coses en comú: necessitaven suports. Pla es presenta ell
mateix com un home manat i com un necessitat crònic. Macià, per la
seva banda, volia tenir suports diversos per dur endavant els ideals
polítics. I si és evident que Macià no podia oferir a Pla allò
que l’escriptor volia, l'aproximació resultà favorable, almenys
parcialment, per a ambdues parts. Pla va cobrar alguna cosa, i Macià
rebé els elogis continguts de Pla, a més de la col·laboració al
Butlletí. Després Pla trobà el mecenes que cercava en la persona
de Cambó i es passa a la Lliga. L'Esquerra triomfant fou, però, el
rival polític de la Lliga, i Macià –el Macià més reposat i
beatífic– fou el blanc de Pla, que treballava a sou de Cambó, i
es comportava com un home manat”.</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;">Macià va assumir
un compromís econòmic amb l’escriptor, quan en una carta de 15
d’agost de 1924 li escriu: “De moment se us donarà una subvenció
de dos-cents francs mensuals, i si les coses van pel camí que han
d'anar, si els d'Acció Catalana es fan càrrec del seu deure envers
Catalunya i no miren tan sols les conveniències de partit, espero
que molt prompte podré oferir-vos alguna cosa que sia digna del
vostre talent i de la vostra activitat”. Quan Ramis es va fer
càrrec de les finances d’</span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;"><i>Estat
Català</i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;">,
podia haver estat l’encarregat de fer-li arribar aquests pagaments
a Pla. </span></span>
</div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;"><b>Dos empordanesos
enyoradissos</b></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;">Més enllà de les
postals, cal puntualitzar que la relació entre l’un i l’altre no
està gens documentada; per ser justos, Pla no cita mai Ramis dins el
conjunt monumental de la seva obra. Podem dir, aleshores, que el jove
palafrugellenc podia haver conegut a Figueres, a finals de la segona
dècada del segle vint, a aquell mestre republicà i socialista que
hi estava fent forat? Podem deduir que en aquella vila que tant
l’havia enlluernat –«el primer descobriment del món, l’entrada
en la seva correntia, se’m produí per Figueres»–, s’haguessin
produït els seus primers contactes amb Ramis?</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="__DdeLink__5317_3298593229"></a>
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;">Respondre
afirmativament a tot això seria una temeritat. Ara bé, sembla força
clar que l’amistat que Pla i Ramis van encunyar a París no devia
ser del tot aliena a la seva condició d’empordanesos enyoradissos,
un estat espiritual que els devia fer mantenir ben vius els seus
records de Figueres. Els records d’aquella petita ciutat de
comarques que havia captivat Pla gràcies al caràcter dels seus
habitants que l’escriptor en deixa testimoni </span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;"><span style="font-size: x-small;">al
</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;"><span style="font-size: x-small;"><i>Quadern
Gris</i></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;">,
«una gent que parlen d’una manera natural, sense alterar la veu,
sense fer gaires posturetes, d’una manera amable, dolça i
tranquil·la. Gent polida. Què es pot demanar més?».</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;">JOAN ARMANGUÉ
RIBAS</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;">Autor del llibre
</span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;"><i>Rafael
Ramis (1880-1936). Catalanista, republicà, socialista i maçó
</i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, serif;"><span style="font-style: normal;">(Edicions
Cal·lígraf)</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEQ0UXK-hlPIO1U7mIKtfBfQyfauwNhZl_Rv_wi6vpyiHPikETNqTf6RLYk1VoTIVKdSzz7fsUIGOUjIFS1ONZu37fvm76S7zYQO82FG4hDCwrRlxzydwbkgWQF630gPG48TWCNsE7Ley0/s1600/RBE01.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="610" data-original-width="413" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEQ0UXK-hlPIO1U7mIKtfBfQyfauwNhZl_Rv_wi6vpyiHPikETNqTf6RLYk1VoTIVKdSzz7fsUIGOUjIFS1ONZu37fvm76S7zYQO82FG4hDCwrRlxzydwbkgWQF630gPG48TWCNsE7Ley0/s640/RBE01.png" width="433" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3zcxlgYgHcPtAqOJwsNaMSjwhMMblaJ734FRyTgw6xWp7jzN3xagKhc64rWRnZsKxTJJI54Rvf_2CBelQbJP199q_cyoxgVP0dtg_UWr1YmDfsXUR1W2A8wTWEG3KENPNkxPFIjpEP32y/s1600/RBE02.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="619" data-original-width="402" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3zcxlgYgHcPtAqOJwsNaMSjwhMMblaJ734FRyTgw6xWp7jzN3xagKhc64rWRnZsKxTJJI54Rvf_2CBelQbJP199q_cyoxgVP0dtg_UWr1YmDfsXUR1W2A8wTWEG3KENPNkxPFIjpEP32y/s640/RBE02.png" width="414" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTEtbRW9xzHvivy_s78WFI2tmmT_L4iVVwpWoX-uasolLs0HK5S2d5DGIMHbqOkxkg4l9ciJgOFCyve81posRdLV8tRMmCopu5uk1CKJvjTBVx_UvQ7C-pYFq10NDMZeunmX1MKxLKmNIS/s1600/RBE03.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="451" data-original-width="413" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTEtbRW9xzHvivy_s78WFI2tmmT_L4iVVwpWoX-uasolLs0HK5S2d5DGIMHbqOkxkg4l9ciJgOFCyve81posRdLV8tRMmCopu5uk1CKJvjTBVx_UvQ7C-pYFq10NDMZeunmX1MKxLKmNIS/s640/RBE03.png" width="586" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaumC2nzo0aSURcPiAAWlojMx30r_Xn847abT1HQGx9Lzr9Dzf5_PhYzRVYHe4nB4_XKmX_g9-aANjbi2w0jfffcu8C6ZHMa8nSYFbvo-kbLnI7_nZn8FdCcpSP9t1R3oKwrPzV-dkOBsr/s1600/Portada+Revista+Baix+Empord%25C3%25A0.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="616" data-original-width="436" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaumC2nzo0aSURcPiAAWlojMx30r_Xn847abT1HQGx9Lzr9Dzf5_PhYzRVYHe4nB4_XKmX_g9-aANjbi2w0jfffcu8C6ZHMa8nSYFbvo-kbLnI7_nZn8FdCcpSP9t1R3oKwrPzV-dkOBsr/s640/Portada+Revista+Baix+Empord%25C3%25A0.png" width="450" /></a></div>
<div class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; direction: ltr; color: rgb(0, 0, 10); line-height: 120%; text-align: left; }p.western { }p.cjk { }p.ctl { }</style></div>
Joan Armanguéhttp://www.blogger.com/profile/14810076210478563030noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6583238417011093890.post-7938595031055090872019-03-21T18:37:00.001+01:002019-03-21T18:37:22.408+01:00Rafael Ramis a La ciutat dels llibres<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
Podeu veure l'entrevista que em va fer el periodista <b>Jordi Grau</b> a aquest enllaç <a href="http://tvgirona.alacarta.cat/la-ciutat-dels-llibres/capitol/la-ciutat-dels-llibres---joan-armangue---20032019">La ciutat dels llibres (TV Girona) </a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb8hQCbeLg-SFMXOTV_ftQSeDeD0a7mhg005aPkV84qx8Q0Szx9vLP9kJELKj2Bhv9urZkjnFXv911LhXM7IP1WBS8KsW2og2q-Uk_3Dd1Lng3Qo4f80ir_u4uFXCU4xsRrxmrrQzX8qyB/s1600/La+ciutat+dels+llibres.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="194" data-original-width="363" height="342" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb8hQCbeLg-SFMXOTV_ftQSeDeD0a7mhg005aPkV84qx8Q0Szx9vLP9kJELKj2Bhv9urZkjnFXv911LhXM7IP1WBS8KsW2og2q-Uk_3Dd1Lng3Qo4f80ir_u4uFXCU4xsRrxmrrQzX8qyB/s640/La+ciutat+dels+llibres.png" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
<a href="http://tvgirona.alacarta.cat/la-ciutat-dels-llibres/capitol/la-ciutat-dels-llibres---joan-armangue---20032019">La ciutat dels llibres (TV Girona)</a></div>
Joan Armanguéhttp://www.blogger.com/profile/14810076210478563030noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6583238417011093890.post-11509837232545436582019-02-18T09:44:00.001+01:002019-02-23T08:07:25.322+01:00Rafael Ramis, mestre vocacional<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">Rafael
Ramis Romans (Figueres, 1880-1936). Mestre; impulsor d'un model
innovador d'escola laica a Figueres. Polític; participà en la
fundació de la </span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><i><span style="font-weight: normal;">Unió
Federal Nacionalista Republicana </span></i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">(UFNR),
l'any 1911. Periodista; fundador, primer director i col·laborador
del setmanari</span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><i><span style="font-weight: normal;">
Empordà Federal </span></i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">(1911).
Durant vuit anys, va ocupar el càrrec de primer tinent d'alcalde
(1912-1915) i regidor de l'ajuntament de Figueres (1920-1923). L'any
1922, Ramis va ser el primer regidor socialista al consistori
figuerenc.</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">Va
presidir entitats culturals com el Casino Menestral Figuerenc (1916),
l'Orfeó Germanor Empordanesa (1917-1920), i la comissió delegada de
l'</span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><i><span style="font-weight: normal;">Associació
Protectora de l'Ensenyança Catalana </span></i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">(1920-1923).
També va presidir la Mancomunitat de l'Empordà (1922-1923) i va
participar en la fundació de la </span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><i><span style="font-weight: normal;">Unió
Socialista de Catalunya</span></i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">
(USC), l'any 1923.</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">Exiliat
a París durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930); on es va
acabar convertint en un home de confiança de Francesc Macià; fet
que, el va dur a participar en l'organització dels fets de Prats de
Molló. Durant l'exili mantingué una doble militància: Estat Català
i la USC. També, durant el seu exili parisenc, la seva defensa del
laïcisme el duria a incorporar-se a la maçoneria.</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">Va
retornar a Catalunya, l'any 1930; establint-se a Barcelona.
Funcionari del servei de Cèdules de la Generalitat i professor a
l'Escola del Treball. Va fundar i presidir l'</span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><i><span style="font-weight: normal;">Associació
de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya</span></i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">
(1933-1934). Morí a Figueres, el 3 de gener de 1936. Va ser
perseguit per maçó, deu anys després de la seva mort.</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">El
llibre </span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><i><span style="font-weight: normal;">Rafael
Ramis. Catalanista, republicà, socialista i maçó</span></i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">
(Edicions Cal·lígraf) és l'assaig biogràfic d'un ferm lluitador
que per damunt de tot era un mestre vocacional.</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">
</span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><b>Col·legi
Ramis, referent d'escola laica i innovadora</b></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2DzIwxzGt9PyECjHyFBqsRsPlxkyl1k7LRkGUwFgnqwi-sq1g8OUPMvOtjrBlhw3s0o_JkvAZN35JdX0kS5KXfk0DqSaAJGDpT8pJOaspLxUBWjW2Wxxo_AecdPnhS-qFxvxgOq8w2OhK/s1600/01Rafael+Ramis.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1187" data-original-width="1001" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2DzIwxzGt9PyECjHyFBqsRsPlxkyl1k7LRkGUwFgnqwi-sq1g8OUPMvOtjrBlhw3s0o_JkvAZN35JdX0kS5KXfk0DqSaAJGDpT8pJOaspLxUBWjW2Wxxo_AecdPnhS-qFxvxgOq8w2OhK/s320/01Rafael+Ramis.jpg" width="269" /></a></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">El
maig de 1904, Rafael Ramis va començar una llarga trajectòria
educativa al Col·legi Ramis. Al principi, va treballar al costat del
seu pare, que va posar a càrrec seu la secció superior, una de les
tres de què constava l'escola. El centre formava part de les cinc
escoles privades no confessionals, de caràcter laic, existents a
Figueres; procuraven compensar l'escassa oferta d'escola pública
existent, al mateix temps que competien amb les escoles religioses de
la ciutat.</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">Els
primers canvis d'orientació importants al Col·legi Ramis van tenir
lloc a partir de l'11 d'abril de 1908, després de la mort de Joan
Ramis. En absència del seu pare, Rafael va assumir la direcció del
centre i va apostar per modernitzar-lo; així doncs, aquell mateix
estiu la premsa local informava que en el Col·legi Ramis es
prescindia "por completo de todo lo que no conduzca a crear
ciudadanos sanos e inteligentes, conscientes de sus derechos y
deberes y desligados de toda preocupación y fanatismo".</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">Des
del principi, Ramis es va esforçar per introduir nous corrents
pedagògics a l'escola i, ben aviat, es va convertir en un referent
entre els mestres republicans, responsables de les innovacions
educatives que tenien lloc a Figueres. Aquest model de renovació
pedagògica quedava sintetitzat en els anuncis que Ramis publicava a
l'</span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><i><span style="font-weight: normal;">Empordà
Federal</span></i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">:
"Ensenyança verdaderament pràctica i racional". Entre les
primeres accions dutes a terme, destaquen la supressió de les
assignatures de Religió i Història Sagrada. També va començar a
normalitzar les classes en català, fins que, més endavant, va poder
establir tot l'ensenyament en aquesta llengua.</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">El
</span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><i><span style="font-weight: normal;">Col·legi
Ramis</span></i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">
impartia els tres graus d'ensenyament primari, indistintament per a
nois i noies. Els estudis s'anunciaven així a la premsa local:
"Primera enseñanza, elemental y superior, en dos grupos
graduados. Clases especiales para Señoritas y para Adultos. Lengua
francesa. Teneduría de libros. Preparación para el Bachillerato y
el Magisterio. Mensualmente se notifica comportamiento del alumno, a
sus padres o encargados. Retribuciones módicas. Próxima apertura de
una clase de Dibujo lineal aplicado a la Industria, Artes y Oficios a
cargo de persona competentísima". Al cap d'un temps, es van
incorporar classes de solfeig al temari.</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">Ramis
també volia que el col·legi fos un espai de difusió cultural. Per
això, des que assumí la direcció, hi va començar a oferir cursos
"de l'útil, harmoniosa i facilíssima llengua internacional
Esperanto". Promoguts per l'associació l'</span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><i><span style="font-weight: normal;">Amic
del Poble Català</span></i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">,
s'oferien cada dia de vuit a nou del vespre. Aquests cursos es
mantindrien durant molts anys: tenim constància de l'inici d'un curs
nocturn d'esperanto el juny de 1917, i de diverses activitats
culturals associades a aquesta llengua. </span></span></span>
</div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">A
partir del mes d'abril del 1911, l'escola va abandonar el carrer de
la Jonquera i va obrir noves dependències al primer pis del número
1 del carrer del Forn Baix. Aquest canvi coincidia que la família
Ramis s'hagués decidit a viure al segon pis d'aquell immoble. De
mica en mica, el </span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><i><span style="font-weight: normal;">Col·legi
Ramis</span></i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">
havia anat adquirint un gran prestigi educatiu a Figueres i comarca;
així ho demostrava un certificat municipal de l'any 1918, on
s'acreditava que Rafael Ramis dirigia l'escola "con demostración
constante de sus excepcionales aptitudes, y entera satisfacción de
los padres de los alumnos". En aquells moments, a l'escola hi
havia matriculats entre 150 i 200 alumnes.</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">En
l'àmbit de la religió, Rafael Ramis sempre va considerar que
aquesta s'havia de limitar a l'àmbit privat i personal. No ens ha de
sorprendre, doncs, que convertís el </span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><i><span style="font-weight: normal;">Col·legi
Ramis</span></i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">,
fundat pel seu pare, en la primera escola laica de la ciutat.<br />
Ramis
va reivindicar sempre que la religió no havia de ser present a la
vida pública i a la vida cívica: "Sóc partidari que la
religió s'ensenyi a les esglésies i a les famílies. A la meva
escola no se n'ensenya, però tampoc es fan impius. Mai es parla de
religió, ni es fa escarni de cap". Una afirmació que, lluny de
ser qualificada d'anticlerical, era de respecte a la llibertat de
pensament i de creença religiosa. En definitiva, un laïcisme entès
com a una igualtat de tracte i plena llibertat de consciència.</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">Rafael
Ramis impulsà el mutualisme escolar a Figueres. L'any 1915 sota la
seva iniciativa es fundaren les primeres mutualitats escolars,
</span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><i><span style="font-weight: normal;">Cultura
</span></i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">i
</span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><i><span style="font-weight: normal;">Santa
Amàlia</span></i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">.
Ramis defensava la conveniència d'acostumar els infants a la
mutualitat, no solament pel que obtindrien més tard, sinó per
acostumar-los a l'estalvi. Feia pedagogia sobre la transcendència
social de l'estalvi i sobre com podia millorar les condicions de vida
de la classe treballadora.</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">El
1917, Ramis rebria la medalla de plata de la Previsió, que li va
concedir l'Instituto Nacional de Previsión; el 1918, també li van
atorgar la medalla d'or pel seu treball en pro del mutualisme
escolar.</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">Rafael
Ramis va ser un promotor incansable de la llengua catalana. El 1916,
en consonància amb la seva tasca educativa, o de les seves propostes
com a regidor per fomentar l'ús de la llengua –com la
catalanització del nomenclàtor–, Ramis va formar part de la
Comissió Organitzadora de la primera Diada de la Llengua Catalana.
Al cap d'uns anys, entre 1920 i 1923, presidiria la comissió
delegada a Figueres de l'</span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><i><span style="font-weight: normal;">Associació
Protectora de l'Ensenyança Catalana</span></i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">
(APEC), una entitat clau a l'hora de fomentar l'ensenyament de la
llengua catalana i catalanitzar els continguts educatius que
s'oferien als alumnes. La primera escola figuerenca que va rebre una
subvenció de l'APEC per a l'ensenyança del català va ser el
Col·legi Ramis, l'any 1920.</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">A
l'inici del curs 1921-1922, l'escola de Ramis passaria a dir-se
</span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><i><span style="font-weight: normal;">Col·legi
Empordanès</span></i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">.
Amb el canvi de nom, la retolació també es va fer en català, igual
que ja s'hi feien les classes. En marxar Ramis a l'exili, el </span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><i><span style="font-weight: normal;">Col·legi
Empordanès</span></i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">
va passar a ser gestionat pel mestre Josep Pey, que ja treballava a
l'escola. Després de la Guerra Civil, del seu exili i empresonament,
Josep Pey va tornar a obrir l'escola l'any 1943, amb el nom
d'</span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><i><span style="font-weight: normal;">Acadèmia
Mercantil</span></i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">.
Quan va morir Pey, l'any 1950, Pere Bruguera, un altre mestre
republicà que havia estat inhabilitat pel franquisme, se'n faria
càrrec. Tres noms, tres etapes lligades pel fil de tres mestres
vocacionals.</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><b>Rafael
Ramis, política i pedagogia</b></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">La
tasca docent de Ramis era indestriable de la seva concepció
política; sentia la política amb un alt sentit pedagògic. D'aquí
que el seu compromís polític i cívic estava impregnant d'un gran
valor pedagògic.</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">El
seu concepte era molt proper al de Rafael Campalans, que considerava
que política també volia dir pedagogia. Campalans deia això
pensant que els polítics havien de desenvolupar una tasca de
pedagogia social; una tasca que hauria d'acabar imposant el
socialisme, mai per la força sinó pel convenciment. Existia una
coincidència evident entre Campalans i Ramis sobre el lligam
indestriable de política i pedagogia. Tots dos van compartir plegats
aquesta vocació pedagògica, exercint de professors de l'Escola de
Treball, i van traslladar a la seva militància socialista aquest
sentit pedagògic, tot i que Ramis ho faria des d'un posicionament
més esquerrà.</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">Josep
Pallach, un altre socialista ferm, tampoc no volia separar mai la
pedagogia de la política. Segons creia, la política –la bona
política– era pedagogia, i la pedagogia havia de ser política.
Pallach tenia una visió de la política eminentment pedagògica i,
en justa correspondència, una visió profundament política de la
pedagogia. Els seus ideals d'ensenyament i de vocació pedagògica
propugnaven una escola on els mestres havien d'aprendre a ensenyar,
al mateix temps que els nens, el centre de tota la seva preocupació
formativa, aprenguessin a aprendre.</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">És
probable que en aquest ideal pedagògic, hi hagués clars ressons del
seu pas pel </span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><i><span style="font-weight: normal;">Col·legi
Empordanès</span></i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">,
dirigit pel mestre Josep Pey. Quan Ramis va marxar cap a París,
Pallach només tenia tres anys; per tant, no van poder tenir cap
relació directa. Malgrat això, l'escola laica consolidada per Ramis
va marcar en aquell nen l'aprenentatge d'uns valors, que acabarien
sent la base del pensament que Pallach, de jove i adult, va defensar
i va promoure al llarg de tota la seva vida.</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">Quan
Rafael Ramis deixà el </span></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><i><span style="font-weight: normal;">Col·legi
Empordanès</span></i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">,
a finals de 1923, en marxar a l'exili; també va deixar a la seva
ciutat la seva gran passió, fer de mestre. Malgrat tot,
l'ensenyament estarà present a la vida de Ramis fins, pràcticament,
el final dels seus dies. A París, moltes vegades, les classes de
castellà foren l'única font d'ingressos familiar. Al seu retorn a
Catalunya, després de la Dictadura de Primo de Rivera, a excepció
de la direcció d'una colònia escolar a Solsona, durant el mes
d'agost de 1930, només les classes nocturnes a l'Escola del Treball
de Barcelona, com a feina complementària a la burocràtica als
serveis de Cèdules de la Generalitat, que era la principal font
d'ingressos, li compensà la gran desil·lusió que li havia suposat
no poder exercir de mestre a Barcelona. Ramis no havia pogut
concursar a les places de mestre convocades per l'Ajuntament, perquè
les bases demanaven que els candidats fossin menors de quaranta anys
i, en aquells moments, ja superava el mig segle.</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">Rafael
Ramis va ser un home de valors i ideals. Un mestre vocacional. Un
home que va treballar al servei del republicanisme, del socialisme i
del catalanisme, entenent la política i la pedagogia com a
complementàries. </span></span></span>
</div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><b>Joan
Armangué </b></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhv0GuCBCmyPvTdYmliM6swJzdKFwu0tKr-wWxcFoXHXFSgCjd9a-UzcU3mb4hyphenhyphenlF5FGMypDK-MoUmOHl4r6EFU4ivnWmyO9QxPbrDVjjzDllYgEmoBwp0ArgFPS3nKiZmQhpTqVT2tBJig/s1600/P%25C3%25A0gina+1%25C2%25AA.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="702" data-original-width="556" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhv0GuCBCmyPvTdYmliM6swJzdKFwu0tKr-wWxcFoXHXFSgCjd9a-UzcU3mb4hyphenhyphenlF5FGMypDK-MoUmOHl4r6EFU4ivnWmyO9QxPbrDVjjzDllYgEmoBwp0ArgFPS3nKiZmQhpTqVT2tBJig/s320/P%25C3%25A0gina+1%25C2%25AA.png" width="253" /></a></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVOa8z7SK1oKoT8HdyVDQOh2p7NAKAWzgZdqHMgit-lePnvPw5T8BT3VrBd7PAhAWlXAL0izs7R8-5wuA3Urm0Znv1HsfNtGYsp2TioMFn4XiRXejlovwtMPW9PzFoaOFYXQaikyJj1c9e/s1600/P%25C3%25A0gina+0.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="559" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVOa8z7SK1oKoT8HdyVDQOh2p7NAKAWzgZdqHMgit-lePnvPw5T8BT3VrBd7PAhAWlXAL0izs7R8-5wuA3Urm0Znv1HsfNtGYsp2TioMFn4XiRXejlovwtMPW9PzFoaOFYXQaikyJj1c9e/s320/P%25C3%25A0gina+0.png" width="255" /></a><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><b> </b></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="western" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhs4WaLJpL0J6FJLf6ZthzCi3tmbEvhJT0DxurJVfSAhkMPqXqTFddm6csNNaVWm47xbfpEg9pdqdjYmL8oDg0kykiZ5Lw05Bp0uoQjaDlAWYWz7BslJW_Df4gUeFD7goKECPPB_gBwJ3V5/s1600/P%25C3%25A0gina+3.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="695" data-original-width="549" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhs4WaLJpL0J6FJLf6ZthzCi3tmbEvhJT0DxurJVfSAhkMPqXqTFddm6csNNaVWm47xbfpEg9pdqdjYmL8oDg0kykiZ5Lw05Bp0uoQjaDlAWYWz7BslJW_Df4gUeFD7goKECPPB_gBwJ3V5/s320/P%25C3%25A0gina+3.png" width="252" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSd1maAQ9zearB4ZWeXsbH0zVlA0gD93cq4nfin7u-Chr-T1QolhYAt4JmnPam6tty2A92bydhn0pRIn5GfWNaQDvZgA69CdqxhwP0uBJlxDbuss9vmta31SumKq38UKMucBEXczGkIZIH/s1600/P%25C3%25A0gina+4.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFD0pOe338iTx6t87xySU4UMsJroPUFoVTZmGhp6roaaLCm9ge1q2dsGzI82ycTKVR34YjSq3q_spZpOXDFuOOFzSoWaObtK4ghpXaVFJAeb12jFIZE2bwS2NIYpJKLWlUIz-lB_SCTC7Q/s1600/P%25C3%25A0gina+2.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="701" data-original-width="551" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFD0pOe338iTx6t87xySU4UMsJroPUFoVTZmGhp6roaaLCm9ge1q2dsGzI82ycTKVR34YjSq3q_spZpOXDFuOOFzSoWaObtK4ghpXaVFJAeb12jFIZE2bwS2NIYpJKLWlUIz-lB_SCTC7Q/s320/P%25C3%25A0gina+2.png" width="251" /></a><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><b> </b></span></span></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtKbDRhwd5k0LWaqE2M3nArsDltNG7zhz3e7hOOe24NlNKmdsJAE60OCNEeWt4IofFRqRgkWSwGu2E6uydIISbZRlb7x0oC7ynXwgn4mKD43i2ojgbuwzw0Gczcbyw-hdJGowNP-vJQm9o/s1600/P%25C3%25A0gina+4.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="697" data-original-width="557" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtKbDRhwd5k0LWaqE2M3nArsDltNG7zhz3e7hOOe24NlNKmdsJAE60OCNEeWt4IofFRqRgkWSwGu2E6uydIISbZRlb7x0oC7ynXwgn4mKD43i2ojgbuwzw0Gczcbyw-hdJGowNP-vJQm9o/s320/P%25C3%25A0gina+4.png" width="255" /></a></b></span></span></div>
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><b><br />
</b></span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOAPRS_HOXjfW6Hz8LKxpQzewoN_nDPXGEz15RtBbUyEltmksH_MvTAIE5ybwxsf9yD4ttEhRVBLK8D3ZoaJFIGDoABgL8mHTUP2NUAKIlib31hnB-wEASD6rjoLsJ0kHTAfsCS5wchr9d/s1600/P%25C3%25A0gina+5.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="697" data-original-width="553" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOAPRS_HOXjfW6Hz8LKxpQzewoN_nDPXGEz15RtBbUyEltmksH_MvTAIE5ybwxsf9yD4ttEhRVBLK8D3ZoaJFIGDoABgL8mHTUP2NUAKIlib31hnB-wEASD6rjoLsJ0kHTAfsCS5wchr9d/s320/P%25C3%25A0gina+5.png" width="253" /></a></b></span></span></div>
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><b>
</b></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><b><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
</b></span></span>
<br />
<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; direction: ltr; color: rgb(0, 0, 10); line-height: 120%; text-align: left; }p.western { font-family: "Calibri", serif; font-size: 11pt; }p.cjk { font-family: "Droid Sans Fallback"; font-size: 11pt; }p.ctl { font-family: "Times New Roman"; font-size: 11pt; }</style></div>
Joan Armanguéhttp://www.blogger.com/profile/14810076210478563030noreply@blogger.com0