dissabte, 2 de juny del 2012

Un cant a la vida de Paco Doya

La mort de Paco Doya ha estat un cop molt dur per a la seva família, per a la comunitat gitana, per a tots que el vàrem tractar i per a a la ciutat. Figueres ha perdut un lluitador incansable en la construcció d'una ciutat millor. En la mort d'en Paco què millor que fer un cant a la seva vida. Una vida que l'article de Jesús Quiroga, Llàgrimes per la pèrdua del meu amic gitano, publicat al Setmanari de l'Alt Empordà, reflecteix amb molta claredat la seva lluita com a "un militant pel canvi del col·lectiu gitano".


La imatge de dalt, és d'una visita al barri de Sant Joan, a l'any 2006, fent un seguiment dels programes que en Jesús descriu en el seu article i que els dos varen treballar conjuntament en el període 2003-2007.

La imatge de l'esquerra, és davant el Centre de Formació d'Adults, al carrer Avinyonet, també a l'any 2006, analitzant diferents temes ciutadans amb representants de les AAVV Juncària Parc Bosc i Habitatges del Parc.




Paco Doya, un home compromès amb la seva comunitat, amb els barris figuerencs i amb la ciutat en general. Les llàgrimes per la seva mort són un cant a la seva vida. Un home que mai no es va rendir; un home amb una gran capacitat per a superar els problemes i afrontar la vida amb il·lusió, alegria i entusiasme. El cant a la vida de Paco Doya també el podem trobar a "No te rindas", un poema de Mario Benedetti:

Vivir la vida y aceptar el reto,
recuperar la risa,
ensayar un canto,
bajar la guardia y extender las manos
desplegar las alas
e intentar de nuevo,
celebrar la vida y retomar los cielos.


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada