dissabte, 19 de març de 2016

Els vincles centenaris de la Caixa empordanesa amb l'Escola Sant Vicenç de Paül

El proppassat 15 de març, en el Cercle Sport, tingué lloc un acte, dins el centenari de La Caixa a Figueres, amb un marcat accent social i on vaig explicar els vincles centenaris d'ambdues institucions.



Els lligams de La Caixa amb l'Escola Sant Vicenç de Paül existeixen des del mateix moment de la seva arribada a Figueres, quan absorbeix a la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de l'Empordà, l'any 1916, i pren el relleu a aquesta entitat que estava molt vinculada amb la Conferència de Sant Vicenç de Paül, constituïda per persones amb influència a la vida pública de la ciutat, i molts d'ells foren els fundadors i membres de les successives Juntes de Govern de la Caixa de l'Empordà al llarg dels 32 anys d'existència (1884-1915), que donaren suport a les activitats de l'Escola Sant Vicenç de Paül, fundada l'any 1897, orientada a donar servei als infants de les famílies més desvalgudes. Destacar el nom de Carles Fages de Perramon, l'ànima de la Caixa de l'Empordà, fou el fundador de la conferència de Sant Vicenç de Paül.

Amb la dissolució de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de l'Empordà al fusionar-se amb la Caixa de Pensions, ambdues Juntes varen acordar la cessió del capital sobrant que figurava al balanç de la Caixa de l'Empordà, de mutu acord amb la Junta Local per a la Protecció de la Infància i la Repressió de la Mendicitat, a l'Escola de Sant Vicenç de Paül, on funcionava una Escola Gratuïta de Pàrvuls, per ampliar l'edifici per destinar-lo a Asil Bressol, fins a 3 anys per a nens desemparats, que fou inaugural el 27 de setembre de 1916.

Un altre moment històric el trobem la implicació de la Caixa de Pensions, primer, en el servei d'alletament matern (a l'Hospital de Caritat), i amb l'instal·lació i funcionament del servei de la Gota de Llet (a l'Escola Sant Vicenç de Paül). I això, perquè des del primer moment de la seva arribada a Figueres, la Caixa de Pensions s'implica amb la Junta Municipal de Protección a la Infancia y Represión de la Mendicidad, primer, i, després, a partir de la II República, amb la Junta de Protecció de Menors.

Encara que sense la denominació de Gota de Llet, però sí com un servei alletament matern, l’any 1910 l'esmentada Junta Municipal, fundada l’any 1909, presta un primer servei: «Por resultar dentro de la esfera de acción que compete á la Junta, hubo de abordarse este año un socorro nuevo, como es el auxilio para la lactancia de una niña que protegieron unas vecinas de esta localidad; así como, de acuerdo con la Junta del Hospital, fueron debidamente atendidas allí algunas parturientas pobres que acudieron al amparo de la pública beneficencia». Un servei que es prestava a l'Hospital de Caritat, juntament amb el de menjador social, també denominat el Ranxo dels pobres, que comptaven amb el suport de la Junta Municipal. 

A l'any 1918, per primera vegada, trobem al delegat de la Caixa de Pensions, Ramon Ixart, formant part de la Junta Municipal de Protección a la Infancia y Represión de la Mendicidad, ocupant una vocalia, en representació de l'entitat, amb dret propi per raó de la quota subscrita. Efectivament, la Caixa de Pensions havia subscrit una quota anual de 150 pessetes. Els altres quatre vocals que formaven part de la Junta Municipal per la mateixa raó, és a dir, per l'import de la quota, eren Carles Casades de Còdol (250 ptes.), Carles Cusi de Miquelet (200 ptes.), Jaume Gorgot (150 ptes.) i Carles Fages de Perramón (150 ptes.). Una Junta Municipal plural i representativa dels diversos sectors socials i econòmics de la ciutat. La Caixa de Pensions, fou, així mateix, la única entitat que formava part de dita Junta. La resta de membres ho eren a títol personal o en funció del seu càrrec.

La Caixa de Pensions va formar part de les Juntes municipals des de 1918 fins a la Guerra Civil, excepte un breu període temps, durant la Dictadura de Primo de Rivera, per raons de caire administratiu, però no deixà de fer l'aportació anual.  Fou un membre actiu, pel seu suport econòmic, però, també, per dur des de 1924 la gestió de la tresoreria d'aquesta institució.

Com a conseqüència de la precarietat de les instal·lacions i del servei d'alletament matern a l'Hospital de Caritat, la Junta de Protecció de Menors acordà, l'any 1932, amb les Germanes de Sant Vicenç de Paül de muntar el servei de la Gota de Llet en un local del seu edifici del actual carrer Pompeu Fabra, amb una instal·lació completa i moderna d'esterilització de llet. La inauguració del servei de la Gota de Llet fou el 6 d'abril de 1933.

Durant la Guerra Civil, l’any 1938 l’edifici de l’Escola de Sant Vicenç de Paül fou bombardejat i destruït, i els serveis que prestava, entre ells, la Gota de Llet, varen quedar afectats. A partir de 1939 es rehabilita i s’amplia l’edifici, però el servei de la Gota de Llet no es torna a prestar. En canvi, sí que es dota un menjador per a pàrvuls que prestà un gran servei en els difícils anys de la postguerra.



Actualment, l'Obra Social de La Caixa dòna suport al projecte socioeducatiu Ksameu de la Fundació Escola Sanç Vicenç de Paül, liderada per Mossèn Josep Taberner i Sor Rosa Mendoza, amb una trajectòria exemplar en el combat contra l'exclusió social de joves adolescents. El seu lema expressa amb claredat la funció i finalitat del seu projecte: Casa meva, casa de tothom, comunitat d'esperança i de ciutadania activa.

D'aquí que la donació extraordinària de La Caixa a la Fundació Sant Vicenç de Paül, amb motiu de la celebració dels 100 anys a Figueres, estan plenament justificats per uns lligams que venen de molt lluny i representen el vincle més antic d'una institució social figuerenca amb la caixa empordanesa, entenen per aquest nom tant la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de l'Empordà com la que pren el seu relleu, la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis i els seus successius canvis de nomenclatura fins els nostres dies.  Una denominació en el mateix sentit que un article de Gregori Artizà de l'any 1916, titulat Caixa Empordanesa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, sobre la fusió d'ambdues caixes.

Una donació merescuda que representa el reconeixement a una llarga trajectòria d'una comunitat religiosa amb una important funció social a Figueres i l'Empordà.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada