Som en el inici de curs més crític dels últims anys. El país, Catalunya, es fa moltes preguntes, algunes noves, altres molt velles, i no troba respostes clares ni senzilles. Hi han dos qüestions del màxim nivell que, al seu torn, obliguen a plantejar-se'n moltes altres.
En relació a la crisi econòmica i social més greu des de la transició democràtica, la pregunta es prou òbvia:
-estem fent el que cal per sortir-ne el millor i més ràpidament possible?.
Creiem que no. El pes immens de les exigències europees i, de retruc, espanyoles sembla haver-nos paralitzat o incapacitat per fer altra cosa que gestionar el dia a dia en el sentit quasi literal. Es podran pagar les nòmines del mes? I quan es podran complir els compromisos amb les entitats que presten serveis socials?.
- com a país, com a suma de societat, institucions i forces polítiques estem a l'alçada?. Tampoc. O ens enroquem en el joc govern-oposició, o ens instalem en el greuge, ambdós segurament justificats però relativament inútils.
- hi han polítiques alternatives a les assajades fins ara que ens ofereixin alguna esperança de millora? Si, sens cap dubte. És pot pensar que això correspon a les institucions europees, o espanyoles, però no es pren cap iniciativa per explorar els marges oberts i complementaris que són al nostre abast.
En segon lloc, pel que fa a la relació Catalunya-Espanya podem plantejar-nos algunes qüestions similars i altres de ben diferents.
- la solució catalana a la crisi passa per resoldre la qüestió del finançament autonòmic?: amb un bon finançament milloraria notablement la capacitat per combatre la crisi, però ara mateix comptem amb eines econòmiques i marges de decisió fiscal que hem d'utilitzar amb molta més intensitat i encert.
- és una condició necessària per el futur del país assolir la plena responsabilitat tributària en el marc d'un acord estable amb les institucions espanyoles? Sí, és imprescindible un acord que ens garanteixi la plena responsabilitat sobre ingressos i despeses. Un acord bilateral per un nou model que inclogui l'Agència Tributaria Catalana i l'explícita definició del mecanisme de solidaritat just i suportable que a Catalunya li correspon exercir.
- en funció de la resposta a les anteriors hem de considerar oberta l'agenda del "dret a decidir", incloent l'eventual referèndum sobre la independència?. Aquí la previsió es fa molt més complexa i incerta. Qualsevol especulació seria tan imprudent com probablement errònia.
Diguem-ho clar: La pulsió sobiranista ha assolit ja totes les fites imaginables de penetració social i, més gradualment, política. No és admissible treballar quasi exclusivament sobre l'expectativa més negativa i tractant d'utilitzar el probable rebuig espanyol només per millorar posicions en una cursa electoral anticipada. Però és ja obligat moure's i actuar en aquest marc de plena normalitat del debat sobre el nostre horitzó nacional amb totes les portes obertes.
És a l'entorn de totes aquestes matèries que Plaça21 ha de saber treballar, aportant, afegint si fossim capaços, idees, anàlisi i propostes útils i amb voluntat d'influir sobre els agents partidaris i institucionals que han de prendre posició i decisions.
Aquí és on entren en joc les actituds i les posicions de fons. Aquí és on trobem més a faltar la presència potent i respectada d'una alternativa catalanista i d'esquerres. I a aquest objectiu dedicarem totes les nostres energies i capacitats.
Nosaltres defensem, com és ben sabut, una posició d'entesa confederal. Un acord bilateral que inclogui el ple reconeixement de la nació catalana, la renovació del pacte constitucional i els mecanismes que garanteixin el caràcter de subjecte polític complet per Catalunya en un entorn federal europeu.
Però no ens quedarem ni lligats ni limitats per aquesta oferta de darrera oportunitat. Serem toçuts i coherents. Serem catalans fins a les últimes conseqüències.
Haurem de saber distingir Espanya de les institucions o partits que la representen. Haurem de saber seguir respectant i estimant els nostres germans espanyols, tot i que diguem "prou" o simplement "no" a les idees, les paraules, les actituds d'alguns ben específics polítics o responsables institucionals que s'entesten a tallar tots els ponts de contacte entre els pobles respectius.
Demà celebrem un 11/S més. Serà com tants altres però també serà especial. Tindrem els actes institucionals al monument de Rafael de Casanova i al Parc de la Ciutadella. Hi haurà una gran manifestació cívica. Una massiva afirmació nacional amb un evident predomini de l'impuls independentista.
Plaça21 hi serà. Com tants i tants ciutadans. Amb accent propi i sense cap afany de protagonisme. Amb el cap i el cor. Per orgull compartit i per voluntat de ser part activa de la Catalunya que no es resigna i vol construir futurs "rics i plens".
Per començar el nostre primer curs amb les bateries ben carregades de convicció i determinació.
Serem al carrer, amb tothom. Però no n'hi ha prou amb el crit i el gest, per potents i audibles que siguin. Per ser estat hem de saber ser-ho, n'hem d'aprendre, hem de carregar-nos de raó i de sabiduria. És per tot això que immediatament després ens posarem a treballar. Àmb tots els que vulgueu. Per Catalunya, per tots i cada un dels ciutadans.
