12 opinions sobre Històries d'alcalde

 

La ciutat de Monturiol

Article publicat a Encesa Literària nº 10 (segon semestre 2020), Clicar: La ciutat de Monturiol  

                  

Romà i Rossell a La ciutat dels llibres

Al programa La ciutat dels llibres de TV Girona (18.11.2020), entrevistat pel periodista Jordi Grau, per a parlar del llibre Romà i Rossell, el primer de tots d'Ernest Lluch. Clicar a aquest enllaç

Socialistes empordanesos (1918-1936)

Conferència online a ATENEA del Casino Menestral Figuerenc 

(13 de novembre de 2020)

Notícia del llibre "Romà i Rossell, el primer de tots" d'Ernest Lluch a Empordà TV (21.10.2020)

 

Diàleg amb Joan Esculies sobre el llibre "Romà i Rossell, el primer de tots" d'Ernest Lluch

Diàleg amb Joan Esculies, historiador i escriptor, amb motiu de la publicació del llibre Romà i Rossell, el primer de tots d'Ernest Lluch, del qual he tingut cura de la seva edició, que va tenir lloc a la llibreria Nollegiu del Poble Nou de Barcelona, el 15 d'octubre de 2020.

 

La força i l'ànima de Figueres

 Article publicat al Diari de Girona (12.10.2020) i al setmanari de l'Alt Empordà (13.10.2020)

Avui fa vint anys de la inauguració dels Jocs Special Olympics Figueres’2000. La Figueres oberta i viva, la ciutat acollidora i hospitalària va donar la benvinguda als Jocs el 12 d’octubre de 2000. Varem viure una explosió de festa. Les 12.000 persones que ens aplegàrem a l’Estadi Municipal de Vilatenim ens vam donar les mans, compartint tots junts l’esperit d’una gran festa de l’esport, d’una gran festa solidària impregnada dels valors humans de la solidaritat, de l’acceptació de les diferències individuals, de la integració social, de la tolerància i de la convivència ciutadana. Durant quatre dies la ciutat es va convertir en un esclat de complicitats i il·lusions compartides. Els Jocs van representar el millor referent del compromís de Figueres i l’Empordà, i tots plegats, varem viure, durant uns dies, una gran i intensa història d’amor.

La història més gran d’amor que ha viscut mai la ciutat de Figueres. La flama del peveter representant el llenguatge universal del foc, sense idiomes ni barreres, va ser el símbol de tots els valors dels Jocs. La ciutat defensora de la seva diversitat i la seva pluralitat, entesa com un espai de convivència i llibertat al servei de les persones, es va expressar amb un clam unànime. Figueres va ser una ciutat compromesa amb els Jocs. La col·laboració oberta, espontània i multitudinària va ser un somni i una realitat a la vegada, varem trobar obertes gairebé totes les portes en nom dels Special Olympics. Molts ciutadans i moltes empreses, moltes institucions i moltes entitats figuerenques i empordaneses es varen comprometre amb els Jocs. Un compromís que venia precedit per un treball dut a terme des de diferents àmbits ciutadans per moltes persones, la majoria anònimes, però que amb el temps es varen aplegar sota tres noms: Altem, escola Mare de Déu del Mont i el Dofí. I més endavant, com a fruït dels Jocs, amb dues de noves, l’associació Ona i la Fundació Tutelar de l’Empordà.

Les xifres dels Jocs simbolitzen la força i l’ànima d’una ciutat i una comarca. Més de 21.000 assistents a les cerimònies d’inauguració i cloenda. Més de 3.000 esportistes, 2.376 atletes i 672 entrenadors, provinents de Catalunya, 14 comunitats autònomes i de 12 països d’Europa. En l’àmbit organitzatiu, un comitè local del propi ajuntament: Alfons Gumbau (alcaldia), Ferran Campistol (joventut), Quim Rodríguez i Jordi Blanch (esports), Pep Torner (cultura), Maria Rentero (acció cívica), Rosa Garrido (Fisersa) i Xavier Roca (recaptació). Un equip irrepetible de vuit magnífics, com els qualificà el coordinador general Pere Cabrafiga, sota la dependència d’un regidor delegat, Joan Balada. 1.263 voluntaris provinents de diversos punts. El 48% de Figueres, un 24% de l’Alt Empordà, un 11% de la ciutat agermanada d’Alcalà la Real i el 17% d’altres llocs. En quan a patrocinis i col·laboracions, 124 empreses i organismes van signar convenis. 117 col·laboradors desinteressats: 55 empreses i cases comercials; 35 grups culturals i entitats cíviques; 27 artistes de diversos camps, dels quals 12 de plàstics cediren obra per a una carpeta de gravats.

Xifres que expressen l’exemple de generositat i entrega de moltes persones. El símbol d’una tramuntanada d’il·lusió i entusiasme, de la força solidària de Figueres i l’Empordà. Unes xifres de les que en podem extreure algunes lliçons. La primera, la cooperació de la ciutat i la comarca. Una quarta part dels voluntaris procedien d’altres municipis de l’Alt Empordà. Més a més, 11 ajuntaments empordanesos aportaren infraestructures, juntament amb un altre, Perpinyà, la nostra ciutat pariona a l’altra costat de l’Albera. El binomi ciutat-comarca com una cosa inseparable. Figueres sense la comarca no té sentit, ni l’Alt Empordà sense Figueres. La ciutat sense límits va expressar la seva gran força en els Jocs Specials Olympics.

Una segona lliçó. La priorització del treball en equip des de la transversalitat, com a via per a construir una administració més eficient, més àgil i més propera al ciutadà.

Una tercera lliçó. El compromís i la responsabilitat social de la ciutadania. Des del món social i cultural fins el teixit comercial i empresarial varen col·laborar estretament en el finançament dels Jocs. Un testimoni de coresponsabilitat del conjunt de la societat figuerenca i empordanesa.

Una quarta lliçó. Els Jocs varen contribuir a trencar barreres en el camí cap a una societat més justa, més integradora, més lliure i amb més igualtat d’oportunitats per a tothom.

Amb els anys, tothom ha reconegut que els Jocs de Figueres’2000 han estat els millors dels celebrats fins ara. Els Special Olympics varen contribuir a fer una ciutat amb més força i molta ànima. Figueres va iniciar el nou mil·lenni amb més il·lusió i més entusiasme, guanyant en orgull de ciutat, en autoestima, en confiança. Avui els Jocs són història; formen part de la memòria de la ciutat, però Figueres té la força i l’ànima per recuperar l’esperit dels Jocs i impregnar-los al conjunt de la societat.

Les lliçons que ens deixaren els Jocs són d’una gran utilitat per superar els nous reptes de la Figueres democràtica, la millor etapa de la història local, la viscuda d’ençà el 1979, malgrat els problemes actuals derivats de la bretxa social i econòmica de la crisi del 2008, agreujada pels efectes del Covid19, i trencar les barreres d’una societat canviant que necessita enfortir el sentit de pertinença de tothom a la comunitat figuerenca i empordanesa.

Els Special Olympics figuerencs tenen vint anys. Com Serrat podem cantar, «ara que tinc vint anys, ara que encara tinc força i no tinc l’ànima morta». La ciutat amb molt més anys, també li toca cantar-la. Som-hi tots plegats!

Joan Armangué. Alcalde de Figueres (1995-2007)