L'Empordà és una marca amb futur

Entrevista publicada a la Revista Alberes (nº 9 - primavera/estiu 2013), que podeu llegir clicant a AQUÍ

 

 

 

 

La marca Empordà, el valor de la singularitat

Article publicat a EG EMPORDÀGUIA  nº 32 (estiu/tardor 2013)

Les Jornades l’Empordà, el paisatge com a actiu econòmic  tenen la ferma voluntat d’implicar un fort compromís pel nostre territori. El paisatge representa el gran valor diferencial de l’Empordà. Les dues icones amb més projecció internacional, Salvador Dalí i Ferran Adrià, prenen el paisatge empordanès com a referent. La presència del paisatge, de la seva gent i dels mites empordanesos és constant en l'obra daliniana. Des d’un punt de vista literari i artístic,  Dalí ha reforçat el mite de l'Empordà i l'ha universalitzat: “He tractat de fer del Palau del Vent i de la línia horitzontal de l'Empordà un tema universal”, deia. I ho va aconseguir. Per altra banda, Ferran Adrià després de situar el restaurant de Cala Montjoi com a nª 1 mundial, ara promou el projecte elBulliFoundation que té en el paisatge del Cap de Creus el seu marc amb la voluntat de posar en valor els elements patrimonials i naturals de la mà de la cuina i de l’economia del coneixement.

 

 

 

La singularitat i potencialitat del territori i patrimoni empordanès permet articular tota mena de propostes turístiques i atraure un heterogeni ventall de demandes: des del tradicional turisme de sol i platja del litoral, que disposa d’una important oferta d’allotjament turístic i d’uns serveis i productes complementaris d’una gran qualitat en el camp del comerç i la restauració, així com també disposa d’equipaments adients per facilitar les activitats d’oci i lleure; continuant pel turisme d’espais naturals a indrets com els Aiguamolls de l’Empordà, l’Albera, el Cap de Creus o les Illes Medes, i el turisme esportiu que aprofita les característiques del territori (senderisme, cicloturisme, paracaigudisme,...) i l’existència de ports nàutics o camps de golf; tot passant pel turisme cultural que gaudeix amb el descobriment de joies patrimonials vinculades al món clàssic (Empúries), el romànic (Sant Pere de Rodes, Sant Quirze de Colera, Monestir de Vilabertran), l’arquitectura civil i religiosa (petits pobles medievals), les fortaleses militars (Castell de Sant Ferran i la Ciutadella de Roses); o bé es delecta en els festivals de música de l’Empordà; o bé que frueix amb el País de Dalí on el triangle dalinià empordanès de Figueres-Port Lligat-Púbol genera un impacte a l’economia empordanesa d’un 2,5% del seu PIB, juntament amb una diversa oferta museística (Museu del Joguet de Catalunya a Figueres, Museu Memorial de l’Exili a la Jonquera, Museu de la Mediterrània a Torroella de Montgó...) i esperem que aviat podrem fruir amb el nou Museu Thyssen a Sant Feliu de Guíxols......La singularitat de l’Empordà és el seu paisatge, la seva arquitectura, la seva cultura, la seva gent, la seva gastronomia i els seus productes; amb el vi com a referent identitari del nostre petit País, juntament amb altres aplegats sota la marca de garantia Productes de l’Empordà.

 

Reforçar la marca Empordà com a referent de la riquesa i la diversitat del territori i paisatge empordanès i com la gran aposta d’un model turístic de qualitat i iniciatives vinculades amb la singularitat del territori, varen ser una de les conclusions de les primeres Jornades i en poc temps s’ha generat una progressiva conscienciació, tant en el sector públic com privat, que aquest és el camí a seguir. La singularitat de l’Empordà fa innecessaris nous projectes de cartró-pedra. El paisatge representa un potencial de futur, com a element clau per la desestacionalització del turisme i per la generació de nova activitat econòmica. Sortosament, cada vegada hi han més institucions, més empreses i més persones que treballen en aquesta direcció. Un model lligat a la protecció del paisatge en tant que factor identitari de l’Empordà i actiu econòmic, reforçant un desenvolupament sostenible del nostre territori a partir d’un projecte comú compartit per tothom i amb una mirada en positiu sobre el futur de l’Empordà.

Joan Armangué

Junts a Europa, el manifest

Una mirada lúcida a les problemàtiques que afecten la ciutadania catalana condueix a una conclusió preocupant. La situació és greu.

És bo que hi hagi diagnòstics diferents d’aquesta gravetat i fórmules diverses, fins i tot contradictòries, per superar-la. Un dels béns més preuats de Catalunya és la pluralitat.

Tanmateix, quan les persones ens trobem davant de circumstàncies crítiques activem un impuls que resulta fonamental per garantir la millor resposta possible: la unitat. No és una simple suma, és multiplicació d’energies. És força.

 

Les dones i els homes que impulsem el “Manifest per la Unitat Catalanista al Parlament Europeu” estem convençuts no només de la necessitat i de l’oportunitat de presentar una candidatura unitària a les properes eleccions europees, sinó de la seva efectivitat.

Si ho aconseguim, ja haurem obtingut un primer resultat positiu. Si, a més, a l’hora de la veritat, el dia de les eleccions, la candidatura obté el recolzament majoritari de la ciutadania, poden obrir-se moltes portes que ara semblen barrades i podem fer camins que ara semblen impossibles.

Som conscients que els processos d’unitat són difícils i que els primers impulsos tendeixen a magnificar les diferències. Per això la proposta neix amb l’antelació suficient perquè tothom pugui enraonar, els convençuts i els que tenen reserves quasi insalvables. Si fem honor a aquest verb tan singular de la nostra llengua, que no significa el mateix que parlar o xerrar, perquè hi afegeix que les paraules s’han d’impregnar de raons, el temps ens ajudarà a convèncer’ns que avui dia, els catalanistes estaran a l’alçada de les circumstàncies si van units.

La mateixa nit electoral pot proporcionar-nos l’emoció de comprovar la força del catalanisme a Europa, la candidatura pot tenir més vots que molts partits estatals. A partir d’aquell moment els diputats s’adscriuran al grup parlamentari europeu que els resulti més afí, però mantindran l’obligació d’actuar conjuntament i de buscar complicitats per vehicular iniciatives que afavoreixin l’objectiu que ens és imprescindible, l’Estat propi, i que volem que sigui percebut també com una oportunitat per a la Unió Europea.

De moment, ara és l’hora de signar el manifest http://juntsaeuropa.cat/

Primers signants del manifest a l’Alt Empordà:

Aleix Alcantara, Joan Armangué, Xavier Aurell, Joan Balada, Salomé Bolaño, Jordi Canela, Lluïsa Calvo, Xavier Fàbrega, Roser Ferrer, Eloi Gonzalez, Josep Mª Najes, Àngels López, Miquel Quirch, Jaume Palau, Silvia Pujadas, Sebastià Roig, Carme Ruiz, Enric Sala, Ramon Soto, Daniel Valenti