Llegat Pasqual Maragall
Resum del seminari celebrat a la UdG (30 Novembre 2018 )
La
Fundació Catalunya Europa ha presentat el seminari “La Política i
l'acció transfronterera catalana a debat” amb la participació
d’acadèmics i representants de diverses institucions públiques i
sindicats amb l’objectiu de posar sobre la taula l’estat de la
cooperació transfronterera a diferents escales.
El
director del departament de Geografia de la UdG, Joan Vicente, i el
President de la Comissió executiva de la FCE, Francesc Colomé han
donat la benvinguda als assistents i ambdós han coincidit en la
necessitat de reflexionar i aportar pensament en els moments actuals.
Francesc Colomé també ha fet esment a l’informe publicat aquest
any per la FCE “Europa en l’horitzó: Barcelona i Catalunya en
l’articulació i la construcció europea” de Javi Martin que
justament parla del pensament i l’acció de Pasqual Maragall en les
relacions transfrontereres i en destaca l’actualitat de les seves
idees sobre la necessitat de cooperar entre els territoris per sobre
de les fronteres, just en els moments que estem vivint a Europa.
Mita
Castañer, directora de la
càtedra
de Geografia de la UdG ha estat l’encarregada
de moderar els ponents de la primera taula de debat: “La
construcció d’un espai transfronterer a diferents escales”, amb
l’objectiu de reflexionar i pensar com han de ser les relacions
transfronteres en una escala intermèdia i quines sinèrgies i
col·laboracions són necessàries en aquest marc europeu.
En
aquesta taula ha intervingut Xavier Bernard-Sans, director de
l’
Euroregió
Pirineus Mediterrani (EPM), que ha parlat del
canvi estratègic que ha dut a terme aquesta institució, no només a
través del canvi de seu física a Perpinyà, sinó també amb
l’elaboració d’un nou full de ruta on es reforça la identitat
euroregional i de més proximitat amb la ciutadania així com també
l’elaboració d’una proposta més ambiciosa ampliant els àmbits
d’interès a salut i biotecnologia, turisme, aigua i
agroalimentari.
Bernard-Sans
ha presentat l’EPM com una euroregió específica i d’un pes
especial comparada amb altres euroregions i per això creu que és
l’eina ideal perquè políticament des de Catalunya es pugui mirar
més enllà i poder presentar-se a Europa amb més força, tant per
número d’habitants com de PIB.
Acte
seguit, Rafel Giménez Capdevila, responsables de projectes
internacionals de la secretaria d’Afers Exteriors de la Generalitat
ha presentat breument les novetats en polítiques de veïnatge a
diferents escales en les que es treballa des d’exteriors
actualment. També ha fet un repàs dels instruments jurídics creats
per a la cooperació transfronterera, a partir del 1995 amb el
tractat de Baiona i el 2006 amb la AECT (agrupació europea de
cooperació territorial) que és la figura jurídica que permet
construir els projectes concrets, com el que ha fet possible
l’Hospital de la Cerdanya. Giménez Capdevila també ha presentat
una comparativa en l’estructura institucional i administrativa
entre Espanya i França per mostrar el diferent pes que tenen els ens
administratius d’un estat i l’altre i les asimetries que
posteriorment dificulten la cooperació.
Javi
Martin, geògraf del dept. de Geografia de la UdG i
autor
de l’informe publicat per la FCE, ha destacat
alguns punts exposats a l’estudi que ajuden a entendre el per què
algunes d’aquestes idees defensades per Pasqual Maragall són
encara vigents. En una segona part Martin ha presentat algunes idees
i reflexions sobre el futur de la cooperació treballades des d’un
punt de vista acadèmic, a partir d’uns gràfics que mostren
l’asimetria en la cooperació transfronterera pel que fa a la
participació de projectes europeus. Com a propostes de futur es
planteja repensar el paper de les grans ciutats en el marc de
l’Euroregió i en aquest sentit creu que des de Barcelona es pot
tenir un paper i una veu més rellevant en temes de cooperació
transfronterera. També a nivell d’Eurodistricte s’hauria de
plantejar si cal un reglament que li doni un reconeixement i que
defineixi com s’ha d’articular i pugui resoldre problemes diaris
en els que es troben els municipis transfronterers com el transport o
la seguretat.
Treballant
en el mateix nivell que l’Eurodistricte s’ha donat peu a la taula
de debat següent “Del bulevard dels Pirineus a l’eurodistricte:
present i futur de la cooperació transfronterera a les comarques
gironines” amb Joan Armangué, delegat de la FCE a l’Empordà com
a moderador. Ha obert el debat Josep Puigbert, director de la
Casa
de la Generalitat a Perpinyà, que ha parlat de
la complexitat habitual de funcionament dels organismes que es
creen, com és el cas de l’eurodistricte, i la necessitat de
repensar en una gestió més eficaç així com una voluntat política
de tirar endavant aquesta cooperació. També ha fet esment d’alguns
problemes en els que es troben diàriament els municipis i habitants
de territori transfronterer, un dels casos més paradigmàtics és
els dels bombers d’una banda i l’altra de la frontera, que tenen
grans dificultats per cooperar en l’extinció de focs fronterers.
Tot i
aquestes dificultats, Puigbert afirma que cal pensar la frontera com
un espai d’oportunitats. En l’actual Europa dels Estats, diu
Puigbert, la zona transfronterera és la “zona zero” i això
implica abandonament davant dels problemes que sorgeixen:
“desapareixen les fronteres físiques però sorgeixen les barreres
o fronteres administratives”.
Segons
Puigbert seria necessari un règim que es pugui aplicar per totes les
parts transfrontereres europees. Cal fer una diagnosi de problemes, i
posar solucions creant uns estatuts propis, que evitin canvis
dràstics entre un costat i l’altre de la frontera.
El
segon ponent de la taula, Pierre Place, president del Consell
Sindical Interregional Pirineus-Mediterrània ha parlat de la
perspectiva social d’aquesta cooperació transfronterera a través
de les organitzacions socials i sindicals com és PIRIMED. En primer
lloc ha fet una descripció de l’organisme que representa i del
perfil de l’assalariat transfronterer, que és diferent depenent
del costat de la frontera.
També
ha fet una valoració de la situació actual de l’assalariat a
nivell d’Europa, denunciant la precarietat que en part es genera
amb el “dumping laboral” i la necessitat de redreçar aquest
fenomen perquè tothom jugui les mateixes regles del joc. En aquest
sentit ha explicat un projecte europeu en el qual PIRIMED en forma
part amb l’objectiu de fer un estudi a fons sobre la situació
transfronterera pels treballadors i elaborar un document de propostes
concretes que puguin facilitar i millorar-ne la mobilitat sense que
això impliqui una precarietat social.
Finalment,
l’Alcaldessa de
La Jonquera, Sònia Martínez, ha reiterat bona
part del que Josep Puigbert ja havia avançat sobre els problemes en
els que es troben sovint des de l’àmbit local amb la cooperació
transfronterera i la necessitat clara d’una voluntat de les
persones i des de la política per dur a terme aquesta cooperació.
En aquest sentit, posa com a exemple d’èxit en cooperació
transfronterera el projecte del Museu de l’Exili tot i les
dificultats en les que s’han trobat. Martínez creu que a nivell
local es fa força feina en projectes interregionals que serveixen
sobretot per fer aquest intercanvi necessari a banda i banda per
conèixer-se, però perquè això passi cal primer de tot voluntat.
Ha esmentat alguns dels problemes diaris en els que es troben
municipis com el seu, com el del transport escolar o les
comunicacions i la necessitat de buscar una solució conjunta.
Per
cloure la jornada, Jaume Feliu, el delegat del rector pel territori
de la UdG, ha fet unes paraules de resum i tancament, en el que tots
els participants han acordat la necessitat i importància d’aquest
tipus de debats per tal de treballar conjuntament des de diferents
àmbits (administració, entitats socials, universitats, etc.) i
poder donar l’espai per les reflexions, detectar problemes i
aportar solucions. En aquest sentit, tant des de la Fundació
Catalunya Europa i com des de la Universitat de Girona han afirmat
que és un tema d’especial interès en el que continuaran
treballant.
