Conferència pronunciada a Atenea, Agrupació de Cultura del Casino Menestral Figuerenc, el 31 d'octubre de 2014, que podeu consultar i descarregar clicant AQUÍ
dimarts, 15 de desembre del 2015
Cloenda cicle presentacions de Gent de l'Empordà
Al llarg d'uns mesos, Ester Marcos i Abel Granda de la Llibreria Low Cost m'han acompanyat amb el cicle de presentacions del llibre Gent de l'Empordà. Com a cloenda, avui, a la mateixa Llibreria, hem celebrat una conversa amb l'Ester per explicar com ha anat tot plegat, curiositats, convidats i molts detalls més de les presentacions. En total 35 actes arreu de l'Empordà i, també, a Barcelona, Perpinyà, Girona i Madrid.
dissabte, 12 de desembre del 2015
Gent de l'Empordà a Espolla
Amb l'alcalde d'Espolla, Carles Lagresa, l'investigadora Fàtima Bosch
i el regidor Joan Vergés, després de l'acte a la Sala la Coromina.
dissabte, 21 de novembre del 2015
dimarts, 27 d’octubre del 2015
Cultura i Política
Article publicat al digital Figueres.com
(27 d'octubre de 2015)
Enllaç: http://www.figueres.com/opinio-cultura-i-politica/
Al pròleg del meu llibre Gent
de l'Empordà, Vicenç
Pagès hi escriu:
«Aquest Empordà feiner i endreçat coexisteix amb un altre
d'irreverent i poca-solta». Amb aquestes paraules, Pagès recorda
que, a mitjans dels 90, quan es va programar l'exposició «L'Empordà,
terra d'artistes»,
va sorgir una iniciativa paral·lela: «la contraexposició
figuerenca titulada «L'Empordà,
terra d'autistes»,
que reivindicava un art més trencador, o simplement més
contemporani». La meva assistència a la inauguració de l'exposició
autista li servia a Pagès per afirmar que «l'Empordà oficial i el
visceral no són tan diferents».
Amb la perspectiva del temps,
crec que aquest «Empordà, terra d'autistes» va marcar un punt
d'inflexió dins la cultura empordanesa. Poc temps després, el 1998,
naixia el Consorci del Museu de l'Empordà i se n'encarregava la
direcció a Anna Capella. Fins llavors (i des del 1971), el Museu de
l'Empordà funcionava com un museu d'arqueologia i d'història de
l'art, amb una trajectòria molt meritòria i lloable. Però amb el
Consorci i amb Anna Capella al capdavant, va començar un camí que
va permetre incorporar dos àmbits nous en l'activitat del Museu: la
recerca i la investigació històrica i la presència de l'art
contemporani.
Tot allò que en altres
ciutats més grans funciona en tres equipaments diferents –Museu
d'Art, Museu d'Història de la Ciutat i Centre de Cultura
Contemporània– a Figueres, ho concentràvem en un de sol; i tot
això, per postres, amb les limitacions que ens imposava l'estructura
del mateix edifici. Una qüestió que, durant la meva etapa com a
alcalde, no vàrem saber resoldre.
El nomenament d'Anna Capella
com a directora del Museu de Mataró m'ha omplert de satisfacció. En
primer lloc, per la trajectòria i les capacitats de l'Anna, que ha
guanyat el concurs per dirigir el museu de la capital del Maresme,
però, al mateix temps, perquè serveix de reconeixement a la feinada
d'aquests disset anys previs, durant els quals ha dirigit el museu de
l'Empordà, amb encert, rigor i coneixement.
Canviar la direcció d'un
equipament cultural com un museu és un acte molt legítim i, de ben
segur, molt convenient després d'un exercici perllongat en el temps.
Ara bé; aquests canvis haurien d'obeir sempre a projectes i plans
estratègics de futur i mai a motivacions exclusivament de caràcter
polític. I sobretot, no haurien de deixar mai un lloc buit en la
direcció que ha de gestionar de l'equipament.
Quan la mala política
decideix ficar cullerada en el món de la cultura, els resultats
acostumen a ser catastròfics. En aquest sentit, coincideixo de ple
amb el pensament de Ferran Mascarell i Jordi Martí, dos personatges
rellevants en la gestió cultural del nostre País. Estic d'acord amb
Mascarell quan diu: “democratitzar la cultura obliga a
democratitzar-ne la gestió i allunyar-la, al mateix temps, dels
mecanismes d’exercici quotidià del poder polític”. I li dono la
raó a Martí quan assegura: "la cultura necessita distància
amb el poder polític. Cal preservar el seu paper de crítica. Com
sigui!". Dues reflexions que comparteixo no tan sols des del
punt de vista teòric, sinó des de la pràctica quotidiana. Per
això, quan vaig deixar l'Alcaldia, em va impressionar, de forma molt
positiva, que Anna Capella em digués: «gràcies, per haver-me
deixat treballar en llibertat».
Tot això lliga molt bé amb
un pensament de George Steiner, un dels grans pensadors europeus
contemporanis, que trobo digne de reflexió per part dels
responsables públics de qualsevol administració. Diu Steiner: «No
és la censura política allò que mata la cultura: ho fan el
despotisme del mercat i els estímuls de l'estrellat comercialitzat».
La frase posa en relleu, com han mostrat episodis que hem viscut no
fa gaire, que la censura, en una democràcia, aconsegueix l'efecte
invers que vol perseguir, perquè acaba donant més visibilitat a
l'obra o a l'acció censurada i, per tant, li atorga molta més
projecció pública.
L'èxit del 7è festival de
cultura contemporània Ingràvid, de Figueres, demostra que les
polèmiques acaben donant més notorietat, i que, al mateix temps,
sense l'acceptació del públic, la seva funció quedaria molt
reduïda. Perquè com ha escrit Sebastià Roig, «l'art també té la
funció d'incomodar, provocar debats i moure'ns a la reflexió. Just
el que pretén el festival Ingràvid».
L'art contemporani va arribar
per quedar-se. Els impulsors del moviment a Figueres i l'Empordà se
situaven en una terra d'autistes, però avui ja formen part, per
mèrits propis, de l'Empordà,
terra d'artistes. I
des de la política, cal preservar el paper crític de la cultura,
com a via per a forjar ciutadans cultes, lliures i compromesos. Fer
just el contrari, en canvi, equival a demostrar una gran
desconeixença de la societat en què vivim.
Joan Armangué
Alcalde de Figueres
(1995-2007)
dissabte, 24 d’octubre del 2015
dimarts, 20 d’octubre del 2015
10 raons pel Sí al Casino Menestral
Article publicat als setmanaris de l'Alt Empordà i Hora Nova (20 d'octubre de 2015)
Des de ja fa temps, la sra. Marta
Felip critica com l'Ajuntament s'implicà en la reforma i la
rehabilitació del Casino Menestral. L'alcaldessa de Figueres ho ha
reiterat en els plenaris municipals, els mitjans de comunicació i
les xarxes socials, acomboiada per la complicitat del silenci dels
regidors del PSC.
Davant d'això, i com que vaig
presidir l'Ajuntament figuerenc quan es van adoptar aquests acords,
criticats per la sra. Felip, em sento amb l'obligació moral de
defensar l'actuació del consistori en aquest afer. Uns acords, vull
recordar-ho, que varen comptar amb un suport ampli dels regidors i
les regidores del plenari, representants de diversos grups
municipals. I això inclou el grup de CiU, que va estar sempre al
costat d'aquestes decisions.
No fa gaire, l'alcaldessa manifestava
la seva voluntat de parlar del tema, quan afirmava: «hauríem
de parlar del Casino i de les aportacions municipals que s'hi van
fer». No hi tinc cap
inconvenient a fer-ho. Ni de recordar-li, ara mateix, el fil
cronològic d'aquests acords, per ajudar-la a tenir una visió més
completa dels fets que avui critica.
El punt de partida de tot plegat el
trobarà en el Ple de l'Ajuntament del 6 de setembre de 2001, quan es
va aprovar, per unanimitat, el conveni entre l'Ajuntament i el Casino
Menestral Figuerenc per finançar el projecte arquitectònic de
restauració, reforma i adequació de l'edifici seu de l'entitat. Al
cap d'uns anys, en el Ple del 27 de juliol de 2006, s'aprovava
l'annex a aquest conveni, amb 2 vots en contra (PP) i 5 abstencions
(ERC). Això significava un total de 4.026.772 €, aportats per
l'Ajuntament fins a l'any 2025 en diverses quantitats anuals. Una
altra aportació municipal va ser una subvenció de 619.739,59 €,
destinada a la façana del Casino Menestral; aquesta subvenció es va
aprovar per unanimitat, en el Ple del 12 de març de 2007, dins d'un
expedient de crèdit extraordinari.
Aquests tres
acords els vam prendre els grups que formàvem, aleshores, el
consistori. Estic segur que més d'un dels seus signants s'haurà
sorprès davant d'una altra afirmació de l'alcaldessa, en què
assegurava que s'han donat «5
M d'obres i de grua a Casino Menestral a canvi de res». A
canvi de res?… Només cal llegir-se els convenis esmentats. Allà
queda ben clar que regidors i regidores de diversos colors polítics
–entre ells, per descomptat, els de la formació que avui lidera la
Sra. Marta Felip–, varen considerar molt positius aquests acords
pels interessos de la Ciutat. I ho van creure així, com a mínim,
per 10 raons:
- Pel valor sociocultural i històric del Casino Menestral: El Casino Menestral Figuerenc és una entitat cultural i recreativa sense afany de lucre, fundada el 1856. El Govern de la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi al Casino Menestral Figuerenc (2004); l'Ajuntament de Figueres li va concedir la Fulla de Plata al Mèrit (2006). Ambdues distincions són un acte de reconeixement a la seva important contribució, durant més d’un segle i mig, a la cultura popular de Figueres, l’Empordà i Catalunya.
- Pel seu valor arquitectònic: La seu social del Casino es troba en un immoble de la seva propietat a la cantonada entre els carrers Ample, Peralada i Primfilat. L'edifici va ser construït l’any 1903, a partir d’un projecte de l’arquitecte Alemany, i destaca entre els edificis modernistes de la ciutat.
- Per la seva funció de Casa de Cultura de la Ciutat: El Casino Menestral Figuerenc realitza les funcions de Casa de Cultura de la ciutat, ja que ofereix gran quantitat d’activitats culturals, formatives i socials organitzades per la mateixa entitat. També acull moltes activitats culturals, formatives i socials d’altres associacions i entitats figuerenques.
- Per disposar d'un nou espai d'ús municipal: Quan es posi en funcionament la Sala Gran (Sala Abdó Terradas), l’Ajuntament de Figueres i el Casino Menestral Figuerenc en fomentaran el seu ús com a espai sociocultural i per a usos públics. L’Ajuntament podrà utilitzar la Sala Gran (Sala Abdó Terradas) de manera gratuïta, per coordinar-la amb la seva programació d’activitats culturals, socials i educatives. S’establirà un sistema de cooperació entre el Casino i l’Ajuntament per establir els usos conjunts de la Sala Gran.
- Per disposar d'una nova biblioteca municipal: Quan s'acabin les obres de l'edifici, el Casino formalitzarà la cessió d'ús de la Biblioteca Ernest Lluch a favor de l'Ajuntament. Això significarà reconvertir-la en una biblioteca municipal, adscrita a la Biblioteca Fages de Climent.
- Per la incorporació del fons bibliogràfic del Casino al catàleg de la Biblioteca Fages: El Casino cedeix el seu fons bibliogràfic a l'Ajuntament, en règim de préstec en comodat, per incorporar-lo al catàleg de la Biblioteca Fages, que és la Biblioteca Central Comarcal de Figueres. Això permetrà catalogar el seu fons bibliogràfic i posar-lo a disposició dels ciutadans.
- Pel compromís de l'entitat: El Casino es compromet a mantenir els usos actuals de l’edifici, a continuar la seva trajectòria d’entitat cultural i a prosseguir les finalitats establertes als seus Estatuts fundacionals.
- Per la garantia del destí de l'immoble: En cas de produir-se la dissolució de l’entitat, l’immoble passaria a ser propietat de l’Ajuntament, que el podrà destinar a usos de caràcter cultural i social, mantenint els objectius i les finalitats fixades en els Estatuts del Casino.
- Pel dret preferent d'adquisició: L’Ajuntament tindrà dret preferent d’adquisició en tota transmissió entre vius, voluntària o forçosa de l’immoble o de qualsevol part de l’immoble. En cas que el Casino decideixi gravar l’immoble amb alguna càrrega real (hipoteca, crèdit), necessitarà l’autorització prèvia de l’Ajuntament.
- Per considerar-la una entitat d'interès públic: El programa d'activitats del Casino i les seves seccions s'adreça al conjunt dels ciutadans figuerencs i empordanesos, sense cap exclusivitat pels socis. Per aquest motiu, l'Ajuntament de Figueres va signar l'any 1998 un conveni de col·laboració, que s'ha anat renovant periòdicament. En aquest sentit, cal destacar que algunes activitats tenen el caràcter de supletòries per a l'Ajuntament, com a exemple, l'Escola de Música.
Al marge de la col·laboració
d'altres administracions, el suport municipal al Casino va continuar
amb el govern de l'alcalde Santi Vila, que sempre va donar suport en
aquest assumpte. Durant el mandat del sr. Vila, es va establir un nou
acord plenari, el 4 de juny de 2009, on es reduïen el nombre d'anualitats i l'import total. També, remarcar que al maig de 2010 es realitza la
retirada de les bastides i de la grúa. Va ser un bon exemple de
continuïtat institucional, que l'alcalde Vila tenia plenament
assumit, i del respecte institucional cap a unes línies establertes,
tot i les diferències lògiques dels projectes de ciutat que ambdòs
representàvem.
A diferència del que feia el sr.
Vila, l'alcaldessa Felip prefereix ancorar la mirada en el passat i
llançar acusacions sense fonament, que no s'ajusten a la realitat.
El consell més sincer que li puc donar és que deixi d'actuar
d'aquesta forma i miri cap a endavant. Que treballi per trobar la
solució definitiva que permeti acabar amb aquestes obres, aturades
des de fa de més de 8 anys, i que permeterà, al mateix temps,
recuperar un espai, els antics Jutjats, per a donar-li usos
municipals. Si avança per aquest camí, sempre podrà comptar amb la
meva col·laboració.
Joan Armangué
Alcalde de Figueres (1995-2007)
dilluns, 5 d’octubre del 2015
dilluns, 7 de setembre del 2015
dijous, 27 d’agost del 2015
dimarts, 11 d’agost del 2015
Gent de l'Empordà a Rupià i amb Pasqual Maragall
A la Plaça de Rupià entranyable acte de presentació del llibre Gent de l'Empordà, amb Antoni Castells, i amb l'assistència de Pasqual Maragall. Ahir, el seu elogi a l'Empordà es convertí en un elogi a la seva persona, a l'alcalde, al president, a l'amic.
Al final, el mateix Pasqual es va aixecar i inicià el cant d'un fragment de l'Empordà, que fou seguit per tots els assistents. Fem Empordà!
dilluns, 10 d’agost del 2015
Presentació del llibre La mar d'Amunt d'Isidre Corominas
A l'Espai Port del Port de la Selva (7 d'agost de 2015)
Amb l'autor, Isidre Corominas, l'alcalde Josep M. Cervera, i Margarida Trias, directora de la Fundació J.V. Foix
dimarts, 28 de juliol del 2015
Subscriure's a:
Missatges (Atom)