Us convido a fer una ruta
virtual pel barri de l'AAVV Enric Morera, des dels seus orìgens i la seva evolució urbanística, passant pels
parcs i jardins, equipaments i patrimoni arquitectònic com a elements
identitaris. Només cal que cliqueu a Un passeig per la história del barri i podreu visionar les imatges que vaig passar a la xerrada que vaig fer, ahir, al local social de l'AAVV.
dilluns, 25 de novembre de 2013
divendres, 15 de novembre de 2013
AAVV Enric Morera: Un passeig per la història del barri
Diumenge 24 de novembre, a les 12 del migdia, al local de l'AAVV Enric Morera (carrer Santa Llogaia, 28)
Una ruta
virtual des dels seus orìgens i la seva evolució urbanística, passant pels
parcs i jardins, equipaments i patrimoni arquitectònic com a elements
identitaris del barri. Acabarem amb un passeig fins a la Torre Blava, a
on farem una visita guiada al seu jardí.
dijous, 14 de novembre de 2013
dimecres, 13 de novembre de 2013
L'Empordà vist per Marta Felip i Òscar Aparicio
Aquest és el títol del programa de TV Diàlegs sobre l'Empordà, amb la participació de l'alcaldessa de Figueres Marta Felip i l'alcalde de la Bisbal d'Empordà Òscar Aparicio, que podeu visionar clicant, a sota, sobre el títol.
dilluns, 11 de novembre de 2013
Constitució de la delegació de la Fundació Catalunya Europa a l'Empordà
A la reunió fundacional s’ha constituït el seu Consell
Assessor, s’ha aprovat el programa d’activitats 2013-2014 i s’ha nomenat a Joan
Armangué delegat de la FCE a l’Empordà
Aquest passat
dissabte s’ha constituït la delegació de la Fundació Catalunya a l’Empordà en
una reunió celebrada a la ciutat de Figueres, amb l’assistència d’Ernest Maragall, vicepresident de la
Fundació i del seu director, Max
Vives-Fierro, així com dels membres del Consell Assessor de la delegació de
la FCE a l’Empordà.
Sota els 3 eixos que
constitueixen la missió i objectius de la FCE:
1. Liderar un projecte catalanista on convergeixin diverses
sensibilitats polítiques i intrínsecament lligat a la construcció de
l’Europa federal.
2. Analitzar i difondre el pensament i
l’acció política de Pasqual Maragall.
3. Promoure el debat i la generació de
coneixement en les
línies d’interès de la FCE articulant la perspectiva empordanesa, catalana i
europea i implicant el sector empresarial, social i institucional: a) Economia
i benestar, b) Governança i democràcia, c) Societat i Cultura i d) Ciutats i
territoris.
La delegació de la
Fundació Catalunya Europa a l'Empordà neix amb idea de treballar des del
territori amb la voluntat de generar una línea de anàlisi, reflexió i pensament
en els àmbits social, cultural, ambiental i econòmic de l'Empordà.
L’àmbit d'actuació serà l'Empordà amb una mirada cap al nord,
l'espai català transfronterer.
·
Constitució del Consell Assessor i nomenament
del delegat de la FCE a l’Empordà
El Consell Assessor de la delegació de la FCE a l’Empordà
està integrat inicialment per dinou persones, amb una àmplia representació del
territori empordanès, una diversitat sectorial i una transversalitat de sensibilitats
polítiques i de pensament ideològic.
A la reunió, també s’ha nomenat a Joan Armangué com a delegat de la FCE a l’Empordà.
Joan Armangué (delegat
de la FCE a l’Empordà)
Llicenciat en
Ciències Econòmiques i Empresarials per la UAB. Alcalde de Figueres (1995-2007).
Núria Aupi
Cap d’àrea
d’Educació a l’Ajuntament de Palafrugell. Coordinadora de projectes europeus en
ACEFIR. Tutora a l’UOC.
Dolors Bassa
Mestra i psicopedagoga.
Sindicalista. Secretaria gral. d’UGT a les comarques gironines.
Albert Bou
Llicenciat en
Filosofia i Lletres per la UB. Director financer de Panini España S.A. Alcalde
de Torroella de Montgrí (1979-1991). President del Consell Social de la UdG (2004-2012).
Joan Cals
Catedràtic
d’Economia Aplicada a la Universitat Autonòma de Barcelona. Director de les
publicacions: L’Alt Empordà: recursos i estructura econòmica (1987) i El Baix
Empordà: recursos i estructura econòmica (1984).
Pau Canaleta
Consultor de
Comunicació. Director del Centre Català d’Anàlisi i Informació Internacional.
Josep Capellà
Assessor gestió
pública del Turisme. Coordinador de RETECORK (xarxa europea de territoris
surers). Gerent DCB Turisme i Desenvolupament Local.
Eduard Carbonell
Catedràtic en
història de l’art a la UdG. Director gral. de Patrimoni Cultural de la
Generalitat de Catalunya (1988-1994). Director del MNAC (1994-2005).
Carmen Carretero
Catedràtica de
Tecnologia dels Aliments a la UdG. Diputada i secretària segona de la Mesa del
Parlament de Catalunya (2003 – 2006).
Magda Casamitjana
Licenciada en
Filologia Catalana per la UAB. Alcaldessa de Roses (2007-2011).
José Antonio Donaire
Geògraf. Professor
UdG. Director de l'Institut Superior
d'Estudis Turístics (INSETUR). Diputat al Parlament de Catalunya (2004-2006/2008-2010)
Pere Gifre
Historiador i
Professor. Director de l’IES Alexandre Deulofeu. President de l’Institut
d’Estudis Empordanesos.
Lluís Medir
Farmacèutic. Alcalde
Palafrugell (1983-1997/2003-2011) i Diputat al Parlament de Catalunya a les
eleccions de 1980 i 1988.
Montse Palma
Psicòloga. Directora
UNED Girona. Professora de Psicologia de l’Educació a la UdG. Diputada al
Congrès dels Diputats (1996-2011).
Jesús Quiroga
Llicenciat en
Història per la UAB. Postgrau en Ciències Polítiques i de l’Administració per
la UB. Funcionari de la Generalitat de Catalunya.
Jordi Sargatal
Zoòleg. Director
gral. del Grup Mascort. President de l’APNAE (Associació d’amics del Parc
natural dels Aiguamolls de l’Empordà).
Marc Teixidor
Soci-Director de Comunicació en Esguard Publicacions. Director Comunicació
Online en Interficie SI.
Albert Testart
Llicenciat
en Ciències Polítiques i Sociologia. Màster Comerç i Finances
Internacionals. Executive MBA. Historiador
i politòleg. Gerent de GIAC s.a.
Joan Vicente
Geògraf. Professor titular del Departament de
Geografia i membre de l’Institut de Medi Ambient i del Grup
de recerca d’Anàlisi i PLanificació Territorial i Ambiental de la UdG.
- Pograma d’activitats 2013-2014
Les activitats que s’organitzaran es divideixen en 5 àmbits:
1.
Actes:
Organitzar periòdicament debats, taules rodones i
conferències que acullin ponents destacats del món polític, cultural i
intel·lectual tant a nivell empordanès, català com europeu, per tal de debatre
diferents temes de la realitat empordanesa, catalana i europea tot
sensibilitzant la ciutadania.
2.
Seminaris:
Facilitar espais de treball entre professionals de diversos
camps per a l’anàlisi i proposta d’actuacions amb una clara voluntat
d’influència a l’Empordà.
3.
Sopars-col.loqui:
Organitzar espais informals per a l’intercanvi d’idees
d’actualitat amb l’objectiu de fer xarxa i articular diferents sectors de la
societat empordanesa. Amb periodicitat bimensual i de petit format, comptarà
amb un ponent per a tractar un tema específic, de caire territorial o general.
4.
Beca Empordà Europa:
La creació d’una beca per a promoure la recerca en temes clau
per a l’Empordà i identificar joves talents en l'àmbit acadèmic i científic.
Així mateix, col·laborar amb institucions acadèmiques per facilitar els ponts
entre el món educatiu i el professional.
5.
Informes i estudis:
Promoure informes i estudis sobre temàtica empordanesa i
euroregional.
Figueres, 9 de novembre de 2013
dilluns, 4 de novembre de 2013
""El gueto dels gitanos, que s'ha estès més enllà del barri de Sant Joan, pot posar en risc la convivència a Figueres"
Podeu escoltar l'entrevista que m'ha fet Màxim Castillo dins el programa HORA L de la cadena SER GIRONA, en relació a la problemàtica de la comunitat gitana de Figueres.
dissabte, 2 de novembre de 2013
Els professionals de la política i la regeneració democràtica
Article publicat al Diari de Girona (2 de novembre de 2013)
La desafecció dels ciutadans envers els partits i els
polítics està experimentant una evolució creixent. Les causes, segons diversos
analistes, són vàries i diverses. Una d’elles la podem trobar analitzant el currículum
de molts polítics i, fins i tot, avui dia, d’uns quans dirigents, que no han
fet altra cosa a la seva vida que política. Alliberats de jovenets a les
joventuts o entrant a treballar a l’aparell del partit, iniciant així una trajectòria,
esgraó a esgraó, que intentaran no deixar mai. Dit d’una altra forma, o com el
xusquerisme s’ha acabat imposant dins les principals organitzacions polítiques
del nostre País.
D’aquí que un element que ha contribuït a generar mala
imatge dels polítics i dels partits són els professionals de la política.
Aquells que no han conegut en la seva vida laboral i/o professional altre
activitat que la política, sigui en el partit o en alguna administració publica
o en empreses dependents d'aquesta, en càrrecs electius o de confiança. També,
cal incloure a aquells que en l'exercici d'un càrrec públic, que sempre s'ha de
considerar com una situació transitòria, de més o menys durada, quan no el
mantenen per els resultats d'unes eleccions o per decisió del seu partit,
busquen un altre camí per continuar sent un professional de la política. I
així, ens podem trobar una quantitat desmesurada d'assessors i càrrecs de
confiança en tota mena d’institucions, de caire municipal, supramunicipal,
autonòmica o central, molt superior a les seves pròpies necessitats com a
administració pública. En alguns casos, per exemple en alguns ajuntaments o
diputacions, això, fins ara, no solia transcendir a l'opinió pública perquè els
partits, al govern i a l’oposició, se'ls distribueixen de forma equitativa.
Els professionals de la política, una classe de
polítics que existeixen en tots els partits, normalment són polítics de segona
línia que s'alineen amb l'aparell partidista, perquè en formen part i són
submisos a les seves directrius. Perquè, en definitiva, els aparells dels
partits no deixen d'estar composats per professionals de la política, que tenen
com a tret característic la seva vida endogàmica dins el partit i
viure allunyats de la realitat ciutadana i de la societat. Un cas paradigmàtic,
ens el trobem en un dels principals partits de Catalunya on alguns d’aquests
professionals de la política han arribat als llocs més alt de comandament dins
la seva estructura partidista i fan del tacticisme el fil conductor de la seva
actuació, com podem comprovar en molts dels darrers esdeveniments de la
política catalana i espanyola.
Els professionals de la política són capaços de
qualsevol cosa, no tenen ànima, el seu únic objectiu és mantenir la seva
"professió" perquè, en la seva majoria, no han conegut altre
activitat fora d'aquesta. Ernest Lluch amb la seva habitual saviesa ja ho
advertia ara fa més de 30 anys: "El
polític professional és perillós, cal mantenir l'activitat professional al
marge de la política".
Calen reformes per retornar la confiança en
la política i els polítics. És urgent una reforma del sistema de funció
pública, despolititzant el funcionariat públic i reforçant la seva
professionalització. Això ha d’implicar la reforma del sistema d’elecció dels
membres dels òrgans i consells dels ens públics a través d’uns veritables
controls de competències professionals. La qualitat de la funció pública
requereix de bons professionals i no professionals de la política, disposats a
fer de tot i experts en res, amb l’únic mèrit de la seva lleialtat a l’aparell
partidista.
Cal apostar per una regeneració democràtica del
sistema de partits polítics. En aquesta línea, les organitzacions polítiques
han de tenir un caire més horitzontal que piramidal, que comporti una
estructura central més simplificada i lluny dels sobredimensionats aparells
dels partits tradicionals.
S’haurien d’eliminar les joventuts dels partits
polítics. Aquestes en el sistema de partits imperants s’han convertit en una
escola de professionals de la política; per això els joves s’haurien
d’incorporar directament a l’organització, amb els mateixos drets i deures que
tothom.
Primàries, llistes obertes i limitació de mandats són
altres eixos que tots els partits polítics haurien de defensar per construir
unes organitzacions polítiques sota
els pilars de la qualitat democràtica
i d’una nova cultura
organitzativa, flexible, transparent, canviant i cooperativa; obrint els
debats al conjunt de la ciutadania.
Els
partits polítics no haurien de ser una organització de professionals de la
política, que fan del tacticisme la seva guia d’actuació, sinó una organització
de ciutadans compromesos i oberts a la ciutadania, guiats per ideals i valors, retornant
a la política la noblesa de la seva funció i el compromís d’aquesta amb la
societat a qui serveix. Unes organitzacions radicalment democràtiques.
Joan Armangué
Alcalde de Figueres (1995-2007)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)