AAVV Enric Morera: orígens i evolució del barri

Us convido a fer una ruta virtual pel barri de l'AAVV Enric Morera, des dels seus orìgens i la seva evolució urbanística, passant pels parcs i jardins, equipaments i patrimoni arquitectònic com a elements identitaris. Només cal que cliqueu a Un passeig per la história del barri i podreu visionar les imatges que vaig passar a la xerrada que vaig fer, ahir, al local social de l'AAVV.

AAVV Enric Morera: Un passeig per la història del barri

Diumenge 24 de novembre, a les 12 del migdia, al local de l'AAVV Enric Morera (carrer Santa Llogaia, 28)

 

Una ruta virtual des dels seus orìgens i la seva evolució urbanística, passant pels parcs i jardins, equipaments i patrimoni arquitectònic com a elements identitaris del barri. Acabarem amb un passeig fins a la Torre Blava, a on farem una visita guiada al seu jardí.

Entre el cel i la terra, la guerra dels Aiguamolls

L'Empordà vist per Marta Felip i Òscar Aparicio

Aquest és el títol del programa de TV Diàlegs sobre l'Empordà, amb la participació de l'alcaldessa de Figueres Marta Felip i l'alcalde de la Bisbal d'Empordà Òscar Aparicio, que podeu visionar clicant, a sota, sobre el títol.



L'Empordà vist per Marta Felip i Òscar Aparicio

Constitució de la delegació de la Fundació Catalunya Europa a l'Empordà

A la reunió fundacional s’ha constituït el seu Consell Assessor, s’ha aprovat el programa d’activitats 2013-2014 i s’ha nomenat a Joan Armangué delegat de la FCE  a l’Empordà

Aquest passat dissabte s’ha constituït la delegació de la Fundació Catalunya a l’Empordà en una reunió celebrada a la ciutat de Figueres, amb l’assistència d’Ernest Maragall, vicepresident de la Fundació i del seu director, Max Vives-Fierro, així com dels membres del Consell Assessor de la delegació de la FCE a l’Empordà.

 

 

Sota els 3 eixos que constitueixen la missió i objectius de la FCE:

1.     Liderar un projecte catalanista on convergeixin diverses sensibilitats polítiques i intrínsecament lligat a la construcció de l’Europa federal.

2.     Analitzar i difondre el pensament i l’acció política de Pasqual Maragall.

3.     Promoure el debat i la generació de coneixement en les línies d’interès de la FCE articulant la perspectiva empordanesa, catalana i europea i implicant el sector empresarial, social i institucional: a) Economia i benestar, b) Governança i democràcia, c) Societat i Cultura i d) Ciutats i territoris.

La delegació de la Fundació Catalunya Europa a l'Empordà neix amb idea de treballar des del territori amb la voluntat de generar una línea de anàlisi, reflexió i pensament en els àmbits social, cultural, ambiental i econòmic de l'Empordà.

L’àmbit d'actuació serà l'Empordà amb una mirada cap al nord, l'espai català transfronterer.

·       Constitució del Consell Assessor i nomenament del delegat de la FCE a l’Empordà

El Consell Assessor de la delegació de la FCE a l’Empordà està integrat inicialment per dinou persones, amb una àmplia representació del territori empordanès, una diversitat sectorial i una transversalitat de sensibilitats polítiques i de pensament ideològic.

A la reunió, també s’ha nomenat a Joan Armangué com a delegat de la FCE a l’Empordà.

Composició del Consell Assessor:

Joan Armangué (delegat de la FCE a l’Empordà)

Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la UAB. Alcalde de Figueres (1995-2007).

Núria Aupi

Cap d’àrea d’Educació a l’Ajuntament de Palafrugell. Coordinadora de projectes europeus en ACEFIR. Tutora a l’UOC.

Dolors Bassa

Mestra i psicopedagoga. Sindicalista. Secretaria gral. d’UGT a les comarques gironines.

Albert Bou

Llicenciat en Filosofia i Lletres per la UB. Director financer de Panini España S.A. Alcalde de Torroella de Montgrí (1979-1991). President del Consell Social de la UdG (2004-2012).

Joan Cals

Catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat Autonòma de Barcelona. Director de les publicacions: L’Alt Empordà: recursos i estructura econòmica (1987) i El Baix Empordà: recursos i estructura econòmica (1984).

Pau Canaleta

Consultor de Comunicació. Director del Centre Català d’Anàlisi i Informació Internacional.

Josep Capellà

Assessor gestió pública del Turisme. Coordinador de RETECORK (xarxa europea de territoris surers). Gerent DCB Turisme i Desenvolupament Local.

Eduard Carbonell

Catedràtic en història de l’art a la UdG. Director gral. de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (1988-1994). Director del MNAC (1994-2005).

Carmen Carretero

Catedràtica de Tecnologia dels Aliments a la UdG. Diputada i secretària segona de la Mesa del Parlament de Catalunya (2003 – 2006).

Magda Casamitjana

Licenciada en Filologia Catalana per la UAB. Alcaldessa de Roses (2007-2011).

José Antonio Donaire

Geògraf. Professor UdG. Director de l'Institut Superior d'Estudis Turístics (INSETUR). Diputat al Parlament de Catalunya (2004-2006/2008-2010)

Pere Gifre

Historiador i Professor. Director de l’IES Alexandre Deulofeu. President de l’Institut d’Estudis Empordanesos.

Lluís Medir

Farmacèutic. Alcalde Palafrugell (1983-1997/2003-2011) i Diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions de 1980 i 1988.

Montse Palma

Psicòloga. Directora UNED Girona. Professora de Psicologia de l’Educació a la UdG. Diputada al Congrès dels Diputats (1996-2011).

Jesús Quiroga

Llicenciat en Història per la UAB. Postgrau en Ciències Polítiques i de l’Administració per la UB. Funcionari de la Generalitat de Catalunya.

Jordi Sargatal

Zoòleg. Director gral. del Grup Mascort. President de l’APNAE (Associació d’amics del Parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà).

Marc Teixidor

Soci-Director de Comunicació en Esguard Publicacions. Director Comunicació Online en Interficie SI.

Albert Testart

Llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia. Màster Comerç i Finances Internacionals. Executive MBA. Historiador i politòleg. Gerent de GIAC s.a.

Joan Vicente

Geògraf. Professor titular del Departament de Geografia i membre de l’Institut de Medi Ambient i del Grup de recerca d’Anàlisi i PLanificació Territorial i Ambiental de la UdG.

• Pograma d’activitats 2013-2014

S’ha aprovat el programa d’activitats 2013-2014 que configura les línees de treball de la delegació de la FCE a l’Empordà.

Les activitats que s’organitzaran es divideixen en 5 àmbits:

1.     Actes:

Organitzar periòdicament debats, taules rodones i conferències que acullin ponents destacats del món polític, cultural i intel·lectual tant a nivell empordanès, català com europeu, per tal de debatre diferents temes de la realitat empordanesa, catalana i europea tot sensibilitzant la ciutadania.

2.     Seminaris:

Facilitar espais de treball entre professionals de diversos camps per a l’anàlisi i proposta d’actuacions amb una clara voluntat d’influència a l’Empordà.

3.     Sopars-col.loqui:

Organitzar espais informals per a l’intercanvi d’idees d’actualitat amb l’objectiu de fer xarxa i articular diferents sectors de la societat empordanesa. Amb periodicitat bimensual i de petit format, comptarà amb un ponent per a tractar un tema específic, de caire territorial o general.

4.     Beca Empordà Europa:

La creació d’una beca per a promoure la recerca en temes clau per a l’Empordà i identificar joves talents en l'àmbit acadèmic i científic. Així mateix, col·laborar amb institucions acadèmiques per facilitar els ponts entre el món educatiu i el professional.

5.     Informes i estudis:

Promoure informes i estudis sobre temàtica empordanesa i euroregional.

Figueres, 9 de novembre de 2013

""El gueto dels gitanos, que s'ha estès més enllà del barri de Sant Joan, pot posar en risc la convivència a Figueres"

Podeu escoltar l'entrevista  que m'ha fet Màxim Castillo dins el programa HORA L de la cadena SER GIRONA, en relació a la problemàtica de la comunitat gitana de Figueres.

 

 



 

Els professionals de la política i la regeneració democràtica

Article publicat al Diari de Girona (2 de novembre de 2013)

 

 

La desafecció dels ciutadans envers els partits i els polítics està experimentant una evolució creixent. Les causes, segons diversos analistes, són vàries i diverses. Una d’elles la podem trobar analitzant el currículum de molts polítics i, fins i tot, avui dia, d’uns quans dirigents, que no han fet altra cosa a la seva vida que política. Alliberats de jovenets a les joventuts o entrant a treballar a l’aparell del partit, iniciant així una trajectòria, esgraó a esgraó, que intentaran no deixar mai. Dit d’una altra forma, o com el xusquerisme s’ha acabat imposant dins les principals organitzacions polítiques del nostre País.

 

 

D’aquí que un element que ha contribuït a generar mala imatge dels polítics i dels partits són els professionals de la política. Aquells que no han conegut en la seva vida laboral i/o professional altre activitat que la política, sigui en el partit o en alguna administració publica o en empreses dependents d'aquesta, en càrrecs electius o de confiança. També, cal incloure a aquells que en l'exercici d'un càrrec públic, que sempre s'ha de considerar com una situació transitòria, de més o menys durada, quan no el mantenen per els resultats d'unes eleccions o per decisió del seu partit, busquen un altre camí per continuar sent un professional de la política. I així, ens podem trobar una quantitat desmesurada d'assessors i càrrecs de confiança en tota mena d’institucions, de caire municipal, supramunicipal, autonòmica o central, molt superior a les seves pròpies necessitats com a administració pública. En alguns casos, per exemple en alguns ajuntaments o diputacions, això, fins ara, no solia transcendir a l'opinió pública perquè els partits, al govern i a l’oposició, se'ls distribueixen de forma equitativa.

 

 

Els professionals de la política, una classe de polítics que existeixen en tots els partits, normalment són polítics de segona línia que s'alineen amb l'aparell partidista, perquè en formen part i són submisos a les seves directrius. Perquè, en definitiva, els aparells dels partits no deixen d'estar composats per professionals de la política, que tenen com a tret característic la seva vida endogàmica dins el partit i viure allunyats de la realitat ciutadana i de la societat. Un cas paradigmàtic, ens el trobem en un dels principals partits de Catalunya on alguns d’aquests professionals de la política han arribat als llocs més alt de comandament dins la seva estructura partidista i fan del tacticisme el fil conductor de la seva actuació, com podem comprovar en molts dels darrers esdeveniments de la política catalana i espanyola.

 

Els professionals de la política són capaços de qualsevol cosa, no tenen ànima, el seu únic objectiu és mantenir la seva "professió" perquè, en la seva majoria, no han conegut altre activitat fora d'aquesta. Ernest Lluch amb la seva habitual saviesa ja ho advertia ara fa més de 30 anys: "El polític professional és perillós, cal mantenir l'activitat professional al marge de la política".

 

Calen reformes per retornar la confiança en la política i els polítics. És urgent una reforma del sistema de funció pública, despolititzant el funcionariat públic i reforçant la seva professionalització. Això ha d’implicar la reforma del sistema d’elecció dels membres dels òrgans i consells dels ens públics a través d’uns veritables controls de competències professionals. La qualitat de la funció pública requereix de bons professionals i no professionals de la política, disposats a fer de tot i experts en res, amb l’únic mèrit de la seva lleialtat a l’aparell partidista.

 

Cal apostar per una regeneració democràtica del sistema de partits polítics. En aquesta línea, les organitzacions polítiques han de tenir un caire més horitzontal que piramidal, que comporti una estructura central més simplificada i lluny dels sobredimensionats aparells dels partits tradicionals.

 

S’haurien d’eliminar les joventuts dels partits polítics. Aquestes en el sistema de partits imperants s’han convertit en una escola de professionals de la política; per això els joves s’haurien d’incorporar directament a l’organització, amb els mateixos drets i deures que tothom.

 

Primàries, llistes obertes i limitació de mandats són altres eixos que tots els partits polítics haurien de defensar per construir unes organitzacions polítiques sota els pilars de la qualitat democràtica i d’una nova cultura organitzativa, flexible, transparent, canviant i cooperativa; obrint els debats al conjunt de la ciutadania.

 

Els partits polítics no haurien de ser una organització de professionals de la política, que fan del tacticisme la seva guia d’actuació, sinó una organització de ciutadans compromesos i oberts a la ciutadania, guiats per ideals i valors, retornant a la política la noblesa de la seva funció i el compromís d’aquesta amb la societat a qui serveix. Unes organitzacions radicalment democràtiques.

 

 

 Joan Armangué

Alcalde de Figueres (1995-2007)