Cap de Creus: l'equilibri entre preservació i activitats

Aquest és el títol del programa de TV Diàlegs sobre l'Empordà, amb la participació de Josep Mª Cervera, alcalde del Port de la Selva, i Evelyn Segura, biòloga, que podeu visionar clicant, a sota, sobre el títol.

 

Cap de Creus: l'equilibri entre preservació i activitats

Conferència "Terrades, Pallach, del Pozo: educació i ciutat"

La conferència fa un recorregut per la trajectòria i el pensament sobre l'educació d'Abdon Terrades, Josep Pallach i Joan Manuel del Pozo. Tres personatges de tres èpoques diferents, però que al llarg dels 175 anys de l'Institut tots ells hi han tingut una vinculació molt directe: Abdon Terrades com a alcalde; Josep Pallach com a alumne i Joan Manuel del Pozo com a professor.

A part de la seva vinculació amb el centre, tots tres comparteixen uns valors des de l'esquerra, des del socialisme utòpic fins a la socialdemocràcia, entre els quals, cal destacar, el de l'educació gratuïta, com a eina clau en la formació dels joves com a ciutadans. Malgrat el diferent context d'època i, també, de la retòrica pròpia de cada etapa, Adbon Terrades, Josep Pallach i Joan Manuel del Pozo comparteixen la plena interacció entre Educació i Ciutat.

Al llarg de la conferència s'analitza el pensament de Terrades, Pallach i del Pozo en relació a l'educació i el paper clau que ha de tenir en la construcció i desenvolupament de les ciutats, juntament amb l'evolució de Figueres, primer com a Vila, després com a Ciutat, en els temps de cadascun dels personatges. 

Terrades, Pallach, del Pozo; educació i ciutat és un passeig per la història d'aquests personatges i de la ciutat, des de mitjans del segle XIX fins avui, i una invitació a pensar, des del concepte de ciutat educadora, la Figueres del present mirant cap al futur.

Entrevista a Ràdio Vilafant sobre el tema del Turó Baix

Podeu escoltar l'entrevista que em fa Laura Vinuesa en el programa Quin Matí de Ràdio Vilafant clicant AQUÍ

Resposta a l'alcaldessa de Figueres

L'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, manté una actitud de mala fe sobre el procés del Turó Baix, desviant l'atenció i creant confusió. D'aquesta forma, pretén tapar la gestió de Santi Vila com a alcalde i regidor d'Urbanisme.

D'entrada, cal remarcar la legalitat dels acords adoptats en els plenaris de 8 de maig de 2003 i 12 d'abril de 2007. No existeix cap informe jurídic d'advertència d'il.legalitat en l'adopció d'aquests acords. Per altra banda, el primer, es va aprovar per unanimitat. I el segon, va comptar amb el suport de CiU.

L'alcaldessa s'oblida que tres acords de plens municipals de l'etapa de l'alcaldia de Santi Vila: Aprovació provisional (6.09.07), 1ª aprovació text refós (6.03.08) i 2ª aprovació text refós (3.04.08), varen avalar l'aprovació inicial de l'abril de 2007, sobre la modificació del pla general a l'àmbit del Turó Baix.

Dels 6 acords plenaris relacionats amb aquest tema CIU i PSC sempre hi varen votar a favor, incloent el darrer, de 6 de novembre de 2008, arxivant la seva tramitació i que provoca la sentència. Un pla, per cert, que la mateixa alcaldessa posa com a exemple de cara a la regeneració urbana del Barri de Sant Joan: "“Hem de buscar un model com el que es va aplicar al Turó Baix” (Setmanari de l'Alt Empordà, 28.10.2014).

L'alcaldessa fa unes acusacions totalment subjectives. L'únic fet objectiu, és la sentència del Jutjat Contenciós Administariu quan diu que l'Ajuntament, en comptes de fer els tràmits que li pertocaven, en relació a l'acord de la Comissió d'Urbanisme de suspendre l'aprovació definitiva de la modificació puntual del Pla General, per a incorporar-hi diferents prescripcions, per acord del ple de 6 de novembre de 2008 “solicitó la devolución y el archivo del expediente, hechos que por sí mismos evidencian un comportamiento antijurídico por parte del Ayuntamiento de Figueres, que el actor no estaba obligado a soportar y que le ha producido un resultado lesivo indemnizable, en cuanto que se le ha privado, sin el procedimiento legal, de unos terrenos que le han causado un perjuicio evaluable económicamente, efectivo e individualizable; y una relación de causalidad entre su actuar antijurídico y el resultado lesivo”.

Queda clar que la sentència no condemna cap acció duta a terme pels consistoris del 2003 ni del 2007. Per contra, penalitza un acord municipal pres el 2008, quan Santi Vila era alcalde i regidor d'urbanisme. I en cas que s'acabi ratificant, la sentència perjudicarà de forma bastant greu els interessos econòmics de l'ajuntament.

Les acusacions de l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, són difamatòries i calumnioses, enlloc de presentar la veritat dels fets, tal com els expressa la sentència.

Joan Armangué

Alcalde de Figueres (1995-2007)

25.11.2014

Vídeo Tramuntana TV: L'exalcalde Armangué demana a Marta Felip que rectifiqui sobre el tema del Turó Baix

Cap a la confluència de l'esquerra a Catalunya

Nova Esquerra Catalana neix a Sitges el 15 de desembre de 2012: un nom, un lloc i una data per començar. Tot el que vindrà ho hem de construir junts. Tenim per endavant la creació d’un nou espai polític. De nosaltres depèn que siguem capaços d’omplir-lo i ampliar-lo cercant complicitats amb generositat. Així començava el el Compromís de Sitges, el document polític fundacional de Nova Esquerra Catalana.

En aquest mateix document afirmavem que naixiem amb la força que dóna ser fràgils, amb la certesa que no hi cap altra por que la por de no fer res, amb els ulls fixats en l’horitzó, amb la consciència que molts granets de sorra fan una platja. I en el seu epíleg ens comprometíem a treballar per a fondre’ns en organitzacions que prioritzin el bé comú i en opcions electorals que siguin alternativa autèntica de govern a Catalunya.

A prop de complir-se el segon aniversari de NECat, hem fet realitat una coalició electoral a les passades eleccions al Parlament europeu, sumant dues velles tradicions del catalanisme d’esquerres, però noves i renovades per encarar la construcció de la Catalunya Estat, el republicanisme independentista i el socialisme sobiranista. opció guanyadora a Catalunya. I estem estem a punt per fer realitat allò que Ernest Maragall ens deia a Sitges, que naixíem per a desaparèixer, per a fondre’ns en una nova organització, fruit, de moment, de la suma de Nova Esquerra Catalana i Moviment Catalunya.

La confluència socialista a Catalunya aviat serà una realitat. L’ideal que Josep Pallach va defensar sempre: un partit socialdemòcrata d’irrenunciable obediència catalana, d’un partit amb veu i vot propis, que resumia en l’expressió “Primer Catalunya”. Malgrat que anem sumant granets de sorra encara no formem una platja. Sumem però continuem sent fràgils, com ho expressen les xifres d’aquest nou espai que previsiblement tindrà presència en poc menys de 200 municipis. No podem augmentar la fragmentació de les esquerres a Catalunya, perquè aquesta afebleix la construcció d’una alternativa majoritària de l’esquerra, tant als municipis com en la governança del País.

La confluència socialista a Catalunya té un cert pala.lelisme amb la creació de la Unió Socialista de Catalunya (USC), partit polític català d’esquerres, fundat el 8 de juliol de 1923 a partir d’una escissió de la Federació catalana del PSOE dirigida per Rafael Campalans, Joan Comorera, Manuel Serra i Moret i Gabriel Alomar. Defensava un socialisme reformista amb una major sensibilitat a la problemàtica nacional catalana, defensant el dret a l’autodeterminació. A les eleccions municipals de 1931, de gran transcendència, formà coalició electoral amb ERC i resultar l’opció guanyadora a Catalunya.

Estem construint l’espai del socialisme sobiranista, des d’una renovada socialdemocràcia d’estricta obediència catalana, teixint complicitats des de la generositat, des del compromís per articular l’alternativa majoritària de l’esquerra catalana. Des de la coalició amb altres forces d’esquerres, prioritàriament amb ERC, a les properes eleccions constituents i, allà on la realitat municipal ho faci possible, a les eleccions municipals de maig de 2015, en el camí cap a la confluència de les esquerres catalanes, fent realitat el vell somni de Pasqual Maragall quan va registrar el Partit Català d’Europa, el partit demòcrata de Catalunya, en la idea de la construcció d’un gran partit progressista i reformista amb la vocació de convertir-se en la força majoritària del País.

Joan Armangué
 

Article publicat a l'Apunt setmanal de Nova Esquerra Catalana:

http://www.novaesquerracatalana.cat/blog-2/cap-a-la-confluencia-de-lesquerra-a-catalunya/

El cel de l'Empordà

Aquest és el títol del programa de TV Diàlegs sobre l'Empordà, amb la participació de Juan Carlos Casado, astrofotògraf, que podeu visionar clicant, a sota, sobre el títol.

El cel de l'Empordà

Carta oberta a l'alcaldessa de Figueres

Senyora alcaldessa,

Fa catorze dies, el govern municipal de CiU va difondre un comunicat relatiu a una sentència del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 3 de Girona, on se m'atribuïa la responsabilitat d'uns fets que han estat penalitzats. Com que, a hores d'ara, l'Alcaldia encara no m'ha informat de res sobre aquest tema –tampoc no ho va fer abans d'emetre el comunicat–, actitud que considero una manca absoluta de respecte institucional, em veig obligat a publicar aquesta carta oberta.

Com vostè sap prou bé, el comunicat del govern municipal tergiversava de cap a peus la realitat d'un procés urbanístic. Per una banda, i en franca contradicció contra qualsevol principi elemental d'ètica política, el text era ple de mentides, manipulacions matusseres i descontextualitzacions; per l'altra, en comptes d'assumir la veritat i relatar els fets tal com havien passat, es culpabilitzava de la situació al govern municipal de 2003, que vaig tenir l'honor de presidir. Davant d'això, vull aportar-li uns quants elements que ajudaran a dissipar les taques d'ombra llançades per vostès sobre la meva actuació.

En primer lloc, contra el que afirmava el seu comunicat, deixi'm dir-li que, a l'acord plenari de 8 de maig de 2003, no es va aprovar pas el pla parcial Turó Baix; el que es va fer va ser acceptar les cessions dels terrenys de cessió obligatòria i gratuïta destinats a sistemes viaris i espais lliures inclosos a la Unitat d'Actuació denominada Galligans Est.

En segon lloc, la sentència emesa deixa molt clar que la causa de la penalització és un acord municipal del 5 de novembre de 2008. Mitjançant aquest acord, i així ho recull la sentència, es va decidir arxivar la tramitació d'una modificació del Pla General, “cuyo objeto es si el Acuerdo adoptado por el Ayuntamiento de Figueres, en fecha de 5 de Noviembre de 2008, por el que solicitaba a la Comisión de Urbanismo el archivo del expediente de modificación puntual del Plan General en el ámbito del suelo urbano del Turó Baix (…), fue constitutivo de un daño del que el actor no tiene obligación de soportar, hechos que son la esencia de la acción ejercitada; esto es, la responsabilidad patrimonial del Ayuntamiento de Figueres”.

La sentència, de nou, no permet errors d'interpretació quan diu que l'Ajuntament, en comptes de fer els tràmits que li pertocaven, en relació a l'acord de la Comissió d'Urbanisme de suspendre l'aprovació definitiva de la modificació puntual del Pla General, per a incorporar-hi diferents prescripcions, “solicitó la devolución y el archivo del expediente, hechos que por sí mismos evidencian un comportamiento antijurídico por parte del Ayuntamiento de Figueres, que el actor no estaba obligado a soportar y que le ha producido un resultado lesivo indemnizable, en cuanto que se le ha privado, sin el procedimiento legal, de unos terrenos que le han causado un perjuicio evaluable económicamente, efectivo e individualizable; y una relación de causalidad entre su actuar antijurídico y el resultado lesivo (art. 139 de la LRJ)".

Ras i curt, queda clar que la sentència no condemna cap acció duta a terme pel consistori del 2003. Per contra, penalitza un acord municipal pres el 2008, quan Santi Vila era alcalde i regidor d'urbanisme. I en cas que s'acabi ratificant, la sentència perjudicarà de forma bastant greu els interessos econòmics de l'ajuntament.

Tal com ha pogut comprovar, doncs, el comunicat amb data 28 d'octubre de 2014, emès pel govern municipal que vostè presideix, només es pot qualificar de difamatori i calumniós; i ho és, tant per a les persones que hi sortim esmentades com per al partit que aleshores representàvem. Unes difamacions concretades amb l'expressió "essent alcalde Joan Armangué i regidora d'Urbanisme, Montserrat Palma, en govern del PSC".

Davant de tots aquests fets, i com a alcaldessa de Figueres que és, li exigeixo una rectificació pública, per reparar els danys i les sospites provocades, i li reclamo que presenti a la ciutadania la veritat dels fets, tal com els expressa la sentència, sense manipulacions ni enganys. Al mateix temps, també vull oferir-li la meva col·laboració a l'Alcaldia, per si creieu que el meu coneixement sobre el procés urbanístic pot ser-li útil, en aquest plet, per a defensar els interessos de l'Ajuntament.

Atentament,

Joan Armangué i Ribas

Alcalde de Figueres (1995-2007)

10.11.2014

Vídeo del workshop: Impacte social i econòmic del Bulli Fundation a l'Empordà

Podeu veure el vídeo sencer del workshop Impacte social i econòmic del Bulli Fundation a l'Empordà: http://vimeo.com/111095411  

Acte dins el marc de les V Jornades L'Empordà, el paisatge com a actiu econòmic, celebrat a l'Espai Armengol.

Conferència a Atenea: La immigració a Figueres i la por als canvis

 

Salvem el Consorci del Museu de l'Empordà

Què volen aquesta gent?. Aquesta és la pregunta que em formulo al llegir el comunicat del Govern municipal, quan afirma: “es considera que, després de més de quaranta anys, ara és el moment de donar un nou enfocament a l'equipament, actualitzant totes les seves vessants”. Que no ha passat res al Museu de l'Empordà des de 1971? Que no han existit persones com Evarist Vallès, Jordi Geli, Alicia Viñas i Anna Capella al front del Museu?. No podem oblidar la història del Museu de l'Empordà i la gent que ho ha fet possible!. Ignorància? òblit? mala fe? Interessos obscurs?....

Argumentar l'eliminació del Consorci per imperatiu legal és fals. La llei no obliga. També té l'opció d'assumir el consorci dins la gestió de l'Ajuntament, però ha optat per dissoldre'l. D'aquesta forma, Figueres i l'Empordà perdran una institució cultural i un instrument de gestió cultural professionalitzat.

El reforçament de la identitat figuerenca i empordanesa, la recuperació de la memòria històrica i el foment de la creativitat com a forjadora d’autoestima ciutadana; ha estat el gran factor innovador del Museu de l’Empordà, des de la creació, a l’any 1998, del Consorci que el gestiona i integrat l’Ajuntament de Figueres, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà i la Fundació Gala-Dalí.

El Museu de l’Empordà ha estat al llarg d’aquests anys el capdavanter en aquests valors de reforçar aquesta identitat i de forjar aquesta autoestima ciutadana; una institució amb un balanç que demostra no només la quantitat, sinó la qualitat, les exposicions de tesis, la recerca en temes d’història local i de recuperació patrimonial, com mai s’havia fet i destacant-ne, en aquest àmbit: Figueres 1900-1936 i Imatge i Història de la Catalunya republicana, feta l’any 1999; el País de Dalí del 2004 i Josep Maria Canelles i els àlbums Rubaudonadeu del 2005.

Per altra banda, la recuperació d’artistes o personatges rellevants a nivell ciutadà com han estat Pelaio Martínez, Evarist Vallès, Carles Fages de Climent, Ramon Reig, Marià Baig, exposicions d’art contemporani o vinculades a programes col·lectius, o altres esdeveniments que han servit per reconèixer els valors importants que en el camp de la cultura hi ha a la nostra ciutat. Més recentment, durant la CCC’O9 dues exposicions: Pep Ventura abans del mite: quan la sardana era un ball de moda i Narcís Monturiol: entre utopia i realitat, representen, al meu entendre, per la seva creativitat i per la qualitat expositiva els moments àlgids de la capitalitat cultural del 2009, juntament amb el foment de la cultura contemporània. Finalment, l’exposició La mirada persistent (2013) ens mostra l’alt nivell de la pintura empordanesa entre 1892 i 1960, com anteriorment ho va fer l’exposició L’Empordà terra d’artistes (1859-1968) a Barcelona, Madrid i Figueres als anys 1994, 1995 i 1996, tancant una etapa i obrint-ne una altra.

La programació del Museu de l'Empordà no només ha representat la recuperació de la memòria històrica, un element de reforçament de la identitat de la ciutat, un valor d’autoestima, sinó que ha anat acompanyat d’un element molt important que ha estat el foment de la creativitat local; han estat molts els creadors figuerencs i empordanesos que han trobat en la producció d’aquests projectes generats des del Museu de l’Empordà una sortida professional; que han trobat l’acull de les seves idees en molts projectes, tant en l’àmbit de comissaris, becaris, historiadors, dissenyadors, com de les empreses o industries culturals vinculades en aquest àmbit.

La nova etapa encetada amb la creació del Consorci, l'any 1998, fruit d'un consens polític i ciutadà, no només ha significat una renovació de l'espai museístic i una obertura a l'àmbit de l'art contemporani, sinó una aportació molt important a la creació i dinamització cultural i artística de Figueres i l'Empordà.

Ara fa quasi quatre anys, escrivia en aquest mateix Setmanari, que tocava pensar el futur i redefinir museològicament el Museu de l’Empordà per situar-lo dins les noves tendències museístiques del segle XXI, i que es basa tant en l'especialització entre Art i Història, com en el seu canvi d’ubicació en un o dos nous emplaçaments de nova creació especialment dissenyats per usos museístics i que comporti la creació d’una xarxa de museus de l’Empordà que permeti, amb la implicació de tots els museus empordanesos que ho desitgin, la multiplicació de l’oferta museística i la reducció de les despeses de la mateixa a través de l’ús de les mateixes eines, i augmentar la capacitat de generar polítiques culturals de gran abast més enllà de l’Empordà.

Repensar el Museu de l'Empordà és una opció legítima que li pertoca liderar al Govern municipal, però cal que ho faci assolint el consens polític i ciutadà. Però, també aquesta legitimitat ha d'anar acompanyada de la credibilitat. I aquesta no es guanya retallant un 30% l'aportació municipal al Consorci, passant dels 235.000€ el 2011 als 165.000€. el 2012 i successius.

Una reflexió final, a partir de dues frases de Ferran Mascarell dins el seu llibre La cultura en l’era de la incertesa. La primera: “La cultura és l’espai dels valors, del diàleg, del coneixement i la informació, de la creativitat, de la investigació i el foment de la innovació, de la participació”. Una frase que reflexa els principis que han guiat el camí realitzat, al llarg dels darrers anys, pel Museu de l’Empordà.

Un camí que necessita fer un nou salt i que requereix del suport per avançar, en la via ja iniciada en alguns aspectes, sota els criteris d’una altra frase de Ferran Mascarell: “democratitzar la cultura obliga a democratitzar-ne la gestió i allunyar-la, al mateix temps, dels mecanismes d’exercici quotidià del poder polític. Les institucions i les iniciatives culturals públiques han de ser gestionades per col·lectius que assumeixin la responsabilitat d’un contracte-programa, que dissenyin i gestionin objectius raonables i possibles, i que sàpiguen buscar el suport imprescindible de la societat, de la gent de la cultura i del món empresarial”. Cal una aposta decidida de tothom, institucions i societat, pel futur del Museu de l’Empordà, amb l’objectiu d’enfortir-lo com a referència cultural dels empordanesos i amb una forta projecció en el marc de l’espai català transfronterer i arreu del País.

I en aquesta aposta és imprescindible tenir l'instrument, el Consorci, com a institució cultural, seguint el pensament de Ferran Mascarell que “democratitzar la cultura obliga a democratitzar-ne la gestió i allunyar-la, al mateix temps, dels mecanismes d’exercici quotidià del poder polític”.

Joan Armangué

Alcalde de Figueres (1995-2007)

Article publicat al Setmanari de l'Alt Empordà (21 d'octubre de 2014)

Vídeo de la conferència: L'Empordà i el vi: història, economia, enoturisme

Clicant a http://www.ventdelnord.tv/cooperativa_ricardell podeu veure integrament la conferència L'Empordà i el vi: història, economia, enoturisme (Cooperativa Ricardell-Pont de Molins, 13 de setembre de 2014).

El futur del camp empordanès

Aquest és el títol del programa de TV Diàlegs sobre l'Empordà, amb la participació de Xavier Frigola, coordinador territorial de la Unió de Pagesos, i Joan Serra, investigador de Mas Badia-IRTA i pagés, que podeu visionar clicant, a sota, sobre el títol.

El futur del camp empordanès

V Jornades "l'Empordà, el paisatge com a actiu econòmic"

Figueres i l'alta velocitat dins l'espai català transfronterer

ElBulli 1846, de l'Empordà al món

Aquest és el títol del programa de TV Diàlegs sobre l'Empordà, amb la participació dels periodistes Francesc Cruanyes i Ramon Iglésias, que podeu visionar clicant, a sota, sobre el títol.

 ElBulli 1846, de l'Empordà al món

Una falsa història del PSC

 

La creació d'un centre d'interpretació i difusió del Vi de l'Empordà

Nota de premsa de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Pont de Molins:

Joan Armangué proposa la creació d'un centre d'interpretació i difusió del Vi de l'Empordà

Celebrada la conferència de Joan Armangué "L'Empordà i el Vi: Història, Economia, Enoturisme".

En el marc incomparable de l'edifici inaugurat l'any 1936, dissenyat per l'arquitecte Pelai Martínez, de l'antiga cooperativa Ricardell de Pont de Molins, l'exalcalde de Figueres Joan Armangué, va pronunciar aquest dissabte 13 de setembre a les 7 de la tarda, una conferència titulada "L'Empordà i el Vi: Història, Economia, Enoturisme". Amb una assistència de prop d'un centenar de persones, Armangué va explicar la història econòmica d'un Empordà, que fora difícilment explicable sense conèixer la història vinícola que l'ha configurat i que ara torna, per dibuixar un futur vitivinícola i enoturístic de primer ordre.

CELLER COOPERATIU RICARDELL, CENTRE INTERPRETACIÓ I DIFUSIÓDEL VI DE L'EMPORDÀ?

I és que la pregunta en veu alta de Joan Armangué va despertar l'interès de molts assistents a la conferència. En paraules del mateix Armangué; «La meva resposta és afirmativa: Per la seva història, per les seves instal.lacions i pel seu emplaçament». Aquest centre d'interpretació i difusió del vi de l'Empordà estaria integrat per un Punt d'informació de tota l'oferta d'Enoturisme Empordà, un Espai de venda directa dels vins de la DO Empordà i un Espai museístic, complementat amb l'enorme valor afegit de l'exposició permanent de Joan Cabanyó, d'obertura imminent i que conté maquinaria històrica (i feta a l'Empordà) per a l'elaboració de vi.

LA DO EMPORDÀ I AJUNTAMENT DE PONT DE MOLINS HAN DE DEFINIR UN MODEL PROPI DE GESTIÓ DEL CELLER COOPERATIU RICARDELL

De la mateixa manera que han fet altres DO en els seus respectius territoris.Parafrasejant l'escrit d'Eduard Puig Vayreda amb motiu del 50é aniversari del Celler Cooperatiu RIcardell, Armangué finalitzà la seva conferència afirmant: "En el futur, el Celler Cooperatiu Ricardell pot tornar a ser símbol del vi empordanès; d'un vi dignificat i millorat al llarg d'aquests anys; d'un nou símbol que la unió i col·laboració de tots porti a projectar i difondre arreu la vinya, el vi i l'enoturisme a l'Empordà. El Celler Cooperatiu Ricardell s'ha de convertir en el símbol de la força del vins de l'Empordà".

RECULL DE PREMSA:

L'Empordà i el vi: història, economia, enoturisme

Facebook:L'Empordà i el vi: història, economia, enoturisme

ElBulli1846 a debat

ElBulli 1846, un projecte d'interès públic

ElBulli1846, representa per la seva arquitectura, la seva funcionalitat, pels seus efectes induïts, un projecte d'interès públic.

L'arquitectura és paisatge, defensa Ruiz-Geli, i el és millor exemple d'arquitectura integrada al paisatge. Sostenible i amb impacte 0, soterrat i dissimulat amb bancals típics del Cap de Creus, com a terrasses de pedra seca, i amb replantació d'espècies autóctones. Projecte molt ben fet i superintegrat, afegeix Jordi Sargatal

Ferran Adrià justifica el seu emplaçament a Cala Montjoi perquè està vinculat al restaurant. I aquesta és la seva essència. Fora d'aquest marc seria una altra cosa, seria un projecte sense l'ànima Bulli que té en el paisatge del Cap de Creus el seu marc i el seu referent.

La seva excepcionalitat justifica la modificació de la llei, des de la legitimitat democràtica del tràmit parlamentari, per fer efectiu el principi d'igualtat, tractar igual allò que és igual i desigual allò que és desigual.

ElBulli1846 impulsarà l'ordenació de Cala Montjoi, però requereix d'una nova accessibilitat: 1) restriccions de trànsit i transport públic; 2) accès per mar.

Un projecte que revaloritza el paisatge del Cap de Creus, un valor afegit generador de sinergies a la vida social, cultural i econòmica que reforçarà la força i singularitat de l'Empordà. Aprofitem-lo!.

(Article publicat al Setmanari de l'Alt Empordà, 19 d'agost de 2014)

Sí al BulliFoundation a Cala Montjoi

El BulliFoundation és un projecte que revaloritza el paisatge del Cap de Creus. És un projecte arquitectònic plenament integrat al paisatge. L'exposició del projecte al Palau Robert permet veure el seu abast, amb una construcció integrada en terrasses de pedra seca com es pot comprovar a la maqueta.

Perquè tramitar una modificació de la llei del Parc Natural del Cap de Creus per fer possible aquesta excepcionalitat? Senzillament perquè és un projecte excepcional, únic al món, i amb una clara projecció mundial, que no només revaloritza el paisatge, sinó que té uns efectes econòmics induïts al territori.

Un projecte que té la seva essència en la trajectòria de Ferran Adrià i el restaurant elBulli a Cala Montjoi. I només en aquest mateix espai, el projecte té el seu sentit, significat i força.

Si partim que la igualtat és tractar igual allò que és igual i desigual allò que és desigual, aquesta excepcionalitat queda plenament justificada.

L'Empordà vist per la gent gran

Aquest és el títol del programa de TV Diàlegs sobre l'Empordà, amb la participació Joan Pujol i Martí Carreras, que podeu visionar clicant, a sota, sobre el títol.

 L'Empordà vist per la gent gran

El ferrocarril a Figueres: del vapor a l'alta velocitat (VÍDEO)

Podeu visionar la conferència El ferrocarril a Figueres: del vapor a l'alta velocitat, que tingué lloc al Cercle Sport Figuerenc el 28 de maig de 2014, clicant al següent enllaç de ventdelnord.tv.

L'impacte econòmic de la presó

Amb motiu del trasllat, a finals d'aquest mes de juny, dels presos dels actuals centres de Figueres i Girona al nou centre penitenciari Puig de les Basses (Figueres), crec oportú recordar l'article que vaig publicar a HORA NOVA el 2 de desembre de 2008, sota el títol L'impacte econòmic de la presó:

 

Molt sovint un sector d’opinió dins la societat valora determinades actuacions en infraestructures i equipaments pel primer impacte ambiental que produeix el moviment de terres, sense tenir en compte ni la globalitat del projecte i el respecte que aquest pugui tenir per la seva integració paisatgística, ni per descomptat el resultat final que tindrà el seu disseny arquitectònic i les mesures adoptades per minimitzar l’impacte sobre el territori. Al cap d’un temps, quasi tothom reconeix que no n’hi havia per tant o dit d’una altre manera, quasi ningú se’n recorda d’aquell primer impacte perquè la sensibilitat ambiental del projecte i les mesures correctores acaben assolint una integració de qualitat entre l’equipament o infraestructura i el territori. Això passa a tot arreu.

A Figueres i a l’Empordà a més a més s’hi afegeix un complexe d’inferioritat d’un sector de la societat i una certa capacitat d’autoflagelació al considerar que determinats equipaments van en detriment de la pròpia ciutat i el mateix territori. Al meu entendre és tot el contrari. Per posar uns exemples, la nova estació intermodal de ponent i el CP Puig de les Basses seran un factor d’enfortiment de la capitalitat de Figueres. Per això, més enllà dels equipaments col.lectius en l’àmbit dels serveis públics; un territori no ha de renunciar, per la seva situació i la seva accesssibilitat, a la localització d’equipaments de caire supracomarcal. En cada moment i en cada situació cal estudiar l´oportunitat de plantejar-ho, atenent a raons de caire social i d’impacte econòmic i ambiental.

Assumeixo públicament tota la responsabilitat per haver plantejat al Govern de la Generalitat la localització del nou centre penitenciari de les comarques gironines a la ciutat de Figueres, el que serà el CP Puig de les Basses, i més concretament l’emplaçament a on s’està construïnt. Un projecte d’una gran sensibilitat ambiental i amb un clar objectiu d’integració paisatgística, alhora que d’una alta qualitat arquitectònica. Si s’ubica correctament, com és el cas del CP Puig de les Basses, no causa cap perjudici al municipi i a l’entorn que l’acull, fins i tot, en especial desprès de l’aprovació del decret 335/2004, genera algunes avantatges de caire fiscal i econòmic per l’Ajuntament, com s’ha pogut constatar; però sobretot té un gran impacte econòmic en l’àrea on es localitza.

A part de raons de caire social i de tradició centenària; l’impacte econòmic d´aquest nou equipament per a Figueres i la comarca és molt important. D’entrada, en qualsevol moment, però sobretot, en una situació de crisi econòmica, la construcció i l’equipament del CP Puig de les Basses representa una inversió superior als 100 milions d’euros. Durant els més de 2 anys que dura la seva construcció genera una ocupació, directe i indirecte, de centenars de persones

La posada en funcionament del nou centre penitenciari requerirà d’uns 500 llocs de treball directes; dels quals 1/3 seran titulats superiors. El personal destinat al centre estarà format per personal de vigilància (59%); personal de rehabilitació (24%): treballadors socials, psicòlegs, juristes, educadors, mestres, monitors,...; personal sanitari (5%): metges, infermers, auxiliars d’infermeria; personal d’oficines (7%); i personal destinat a serveis auxiliars (5%): manteniment, cuina, bugaderia, neteja, vending, .... Més a més, caldrà afegir els Mossos d’Esquadra destinats a les funcions de vigilància i seguretat. En total, representa la creació de més de 500 llocs de treball directes i unes despeses de personal d’uns 14 milions d’euros.

Els efectes indirectes, són per aquelles empreses relacionades amb el centre, sobretot, els proveïdors de subministraments, béns i serveis; que poden representar uns 10 milions d’euros anuals. Més a més, cal tenir en compte els efectes econòmics induïts, és a dir, la despesa i consum dels treballadors i les seves famílies, així com la despesa generada, en allotjament i manutenció, pels familiars dels reclusos, que poden significar uns altres 10 milions d’euros i la creació de més de 150 llocs de treball indirectes i induïts. Segons un estudi de la “Sociedad Estatal de Infraestructuras y Equipamientos Penitenciarios (SIEP)”, la despesa per sectors, per cada 100 euros generats, d’un centre penitenciari en el marc territorial on es troba ubicat es destina a: habitatge (28%); alimentació (18%); transport (12%); estalvi (10%); hoteleria i restauració (9%); vestit (8%); oci (6%); llar (5%) i altres (3%).

El funcionament del CP Puig de les Basses representarà un important impuls per al consum i l’economia de Figueres i comarca. La creació d’uns 700 llocs de treball directes, indirectes i induïts, així com un valor afegit d’uns 35 milions d’euros anuals; significa una aportació al PIB comarcal de l’1’5%, Unes xifres indicatives que atreure inversions d’equipaments de caire supracomarcal que generin impacte econòmic ha de ser sempre un objectiu estratègic de la ciutat, com a via per a la creació de riquesa i generació d’ocupació. El CP Puig de les Basses incidirà positivament en el mercat de treball i aportarà valor afegit a l’economia figuerenca i empordanesa.

Conferència al Cercle Sport Figuerenc

Conferència sota el títol El ferrocarril a Figueres: del vapor a l'alta velocitat, celebrada al Cercle Sport Figuerenc (28 de maig de 2014) i organitzada per l'Associació per a la Formació Cultural de la Gent Gran de l'Alt Empordà.