El sistema ferroviari i els seus efectes a l'economia empordanesa

La FP: la millor inversió que és pot fer per potenciar un nou model productiu i sortir de la crisi

El passat dia 11 de desembre, a l'Auditori Josep Irla de Girona, la Fundació Catalunya Europa va presentar l'informe La Formació Professional: nou cicle, qüestió de voluntats, en un acte amb la participació de Josep Franci, autor de l'informe, Joaquim Bosch, director de l'IES Narcís Xifra, i l'empresari Joan Vila. Acte que vàrem presentar els delegats de la FCE a Girona i a l'Empordà, Pia Bosch i jo mateix.

Sobre la informació de l'acte, recomano la lectura del post de la Pia Bosch Cal apostar per la formaqció professional, així com la informació publicada a El Punt/Avui:

Els Festivals de Música de l'Empordà

Aquest és el títol del programa de TV Diàlegs sobre l'Empordà, amb la participació de Montse Faura, directora del Festival de Músiques de Torroella de Montgrí, i Xavi Pascual, promotor musical i director del Festival Acústica,que podeu visionar clicant, a sota, sobre el títol.

Els Festivals de Música de l'Empordà

El futur d'Europa: economia i política

Informació (inclou AUDIO amb la gravació de l'acte) publicada al digital totbisbal.com i VIDEO de La Bisbal TV:

Castells defensa a la Bisbal la necessitat de crear un govern central europeu

Que integri els països i exerceixi força sobre els mercats

◊ LA BISBAL.- L'exconseller d'Economia i Finances de la Generalitat entre 2003 i 2010, Antoni Castells (PSC), proposava aquest dissabte davant d'unes 80 persones, la creació d'un govern central europeu perquè els mercats estiguin sota control, en comptes de treballar coordinadament entre diferents governs. Castells intervenia al Mundial en la presentació del llibre Los intereses del futuro. Economia en un cambio de época, del catedràtic d'economia i bisbalenc, Joan Cals.

Cals començava a escriure el seu llibre, que tracta sobre economia i presenta un estat de la qüestió de la crisi en nou capítols, a mitjan 2009. Compartia la idea d'altres economistes, durant la presentació, que la unió econòmica i monetària europea no es va fer bé en no controlar-se el deute privat. I afegia que l'economia espanyola "es va aprofitar potser massa" de l'euro entre 1999 i 2006. L'economista i veí reblava que "convé una Europa més unida".

Castells deia que la crisi ha posat de relleu l'esgotament del paradigma dominant els últims 30 anys, essent necessari un nou equilibri mercat-Estat. Així, deia que "els poders polítics europeus a nivell de l'Estat avui, cadascun d'ells, aïlladament, no tenen l'eficàcia suficient per poder incidir sobre els mercats [...] entre altres coses, perquè funcionin bé, perquè no hi ha mercat sense regles del joc ni institucions que les facin complir".

L'exconseller criticava que la lògica actual a Europa és que "cadascú defensa allò seu", i aquesta s'hauria d'invertir. Afegia que la creació de l'euro va ser un salt que requeria acompanyar-se d'altres passos, com establir un govern central, un pressupost i un tresor, i no només un Banc central. És per això que parlava d'una "unió monetària incompleta" o "que no funcionarà de veritat".

Quant a la relació de Catalunya amb Espanya, Castells apuntava que, com a objectiu immediat, "els catalans s'han de pronunciar sobre la relació que volen tenir", i reformular el catalanisme polític.

Primera acció de la delegació de la Fundació Catalunya Europa

L'acte era conduït per l'exalcalde de Figueres i delegat de la Fundació Catalunya Europa, Joan Armangué. Aquest explicava que la presentació era la primera acció de la delegació empordanesa de l'entitat, constituïda a Figueres el 9 de novembre. L'associació treballa des del 2007 per fer visibles la presència catalana a Europa i viceversa, i per difondre el pensament de Pasqual Maragall, com a impulsor d'aquesta, entre altres.


AUDIO:

http://totbisbal.com/podcast/?p=episode&name=2013-11-30_jcals301113.mp3

VIDEO LA BISBAL TV:
http://labisbal.tv/noticies/584-xerrada-qel-futur-deuropa-economia-i-politicaqq-a-carrec-dels-economistes-joan-cals-i-antoni-castells

AAVV Enric Morera: orígens i evolució del barri

Us convido a fer una ruta virtual pel barri de l'AAVV Enric Morera, des dels seus orìgens i la seva evolució urbanística, passant pels parcs i jardins, equipaments i patrimoni arquitectònic com a elements identitaris. Només cal que cliqueu a Un passeig per la história del barri i podreu visionar les imatges que vaig passar a la xerrada que vaig fer, ahir, al local social de l'AAVV.

AAVV Enric Morera: Un passeig per la història del barri

Diumenge 24 de novembre, a les 12 del migdia, al local de l'AAVV Enric Morera (carrer Santa Llogaia, 28)

 

Una ruta virtual des dels seus orìgens i la seva evolució urbanística, passant pels parcs i jardins, equipaments i patrimoni arquitectònic com a elements identitaris del barri. Acabarem amb un passeig fins a la Torre Blava, a on farem una visita guiada al seu jardí.

Entre el cel i la terra, la guerra dels Aiguamolls

L'Empordà vist per Marta Felip i Òscar Aparicio

Aquest és el títol del programa de TV Diàlegs sobre l'Empordà, amb la participació de l'alcaldessa de Figueres Marta Felip i l'alcalde de la Bisbal d'Empordà Òscar Aparicio, que podeu visionar clicant, a sota, sobre el títol.



L'Empordà vist per Marta Felip i Òscar Aparicio

Constitució de la delegació de la Fundació Catalunya Europa a l'Empordà

A la reunió fundacional s’ha constituït el seu Consell Assessor, s’ha aprovat el programa d’activitats 2013-2014 i s’ha nomenat a Joan Armangué delegat de la FCE  a l’Empordà

Aquest passat dissabte s’ha constituït la delegació de la Fundació Catalunya a l’Empordà en una reunió celebrada a la ciutat de Figueres, amb l’assistència d’Ernest Maragall, vicepresident de la Fundació i del seu director, Max Vives-Fierro, així com dels membres del Consell Assessor de la delegació de la FCE a l’Empordà.

 

 

Sota els 3 eixos que constitueixen la missió i objectius de la FCE:

1.     Liderar un projecte catalanista on convergeixin diverses sensibilitats polítiques i intrínsecament lligat a la construcció de l’Europa federal.

2.     Analitzar i difondre el pensament i l’acció política de Pasqual Maragall.

3.     Promoure el debat i la generació de coneixement en les línies d’interès de la FCE articulant la perspectiva empordanesa, catalana i europea i implicant el sector empresarial, social i institucional: a) Economia i benestar, b) Governança i democràcia, c) Societat i Cultura i d) Ciutats i territoris.

La delegació de la Fundació Catalunya Europa a l'Empordà neix amb idea de treballar des del territori amb la voluntat de generar una línea de anàlisi, reflexió i pensament en els àmbits social, cultural, ambiental i econòmic de l'Empordà.

L’àmbit d'actuació serà l'Empordà amb una mirada cap al nord, l'espai català transfronterer.

·       Constitució del Consell Assessor i nomenament del delegat de la FCE a l’Empordà

El Consell Assessor de la delegació de la FCE a l’Empordà està integrat inicialment per dinou persones, amb una àmplia representació del territori empordanès, una diversitat sectorial i una transversalitat de sensibilitats polítiques i de pensament ideològic.

A la reunió, també s’ha nomenat a Joan Armangué com a delegat de la FCE a l’Empordà.

Composició del Consell Assessor:

Joan Armangué (delegat de la FCE a l’Empordà)

Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la UAB. Alcalde de Figueres (1995-2007).

Núria Aupi

Cap d’àrea d’Educació a l’Ajuntament de Palafrugell. Coordinadora de projectes europeus en ACEFIR. Tutora a l’UOC.

Dolors Bassa

Mestra i psicopedagoga. Sindicalista. Secretaria gral. d’UGT a les comarques gironines.

Albert Bou

Llicenciat en Filosofia i Lletres per la UB. Director financer de Panini España S.A. Alcalde de Torroella de Montgrí (1979-1991). President del Consell Social de la UdG (2004-2012).

Joan Cals

Catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat Autonòma de Barcelona. Director de les publicacions: L’Alt Empordà: recursos i estructura econòmica (1987) i El Baix Empordà: recursos i estructura econòmica (1984).

Pau Canaleta

Consultor de Comunicació. Director del Centre Català d’Anàlisi i Informació Internacional.

Josep Capellà

Assessor gestió pública del Turisme. Coordinador de RETECORK (xarxa europea de territoris surers). Gerent DCB Turisme i Desenvolupament Local.

Eduard Carbonell

Catedràtic en història de l’art a la UdG. Director gral. de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (1988-1994). Director del MNAC (1994-2005).

Carmen Carretero

Catedràtica de Tecnologia dels Aliments a la UdG. Diputada i secretària segona de la Mesa del Parlament de Catalunya (2003 – 2006).

Magda Casamitjana

Licenciada en Filologia Catalana per la UAB. Alcaldessa de Roses (2007-2011).

José Antonio Donaire

Geògraf. Professor UdG. Director de l'Institut Superior d'Estudis Turístics (INSETUR). Diputat al Parlament de Catalunya (2004-2006/2008-2010)

Pere Gifre

Historiador i Professor. Director de l’IES Alexandre Deulofeu. President de l’Institut d’Estudis Empordanesos.

Lluís Medir

Farmacèutic. Alcalde Palafrugell (1983-1997/2003-2011) i Diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions de 1980 i 1988.

Montse Palma

Psicòloga. Directora UNED Girona. Professora de Psicologia de l’Educació a la UdG. Diputada al Congrès dels Diputats (1996-2011).

Jesús Quiroga

Llicenciat en Història per la UAB. Postgrau en Ciències Polítiques i de l’Administració per la UB. Funcionari de la Generalitat de Catalunya.

Jordi Sargatal

Zoòleg. Director gral. del Grup Mascort. President de l’APNAE (Associació d’amics del Parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà).

Marc Teixidor

Soci-Director de Comunicació en Esguard Publicacions. Director Comunicació Online en Interficie SI.

Albert Testart

Llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia. Màster Comerç i Finances Internacionals. Executive MBA. Historiador i politòleg. Gerent de GIAC s.a.

Joan Vicente

Geògraf. Professor titular del Departament de Geografia i membre de l’Institut de Medi Ambient i del Grup de recerca d’Anàlisi i PLanificació Territorial i Ambiental de la UdG.

• Pograma d’activitats 2013-2014

S’ha aprovat el programa d’activitats 2013-2014 que configura les línees de treball de la delegació de la FCE a l’Empordà.

Les activitats que s’organitzaran es divideixen en 5 àmbits:

1.     Actes:

Organitzar periòdicament debats, taules rodones i conferències que acullin ponents destacats del món polític, cultural i intel·lectual tant a nivell empordanès, català com europeu, per tal de debatre diferents temes de la realitat empordanesa, catalana i europea tot sensibilitzant la ciutadania.

2.     Seminaris:

Facilitar espais de treball entre professionals de diversos camps per a l’anàlisi i proposta d’actuacions amb una clara voluntat d’influència a l’Empordà.

3.     Sopars-col.loqui:

Organitzar espais informals per a l’intercanvi d’idees d’actualitat amb l’objectiu de fer xarxa i articular diferents sectors de la societat empordanesa. Amb periodicitat bimensual i de petit format, comptarà amb un ponent per a tractar un tema específic, de caire territorial o general.

4.     Beca Empordà Europa:

La creació d’una beca per a promoure la recerca en temes clau per a l’Empordà i identificar joves talents en l'àmbit acadèmic i científic. Així mateix, col·laborar amb institucions acadèmiques per facilitar els ponts entre el món educatiu i el professional.

5.     Informes i estudis:

Promoure informes i estudis sobre temàtica empordanesa i euroregional.

Figueres, 9 de novembre de 2013

""El gueto dels gitanos, que s'ha estès més enllà del barri de Sant Joan, pot posar en risc la convivència a Figueres"

Podeu escoltar l'entrevista  que m'ha fet Màxim Castillo dins el programa HORA L de la cadena SER GIRONA, en relació a la problemàtica de la comunitat gitana de Figueres.

 

 



 

Els professionals de la política i la regeneració democràtica

Article publicat al Diari de Girona (2 de novembre de 2013)

 

 

La desafecció dels ciutadans envers els partits i els polítics està experimentant una evolució creixent. Les causes, segons diversos analistes, són vàries i diverses. Una d’elles la podem trobar analitzant el currículum de molts polítics i, fins i tot, avui dia, d’uns quans dirigents, que no han fet altra cosa a la seva vida que política. Alliberats de jovenets a les joventuts o entrant a treballar a l’aparell del partit, iniciant així una trajectòria, esgraó a esgraó, que intentaran no deixar mai. Dit d’una altra forma, o com el xusquerisme s’ha acabat imposant dins les principals organitzacions polítiques del nostre País.

 

 

D’aquí que un element que ha contribuït a generar mala imatge dels polítics i dels partits són els professionals de la política. Aquells que no han conegut en la seva vida laboral i/o professional altre activitat que la política, sigui en el partit o en alguna administració publica o en empreses dependents d'aquesta, en càrrecs electius o de confiança. També, cal incloure a aquells que en l'exercici d'un càrrec públic, que sempre s'ha de considerar com una situació transitòria, de més o menys durada, quan no el mantenen per els resultats d'unes eleccions o per decisió del seu partit, busquen un altre camí per continuar sent un professional de la política. I així, ens podem trobar una quantitat desmesurada d'assessors i càrrecs de confiança en tota mena d’institucions, de caire municipal, supramunicipal, autonòmica o central, molt superior a les seves pròpies necessitats com a administració pública. En alguns casos, per exemple en alguns ajuntaments o diputacions, això, fins ara, no solia transcendir a l'opinió pública perquè els partits, al govern i a l’oposició, se'ls distribueixen de forma equitativa.

 

 

Els professionals de la política, una classe de polítics que existeixen en tots els partits, normalment són polítics de segona línia que s'alineen amb l'aparell partidista, perquè en formen part i són submisos a les seves directrius. Perquè, en definitiva, els aparells dels partits no deixen d'estar composats per professionals de la política, que tenen com a tret característic la seva vida endogàmica dins el partit i viure allunyats de la realitat ciutadana i de la societat. Un cas paradigmàtic, ens el trobem en un dels principals partits de Catalunya on alguns d’aquests professionals de la política han arribat als llocs més alt de comandament dins la seva estructura partidista i fan del tacticisme el fil conductor de la seva actuació, com podem comprovar en molts dels darrers esdeveniments de la política catalana i espanyola.

 

Els professionals de la política són capaços de qualsevol cosa, no tenen ànima, el seu únic objectiu és mantenir la seva "professió" perquè, en la seva majoria, no han conegut altre activitat fora d'aquesta. Ernest Lluch amb la seva habitual saviesa ja ho advertia ara fa més de 30 anys: "El polític professional és perillós, cal mantenir l'activitat professional al marge de la política".

 

Calen reformes per retornar la confiança en la política i els polítics. És urgent una reforma del sistema de funció pública, despolititzant el funcionariat públic i reforçant la seva professionalització. Això ha d’implicar la reforma del sistema d’elecció dels membres dels òrgans i consells dels ens públics a través d’uns veritables controls de competències professionals. La qualitat de la funció pública requereix de bons professionals i no professionals de la política, disposats a fer de tot i experts en res, amb l’únic mèrit de la seva lleialtat a l’aparell partidista.

 

Cal apostar per una regeneració democràtica del sistema de partits polítics. En aquesta línea, les organitzacions polítiques han de tenir un caire més horitzontal que piramidal, que comporti una estructura central més simplificada i lluny dels sobredimensionats aparells dels partits tradicionals.

 

S’haurien d’eliminar les joventuts dels partits polítics. Aquestes en el sistema de partits imperants s’han convertit en una escola de professionals de la política; per això els joves s’haurien d’incorporar directament a l’organització, amb els mateixos drets i deures que tothom.

 

Primàries, llistes obertes i limitació de mandats són altres eixos que tots els partits polítics haurien de defensar per construir unes organitzacions polítiques sota els pilars de la qualitat democràtica i d’una nova cultura organitzativa, flexible, transparent, canviant i cooperativa; obrint els debats al conjunt de la ciutadania.

 

Els partits polítics no haurien de ser una organització de professionals de la política, que fan del tacticisme la seva guia d’actuació, sinó una organització de ciutadans compromesos i oberts a la ciutadania, guiats per ideals i valors, retornant a la política la noblesa de la seva funció i el compromís d’aquesta amb la societat a qui serveix. Unes organitzacions radicalment democràtiques.

 

 

 Joan Armangué

Alcalde de Figueres (1995-2007)



Estratègia 2.0 per a la difusió del patrimoni cultural de l'Empordà

Clicant a aquest enllaç Estratègia 2.0 per a la difusió del patrimoni cultural de l'Empordà podeu visionar la gravació sencera, en dos parts, del workshop celebrat a l'Espai Armengol (17 d'octubre de 2013), dins les IV Jornades L'Empordà, el paisatge com a actiu econòmic, amb la participació de Joan Pluma, Raquel Camprubí, Xavi Camps i Marta Santos.

La jornada va ser un punt de partida per posar en marxa una estratègia digital compartida i conjunta que potenciï la presència i notorietat a la xarxa del patrimoni cultural empordanès.

 



 



Cap a una transició energètica a l'Empordà

Clicant a Rendibilitat energètica, econòmica i ecològica dels recursos empordanesos podeu seguir el power point de la conferència del científic Antonio Turiel a La Cate de Figueres (10 d'octubre de 2013), dins les IV Jornades L'Empordà, el paisatge com a actiu econòmic, què des de la defensa d'un canvi de model econòmic aposta per un model energètic, cap a una transició energètica a l'Empordà.

 

 

El megaliturisme, una nova aposta pel turisme cultural empordanès

Clicant a Inventari del megalitisme empordanès podeu seguir el power point de la conferència de Vicenç Armangué a La Cate de Figueres (3 d'octubre de 2013), dins les IV Jornades L'Empordà, el paisatge com a actiu econòmic, i que representa el punt de partida del megaliturisme com a una nova aposta pel turisme cultural empordanès.

 

 

 

Un llibre solidari

El llibre Compromís amb Figueres. Un cant a la vida de Josep Casero i Maria Rosa Ymbert és un llibre solidari per dos motius. Un, perquè està dedicat a la memòria de dos persones que varen fer de la solidaritat la seva ensenya. L'altre, perquè els beneficis de la venda del llibre van destinats a un fi solidari.

El Debat a Empordà TV

El Debat, programa d'Empordà TV, emés el passat 26 de setembre de 2013, amb la participació de Joan Armangué, José Luis Torres, Marc Teixidor i Bruno Pérez, sobre l'actualitat política catalana.

Per veure el programa clica a EL DEBAT

 

Inauguració IV Jornades L'Empordà, el paisatge com a actiu econòmic

Avui, divendres 27 de setembre, a les 7 de la tarda, a La Cate de Figueres, inauguració de les IV Jornades L'Empordà, el paisatge com a actiu econòmic i l'exposició fotogràfica Natura i territori de Dolors Gibert.

 

Parlaments:

Santi Coll, director del Setmanari de l’Alt Empordà

Carles B.Gorbs, editor i periodista

Dolors Gibert, fotògrafa

Pere Gifre, president de l’Institut d’Estudis Empordanesos

Joan Armangué, director de les Jornades

Marta Felip, alcaldessa de Figueres
 

 

 

 

Exposició fotogràfica Natura i territori de Dolors Gibert

La mostra fotogràfica Natura i territori és una de les activitats culturals que es portaran a terme dins de les IV Jornades L’Empordà, el paisatge com a actiu econòmic.
Mostrarà un recull de fotografies de temàtica mediambiental amb l’objectiu de divulgar i sensibilitzar sobre el patrimoni paisatgístic i natural de l’Empordà, així com de provocar una reflexió sobre l’afectació al territori que provoquen determinats projectes i infraestructures.

Aquesta exposició anirà acompanyada d’un documental audiovisual que complementarà l’exposició.

Natura i territori, a més de mostrar com a part principal un recull d’imatges de l’Empordà i algunes de les seves afectacions, també aporta una petita mostra del feinejar, tradicions, patrimoni... així com unes significatives fotos de la nevada del 2010 i els incendis del 2012.
 

Organització: Institut Estudis Empordanesos, Associació Via Pirena Alt Empordà i Setmanari de l’Alt Empordà

L'Empordà vist per Santi Vila

Aquest és el títol del programa de TV Diàlegs sobre l'Empordà, amb la participació del conseller Santi Vila, que podeu visionar clicant, a sota, sobre el títol.





L'Empordà vist per Santi Vila

Junts a la Via Catalana

Comença l'Acústica'2013: un dinamitzador de tot Figueres

 

UN DINAMITZADOR DE TOT FIGUERES

Editorial del Setmanari HORA NOVA (20.08.13)

 

A punt de començar la dotzena edició del festival Acústica, Figueres ja es prepara, un any més, per configurar-se durant cinc dies com l’aparador musical de Catalunya. Al costat d’aquest esdeveniment es genera una dinamització econòmica de la ciutat a la qual aquest any s’hi han posat xifres, a partir d’un estudi on s’analitzava l’impacte que tenia l’esdeveniment. Els 60.000 visitants -dels quals, la meitat vénen un sol dia- generen una despesa de més d’un milió d’euros en restauració i de 130.000 euros en allotjament. No s’han estimat els beneficis que poden tenir en altres sectors, tot i ser lògicament molt inferiors. En el PIB de tot Catalunya, el festival genera 2,2 milios d’euros, fet que representa el 0,25% del total de Figueres. Unes xifres que parlen per si soles i que deixen en el record, gairebé com a anècdota, els inicis de l’Acústica quan es deia que els concerts “espantaven” la clientela dels comerços de la ciutat.

L'Empordà és una marca amb futur

Entrevista publicada a la Revista Alberes (nº 9 - primavera/estiu 2013), que podeu llegir clicant a AQUÍ

 

 

 

 

La marca Empordà, el valor de la singularitat

Article publicat a EG EMPORDÀGUIA  nº 32 (estiu/tardor 2013)

Les Jornades l’Empordà, el paisatge com a actiu econòmic  tenen la ferma voluntat d’implicar un fort compromís pel nostre territori. El paisatge representa el gran valor diferencial de l’Empordà. Les dues icones amb més projecció internacional, Salvador Dalí i Ferran Adrià, prenen el paisatge empordanès com a referent. La presència del paisatge, de la seva gent i dels mites empordanesos és constant en l'obra daliniana. Des d’un punt de vista literari i artístic,  Dalí ha reforçat el mite de l'Empordà i l'ha universalitzat: “He tractat de fer del Palau del Vent i de la línia horitzontal de l'Empordà un tema universal”, deia. I ho va aconseguir. Per altra banda, Ferran Adrià després de situar el restaurant de Cala Montjoi com a nª 1 mundial, ara promou el projecte elBulliFoundation que té en el paisatge del Cap de Creus el seu marc amb la voluntat de posar en valor els elements patrimonials i naturals de la mà de la cuina i de l’economia del coneixement.

 

 

 

La singularitat i potencialitat del territori i patrimoni empordanès permet articular tota mena de propostes turístiques i atraure un heterogeni ventall de demandes: des del tradicional turisme de sol i platja del litoral, que disposa d’una important oferta d’allotjament turístic i d’uns serveis i productes complementaris d’una gran qualitat en el camp del comerç i la restauració, així com també disposa d’equipaments adients per facilitar les activitats d’oci i lleure; continuant pel turisme d’espais naturals a indrets com els Aiguamolls de l’Empordà, l’Albera, el Cap de Creus o les Illes Medes, i el turisme esportiu que aprofita les característiques del territori (senderisme, cicloturisme, paracaigudisme,...) i l’existència de ports nàutics o camps de golf; tot passant pel turisme cultural que gaudeix amb el descobriment de joies patrimonials vinculades al món clàssic (Empúries), el romànic (Sant Pere de Rodes, Sant Quirze de Colera, Monestir de Vilabertran), l’arquitectura civil i religiosa (petits pobles medievals), les fortaleses militars (Castell de Sant Ferran i la Ciutadella de Roses); o bé es delecta en els festivals de música de l’Empordà; o bé que frueix amb el País de Dalí on el triangle dalinià empordanès de Figueres-Port Lligat-Púbol genera un impacte a l’economia empordanesa d’un 2,5% del seu PIB, juntament amb una diversa oferta museística (Museu del Joguet de Catalunya a Figueres, Museu Memorial de l’Exili a la Jonquera, Museu de la Mediterrània a Torroella de Montgó...) i esperem que aviat podrem fruir amb el nou Museu Thyssen a Sant Feliu de Guíxols......La singularitat de l’Empordà és el seu paisatge, la seva arquitectura, la seva cultura, la seva gent, la seva gastronomia i els seus productes; amb el vi com a referent identitari del nostre petit País, juntament amb altres aplegats sota la marca de garantia Productes de l’Empordà.

 

Reforçar la marca Empordà com a referent de la riquesa i la diversitat del territori i paisatge empordanès i com la gran aposta d’un model turístic de qualitat i iniciatives vinculades amb la singularitat del territori, varen ser una de les conclusions de les primeres Jornades i en poc temps s’ha generat una progressiva conscienciació, tant en el sector públic com privat, que aquest és el camí a seguir. La singularitat de l’Empordà fa innecessaris nous projectes de cartró-pedra. El paisatge representa un potencial de futur, com a element clau per la desestacionalització del turisme i per la generació de nova activitat econòmica. Sortosament, cada vegada hi han més institucions, més empreses i més persones que treballen en aquesta direcció. Un model lligat a la protecció del paisatge en tant que factor identitari de l’Empordà i actiu econòmic, reforçant un desenvolupament sostenible del nostre territori a partir d’un projecte comú compartit per tothom i amb una mirada en positiu sobre el futur de l’Empordà.

Joan Armangué

Junts a Europa, el manifest

Una mirada lúcida a les problemàtiques que afecten la ciutadania catalana condueix a una conclusió preocupant. La situació és greu.

És bo que hi hagi diagnòstics diferents d’aquesta gravetat i fórmules diverses, fins i tot contradictòries, per superar-la. Un dels béns més preuats de Catalunya és la pluralitat.

Tanmateix, quan les persones ens trobem davant de circumstàncies crítiques activem un impuls que resulta fonamental per garantir la millor resposta possible: la unitat. No és una simple suma, és multiplicació d’energies. És força.

 

Les dones i els homes que impulsem el “Manifest per la Unitat Catalanista al Parlament Europeu” estem convençuts no només de la necessitat i de l’oportunitat de presentar una candidatura unitària a les properes eleccions europees, sinó de la seva efectivitat.

Si ho aconseguim, ja haurem obtingut un primer resultat positiu. Si, a més, a l’hora de la veritat, el dia de les eleccions, la candidatura obté el recolzament majoritari de la ciutadania, poden obrir-se moltes portes que ara semblen barrades i podem fer camins que ara semblen impossibles.

Som conscients que els processos d’unitat són difícils i que els primers impulsos tendeixen a magnificar les diferències. Per això la proposta neix amb l’antelació suficient perquè tothom pugui enraonar, els convençuts i els que tenen reserves quasi insalvables. Si fem honor a aquest verb tan singular de la nostra llengua, que no significa el mateix que parlar o xerrar, perquè hi afegeix que les paraules s’han d’impregnar de raons, el temps ens ajudarà a convèncer’ns que avui dia, els catalanistes estaran a l’alçada de les circumstàncies si van units.

La mateixa nit electoral pot proporcionar-nos l’emoció de comprovar la força del catalanisme a Europa, la candidatura pot tenir més vots que molts partits estatals. A partir d’aquell moment els diputats s’adscriuran al grup parlamentari europeu que els resulti més afí, però mantindran l’obligació d’actuar conjuntament i de buscar complicitats per vehicular iniciatives que afavoreixin l’objectiu que ens és imprescindible, l’Estat propi, i que volem que sigui percebut també com una oportunitat per a la Unió Europea.

De moment, ara és l’hora de signar el manifest http://juntsaeuropa.cat/

Primers signants del manifest a l’Alt Empordà:

Aleix Alcantara, Joan Armangué, Xavier Aurell, Joan Balada, Salomé Bolaño, Jordi Canela, Lluïsa Calvo, Xavier Fàbrega, Roser Ferrer, Eloi Gonzalez, Josep Mª Najes, Àngels López, Miquel Quirch, Jaume Palau, Silvia Pujadas, Sebastià Roig, Carme Ruiz, Enric Sala, Ramon Soto, Daniel Valenti

 

 

La pesca i el paisatge marí empordanès

Aquest és el títol del programa de TV Diàlegs sobre l'Empordà, amb la participació de  Antoni Abad i Miquel Martí, que podeu visionar clicant, a sota, sobre el títol.





La pesca i el paisatge marí empordanès

Signatura de llibres al Turó-Nova Estació

Dissabte 15 de juny, de 18,30 a 20,30h., a la plaça

Homenatge veïnal a Josep Casero

Acte d'homenatge a Josep Casero amb motiu del 10é. aniversari de la seva mort
Dimecres 5 de juny, a les 8 del vespre, a la plaça Josep Casero. Organitza: AAVV Juncària Parc Bosc

 

 

 

GALERIA D'IMATGES: http://www.waytic.cat/fotografia/30-homenatge-a-josep-casero-a-figueres

 

 

Els recursos energètics de l'Empordà

Aquest és el títol del programa de TV Diàlegs sobre l'Empordà, amb la participació del físic, matemàtic i investigador del CSIC  Antonio Turiel, que podeu visionar clicant, a sota, sobre el títol.

 

Els recursos energètics de l'Empordà

 

Signatura de llibres al Juncària Parc Bosc

"Daguerre i jo" de Tomàs Mallol





Curtmetratge de Tomàs Mallol realitzat a l'any 1969 al Parc Bosc municipal de Figueres, a on faig la meva primera i única incursió en el món del cinema. A la imatge del grup de joves, soc el segon per l'esquerra.

 





 

Reflexions sobre la literatura empordanesa

Aquest és el títol del programa de TV Diàlegs sobre l'Empordà, amb la participació de  M.Mercè Cuartiella i Núria Esponellà, que podeu visionar clicant, a sota, sobre el títol.

 

 

 

Reflexions sobre la literatura empordanesa

 

 

El compromís solidari de Joan Armangué

Un llibre i una rosa