Cliqueu a Vent del Nord TV per a veure la gravació sencera de l'acte de presentació del llibre Cambra Agrícola de l'Empordà. Arquitectura, economia i societat, celebrat al Museu de l'Empordà de Figueres el dia 18 de desembre de 2016.
divendres, 23 de desembre del 2016
diumenge, 18 de desembre del 2016
diumenge, 11 de desembre del 2016
Tertúlia a Empordà TV
Tertúlia al programa El Mirador d'Empordà TV sobre la publicació del llibre Cambra Agrícola de l'Empordà. Arquitectura, economia i societat.
Per a visionar-lo podeu clicar AQUÍ
dimecres, 30 de novembre del 2016
Cambra Agrícola de l'Empordà. Arquitectura, economia i societat
Brau Edicions (novembre, 2016)
Autors del llibre: Joan Armangué, Joan Falgueras i Albert Testart
A partir d'avui a les llibreries
Autors del llibre: Joan Armangué, Joan Falgueras i Albert Testart
A partir d'avui a les llibreries
El llibre ens
presenta un detallat i documentat recorregut per la vida d’una
institució
creada pels sectors més dinàmics i moderns de la burgesia agrària
empordanesa
a principi del segle XX. La Cambra responia a les necessitats
econòmiques i al projecte polític d’una ciutat i d’una comarca
en plena expansió. Responent a aquestes inquietuds, obriren
delegacions i sucursals més enllà dels seus límits geogràfics
(Girona, Palafrugell, Hostalric i Santa Coloma de Farners) fins a
assolir un lideratge en tota la demarcació gironina. Però també,
amb visió de país i d’influència al més alt nivell, nomenaren
representants a Barcelona i a Madrid.
El
llibre identifica
la totalitat de les personalitats involucrades en el projecte
de construcció d’aquesta eina per al progrés agrari empordanès a
partir d’una breu biografia de cadascú. Un llistat que ens permet
observar la seva transversalitat
ideològica i professional.
Des de grans hisendats terratinents fins a diversos professionals del
sector, així com s’entreveu un ric ventall ideològic: des de
conservadors fins a republicans. Entre els més destacats: Eusebi
de Puig, Lluís Mª Jordi i Carles Jordà.
Una
de les actuacions més remarcades de la Cambra i que tindrà una
visibilitat dins la configuració urbana figuerenca, serà la
construcció
d’un interessant edifici modernista a la Rambla que serà la seva
seu institucional.
L’anàlisi del procés d’edificació, els seus promotors i les
negociacions amb els diferents ajuntaments, és per si mateix un
exemple de la importància que tingué la Cambra, i del seu
potencial, a la Figueres de la primera dècada del segle XX.
Un
edifici
d’indubtable interès i valor arquitectònic,
paral·lel a l’impuls urbanístic de tombants de segle que viu la
ciutat. Una construcció que sobreviu a la fi institucional de la
Cambra al 1939, però que no pot superar els canvis que impulsà el
franquisme local als anys seixantes davant d’una completa
indiferència a tots nivells. Serà derruït
al 1968.
Un
altre element d’estudi serà el Butlletí
que edita la Cambra
i que al llarg de més
de dos-cents números
permet analitzar i interpretar de forma detallada la vida interna de
la institució, els seus projectes, la seva activitat, la seva
expansió, però també, finalment, el seu estancament. Entre els
capítols a destacar cal assenyalar el referit a les obres
hidràuliques,
el famós pantà de Crespià, i el dels diferents projectes
d’infraestructures de comunicacions i transport a nivell comarcal:
ferrocarrils i carreteres.
SUMARI:
Pròleg. PERE GIFRE
La (des) construcció d’un projecte social i econòmic per a l’Empordà. ALBERT TESTART
Pròleg. PERE GIFRE
La (des) construcció d’un projecte social i econòmic per a l’Empordà. ALBERT TESTART
- El camí cap a la Cambra Agrària
-
La fundació
-
L’expansió territorial
-
Activitats i serveis
-
L’impost de consums
-
El suro, el vi i l’oli
-
Obres hidràuliques
-
Infraestructures de comunicacions
-
Política de foment comarcal
-
El món educatiu
-
La ideologia pairalista
-
Els anys de la dictadura
-
Els anys republicans
-
Conclusions
La
Cambra d'Azemar i la transformació arquitectònica de la Figueres
del S.XX". JOAN
FALGUERAS
- Propòsit
- El lloc del Saló de la Placeta
- Figueres i Azemar en el contex de l'arquitectura catalana del canvi de segle
- L'ofici d'arquitecte en la construcció de la seu de la Cambra
- El final de la Cambra en el context cultural de mitjan segle
(Des)
construcció d'un edifici modernista. JOAN
ARMANGUÉ
-
La primera Junta Directiva, l’impulsora de la construcció de l’edifici modernista
-
Del carrer de la Barceloneta a la placeta de la Rambla
-
Inauguració del nou edifici per les Fires i Festes de la Santa Creu de 1901
-
De l’intent de compra de l’edifici a les pròrrogues del contracte d’arrendament
-
Una subhasta pública amb polèmica
-
El silent camí vers la destrucció de l’edifici modernista
-
De la indiferència ciutadana a la ironia de Carles Fages de Climent
-
La destrucció d’un edifici com a efecte sensibilitzador d’una ciutat adormida
-
Recuperar la memòria d’un casal abundós de petita història
-
Directius de la Cambra Agrícola de l'Empordà (1900-1939)
dilluns, 28 de novembre del 2016
200 anys de teatre a Figueres
Article publicat a El Punt/Avui
(28 de novembre de 2016)
Les activitats Converses
a el
Jardí. Xerrades sobre l’escena teatral i la funció dels teatres
municipals, en
el marc del centenari del Teatre El Jardí (1916-2016), formen
un bon programa per acostar el teatre al públic, però,
possiblement, deixen
oblidada la seva pròpia historia i la del teatre a Figueres: 200
anys del teatre a Figueres, 100 anys del Teatre El Jardí, 33 de la
seva municipalització i 25 de la seva remodelació.
La
reedició del llibre Història
del teatre a Figueres (1816-1991), publicat
per l’Ajuntament de Figueres l’any 1991, actualitzant-lo fins als
nostres dies, possibilitaria divulgar la història de dos segles de
teatre a Figueres, en el període 1816-2016. Una oportunitat, per a
molts, sobretot pels més joves, per descobrir els orígens de la
vida teatral figuerenca i la seva evolució fins a l’actualitat;
des dels primers espais teatrals, la Casa de Comèdies i el Saló de
la Placeta, passant pel Teatre Municipal
de Josep Roca i Bros, de mitjan segle XIX,
i
el
Teatre El Jardí de Llorenç Ros, d’ara fa 100 anys, fins als
nous espais escènics.
També,
l’oportunitat de valorar
com la societat figuerenca de principis del segle XX
va
tenir
l’empenta
i la capacitat d’aixecar dos teatres, a partir de la iniciativa de
dos empresaris industrials figuerencs, Carles Cusí de Miquelet amb
la Sala Edison, primer projecte de l’any 1904 i la tercera reforma
i ampliació inaugurada l’any 1914, i Pau Pagès amb el Teatre
Cinema El Jardí de l’any 1916.
En la
història centenària d’aquest darrer, cal fer memòria d’un
moment clau com va ésser la seva municipalització. En el llibre
Compromís amb Figueres.
Una cant a la vida de Josep Casero i Maria Rosa Ymbert, editat
per Edicions.cat l’any 2013, ho explico així: «Un
tema que no podem oblidar, la compra del cinema El Jardí per
convertir-lo en teatre municipal, i a on la Maria Rosa Ymbert va
tenir un paper destacat com a impulsora de la iniciativa. En un dels
darrers plens del primer ajuntament democràtic, el 18 d’abril de
1983, es va aprovar l’adquisició del teatre-cinema El Jardí i
terrenys annexes. La compra no va estar exempta de polèmica. El preu
de l’operació, per un costat, que va fixar-se en 50 milions de
pessetes a pagar en un termini de 20 anys al 15% d’interès sobre
la quantitat pendent d’amortitzar, donant un valor global de
gairebé 139 milions de pessetes i, conseqüentment, una anualitat
constant de 6,9 milions de pessetes. I d’una
altra banda,
l’oportunitat i conveniència de la seva adquisició. Tot plegat,
l’acta del Ple reflecteix un debat viu amb divisió d’opinions
dins els mateixos partits. El resultat final, 15 vots a favor (5 del
PSC, 4 de CiU, 2 d’UCD, 2 del PSUC, 1 d’ERC i 1 d’Independents
de dretes); 2 abstencions (1 de CiU i 1 d’UCD); 2 regidors d’UCD
no varen votar i 2 regidors del PSC no van assistir en
el Ple.
Maria Rosa Ymbert, com a regidora de
Cultura, va comptar amb el suport de l’alcalde
Eduard Puig Vayreda, que va acabar
convencent a bona part de CiU, va
defensar i argumentar la seva compra durant el ple municipal. Amb
aquesta adquisició Figueres tornava a tenir un teatre
municipal, recollint, en aquest sentit, l’aspiració de l’àmbit
de teatre del Congrés de Cultura Catalana a l’Alt Empordà (1977)
i dels grups teatrals locals. En el mateix Ple, també es va
deixar
clar perquè l’opció era
El Jardí i no la Sala Edison. El millor estat de conservació, un
escenari gairebé
el doble de gran
i la seva major capacitat van ser
elements decisius a l’hora de prendre la decisió. Sense deixar de
banda, la major predisposició dels propietaris a vendre.
Amb la representació del Café
de la Marina, el 6 de maig de
1983, durant les Fires i Festes de la Santa Creu, es va
fer el primer espectacle en el
Teatre Municipal
El Jardí. A l’any 1991, sota l’alcaldia de Marià Lorca, després
d’unes importants obres de rehabilitació i reforma el teatre va
passar a tenir unes condicions
òptimes. I finalment, a mitjan primera dècada d’aquest nou segle,
en la meva etapa a l’alcaldia, una nova actuació de millora va
posar el teatre
municipal al dia. Tot plegat, un procés de millores arquitectòniques
i tècniques que l’han situat com un teatre de referència a
Catalunya.»
Finalment,
la trobada programada entre companyies,
actors, directors, tècnics i addictes al
teatre
en general per explicar anècdotes, recordar moments i, sobretot, fer
la fotografia del bon moment present és un acte de justícia, perquè
la gent que hi participa dóna
sentit al teatre. Però el bon moment del teatre figuerenc no ha
d’oblidar a tota aquella gent que al llarg de la història del
teatre a Figueres, en moments més difícils i complexos,
van mantenir viva l’escena teatral a la ciutat.
diumenge, 27 de novembre del 2016
La Caixa de l'Empordà, un projecte dels hisendats empordanesos
Ahir, a Can Miqueló, seu del Centre d'Estudis del Baix Fluvià, a Torroella de Fluvià, parlant sobre els hisendats empordanesos com a promotors de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de l'Empordà. Una burgesia, que i tot i defensar els seus interessos, varen mantenir una actitud compromesa amb el bé general, generant projectes comuns i creant espais de consensos amb la municipalitat.
diumenge, 13 de novembre del 2016
dimarts, 8 de novembre del 2016
Reivindiquem Rafael Ramis
La conferència d'Atenea del Casino Menestral Figuerenc tenia un clara
finalitat: rescatar de l'oblit la llarga lluita de Rafael Ramis i Romans
(Figueres, 1880-1936).
Reivindicant la seva memòria i la seva trajectòria com a mestre, periodista i polític; pel seu compromís social, cultural i cívic; en definitiva, com un ferm lluitador per la llibertat, per la defensa de la llengua catalana, dels drets nacionals de Catalunya i dels valors republicans i socialistes, en la construcció d’una societat més igualitària, més lliure, més fraternal, més justa.
D’aquí que recordar i reivindicar a homes com Rafael Ramis, que en moments difícils, treballaren i lluitaren per la ciutat i pel País, «deixant l'emprempta de la seva immaculada honradesa i del seu esperit organitzador» en paraules de Puig Pujades, és un acte de justícia.
Des d'aquí el meu agraïment a totes les persones que varen omplir la sala del Casino Menestral. La seva assistència contribuí que l'acte fos, tambè, un homenatge i un reconeixement a Rafael Ramis, desprès d'un llarg silenci de 80 anys des de la seva mort.
Reivindicant la seva memòria i la seva trajectòria com a mestre, periodista i polític; pel seu compromís social, cultural i cívic; en definitiva, com un ferm lluitador per la llibertat, per la defensa de la llengua catalana, dels drets nacionals de Catalunya i dels valors republicans i socialistes, en la construcció d’una societat més igualitària, més lliure, més fraternal, més justa.
D’aquí que recordar i reivindicar a homes com Rafael Ramis, que en moments difícils, treballaren i lluitaren per la ciutat i pel País, «deixant l'emprempta de la seva immaculada honradesa i del seu esperit organitzador» en paraules de Puig Pujades, és un acte de justícia.
Des d'aquí el meu agraïment a totes les persones que varen omplir la sala del Casino Menestral. La seva assistència contribuí que l'acte fos, tambè, un homenatge i un reconeixement a Rafael Ramis, desprès d'un llarg silenci de 80 anys des de la seva mort.
divendres, 4 de novembre del 2016
divendres, 28 d’octubre del 2016
Rafael Ramis, un ferm lluitador
El divendres 4 de novembre, a les 8 del vespre, a l'Atenea del
Casino Menestral Figuerenc, pronunciaré una conferència sota el títol Rafael Ramis, un ferm lluitador. Amb aquest acte vull reivindicar la trajectòria d'un figuerenc molt desconegut i totalment oblidat:
Amb la finalitat de treure de l'oblit un figuerenc amb una trajectòria de llarga lluita, aquesta conferència vol ésser un acte d'homenatge i reivindicació de la figura de Rafael Ramis.
Rafael Ramis i Romans
(Figueres, 1880-1936)
Mestre: regentà i dirigí l'escola laica més antiga de la ciutat, el col.legi Ramis.
Periodista: fou un dels fundadors i el primer director del setmanari Empordà Federal.
Polític: actiu
militant del republicanisme federal empordanès. Regidor a l'Ajuntament
de Figueres per la Unió Federal Nacionalsita Republicana (UFNR). L'any
1922, es converteix en el primer regidor socialista a l'Ajuntament de
Figueres. Participà en la fundació de la Unió Socialista de Catalunya.
Activista cultural i cívic: participà
molt activament en la vida cultural i cívica de Figueres, presidint
diverses entitats, entre elles, el Casino Menestral Figuerenc.
Defensor de la llengua catalana: Fou un dels figuerencs més
actius en la defensa del català, tant a l'escola, com a la vida pública
des del càrrec de regidor i des del teixit associatiu. Fou el primer president de la Comissió delegada de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana a Figueres.
Exiliat: Amb
la Dictadura de Primo de Rivera s'exilià a París, on col·laborà molt
estretament amb Francesc Macià en l'organització dels fets de Prats de
Mollò i gestionà les finances d'Estat Català.
Professor: al seu retorn de l'exili, treballà com a professor a l'Escola del Treball de Barcelona.
Sindicalista: Fundador i primer president de l'Associació de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya (1933-1934).Amb la finalitat de treure de l'oblit un figuerenc amb una trajectòria de llarga lluita, aquesta conferència vol ésser un acte d'homenatge i reivindicació de la figura de Rafael Ramis.
dimecres, 26 d’octubre del 2016
dijous, 6 d’octubre del 2016
dimarts, 23 d’agost del 2016
D'Albert Gurt a Joel González, l'olimpisme a l'Empordà
Aquest
any 2016, l'Albert Gurt ha complert 100 anys i en Joel González ha
guanyat la seva segona medalla olímpica. En homenatge als dos,
reprodueixo el capítol del meu llibre Gent de l'Empordà, titulat D'Albert Gurt a Joel González, l'olimpisme a l'Empordà, publicat al setmanari de l'Alt Empordà (13.08.2013).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)