Per una xarxa de museus empordanesos

Aquest és el títol del programa de TV Diàlegs sobre l'Empordà, una conversa amb Toni Roviras, director del Museu de la Mediterrània, i Anna Capella, directora del Museu de l'Empordà, que podeu visionar clicant, a sota, sobre el títol.

 

Per una xarxa de museus empordanesos

Neix Nova Esquerra Catalana (NECat) a les comarques gironines

Enllaç a NECat

Aquest dissabte s’ha celebrat a Figueres, a la seu provisional del Casino Menestral, l’Assemblea de Nova Esquerra Catalana (NECat) de les comarques gironines. L’Assemblea ha significat el punt de partida com a organització política, que compta, a dia d’avui, amb 72 inscrits amb presencia a totes les comarques.

 

1. PLA DINAMITZACIÓ TERRITORIAL

Al llarg de l’assemblea s’ha analitzat la situació política a les comarques gironines. NECat treballarà amb un pla de dinamització territorial que permeti aproximar-se a la realitat de la demarcació gironina; detectant desitjos i pors compartides, canviant la mirada individual per una mirada col·lectiva; definint problemes i presentant solucions; restaurant i creant àmbits de relació.  El pla consta de 3 eixos: 1) Implantació territorial: créixer arreu de les comarques i l’àmbit municipal; 2) Prendre iniciatives amb la voluntat d’escoltar i aportar solucions; i 3) Preparar-se per ser present a les properes eleccions municipals.

 

NECat s’ha fixat, pels propers 6 mesos, la implantació territorial en el conjunt de les comarques gironines a partir d’una organització sota els pilars de la qualitat democràtica i d’una nova cultura organitzativa, potenciant una organització més horitzontal que piramidal; flexible, transparent, canviant i cooperativa; obrint els debats a persones inscrites i a la ciutadania interessada.

 

2. ELECCIONS MUNICIPALS: REAGRUPAMENT DE L’ESQUERRA I RADICALITAT DEMOCRÀTICA

L’Assemblea ha valorat l’objectiu per la concurrència de NECat a les properes eleccions municipals. En aquest sentit, s’ha acordat iniciar el procés per a la presentació de candidatures conjuntes de l’esquerra a les properes eleccions deixant la porta oberta a presentar-ne de pròpies allà on sigui necessari. La voluntat de NECat és compartir, no competir, amb les forces d’esquerres per construir una alternativa progressista, a l’àmbit municipal, arreu de les comarques gironines. Una alternativa que no només ha de comptar amb la participació de forces polítiques, sinò, fonamentalment, oberta a la ciutadania.

 

Aixímateix, l’Assemblea ha valorat, com a prioritària, l’aportació des de NECat de criteris i propostes de radicalitat democràtica que passen per l’establiment d’incompatibilitats i limitació de mandats; propostes de participació ciutadana i la defensa de llistes obertes. En aquest sentit, NECat elaborarà un proposta de primàries, obertes a tota la ciutadania, sota principis de radicalitat democràtica que permetin l’elecció de candidats i candidates a regidors i regidores i els caps de llista. Així mateix, l’elecció pels càrrecs electes dels seus representants a les institucions supramunicipals.

 

3. COORDINADORES COMARCALS

S’ha acordar constituir durant les properes setmanes les Coordinadores Comarcals de NECat a les comarques de l’Alt Empordà, Baix Empordà, Cerdanya, Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany, Ripollès i la Selva, com a pas previ, a la creació de Consells locals en aquells municipis on el nombre d’inscrits ho faci necessari i així es decideixi. La previsió, en els propers mesos, és la constitució dels dos primers Consells locals: Girona i Figueres.

 

4. COORDINADORA de NECat DE LES COMARQUES GIRONINES

L’assemblea ha acordat constituir la Coordinadora de NECat a les comarques gironines. L’Assemblea ha elegit 7 membres, atenent a la representació territorial, que junt als 3 membres del Consell formen la Coordinadora.

 

Membres elegits per l’Assemblea

 

LLUÏSA CALVO

Sevilla. 51 anys. Resideix a Castelló d'Empúries. Treballa a l'administració pública. Membre del Comité d'empresa i Secretària general de la Secció Sindical de CCOO a l'Ajuntament de Figueres. Membre de l'Executiva de la FSC-CCOO comarques gironines. Vocal de la junta de l'Associació Cultural i d'Esbarjo de Castelló d'Empúries. Ha estat Presidenta de l'Associació Voluntariat de l'Alt Empordà. Presidenta del Club Volei Esplais de Castelló d'Empúries. És la primera vegada que es vincula a una organització política.

CARMEN CARRETERO

Saragossa. 53 anys. Resident a Santa Cristina d’Aro. Llicenciada en Química per la Universitat de Saragossa i Doctora en Veterinària per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment Catedràtica de Tecnologia dels Aliments de la UdG. Ha desenvolupat diversos càrrecs acadèmics a la UdG: coordinadora d’estudis,  directora de Departament, sots-directora de l’Escola Politècnica Superior  i vicerectora. Membre de Ciutadans pel Canvi des de 1999 fins 2009, formant part de la comissió permanent de la plataforma de Girona. Diputada al Parlament de Catalunya al grup parlamentari PSC-CPC des del 2003 al 2006, amb el càrrec de secretària segona de la Mesa del Parlament.

MITA CASTAÑER

 

Olot. 52 anys. Doctora en Geografia. Professora UdG. Especialitzada en temes d’ordenació del territori i medi ambient. Directora de la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona. Directora de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (2004-2012). Directora de la Fundació d’Estudis Superiors d’Olot (2000-2010).

RAMON F. PÁEZ

Barcelona. 39 anys. Viu des de fa molts anys a Sta. Coloma de Farners. Advocat en atur amb una discapacitat física. Durant 15 anys militant d’ICV. Soci de MIFAS. Ha col·laborat en diversos projectes per a discapacitats a les comarques gironines.

 

XAVIER PALMADA

Salt. 47 anys. Diplomat en Magisteri. Oficial Administratiu. Es vincula per primera vegada a una organització política.

 

FELIP PONS

 

 

Bellreguard (València). 61 anys. Catedràtic de l'àrea de Ciències Socials, actualment jubilat. Amb una llarga militància en organitzacions d'esquerres i catalanistes; fins a finals de l’any passat, fou el primer Secretari de l'Agrupació del PSC de la Vall de Camprodon i membre del Secretariat del Ripollès

 

MEL RAVELO  

 

Ciudad de la Havana (Cuba). 18 anys. Resideix a Banyoles. Estudiant de Dret (UdG). Ha participat en moviments de joves comunistes i revolucionaris cubans.

 

Membres del Consell

 

 

JOAN ARMANGUÉ

Figueres. 59 anys. Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per l’UAB.  Alcalde Figueres (1995-2007). Membre fundador de la Fundació Ernest Lluch. Membre del Grup impulsor de NECat.

 

EDUARD CIENFUEGOS

Cassà de la Selva. 36 anys. Especialista en logística i producció. Tècnic Superior en Administració i Finances. Ciències Empresarials (UOC). Màster en logística integral i gestió del transport (Universitat CEU Abat Oliva). Ha estat primer secretari de l’Agrupació del PSC de Cassà de la Selva.

 

JOAN SOLANA

Banyoles. 61 anys. Llicenciat en Filologia Hispànica. Màster en Guionatge per a Cinema i Televisió. Professor de Literatura i Narrativa Audiovisual. Escriptor. Director teatral.  Alcalde de Banyoles (1991-1999). Membre del Grup Impulsor de NECat.

 

Figueres, 19 de gener de 2013

 

511.000€. en microcrèdits a l'Alt Empordà

Es tramiten 511.000€. en microcrèdits per a finançar projectes de petites empreses i emprenedors de l'Alt Empordà

 

El Consell Comarcal, la Creu Roja, els ajuntament de Roses i Figueres i Microbank varen signar el 26 de juliol de 2010 un conveni de col·laboració per facilitar ajudes econòmiques a les microempreses i emprenedors. La inversió de MicroBank per a aquesta iniciativa és va fixar en un milió d’euros, destinats a finançar els projectes avalats per aquestes entitats a l’Alt Empordà.

 

L’acord entre les institucions va establir noves línies de finançament dirigides tant a autònoms com a petits empresaris i persones amb projectes d’autocupació. També els col·lectius més vulnerables, en situació d’exclusió financera, poden accedir a aquests préstecs de MicroBank.

 

Aquest conveni va impulsar una experiència pionera a Catalunya, perquè és la primera vegada que un conjunt d'entitats, socials i públiques, ha acordat treballar d'una forma integral i coordinada per impulsar un projecte de microcrèdits en un marc territorial d'àmbit supramunicipal, en aquest cas a l'Alt Empordà.

 

Per aquest motiu, el conveni va establir la creació d’una comissió tècnica que té atribuïdes competències entorn a les activitats que es desenvolupen per a l'execució del conveni i està integrada per un representant de cadascuna de les entitats. La finalitat de la comissió és estudiar i analitzar les sol·licituds dels microcrèdits i, en el cas de l’anàlisi favorable, emetre un informe de viabilitat en relació al projecte presentat pel sol·licitant.

 

Les línies de finançament establertes són les següents:

 

Línia de microcrèdits dependència. Facilita recursos a les persones que es troben en una situació de dependència i als seus cuidadors familiars amb l'objectiu de contribuir a millorar la seva qualitat de vida i afavorir la seva autonomia personal.

 

Línia de microcrèdits socials. Potencia l’autoocupació i incentiva l’activitat emprenedora afavorint la igualtat d’oportunitats d’homes i dones, nous residents, persones amb discapacitats i amb especial atenció als col·lectius vulnerables en situació d’exclusió financera. També finança l’establiment, consolidació o ampliació de microempreses, negocis d’autònoms i projectes d’autoocupació amb l’objectiu de contribuir al desenvolupament del teixit  productiu, la creació i consolidació d'ocupació i la contribució al progrés social.

 

Després de dos anys de funcionament del conveni, els resultats obtinguts són els següents:

Tramitats 35 microcrèdits

Import total sol·licitat: 562.000€.

Informe favorable: 32 (91,4%)

Informe desfavorable: 3 (8,6%)

Import microcrèdits concedits amb informe favorable: 511.000€.

Import mitjà: 16.000€.

 

La Comissió Tècnica ha fet una valoració positiva del funcionament del projecte de microcrèdits a l’Alt Empordà, sobretot en aquest temps de crisi, perquè s’ha consolidat com a una eina de finançament adreçada tant a autònoms com a microempresaris i persones amb projectes d’autocupació.


Cal remarcar que el protagonista del nou espot de Microbank, que tindrà difusió internacional, és el projecte Wikiartmap. Aquesta iniciativa de la figuerenca Maite Oliva s’ha posat com a exemple dels microcrèdits que s’han concedit al llarg del 2012 i és, per tant, un dels 35 projectes tramitats des de l’Alt Empordà. L’espot es pot descarregar a l’adreça: http://www.youtube.com/watch?v=aeQMEqJAB4Q o clicant sobre la pantalla.

 

 

 

L'alcalde Armangué (Dietari de Ramon Iglesias)

Publicat al Diari de Girona (13 de gener de 2013)

Barcelona-Girona-Figueres... França. Si una cosa ha quedat clara aquests dies és que l'alta velocitat té dues estacions a les comarques de Girona: la de la capital i la de Figueres. No és freqüent que una ciutat tan petita tingui parada d'alta velocitat. Aquests dies d'inauguracions en què l'alcalde posterior a Armangué ha sortit catapultat cap a la fama, és de justícia reconèixer que la tenacitat obstinada de Joan Armangué va fer que Figueres estigui en el mapa de l'alta velocitat.

Si algú vol insistir en dir-li estació de Vilafant em sembla molt bé, encara que personalment no sabria dir on comença Vilafant i on acaba Figueres. El que no és tolerable és que es digui que no està al centre de la ciutat. Algú s'ha dedicat a calcular on hi ha més milers d'habitants, si on hi ha l'estació TAV o al costat de la vella del tren convencional? A més a més, a quants minuts a peu de la Rambla estaria l'estació del TAV si s'hagués permès fer l'avinguda que va ser un dels elements que li va costar la reelecció a Armangué? Una altra cosa és que no s'hagi resolt la correspondència de les dues estacions.

 

Ramon Iglesias

 

 

 

Velocitat moderada (article de Sebastià Roig)

Article publicat al Diari de Girona (9 de gener de 2013)

 



Diu que l'alta velocitat ja és aquí. Per ser una infraestructura prioritària, ens ha arribat a pas de tortuga. I, per postres, l'han planificada tan malament, que si algú recull tots els despropòsits i els novel·la amb un xic de gràcia, treu una epopeia que desbanca 'La catedral del mar'.

Per acabar d'arrodonir la nostra perplexitat, res millor que les declaracions triomfalistes del Príncep de Girona. Qualificar l'arribada del TGV d'autèntica història d'èxit em sembla una mica agosarat, quan la cosa inaugurada, per ser suaus, encara està força potes enlaire.

Més absurd resulta vantar-se del fet que Espanya sigui el primer país europeu en quilometratge d'alta velocitat, quan està demostrat, del dret i de l'inrevés, que aquest traçat radial és deficitari, insostenible i s'ha pensat amb els peus. Si hi afegim que la xarxa de rodalies, que l'hereu reial no fa servir gaire, està deixada de la mà de Déu, no podem estar gaire cofois.

 

Dit tot això, ara el que ens pertoca és mirar de treure-li tant de profit com puguem al TGV. I des de Figueres, li hem de donar les gràcies a Joan Armangué, perquè l'estació existent és el fruit de la seva tossuderia. 

 

De fet, el dia que va anunciar que tindríem la nova estació, molts figuerencs el van acusar de mentir i d'inventar-s'ho. No van parar fins que va quedar ben clar que tot allò anava a missa. Llavors van fer córrer que hi hauria estació, però que no s'hi pararia cap tren. A tots aquests difamadors il·lustres no costa gens reconèixer-los: des d'ahir van per la rambla amb la llengua al cul.

 

Sebastià Roig

 

L'arribada de l'AVE a Figueres

L’AVE arriba avui a l’estació Figueres-Vilafant, després de 2 anys de l’arribada del TGV. No he estat convidat als actes d’inauguració, però viuré aquest moment amb la il·lusió com a ciutadà i amb la satisfacció que la feina feta com alcalde s’ha començat a fer realitat.

 

L’alta velocitat és una gran oportunitat que cal saber aprofitar. La gran oportunitat que significa ser la única ciutat catalana no capital de província connectada als dos traçats ferroviaris més importants de Catalunya i Espanya amb Europa, dependrà de l'ambició i de la capacitat de Figueres d'aprofitar els efectes de canvi i transformació urbana, social, cultural i econòmica que es deriven de la nova infraestructura i de minimitzar els seus riscos. Fins ara, hem perdut els dos anys d'avantatge de ser la única ciutat de la Península connectada per TGV amb París, per la manca de promoció i de convenciment des de la pròpia ciutat, per les incomprensions d'uns i l'escepticisme i la indiferència d'uns altres.

 

L'acord perquè Figueres tingui una nova estació intermodal, alta velocitat i convencional, es produeix el febrer de 2002 quan es pacta el model ferroviari amb el Ministre Alvarez Cascos. L’AVE arriba amb anys de retard, fruït d'una mala planificació, i encara queden per executar temes molt importants depenents de diverses administracions: accessibilitat amb la nova estació des de la futura A2 i A26 (Foment), prolongació de la C31 i túnel sota el Castell (Generalitat), accessibilitat amb el centre de la ciutat i ordenació de l'entorn (Ajuntament). Temes que avui estan igual que 6 anys abans.

 

L’AVE arriba a Figueres després que les veus que negaven sistemàticament l’existència d’una estació, quan aquesta, encara que provisional, va ser una realitat varen negar que els trens pararien. La realitat avui, anada i tornada, són quatre TGV diaris Figueres-París i setze AVE Figueres-Madrid. En total, vint trens que situen Figueres dins el mapa de l’alta velocitat. Cal que Figueres deixi de donar l’esquena a l’alta velocitat i comenci a treballar per guanyar les oportunitats que representa pel present i futur de la ciutat.