Taula rodona amb la participació de Pere Gifre, Miquel Gotanegra, Joan Armangué i Manel Rodriguez, moderada per Santi Coll, sobre l'economia empordanesa.
dissabte, 29 de desembre del 2012
divendres, 21 de desembre del 2012
L'Empordà vist per Toni Soler
Aquest és el títol del programa de TV
Diàlegs sobre l'Empordà, una conversa amb el periodista figuerenc Toni Soler, i
que podeu visionar clicant, a sota, sobre el títol.
diumenge, 16 de desembre del 2012
diumenge, 9 de desembre del 2012
Logística i Walter Benjamin, estratègia pel futur de Portbou
Dues conclusions de la conferència que vaig pronunciar el passat divendres al Centre Cívic Ca l'Herrero de Portbou: l'estratègia de futur pel municipi passa per la logística, per un costat, aprofitant els espais colindants a l'estació per a la instal.lació d'activitat econòmica vinculada a aquest sector, amb motiu de la construcció del corredor meditarrani que implica la conversió del traçat ferroviari en ample internacional. Per altra banda, una clara aposta pel turisme cultural de la mà de Walter Benjamin dins una ruta de l'exili transfronterera.
Una estratègia amb l'objectiu de la recuperació econòmica i generadora d'ocupació, al mateix temps, que permeti resituar a Portbou en el context d'una nova dinàmica i mantenint la seva singularitat i fesomia de poble fronterer dins una Europa sense fronteres.
dissabte, 1 de desembre del 2012
dimecres, 28 de novembre del 2012
Temps difícils, grans esperances?
Manifest del Grup impulsor de Nova Esquerra Catalana a les comarques gironines,
publicat al Diari de Girona (28 de novembre de 2012)
publicat al Diari de Girona (28 de novembre de 2012)
Ens toca viure temps difícils en una crisi profunda que afecta tots els àmbits de la societat.
Resulta extremadament greu que milions de persones visquin en la misèria o en els seus llindars, que milions de persones hagin perdut el seu lloc de treball, que milions de persones pateixin la inseguretat jurídica derivada de l’acció del seus representants. I resulta intolerable que les prioritats dels governs no siguin atendre aquestes persones, que les exigències dels poders econòmics prevalguin sobre les necessitats dels ciutadans i les ciutadanes.
És un frau democràtic que els governs elegits pel“poble sobirà” se sotmetin a les directrius de poders econòmics que només aspiren a la usura.
Els governs estan en crisi, i conseqüentment, també ho estan els partits. La situació s’agreuja quan els sindicats no saben respondre a una situació que els supera i als mitjans de comunicació els resulta molt car lluitar per la independència.
Els màxims responsables de la misèria moral i econòmica que ens aclapara són més forts que mai.
Han aconseguit l’hegemonia ideològica i el domini de l’economia europea i nord-americana. Han situat homes i dones de la seva màxima confiança al front dels veritables centres de poder. Han sotmès els governants escollits democràticament que, incomprensiblement, han acceptat el rol d’infligir dolor a aquells davant dels quals s’havien compromès solemnement a millorar el seu benestar. Estan a punt d’aconseguir l’hegemonia política total i el desmantellament de l’Estat de Dret i del Benestar.
Com hem pogut arribar fins aquí?
La resposta és senzilla: per la convicció, la perseverança, l’astúcia i la intel·ligència dels neoliberals i per la incompetència dels responsables socialdemòcrates europeus. No només ens han dut fins aquí Reagan, Thatcher, Bush o Aznar. També han contribuït amb molt de mèrit a la catàstrofe Clinton, Blair o Zapatero.
Hi ha un segon factor: la conversió de la política en espectacle. La perversió d’aquesta realitat és extrema, perquè uns i altres fan dels problemes dels ciutadans material per als combats dialèctics incruents que pretenen “només” dur a les cordes als adversaris, que els són imprescindibles, per tant han de continuar existint. Les victòries dels partits no compten com a solució dels problemes de la ciutadania, sinó com a derrotes dels contrincants als hemicicles.
La crisi a Catalunya és més greu perquè l’Estat al qual pertany, especialment els últims quinze anys, no li ha permès desenvolupar les potencialitats de les dones i els homes que hi treballen. La injustícia fiscal, el dèficit d’infraestructures i la marginació cultural són els aspectes més preocupants.
Cal la formulació d’un projecte reformista i transformador des de la renovació del pensament de tradició socialdemocràta pel desplegament de polítiqueseconòmiques i socials noves que aturin la destrucció en curs de la cohesió social. Per recuperar, reformant i revisant tot el que sigui necessari, l'estat de benestar que tant ens va costar construir. Per dissenyar, junt amb els progressistes europeus, els nous instruments i regulacions que ens tornin al camí de la creació de riquesa i d'ocupació a Catalunya, tot guanyant el nou equilibri imprescindible entre poder democràtic i poder econòmic.
En aquest context naixerà Nova Esquerra Catalana. Des de la consciència de les debilitats pròpies i de la fortalesa descomunal dels adversaris ideològics, econòmics, polítics i culturals, les dones i els homes que en formem part treballarem per elaborar la diagnosi més precisa de la realitat, per encertar en la localització dels problemes importants i dels urgents, per encarar-los amb energia i convicció, per aconseguir una organització radicalment democràtica i per presentar un projecte a tota la ciutadania -i molt especialment a les persones que s’han sentit abandonades pels partits- d’enfortiment de les institucions democràtiques per poder fer polítiques que afavoreixin l’equitat (l’austeritat no pot comportar mai la misèria d’una part de la població). Pel que fa al futur de Catalunya, el compromís és treballar amb rigor i respecte per a un referèndum amb una pregunta clara i per fer viable legalment allò que els ciutadans decideixin.
El país està a punt d'iniciar un viatge carregat d'incerteses que demanarà l'esforç i l'encert de tots; que exigirà unitat, responsabilitat compartida i representació adequada del país real, de la societat completa i diversa que avui constitueix Catalunya.
Des del grup impulsor de Nova Esquerra Catalana a les comarques gironines, invitem tots els ciutadans i ciutadanes que se sentin propers o identificats amb l'expressió del nou projecte polític de l'esquerra catalana a incorporar-s’hi obertament i de forma pública.
Pere Albertí, Josep Alsina, Joan Armangué, Joan Balada, Dolors Baltrons, Marlèn Barrull, Lioba Bové, Mariona Bru, Lluïsa Calvo, Josep Canals, Mita Castañer, Eduard Cienfuegos, Josep Gironés, Josep MªJofre, Jaume Masó, Esteve Llorens, Francesc Mayor, Imma Mira, Josep Mª Najes, Ramon Francesc Páez, Xavier Palmada, Francesc Paz, Isabel Pineda, Jordi Pla, Felip Pons, Josep Rodá, Sebastià Roig, Josep Rueda, Enric Sala, Josep Manel Sapiña, Salvador Sarquella, Joan Solana, Josep Teixidor, Josep Mª Tresserra, Ruth Turñe, Mª Amàlia Valls, Santiago Vancells (Grup impulsor de Nova Esquerra Catalana a les comarques gironines)
diumenge, 18 de novembre del 2012
L'Empordà vist per Joel González
Aquest és el títol del programa de TV
Diàlegs sobre l'Empordà, que compta amb la
participació de Joel González, primer or olímpic empordanès, i que podeu visionar clicant, a sota, sobre el
títol.
dimarts, 13 de novembre del 2012
Sortir de la crisi, mantenir la inclusió social
La crisi que es
va iniciar el 2007en el mercat financer dels USA, ha esdevingut una crisi
econòmica que està afectant amb molta profunditat la major part dels països
europeus. Una crisi que era el resultat de la desregulació del sistema financer
s’ha traslladat al conjunt de l’economia.
La punxada de la
bombolla immobiliària sobre la que països com el nostre havien mantingut el seu
creixement en va aprofundir i agreujar
els efectes amb una destrucció imparable d'ocupació.
Com a conseqüència
directa, la pràctica desaparició del crèdit, la reducció de l’activitat
econòmica i la pèrdua de confiança dels consumidors, han provocat una important
caiguda dels ingressos públics.
Els pressupostos
públics no van poder evitar la generació de dèficits molt significatius ni
l'augment del nivell de deute acumulat, posant en perill les prestacions
de l’Estat del Benestar i el mateix model social europeu.
Les polítiques
conservadores per fer front a la crisi econòmica, s’han fonamentat en el
concepte d’austeritat i han consistit en retallades a la despesa pública, tot
focalitzant com a objectius exclusius la reducció del dèficit públic i la
disminució del deute acumulat.
El manteniment
dels ingressos per la via de la reforma fiscal, només s’ha fet pressionant les
rendes del treball o els impostos indirectes, el que comporta un empobriment de les classes mitjanes i una significativa
contracció de la demanda.
Una política
tant més inacceptable en la mesura que no ha anat acompanyada d'una apel·lació
proporcional a les rendes i patrimonis de major nivell, ni a les rendes de
capital sobre els sectors que segueixen obtenint taxes de beneficis prou
elevades.
En el mateix
sentit es fa particularment escandalosa la lentitud en la
definició i posta en marxa de la nova regulació dels mercats financers
mundials, incloent la taxa sobre les transaccions financeres que el Parlament
europeu porta tant de temps tractant d’establir.
Els governs conservadors es refugien en
l'escassetat de recursos públics per disminuir les prestacions i la qualitat dels
serveis públics bàsics, especialment en Sanitat i Educació, i posant en dubte
el manteniment del sistema de Pensions.
A Catalunya i
Espanya l’efecte de la crisi econòmica general està sent especialment
impactant, degut a la dependència extrema que hi havia en relació al sector de
la construcció i dels serveis de baix valor afegit en l’hostaleria i el
turisme.
La recuperació
de la industria i la consolidació dels serveis avançats i d'alt valor afegit
han de ser elements centrals d'una política activa de creixement que el govern
actual no ha sigut capaç de promoure fins ara.
Els nivell
d’atur són socialment insostenibles,
quan ultrapassen el 25 per cent de la població activa i superen el 50 per cent
entre els joves que busquen la seva inserció laboral.
Els processos
d’exclusió social cada vegada són més notoris i fenòmens com els dels desnonaments, en són la seva
plasmació més dramàtica, sense que des dels àmbits governamentals s'hagi fet, fins
ara mateix, res per a pal·liar-ho.
La reforma
laboral implantada, no ha servit per
generar ocupació, sinó per abaratir acomiadaments, augmentar la precarietat
laboral i per baixar el nivell de salaris, fent la funció de millora de la
competitivitat que en crisis anteriors havien assumit les devaluacions de la moneda pròpia.
Tot i la
complexitat i dificultat d’una situació de crisi que no té respostes senzilles,
no es trobarà la sortida ni es recuperarà el camí del creixement econòmic amb
les polítiques d’austeritat actuals. No és més que dolor inútil.
Calen noves
polítiques reformistes per fer front a
la situació i invertir la tendència empobridora. Com ho avalen les experiències
d’alguns països, calen polítiques públiques expansives que fomentin l’activitat
econòmica i l’ocupació, com a única forma de recuperar la demanda agregada que va estretament
lligada a una dinàmica de creixement.
Un component
imprescindible d'aquesta política fiscal progressiva ha de ser l'aportació de
nous ingressos per part dels sectors de rendes i patrimonis més alts, una
aportació que en volum absolut potser no sigui suficient per compensar els dèficits
actuals dels nostres pressupostos públics, però que és condició necessària per
seguir demanant qualsevol esforç als treballadors i classes mitjanes que ja
porten cinc anys suportant majors càrregues
fiscals i creixents renúncies
socials.
I això no és
incompatible amb l'aplicació de criteris intel·ligents de desgravació fiscal
per aquells empresaris o inversors que dediquin recursos avui ociosos o
beneficis no distribuïts a la creació d'ocupació verificable i estable.
En aquest entorn
carregat d'incerteses i amb unes institucions europees que no saben superar el
condicionament negatiu que imposa l'hegemonia conservadora personalitzada per
l'Alemanya d'Angela Merkel, s'entén la resposta ferma i pacífica de la
ciutadania, convocada per una jornada de
mobilització general el proper 14 de Novembre.
Però la resposta
no pot esgotar-se en una sola jornada de protesta ni en la pura denúncia o
crítica frontal de les polítiques conservadores dominants. Des de les posicions
i organitzacions que es reclamen dels valors de progrés i equitat social, és
urgent adoptar línies de proposta i oferta de corresponsabilitat efectiva en el
necessari procés col·lectiu de sortida de la crisi.
Els governs,
tampoc el de la Generalitat, no poden deixar de sentir-se interpel·lats.
No n'hi ha prou amb desqualificar les protestes i reivindicacions. Els governs,
també el de la Generalitat han de convocar a la societat real, als empresaris i
treballadors de sector, de cada comarca amb l'objectiu d’iniciar el camí de la
recuperació econòmica i de configuració del nou model productiu que ens haurà
de definir en la Catalunya Estat que tots diem voler construir.
És hora que els diners reservats, amagats o
immobilitzats es transformin en inversions productives i en creació de llocs de
treball.
I la societat,
empresaris i sindicats en primer terme, ha de mostrar-se capaç d'afegir
iniciativa creadora i esforç compartit, ha d'oferir acompanyament i suport
actiu per estimular el retorn a la superfície d'aquests recursos financers i de
capital productiu que avui segueixen esperant, absurdament, l'arribada d'un nou
període de creixement que, de fet, tenen a les seves mans els mateixos agents econòmics
que avui el bloquegen o ajornen.
Eduard Alonso, Joan Armangué, Josep Mª Balcells, Josep Burgaya, Dolors Collell, Ernest Maragall, Maria Àngels Oró, Àlvar Roda, Jordi Serra, Quildo Serrano, Gemma Serrasolsas, Patrícia Silva, Joan Solana i Xavier Vidal (Grup impulsor de Nova Esquerra Catalana).
Article publicat a El Punt/Avui (13 de novembre de 2012)
dissabte, 10 de novembre del 2012
Trobada d'adherits de Nova Esquerra Catalana a Banyoles
Una cinquantena de persones han assistit a la trobada d'adherits de Nova Esquerra Catalana a les comarques gironines. L'acte s'ha celebrat a l'Ateneu de Banyoles i ha comptat amb la participació d'Ernest Maragall que ha presentat l'organització i el grup impulsor a les comarques de Girona.
El grup impulsor de Nova Esquerra Catalana (NECAT) compta amb més de 50 adherits amb representació a totes les comarques gironines. Els assistents han participat en un debat sobre les noves formes democràtiques, els nous valors de l'esquerra i el nou llenguatge que ha de permetre desbordar l'actual marc organitzatiu dels partits.
Una de les opinions majoritàries ha estat la necessitat d'establir un bloc ampli d'esquerres amb aspiració i vocació majoritària i de govern. A l'hora, també la necessitat d'iniciar un procés de construcció de missatge reformista. "Governar és transformar, no només gestionar" ha apuntat Ernest Maragall.
La trobada promoguda per Joan Solana, Joan Armangué i Eduard Cienfuegos, com a impulsors de Nova Esquerra Catalana a les comarques gironines ha comptat amb l'assistència de persones professionalment molt diversa i de molts àmbits: treballadors, metges, professors, geògrafs, funcionaris de l'administració local, professionals liberals, aturats, jubilats, estudiants i exregidors d'ajuntaments gironins com l'exalcalde d'Olot Lluís Sacrest.
dimecres, 24 d’octubre del 2012
El vi de l'Empordà, l'aposta per l'enoturisme
Aquest és el títol del programa de TV
Diàlegs sobre l'Empordà,
que compta amb la participació de Lluís Murias, empresari hoteler i impulsor del projecte Vinsdelemporda.com, i Anna Espelt,
enòloga i directora del Celler Espelt, i que podeu visionar clicant, a
sota, sobre el títol.
dijous, 18 d’octubre del 2012
Parlem sobre l'Empordà
Tertúlia amb José Luís Torres, parlant sobre l'Empordà, al programa El Mirador d'Empordà TV. Per a visionar clicar AQUÍ
dimecres, 17 d’octubre del 2012
Enric Ruiz-Geli presenta elBulliFoundation al Teatre-Museu Dalí
Prop de 150 persones varen assistir, al Teatre-Museu Dalí, a la conferència inaugural de les III Jornades L'Empordà, el paisatge com a actiu econòmic que es va convertir en una lliçó magistral de l'arquitecte figuerenc Enric Ruiz-Geli sobre la nova arquitectura sostenible. Sota el títol elBulliFoundation: arquitectura i paisatge, va defensar que l'arquitectura "és paisatge" i que per això ha ideat un projecte pioner on es generaran energies netes a través de biomassa, geotèrmia, prototips de molins de vent petits, dos arbres dels que s'obtindrà informació per a gestionar els edificis o microalgues. I és que es tracta d'un espai 100% sostenible i amb zero emissions que suposarà l'ampliació de les actuals instal·lacions i on hi haurà, per exemple, un hort d'algues que proveirà el laboratori de matèria primera i hidrogen. També es preveu que els vidres es facin aprofitant la sal del mar o crear un sistema que generi molsa. A més hi haurà dos arbres que tindran sensors de fotosíntesi, de salinitat o de la humitat relativa amb l'objectiu, va dir, que "l'arbre doni ordres a l'edifici" i gestionar l'energia generada.
L'inici i la cloenda de les III Jornades L'Empordà, el paisatge com a actiu econòmic tenen el protagonisme de les dues icones de l'Empordà amb més projecció internacional. Salvador Dalí i Ferran Adrià, prenen el paisatge empordanès com a referent. Unes Jornades que posen de manifest la creixent sensibilització, tant a l'àmbit públic com privat, per la marca Empordà i per iniciatives vinculades amb la singularitat del territori. Una singularitat que fa innecessaris nous projectes de cartró-pedra. El paisatge representa un potencial de futur, com a element clau per la desestacionalització del turisme i per la generació de nova activitat econòmica. Sortosament, cada vegada més hi han més institucions, més empreses i més persones que treballen aquesta direcció.
divendres, 12 d’octubre del 2012
Nova Esquerra Catalana: Nosaltres comencem.....i tu?
Nova Esquerra Catalana i la seva declaració fundacional assumeixen com a punt de partida el manifest:
Una esperança, solvent, que estem en condicions d'oferir als catalans i a les catalanes una força política creixent i integradora, de nova saba, que serà present ben aviat i amb totes les conseqüències en l'escenari polític català.
Nom:
Cognoms
Mail:
Telèfon:
Adreça postal:
Professió:
DNI:
“NOVA ESQUERRA CATALANA”
comencem!
Ni podem ni volem esperar més.
El país està a punt d'iniciar un viatge carregat d'incerteses que
demanarà l'esforç i l'encert de tots; que exigirà unitat, responsabilitat
compartida i representació adequada del país real, de la societat completa i
diversa que avui constitueix Catalunya.
Totes les cartes estan jugades. Tots sabem quin es el rol i quina és l’oferta
de cadascun dels partits que es presenten a les properes eleccions.
Tots som conscients del buit significatiu que avui presenta el mapa
polític català.
El 25/N el nacionalisme conservador surt amb prima, gràcies a
l'absència relativa de l'esquerra catalana.
L’avançament electoral no ens ha permès arribar a temps per cobrir amb
garanties aquesta mancança, però sí que podem oferir una esperança a la ciutadania
que se sent òrfena de representació.
Una esperança potser petita i modesta en el seu néixer, però certa i fermament decidida a mirar lluny, a no
rendir-se, ni a cedir a les pressions que voldrien ofegar-la abans que vegi la
llum.
Una esperança, solvent, que estem en condicions d'oferir als catalans i a les catalanes una força política creixent i integradora, de nova saba, que serà present ben aviat i amb totes les conseqüències en l'escenari polític català.
Ens disposem a treballar dur per fer-la créixer i a honorar els valors
i actituds que pretenem que ens defineixin.
Volem escoltar tota la ciutadania i volem oferir-li la nostra millor interpretació
d’allò que avui demana Catalunya.
Volem contribuir a la refundació de la gran força d'esquerres i
genuïnament catalana que avui no existeix.
Sabem que no ho farem sols, sabem que caldrà l'aportació de molta
gent, de totes les energies i capacitats disponibles.
Des de totes les trajectòries, experiències, frustracions i
entusiasmes personals.
Des de totes les pertinences de tants anys a un o altre partit, des de
totes les distàncies o indiferències que avui condemnen el catalanisme progressista
a una subordinació que algú voldria per sempre i que no podem acceptar ni un
dia més.
Per expressar la coincidència total amb el Manifest per l'Esquerra
Catalana que es va difondre fa tot just una setmana.
Per afirmar el nostre compromís amb el desplegament de polítiques econòmiques
i socials noves que aturin la destrucció en curs de la cohesió social.
Per recuperar, reformant i revisant tot el que sigui necessari,
l'estat de benestar que tants afanys ens va costar construir.
Per dissenyar, junt amb els progressistes europeus, els nous
instruments i regulacions que ens tornin al camí de la creació de riquesa i
d'ocupació a Catalunya, tot guanyant el nou equilibri imprescindible entre
poder democràtic i poder econòmic.
Per fer creïble el compromís ferm amb la qualitat democràtica, amb
la transparència i el retiment de comptes sistemàtic de la nostra actuació.
Per plantejar, sense esperar ni un dia més, els canvis profunds que
demanen els nostres sistemes de representació, començant per la llei electoral.
Per dibuixar i aplicar la renovació que exigeixen les nostres
institucions, començant pel propi Parlament.
Per regenerar el nostre sistema de partits, començant per la
nova gran organització plenament democràtica que volem fer aparèixer.
Per expressar, sense cap limitació imposada, la radicalitat
democràtica que la ciutadania espera dels seus representants.
Per afirmar la necessitat que els catalans i les catalanes puguin decidir
lliure i plenament quin volen que sigui el seu status en relació a Espanya i Europa.
Per dir alt i clar que volem ser estat, sabent que caldrà
definir els límits de sobirania compartida que voldrem acordar i respectar.
Per dir també que volem ser membres iguals de la pàtria europea en construcció.
Per reconstruir una relació de respecte, amistat profunda i
col·laboració positiva amb els ciutadans i ciutadanes d’Espanya, per sobre de
les diferències i dificultats que puguem seguir trobant en algunes
institucions, governs o partits.
Per defensar que aquest dret a l'autodeterminació es pugui exercir
en el període constituent immediat.
Invitem tots els ciutadans i ciutadanes que se sentin propers o
identificats amb aquesta primera expressió del nou projecte polític de
l'esquerra catalana a incorporar-s’hi obertament i de forma pública.
Nosaltres, amb totes les persones que ens acompanyin, ens posarem en marxa
immediatament.
Avui presentem el nou col·lectiu que actuarà i serà present, també per
competir obertament en futurs processos electorals, a tot el país i des de l'endemà
de les eleccions:
NOVA ESQUERRA CATALANA treballarà amb la màxima determinació per a la
regeneració d'una gran força progressista de vocació majoritària.
Aquest procés només serà possible des de l’agregació i la síntesi de
tot el que avui està malmès, inactiu o dispers.
El camí haurà de culminar, d'acord amb els seus promotors inicials,
amb la recuperació plena del projecte del Partit Català d'Europa, expressió
completa de l'ambició assolida finalment pel catalanisme progressista.
Nosaltres comencem......i
tu?
Si vols participar/col·laborar amb la nova organització ens envies un mail a info@novaesquerracatalana.cat
Adherint-se al projecte de Nova Esquerra Catalana et permetrà participar en l'assemblea constituent del 15 de desembre i també ajudar-nos a difondre l'abast del projecte amb trobades presencials que organitzarem allà on ens ho demanin.
Per adherir-se demanem aquestes dades:Adherint-se al projecte de Nova Esquerra Catalana et permetrà participar en l'assemblea constituent del 15 de desembre i també ajudar-nos a difondre l'abast del projecte amb trobades presencials que organitzarem allà on ens ho demanin.
Nom:
Cognoms
Mail:
Telèfon:
Adreça postal:
Professió:
DNI:
dimecres, 3 d’octubre del 2012
Per a una nova esquerra catalana
Un total de 145 militants i exmilitants del PSC hem signat el manifest Una esquerra catalana forta i majoritària. Per una Catalunya constituent. Entre els signants, 15 empordanesos: Pere Albó, Joan Balada, Magda Casamitjana, Maria Crehuet, José Antonio Donaire, Carles Ferreira, Francesc Guisset, Francesc Xavier Jonama, Esteve Llorens, Montserrat Palma, Manel Sánchez, Martí Sans, Xavier Testar, Joan Trias i jo mateix.
Podeu llegir el manifest i la relació de signants clicant AQUÍ
Si voleu signar el manifest, envieu-me un correu electrònic a l'adreça: joanarmangue@gmail.com
El Pla director de l'Empordà: la resposta toscana als reptes del segle XXI
Article publicat al Diari de Girona (3 d'octubre de 2012)
Pasqual Maragall va pronunciar una
conferència a Figueres a l’any 1986 que va marcar el punt de partida del seu
discurs sobre l’Empordà. En aquesta conferència va fer la següent reflexió: “El
país pot tornar a créixer, pot sortir d’aquesta situació de crisi en la qual
està, i es pot trobar que en el moment de tornar-se a definir per una via de
creixement, l’Empordà es decanti cap a una situació especulativa, exemplificada
pel que jo en diria un Benidorm, per un urbanisme de densificació, o bé pot
fer-ho en un sentit contrari, per un model Toscana, per una comarca densa, però
equilibrada”. El Pla director de l’Empordà, aprovat a l’any 2006, pel Govern de
Pasqual Maragall amb Quim Nadal de conseller, significa la resposta toscana als
reptes de l’Empordà del segle XXI.
El
paisatge representa el gran potencial pel futur de l’Empordà segons les conclusions
de les Jornades “l’Empordà, el paisatge com a actiu econòmic”. Les dues icones
amb més projecció internacional, Salvador Dalí i Ferran Adrià, prenen el
paisatge empordanès com a referent i són la base d’un projecte de turisme
cultural que té en el paisatge el seu marc, amb la voluntat de posar en valor
els elements patrimonials i naturals de la mà de la gastronomia.
Aquestes Jornades, han posat en valor que el paisatge és un actiu
econòmic per a l’Empordà, amb referents de gran projecció i, també, a partir de
realitats quotidianes i tangibles que permeten crear ocupació, fomentar la
inserció sociolaboral, conservar i revaloritzar el patrimoni natural i
arquitectònic, potenciar sectors productius en l’àmbit agrícola, ramader i
forestal i finalment generar sinergies entre la natura, la cultura, els productes
de la terra i la seva gastronomia, per a enfortir la singularitat de l’Empordà
en la seva projecció com
un espai de referència turística mundial i com la gran aposta de model turístic
de qualitat.
Un dels valors de l’Empordà és la
seva situació geogràfica i estratègica en el marc territorial transpirenenc,
que afavoreix la seva connectivitat i evita el seu aïllament. El progrés social
i econòmic d’un territori depèn, en gran part, de la seva connectivitat o del
seu aïllament. La connectivitat tecnològica, energètica i en comunicacions és
imprescindible per a la creació de riquesa i la generació d’ocupació; per a
millorar les condicions de vida i de benestar dels ciutadans. El nostre
petit País ha de reforçar el valor d’una triple connectivitat: tecnològica,
energètica i en infraestructures viàries i ferroviàries, compatibles amb
l’Empordà respectuós que creix però que domina el seu creixement i que crea
l’horitzó i el paisatge que decideix que vol tenir. Un Empordà sostenible;
sostenible ambientalment, però també social i econòmicament.
Com a
estratègia de futur, les Jornades han remarcat la necessitat de promoure la declaració de la Reserva
de la Biosfera de l’Empordà amb l’objectiu de potenciar una la correcta gestió de
totes les àrees protegides, juntament amb el desenvolupament sostenible del
territori, que significa comptabilitzar l’activitat econòmica amb la
conservació del patrimoni i el paisatge empordanès, potenciant al màxim els
seus valors i la seva identitat.
Compromís per l’Empordà, títol del document de conclusions de les
Jornades, persegueix la voluntat de
consensuar la unitat d’acció
de la societat empordanesa en l’establiment de les bases d’un model de
desenvolupament sostenible i pel que fa als principals reptes de futur del paisatge
com a actiu econòmic de l’Empordà. Un actiu que ha de contribuir a reforçar un
desenvolupament sostenible del nostre territori, a partir d’un projecte comú
compartit per tothom i amb una mirada en positiu sobre el futur de
l’Empordà.
Enllaç: http://www.diaridegirona.cat/comarques/2012/10/03/pla-director-lemporda-resposta-toscana-als-reptes-del-s-xxi/584260.html
dimecres, 19 de setembre del 2012
La promoció turística de l'Empordà, una estratègia conjunta
Aquest és el títol de l'emissió del primer programa programa de TV Diàlegs sobre l'Empordà, de la temporada 2012-2013, que compta amb la participació de Joan Trias, conseller de turisme del Consell Comarcal del Baix Empordà, i Quim Coll, president de l'Associació Alt Empordà Turisme, i que podeu visionar clicant, a sota, sobre el títol.
dimecres, 12 de setembre del 2012
Diada històrica
Una Diada històrica. Com a l'any 1977 ahir és va iniciar una nova etapa amb un camí incert per la manca de lideratge de la política. A diferència de la manifestació de 1977, ahir els partits polítics, amb absències destacades, anaven a remolc de la societat civil.
"Catalunya és estat i som Europa" deia la pancarta de Plaça21. La construcció de Catalunya com a estat amb sobiranies compartides i interdependència dins el marc d'una Europa federal.
Vaig participar a la manifestació al costat d'Ernest Maragall i els companys de Plaça21, juntament amb amics i companys del PSC com Àngel Ros, Antoni Castells, Marina Geli, Lluís Miquel Pérez, Pia Bosch i molts altres. Hi vàrem ésser, com deia l'editorial de Plaça21 de la vigília, com tants i tants
ciutadans. Amb accent propi i sense cap afany de protagonisme. Amb el cap i el
cor. Per orgull compartit i per voluntat de ser part activa de la Catalunya que
no es resigna i vol construir futurs "rics i plens".
dilluns, 10 de setembre del 2012
Catalunya és estat i som Europa
Som en el inici de curs més crític dels últims anys. El país, Catalunya, es fa moltes preguntes, algunes noves, altres molt velles, i no troba respostes clares ni senzilles. Hi han dos qüestions del màxim nivell que, al seu torn, obliguen a plantejar-se'n moltes altres.
En relació a la crisi econòmica i social més greu des de la transició democràtica, la pregunta es prou òbvia:
-estem fent el que cal per sortir-ne el millor i més ràpidament possible?.
Creiem que no. El pes immens de les exigències europees i, de retruc, espanyoles sembla haver-nos paralitzat o incapacitat per fer altra cosa que gestionar el dia a dia en el sentit quasi literal. Es podran pagar les nòmines del mes? I quan es podran complir els compromisos amb les entitats que presten serveis socials?.
- com a país, com a suma de societat, institucions i forces polítiques estem a l'alçada?. Tampoc. O ens enroquem en el joc govern-oposició, o ens instalem en el greuge, ambdós segurament justificats però relativament inútils.
- hi han polítiques alternatives a les assajades fins ara que ens ofereixin alguna esperança de millora? Si, sens cap dubte. És pot pensar que això correspon a les institucions europees, o espanyoles, però no es pren cap iniciativa per explorar els marges oberts i complementaris que són al nostre abast.
En segon lloc, pel que fa a la relació Catalunya-Espanya podem plantejar-nos algunes qüestions similars i altres de ben diferents.
- la solució catalana a la crisi passa per resoldre la qüestió del finançament autonòmic?: amb un bon finançament milloraria notablement la capacitat per combatre la crisi, però ara mateix comptem amb eines econòmiques i marges de decisió fiscal que hem d'utilitzar amb molta més intensitat i encert.
- és una condició necessària per el futur del país assolir la plena responsabilitat tributària en el marc d'un acord estable amb les institucions espanyoles? Sí, és imprescindible un acord que ens garanteixi la plena responsabilitat sobre ingressos i despeses. Un acord bilateral per un nou model que inclogui l'Agència Tributaria Catalana i l'explícita definició del mecanisme de solidaritat just i suportable que a Catalunya li correspon exercir.
- en funció de la resposta a les anteriors hem de considerar oberta l'agenda del "dret a decidir", incloent l'eventual referèndum sobre la independència?. Aquí la previsió es fa molt més complexa i incerta. Qualsevol especulació seria tan imprudent com probablement errònia.
Diguem-ho clar: La pulsió sobiranista ha assolit ja totes les fites imaginables de penetració social i, més gradualment, política. No és admissible treballar quasi exclusivament sobre l'expectativa més negativa i tractant d'utilitzar el probable rebuig espanyol només per millorar posicions en una cursa electoral anticipada. Però és ja obligat moure's i actuar en aquest marc de plena normalitat del debat sobre el nostre horitzó nacional amb totes les portes obertes.
És a l'entorn de totes aquestes matèries que Plaça21 ha de saber treballar, aportant, afegint si fossim capaços, idees, anàlisi i propostes útils i amb voluntat d'influir sobre els agents partidaris i institucionals que han de prendre posició i decisions.
Aquí és on entren en joc les actituds i les posicions de fons. Aquí és on trobem més a faltar la presència potent i respectada d'una alternativa catalanista i d'esquerres. I a aquest objectiu dedicarem totes les nostres energies i capacitats.
Nosaltres defensem, com és ben sabut, una posició d'entesa confederal. Un acord bilateral que inclogui el ple reconeixement de la nació catalana, la renovació del pacte constitucional i els mecanismes que garanteixin el caràcter de subjecte polític complet per Catalunya en un entorn federal europeu.
Però no ens quedarem ni lligats ni limitats per aquesta oferta de darrera oportunitat. Serem toçuts i coherents. Serem catalans fins a les últimes conseqüències.
Haurem de saber distingir Espanya de les institucions o partits que la representen. Haurem de saber seguir respectant i estimant els nostres germans espanyols, tot i que diguem "prou" o simplement "no" a les idees, les paraules, les actituds d'alguns ben específics polítics o responsables institucionals que s'entesten a tallar tots els ponts de contacte entre els pobles respectius.
Demà celebrem un 11/S més. Serà com tants altres però també serà especial. Tindrem els actes institucionals al monument de Rafael de Casanova i al Parc de la Ciutadella. Hi haurà una gran manifestació cívica. Una massiva afirmació nacional amb un evident predomini de l'impuls independentista.
Plaça21 hi serà. Com tants i tants ciutadans. Amb accent propi i sense cap afany de protagonisme. Amb el cap i el cor. Per orgull compartit i per voluntat de ser part activa de la Catalunya que no es resigna i vol construir futurs "rics i plens".
Per començar el nostre primer curs amb les bateries ben carregades de convicció i determinació.
Serem al carrer, amb tothom. Però no n'hi ha prou amb el crit i el gest, per potents i audibles que siguin. Per ser estat hem de saber ser-ho, n'hem d'aprendre, hem de carregar-nos de raó i de sabiduria. És per tot això que immediatament després ens posarem a treballar. Àmb tots els que vulgueu. Per Catalunya, per tots i cada un dels ciutadans.
diumenge, 26 d’agost del 2012
Fer política noble, de cervell, no de ventrell
Josep Domingo Pujol, sota el pseudònim de Joan Desclot, descriu a l'alcalde Marià Pujulà en un escrit a
l’Empordà Federal del 10 d’abril de 1920 com:
“Un home pràctic... encarnava el sentit de l’administració... Fent
administració feia política, però política noble, de cervell, no de ventrell...”.
La
desafecció dels ciutadans envers la política i els polítics està experimentant
una evolució creixent. Des de fa un temps, la política, en general, però començant per la local s'està convertint en un espai on la desqualificació i l'insult predominen per davant dels arguments i del debat d'idees. Només cal veure que passa en molts plens municipals, llegir determinats articles i entrevistes, o navegar per les xarxes socials per a comprovar-ho.
En algunes situacions, pot passar com el pensament de la Mafalda que el pitjor és que l'empitjorament, quan ens pensàvem que s'havia tocat fons, comença a empitjorar.
La dignificació de la política passa, entre altres, pel relleu d'una classe de polítics que, bàsicament, es dediquen a fer política de ventrell. Avui, més que mai, és imprescindible fer política noble, de cervell, no de ventrell.
dilluns, 13 d’agost del 2012
diumenge, 29 de juliol del 2012
Neix Plaça21
Sota la denominació prou explícita de PLAÇA21 un grup de ciutadans i ciutadanes ens hem decidit a donar un pas endavant. Un pas per constituir-nos com una entitat amb voluntat d’actuar públicament i amb l’objectiu de ser presents amb veu pròpia en l’escenari polític català. Així comença el manifest fundacional d'aquesta nova entitat.
Us convido a llegir aquest Manifest i a conèixer la plana web www.pl21.cat de PLAÇA21.
Si ho compartiu, amb la teva col·laboració podrem aconseguir que PLAÇA21 sigui present a l'Empordà i arreu de Catalunya. Afegiu-vos-hi!
dimarts, 24 de juliol del 2012
Elegància política al Celler Espelt
Crònica de Josep Mª Dacosta publicada al Setmanari de l'Alt Empordà (24.07.12):
Aprofitant la publicació del llibre de Joan Armangué Figueres en positiu. Pensaments i reflexions del dia de demà editat per Edxs Edicions, el celler Espelt va convidar el proppassat 12 de juliol a aquest autor -l'anterior alcalde de la capital de l'Alt Empordà- i l'actual batlle, Santi Vila, a reflexionar sobre la ciutat. Aquesta tertúlia no podria ser qualificada de debat, en tenir aquests dos antics adversaris moltes coincidències en el disseny de la Figueres del futur. Com tots dos subscriuen, els grans eixos de gestió municipal haurien de tenir continuïtat i no haurien de variar segons els governants del moment.
Armangué ha manifestat en diverses ocasions que ha tancat la seva etapa de polític municipal. Actualment és un analista privilegiat de la comarca, per formació i experiència. Impulsa una línia de treball que relliga el paisatge empordanès i seu potencial econòmic. Respecte el seu llegat municipal, Armangué, un socialdemòcrata convençut, veu endormiscada l'esquerra figuerenca. Ell ha sentenciat en alguna ocasió: "Ara, l'oposició a Santi Vila és Maria Àngels Olmedo".
Vila és un polític jove, lliberal, que alguns anomenen el Kennedy de l'Empordà perquè sap portar una americana i empetiteix tots els Nixons que se li acosten. Està convençut de que per triomfar cal mostrar-se proper. Aquí, fora de la ciutat on governa i per tant lluny de Montessoris i estacions ferroviàries, i dins el parèntesi polític que suposa l'istiu; va ser un contertulià molt pròxim, de resposta ràpida i fins i tot amb un toc d'humor enginyós: En cedir el micròfon al públic i quan un assistent no se'n sortia de connectar-lo digué: “Només funciona si és per parlar bé de la tasca de l'alcalde”.
En definitiva, una trobada elegant de diàleg tranquil i sense confrontació exaltada, tal com hauria de ser qualsevol sessió política. Tots dos són partidaris de fer ciutat en positiu, essent aquesta la veritable finalitat de l'acte. Aprofitant que ens trobem al celler Espelt: "in vino, veritas" que deien els clàssics.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)