Fa pocs dies la Fundació Catalunya Europa/Empordà donava a conèixer les conclusiosn de la taula rodona Joves i Futur: causes i efectes de
l’abandonament escolar prematur. Unes conclusions que senyalen una greu problemàtica amb una gran incidència social i econòmica a Figueres i l'Empordà, alhora que apunten vies d'actuació per afrontar-la.
CONCLUSIONS
PLANTEJAMENT
INTRODUCTORI DE LA TAULA RODONA:
Es
defineix l’abandonament escolar prematur (AEP) com la proporció de
persones entre 18 i 24 anys que no segueixen uns estudis reglats i
que no han assolit cap titulació acadèmica per sobre de la
secundària obligatòria (a Espanya, l’ESO). El 2010, el Consell
d’Europa va incloure, com un dels objectius estratègics del
programa Europa 2020, que la taxa no superés en cap país membre el
10%. Es considera que una taxa elevada d’AEP constitueix un
obstacle per a la constitució d’una societat madura i pròspera.
A
Catalunya, l’any 2016 la taxa d’AEP fou del 18%, a Espanya del
19,4% i a la Unió Europea del 10,8%. A nivell territorial disposem
de les dades de la taxa d’escolarització als 17 anys que publica
anualment l’IDESCAT.
L’evolució
de la taxa d’escolarització a Figueres en el període 2012-2015
experimenta una davallada important, al passar del 75,8% l’any 2012
al 62,1% l’any 2015. Un indicador altament alarmant d’una de les
causes del mercat de treball poc qualificat que té Figueres. La
desescolarització als 17 anys a Figueres creix any rere any i s’ha
situat l’any 2015 en una xifra d’extrema gravetat, el 37,9%,
només superada per Salt (44,7%) i per Sant Adrià del Besós
(38,1%), aquesta per només dues dècimes, convertint Figueres en la
3a ciutat catalana en des escolarització als 17 anys.
L’evolució
creixent de la desescolarització als 17 anys, prop de 200 joves
anualment, fa que desprès la taxa d’abandonament escolar prematur
a Figueres, també, sigui de les més altes de Catalunya i un dels
problemes socials més greus per combatre.
L’Alt
Empordà amb una taxa d’escolarització, l’any 2015, del 71,4% es
situa com la comarca de Catalunya amb el percentatge de
desescolarització més alt, el 28,6%.
Es
tracta, doncs, d’ una temàtica amb gran transcendència social.
D’aquí que la taula rodona amb experts d’àmbits diferents però
molt interrelacionats vol ser una contribució per afrontar i cercar
respostes a la problemàtica social i econòmica que representa
l’abandonament escolar prematur a Figueres i l’Alt Empordà.
Figueres
és la 3ª ciutat catalana en desescolarització als 17 anys
Font:
Idescat i Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
L’evolució
de la taxa d’escolarització a Figueres en el període 2012-2015
experimenta una davallada important, al passar del 75,8% l’any 2012
al 62,1% l’any 2015; del mateix nivell que l’Alt Empordà (sense
Figueres) l’any 2012, a un diferencial negatiu de 14 punts l’any
2015. En relació a Catalunya, d’un diferencial negatiu de 8,3
punts l’any 2012 a -20,6 punts l’any 2015.
Uns
indicadors altament alarmants que representen una de les causes del
mercat de treball poc qualificat que té Figueres. La
desescolarització als 17 anys, que creix any rere any, s’ha situat
a l’any 2015, en una xifra d’extrema gravetat del 37,9%, només
superada per Salt (44,7%) i per Sant Adrià del Besós (38,1%),
aquesta per només dues dècimes. L’evolució
creixent de la desescolarització als 17 anys, prop d’un 40%, l’any
2015, és un dels problemes més greus a combatre.
Els
tòpics i qüestions proposats per iniciar les intervencions dels
membres de la taula i orientar el debat són, inicialment:
1)
Pere Gifre: No ser capaços de retenir el 18’9% dels joves en el
sistema educatiu més enllà del que obliga la llei, és un fracàs
del sistema educatiu? Quines serien les causes de l’AEP que
s’originen en l’àmbit escolar, és a dir, què determina qui
abandona i qui no (escola, característiques individuals de l’alumne,
família, entorn,...? Quina relació té l’AEP amb el fracàs
escolar? És un fenomen només escolar?
2)
Jesús Quiroga: La taxa d’AEP està condicionada per la taxa d’atur
i/o per les perspectives laborals del jove? Un mercat laboral amb
llocs de treball de baixa qualificació afavoreix l’AEP o a la
Inversa, una taxa alta d’AEP fa que es creïn llocs de treball poc
qualificats?
3)
Maria Solés: Quines intervencions es poden fer des de l’àmbit
socio-educatiu per lluitar contra l’abandonament escolar?
L’experiència del projecte socioeducatiu Ksameu.
_______________________________________________________________
Aportacions
des de l’àmbit escolar:
El
19% d’alumnes que no segueix estudis després de l’ESO és un
fracàs global del sistema, no només del sistema educatiu. Per tant,
les solucions també hauran de ser globals.
Hi
ha més d’un 10% de l’alumnat que no obté el grau d’ ESO. Cal
afrontar la precarietat de recursos augmentant l’oferta. Hi ha
d’haver una oferta formativa pública superior en places d’UEC
(Unitat d’Escolarització Compartida) i, sobretot, una oferta
diversificada per poder mantenir dins el sistema nois i noies que no
tenen cabuda en l’actual sistema reglat (30 alumnes a l’aula, sis
hores diàries de classe ...)
A
Batxillerat i Cicles Formatius les taxes brutes de graduació són
del 52,4% a batxillerat i del 25% de CFGM.
No
hi ha una «piràmide», hi ha un “as de piques”: base ampla a
ESO, tancament i reducció a CFGM i CFGS i augment en graduats
universitaris. Una societat «industrial» ha de tenir una estructura
formativa en forma de piràmide: base ampla amb ESO, una mica menys
de CFGM, menys de CFGS i menys de graduats universitaris.
Les
causes de l’abandonament escolar prematur son múltiples i mai es
pot atribuir a una sola (programes acadèmics massa vegades allunyats
de la realitat i dels interessos dels alumnes; famílies amb
dificultats per fer seguiment dels estudis dels fills; entorns amb
molts elements per interactuar -mòbils, xarxes socials, elements que
poden distreure l’atenció-,...). En alguns sectors, no es veu
l’ensenyament com l’ascensor social que havia estat. Les
expectatives de millora social a través de la formació han
disminuït en les últimes generacions.
Recursos.
Caldria augmentar l’aportació en relació al PIB per habitant i
despesa per alumne a Secundària, tot i que no tot han de ser els
diners. Catalunya té una aportació a Secundària segons PIB
superior a Finlàndia, Alemanya, Islàndia ... En canvi, de manera
general el 4,90% del PIB és inferior al 5,71% de la mitjana dels
països de l’OCDE.
Docents.
Caldria millorar el model d’accés a la funció i professió
docent, amb més exigència en la preparació i amb una inserció
professional adient (professor resident en pràctiques-MIR). Millorar
la percepció social del professorat a la societat. Cal treballar per
donar prestigi social al professorat. Una societat es valora pel
treball dels seus mestres i professors.
Societat
i famílies. Estem immersos en un canvi sociològic important en les
unitats familiars. Ha d’augmentar, en general, la responsabilitat
dels pares envers els fills i l’ensenyament, millorant la
participació de les famílies en la vida dels centres (eleccions al
consell escolar! 3%!, participació a les AMPES, quan no és
obligatòria la quota: 25-30%!); incrementar la dedicació als
fills/es, en quantitat i en qualitat de temps.
_______________________________________________________________
Aportacions
des de l’àmbit ocupacional:
Les
dades recents sobre atur juvenil a Catalunya:
-
de 16 a 19 anys: 40’2%
-
de 20 a 24 anys: 28’4%
-
de 25 a 29 anys: 14’9%
La
franja de 16 a 20 anys requereix intervencions que permetin construir
ponts entre el mon educatiu i el laboral, per fer possible una
formació i qualificació laboral que permeti l’accés a una feina.
Programes de Garantia Juvenil.
Hem
de tenir presents variables com l’entorn socioeconòmic de les
famílies, no és el mateix formar part d’un entorn familiar amb
recursos o sense. No som ni danesos ni finesos. És preocupant el que
s’observa en l’entorn empordanès pel que fa a les dades sobre
renda garantida.
És
important centrar les intervencions en l’apoderament i
acompanyament dels joves.
Aportacions
des l’àmbit socio-educatiu:
Com
a comunitat educativa i social tenim reptes que hem d’afrontar per
capgirar aquesta situació :
-
1.- Respondre als factors prioritaris, per evitar l’abandonament
-
2.- Dissenyar i posar en pràctica programes efectius orientats a evitar l’absentisme
-
3.- Afrontar les desigualtats escolars, educatives i socials dels joves
-
4.- Fer visible, al o la jove, les possibilitats més altes a les que pot arribar
-
5.- Elevar la consciència social del valor de l’educació i de la cultura
-
6.- Creure’ns que tots tenim un paper, tots i totes podem tenir un rol en aquest tema al servei dels joves de la ciutat
-
7.- Ser optimistes
10
CONCLUSIONS A PARTIR DE LES DIFERENTS APORTACIONS I DEBAT:
-
L’AEP no és només un fenomen escolar. És un fenomen complex en el que intervenen causes de tipus individual i social.
-
És doncs indispensable afrontar el problema de forma global, donar respostes de forma conjunta i fer-ho a partir de la col·laboració entre diferents àmbits i departaments de l’administració (Ensenyament, Salut, Ocupació, Serveis Socials,…). S’han de construir ponts entre institucions educatives, socials i ocupacionals.
-
Des del sistema educatiu cal treballar amb els ajuntaments per donar resposta a les necessitats del territori, en particular el tema de la formació professional: manca de places, oferta desajustada, currículums desfasats,... A cicles formatius de grau mig la taxa d’abandonament és superior al 25%.
-
La participació de les famílies, la relació amb les famílies per afrontar les dificultats dels alumnes és molt important.
-
Per combatre l’absentisme i la des escolarització, cal actuar a 5è i 6è de primària i a 1er i 2on d’ESO. Importància de l’etapa d’educació primària per prevenir.
-
En els últims anys s’ha perduts recursos educatius i socials que s’haurien de recuperar (aules d’acollida i suport lingüístic, plans d’entorn, escoles taller,….)
-
Mirar i escoltar. Entendre i atendre les noves necessitats dels joves: apoderament i acompanyament individual.
-
Els resultats del projecte socioeducatiu Ksameu que es va exposar a la taula rodona, demostren que caldria potenciar intervencions d’aquest tipus per acollir i acompanyar joves amb necessitats educatives i de formació, complementàries a l’escola. En qualsevol cas, no poden substituir el que s’ha de fer des de l’escola i molt abans de que es manifesti el problema.
-
Els entorns socioeconòmics amb oferta de llocs de treball de baixa qualificació, com seria el cas de Figueres i l’Alt Empordà (sector serveis) fomenten l’AEP, ja que rebaixen les expectatives dels joves respecte el seu futur laboral i econòmic.
-
Cal millorar la preparació dels agents educatius per afrontar la prevenció i intervenció en l’AEP. Nou model de formació docent tant a primària com a secundària.
Figueres, gener de 2018
Delegació de la Fundació Catalunya
Europa a l’Empordà
