Llibres

Històries d'alcalde (Figueres, 1995-2007)

Editorial Gavarres (Col·lecció Cau de la Memòria nº 8)

Primera edició: abril 2021

Joan Armangué planteja en aquest llibre un relat molt personal, també selectiu, de la seva trajectòria política. Darrere d’aquesta visió es reflecteix el treball incansable de l’home que vivia i es desvivia per Figueres els dotze anys que en va ser alcalde, del 1995 al 2007. Al llarg d’aquestes seixanta-dues històries, algunes políticament incorrectes, Armangué parla d’ell, només faltaria, però no únicament: també de gent, amics i adversaris; d’estil de govern; de visió de la ciutat. Armangué tenia, i encara té per a Figueres, un projecte de ciutat com n’hi ha hagut pocs.

Més enllà d’aquesta mirada personal, en què també hi ha pinzellades d’autocrítica, les Històries d’alcalde de Joan Armangué ofereixen un recull de dades i una relació de fets que conformen un rellevant índex històric de la capital empordanesa: la història de Figueres en el tombant de segle. És un llibre imprescindible per als estudiosos de demà, o simplement per a qui vulgui entendre la ciutat d’avui.

Rafael Ramis (1880-1936). Catalanista, republicà, socialista i maçó

Edicions Cal·lígraf  (octubre de 2018)  

Enllaç descripció i llegir fragment
             

Si volguéssim sintetitzar la personalitat i la trajectòria de Rafael Ramis i Romans (Figueres, 1880-1936) en poques paraules, correríem el risc d’escapçar la profunditat i la riquesa de tot el que representa. Ramis ha estat mestre, periodista i activista cultural. També va exercir de polític republicà: va ser regidor socialista, sindicalista i un gran promotor del catalanisme. Exiliat a París, durant la dictadura de Primo de Rivera, es convertí en home de confiança de Francesc Macià. Finalment, la seva defensa del laïcisme, la llibertat de consciència i la igualtat de tracte entre les persones, el duria a incorporar-se a la maçoneria.

Ramis va ser un home de valors i ideals. Un home que va treballar al servei del republicanisme, del socialisme i del catalanisme, sempre amb la voluntat de construir un país millor i més just. Malgrat tota la feina feta, en els seus tres espais vitals, Figueres, París i Barcelona, la seva figura i la seva obra han caigut en l’oblit i, d’alguna manera, aquest llibre vol contribuir a recuperar i divulgar la seva trajectòria i ajudar a completar algun dels buits que, per desgràcia, encara presenten els relats sobre la història recent del nostre País.



L'alcalde Abdon Terradas i el Castell

dins el llibre El Castell de Sant Ferran: un entorn natural i quatre personatges (VV.AA.)

Amics del Castell de Sant Ferran (setembre, 2017)

• Abdon Terradas, una infància entre guerres
• Abdon Terradas, de l'alcaldia a la presó i l'exili
• L'alcalde Terradas i l'arquitecte Roca i Bros, vila i castell
• Abdon Terradas i la Mílicai Nacional
• Figueres i Castell: llums i ombres 

Cambra Agrícola de l'Empordà. Arquitectura, economia i societat                  


Joan Armangué, Joan Falgueras, Albert Testart

Brau Edicions
1ª edició: novembre, 2016
2ª edició: novembre, 2017

Pròleg Pere Gifre
 

El llibre ens presenta un detallat i documentat recorregut per la vida d’una institució creada pels sectors més dinàmics i moderns de la burgesia agrària empordanesa a principi del segle XX. La Cambra responia a les necessitats econòmiques i al projecte polític d’una ciutat i d’una comarca en plena expansió. Responent a aquestes inquietuds, obriren delegacions i sucursals més enllà dels seus límits geogràfics (Girona, Palafrugell, Hostalric i Santa Coloma de Farners) fins a assolir un lideratge en tota la demarcació gironina. Però també, amb visió de país i d’influència al més alt nivell, nomenaren representants a Barcelona i a Madrid.

El llibre identifica la totalitat de les personalitats involucrades en el projecte de construcció d’aquesta eina per al progrés agrari empordanès a partir d’una breu biografia de cadascú. Un llistat que ens permet observar la seva transversalitat ideològica i professional. Des de grans hisendats terratinents fins a diversos professionals del sector, així com s’entreveu un ric ventall ideològic: des de conservadors fins a republicans. Entre els més destacats: Eusebi de Puig, Lluís Mª Jordi i Carles Jordà.

Una de les actuacions més remarcades de la Cambra i que tindrà una visibilitat dins la configuració urbana figuerenca, serà la construcció d’un interessant edifici modernista a la Rambla que serà la seva seu institucional. L’anàlisi del procés d’edificació, els seus promotors i les negociacions amb els diferents ajuntaments, és per si mateix un exemple de la importància que tingué la Cambra, i del seu potencial, a la Figueres de la primera dècada del segle XX.

Un edifici d’indubtable interès i valor arquitectònic, paral·lel a l’impuls urbanístic de tombants de segle que viu la ciutat. Una construcció que sobreviu a la fi institucional de la Cambra al 1939, però que no pot superar els canvis que impulsà el franquisme local als anys seixantes davant d’una completa indiferència a tots nivells. Serà derruït al 1968.

Un altre element d’estudi serà el Butlletí que edita la Cambra i que al llarg de més de dos-cents números permet analitzar i interpretar de forma detallada la vida interna de la institució, els seus projectes, la seva activitat, la seva expansió, però també, finalment, el seu estancament. Entre els capítols a destacar cal assenyalar el referit a les obres hidràuliques, el famós pantà de Crespià, i el dels diferents projectes d’infraestructures de comunicacions i transport a nivell comarcal: ferrocarrils i carreteres.

La (des) construcció d’un projecte social i econòmic per a l’Empordà. ALBERT TESTART 

• El camí cap a la Cambra Agrària 
• La fundació

• Activitats i serveis
• L’impost de consums
• El suro, el vi i l’oli
• Obres hidràuliques
• Infraestructures de comunicacions
• Política de foment comarcal
• El món educatiu
• La ideologia pairalista
• Els anys de la dictadura
• Els anys republicans
• Conclusions

La Cambra d'Azemar i la transformació arquitectònica de la Figueres del S.XX". JOAN FALGUERAS

• Propòsit
• El lloc del Saló de la Placeta
• Figueres i Azemar en el contex de l'arquitectura catalana del canvi de segle
• L'ofici d'arquitecte en la construcció de la seu de la Cambra
• El final de la Cambra en el context cultural de mitjan segle

(Des) construcció d'un edifici modernista. JOAN ARMANGUÉ

• La primera Junta Directiva, l’impulsora de la construcció de l’edifici modernista
• Del carrer de la Barceloneta a la placeta de la Rambla
• Inauguració del nou edifici per les Fires i Festes de la Santa Creu de 1901
• De l’intent de compra de l’edifici a les pròrrogues del contracte d’arrendament
• Una subhasta pública amb polèmica
• El silent camí vers la destrucció de l’edifici modernista
• De la indiferència ciutadana a la ironia de Carles Fages de Climent
• La destrucció d’un edifici com a efecte sensibilitzador d’una ciutat adormida
• Recuperar la memòria d’un casal abundós de petita història
• Directius de la Cambra Agrícola de l'Empordà (1900-1939)

 



La Caixa de l'Empordà per a la Vellesa i d'Estalvis. 100 anys de "la Caixa" a Figueres

Brau Edicions (gener, 2016)
Pròleg Isidre Fainé

El llibre La Caixa de l'Empordà per a la Vellesa i d'Estalvis. 100 anys de «la Caixa» a Figueres és una petita història de la caixa empordanesa més antiga de Figueres i l'Alt Empordà. D'una història de 132 anys des de la fundació de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad del Ampurdán i dels 100 anys de l'arribada de la Caixa de Pensions a Figueres. Una trajectòria que és testimoni d'un temps i d'una ciutat.

L'autor del pròleg és Isidre Fainé, president del grup «la Caixa», i porta per títol La primera fusió entre caixes d'estalvi de la nostra història, posant èmfasi que a Figueres es produí aquesta primera fusió que descriu així: «Ben segur que els aprenentatges i els bons resultats d’aquella integració ja centenària van contribuir posteriorment al fet que ”la Caixa” incorporés, al llarg de la seva història, fins a 79 entitats financeres arreu de l’Estat».

El llibre, a partir d'una introducció, amb dos capítols Els orígens de les caixes d’estalvis i Figueres, 1884-1916: crisi, puixança econòmica i desigualtats socials, que situa el marc d'aquestes entitats en el segle XIX i principis del XX, així com l'anàlisi socioeconòmic de Figueres en el període entre la fundació de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad del Ampurdán i l'arribada de la Caixa de Pensions, s'estructura en dos parts relatant la trajectòria de les dues entitats que per Reial ordre del Ministeri de la Governació de 31 de gener de 1916, realitzaren la primera operació de fusió amb caràcter homogeni entre caixes d’estalvis a Espanya, quan s'aprovà l’ingrés de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de l’Empordà a la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, i així la sucursal figuerenca de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, que inicia la seva activitat el 9 de gener de 1916, no és de nova obertura sinó que es produeix per l’absorció de la caixa empordanesa fundada l'any 1884:

Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de l’Empordà (1884-1915):

Els fundadors

El reglament

L’oficina del carrer Alta de Sant Pere

El pensament de Carles Fages de Perramon

El nou edifici de l’arquitecte Josep Azemar

Darrera obra benèfica: l’Asil Bressol de Sant Vicenç de Paül

100 anys de ”la Caixa” a Figueres (1916-2016):

L’arribada de la Caixa de Pensions a Figueres: primera fusió per absorció d’una caixa d’estalvis a Espanya

La primera oficina del carrer Alta de Sant Pere

El primer delegat

El primer any en xifres

Els 100 primers expedients de llibretes i comptes

Les mutualitats escolars i els festivals infantils de previsió

Els homenatges a la vellesa

La nova oficina de la plaça de la Palmera

Biblioteca i casa de cultura

Promoció d’habitatges

Lideratge, confiança, compromís social

• Microcrèdits contra l’exclusió financera
• De la Gota de Llet a «Cap nen sense bigoti»
• L’Obra Social, l’ànima de ”la Caixa”

Gent de l'Empordà

Viena Edicions (desembre, 2014)
Pròleg de Vicenç Pagès Jordà
Presentació de Santi Coll

Els vint-i-set relats de Gent de l’Empordà són una petita mostra del capital humà empordanès. Reflexions en primera persona entorn a homes i dones empordaneses.

Des de la llavor dels vells federals, amb Abdó Terrades i Narcís Monturiol al capdavant, fins als nostres dies, diferents generacions d’empordanesos de naixement o d’adopció representen l’alt nivell de la creativitat i compromís de molts homes i dones en els diferents àmbits de la cultura, la ciència i la vida social, cívica i política.

Al costat dels imprescindibles Dalí i Pla, l’autor no s’està de retratar personatges molt diversos que formen part de la nostra memòria col·lectiva: Pep Ventura, Joan Arderius, Marià Pujulà, Josep Puig Pujades, Joaquim Xirau, Carles Fages de Climent, Alexandre Deulofeu, els Pichot, Jaume Miravitlles, Ramon Canet, Ramon Reig, Marià Baig, Evarist Vallès, Ernest Fortiana, Maria Verdaguer, Ramon Guardiola, Josep i Emili Pallach, Montserrat Vayreda, Carme Guasch, Mª Àngels Anglada, Eduard Bartolí, Fabià Estapé. Persones ja traspassades que juntament amb noms d’una llarga trajectòria, a dins i fora de l’Empordà, com Albert Gurt, Ramon Boixadós, Pere Portabella, Antoni Pitxot, comparteixen aquests relats amb una nova generació d’empordanesos amb un creixent protagonisme en el camp de la ciència com Jordi Isern, Jordi Sargatal, Fàtima Bosch, Josep Peñuelas, Enric Ruiz-Geli, Antonio Turiel, Abdellatif el Marrouni o en el camp de l’esport com Joel González. A aquests noms, s’hi afegeixen tres personatges, que per la seva implicació amb el territori, per fer de l’Empordà la seva segona residència i/o la seva complicitat política i/o professional, com Ernest Lluch, Pasqual Maragall i Ferran Adrià, formen part del nostre imaginari col·lectiu i d’aquest Empordà inclusiu.

L'epíleg sota el títol Nosaltres, els empordanesos aplega un breu perfil d'una vintena d'empordanesos, des del segle XVIII fins els nostres dies, així com dues reflexions sobre la societat empordanesa, Quan a l'Empordà hi havia burgesos honrats, i sobre l'organització territorial de Catalunya, Ara, la Vegueria de l'Empordà.

Compromís amb Figueres. Un cant a la vida de Josep Casero i Maria Rosa Ymbert

Edicions.cat. Març de 2013

Pròleg de Montse Palma

A la primera part, basada més en el relat biogràfic, Armangué expressa de forma precisa i preciosa el coneixement i reconeixement als companys de viatge en l’aventura política i cívica. A la segona part del llibre, hi recull sentides intervencions i escrits d’homenatge a la Maria Rosa i en Josep amb motiu de la seva mort o en moments pel record. A la tercera i última part ens ofereix una reflexió personal, al fil del treball i les aportacions d’en Josep i la Maria Rosa al servei de la ciutat de Figueres, amb el que anomena, encertadament a banda dels recurs èpic, “combat per la nova ciutat”. (Montse Palma, del pròleg)

Figueres en positiu. Pensaments i reflexions del dia de demà

Edxs Edicions. Abril de 2012
Pròlegs de Santi Coll i Berta Maspoch
Epíleg de Carles Arbolí

El llibre es divideix en quatre parts: “Figueres, la ciutat és la seva gent”; “Figueres, d’un temps, d’una ciutat”; “Figueres i l’Empordà, vers un projecte comú” i “Figueres, el dia de demà. I ara què?”.

El llibre recull un conjunt de pensaments i reflexions sobre Figueres i l’Empordà, escrits entre 2007 i 2011, tot plegat, reunits en aquest llibre “Figueres en positiu”, que no és un balanç d’una etapa municipal (1995-2007), amb tots el seus èxits i fracassos, errors i encerts; però no defuig la reivindicació d’un important llegat municipal i, alhora, una mirada sobre el futur, plantejant preguntes i donant respostes, a partir d’un full de ruta basat en les infraestructures i la formació, i defensant, a l’àmbit institucional i cívic, tant a Figueres com a l’Empordà, és temps de sumar per a construir un projecte comú, un projecte compartit per a tots, I en l’àmbit més polític, és temps de sumar per a la construcció d’una nova alternativa de centreesquerra a Figueres.

La Pesca dins l'economia del Port de la Selva

Edxs Edicions. Octubre 2011.
Col·lecció Conferències nº 2. 

El llibre recull la conferència celebrada dins els actes de la Mostra d'arts de la pesca (El Port de la Selva, 19 de juny de 2011). Unes reflexions de Joan Armangué sobre l’evolució social i econòmica del Port de la Selva, on la pesca hi ha tingut un pes predominant, des del segle XVIII fins al primer terç del segle XX; passant per la etapa de decadència del sector, que va des de la Guerra Civil fins a l’any 1982, així com l'època de reactivació de la dècada dels 80 i una diagnosi sobre la situació actual i els reptes de futur del sector pesquer, així com les perspectives de futur de l'economia del Port de la Selva. 

Una idea de l'Empordà dins l'espai català transfronterer

Edxs Edicions. Editat en versió digital: octubre 2010.
Edició impresa: 2011.

Presentació: Pere Gifre

Pròleg: Marina Geli

Epíleg: Pasqual Maragall

L’autor planteja en aquest llibre la convicció profunda que l’Empordà d’avui vol ésser quelcom més que un mite, que considera el paisatge com un element irrenunciable de la identitat empordanesa i que la qualitat de vida i benestar dels empordanesos és la fita prioritària en la construcció del futur de l’Empordà. D’un futur que es desenvoluparà en un nou marc regional, l’Espai Català Transfronterer, dins el qual l’Empordà ha d’enfortir la seva centralitat. Des d’aquesta perspectiva, s’analitza l’Espai Català Transfronterer dins el marc de l’Euroregió; la influència i les relacions transfrontereres de l’Empordà com a element de desenvolupament social, econòmic i cultural. L’Empordà com a xarxa d’àrees urbanes, per a superar la vella divisió administrativa entre Alt i Baix, i com a espai de centralitat dins l’arc mediterrani transpirinenc. L’Empordà cruïlla de camins; les comunicacions en xarxa com a element d’articulació i estructuració de les relacions transfrontereres. I finalment, enfortir la competitivitat i la complementarietat de l’economia empordanesa, davant un procés d’igualació de preus dins l’Espai Català Transfronterer.

Una idea de l’Empordà dins l’Espai Català Transfronterer vol contribuir a trencar la barrera mental, la barrera psicològica, que encara representa la frontera dels Pirineus, amb la finalitat de reforçar el concepte que significa el nou marc euroregional, i alhora, també vol ser una aportació, davant l’individualisme d’uns, l’escepticisme d’altres, el negativisme d’alguns i el positivisme dels qui creiem en el futur del nostre petit País, en la construcció en positiu d’un projecte comú per a l’Empordà.

Ernest Lluch i l'economia de l'Empordà

Brau Edicions. Gener 2010.
Pròleg: Pere Gifre

Un llibre sota la base del pensament econòmic d'Ernest Lluch sobre l'Empordà. Una anàlisi de l'evolució de l'estructura econòmica empordanesa des del segle XVIII fins els nostres dies; una diagnosi sobre el model territorial i els efectes de les infraestructures en el reequilibri i/o desequilibri del territori; el paper de la societat civil empordanesa al llarg de la història i la necessitat del lideratge polític i social, són algunes de les reflexions que contribueixen a entendre l’evolució de l’Empordà, i com afrontar alguns dels reptes del nostre futur immediat, a partir d'unes línies estratègiques.

El llibre consta de dues parts:

1ª part. Text a partir de la conferència "Ernest Lluch i l'economia de l'Empordà" (20 de novembre de 2009 al Casino Menestral Figuerenc, en l'acte en record a Ernest Lluch, organitzat per Atenea).

2ª part. A partir d'aportacions d'Ernest Lluch. Consta d'un primer text del segle XVIII, “Una descripció agrícola de l'Empordà”, la part del “Discurso de 1780” relativa a l’Empordà de Caresmar, que Pierre Vilar a la Catalunya dins l’Espanya Moderna havia donat a conèixer, però de qui Lluch va establir l’autoria i el va editar. El segon text és la reedició d'”Una teoria de l’Empordà”, conferència pronunciada per Ernest Lluch el 17 de març de 1984 al Casino Menestral Figuerenc, i “L’economia a final de segle”, article d’Ernest Lluch publicat a Serra d’Or (nº 483, 2000) i al llibre “Darrers escrits” d'Editorial Base (Barcelona, 2005).

Fem Empordà. Economia i territori

Brau. Abril 2008.
Pròleg: Pasqual Maragall.
17 epílegs.

"L'autor ens proposa una Figueres amb un lideratge ple de complicitats amb la comarca; està convençut que l'autoritat ha d'anar de baix a dalt, que ha de ser una concessió producte d'unes idees de col·laboració còmplice que acabin beneficiant  a tothom. Només així, Figueres i l'Empordà podran jugar un paper que depassi les seves pròpies fronteres com a conseqüència del valor afegit d'un projecte pensat i executat amb clau de país". (Del pròleg de Pasqual Maragall)

Aquest llibre recull textos i intervencions orals de Joan Armangué que són una reflexió en veu alta sobre els grans reptes plantejats a Figueres i a l'Empordà del segle XXI per tal de dinamitzar el seu paper de centralitat en l'arc mediterrani transpirinenc.

El volum es completa amb 17 epílegs, des d'una visió diversa i plural, en la via de treballar per la Cultura del Fem Empordà: Ramon Boixadós i Lluís Peñuelas - Jordi Cabezas - Pau Canaleta - Francesc Canet - Consol Cantenys - Magda Casamitjana - Pere Gifre - Ricard Herrero - Pere Padrosa - Montse Palma - Estanis Puig - Jordi Rotllan - Martí Sans - Jordi Sargatal - Jaume Torrent - Pere Vila - Santi Vila.

 Figueres, ciutat oberta

Brau. Març 2003.
Pròlegs: Anna Pagans i Joan Pau Alduy.

"Aquestes pàgines ens informen sobretot del compromís i de la il·lusió d'un alcalde per la seva ciutat. Els diferents textos són un reconeixement permanent a la ciutat i a la seva ciutadania; una anàlisi dels projectes realitzats i, el que és més estimulant, una allau de propostes de futur per a la ciutat. Una ciutat, Figueres, que és i ha de continuar essent una ciutat oberta a les idees, a les persones, a la llibertat". Anna Pagans

L'economia del Port de la Selva

Brau. Agost 1993.

Presentació: Baldiri Ruiz
Pròleg: Joaquim Nadal

És un llibre on s'analitza l'evolució de la població i es fan una diagnosi sobre l'activitat econòmica, amb la finalitat de donar una visió sobre l'evolució sòcio-econòmica del Port de la Selva, la seva situació present i les seves perspectives de futur, que es deriven de la seva dinàmica actual.

Reactivar Figueres. Economia i Ciutat

Editora Empordanesa. 1993
Presentació: Pasqual Maragall
Pròleg: Ernest Lluch

Aquest llibre recull bàsicament, un conjunt d'articles sobre economia local, publicats en diversos mitjans de comunicació locals i comarcals.

"A Joan Armangué li agradaria que Figueres no navegués solament com una fusta al mig d'un gran riu, sinó que fos una bona barca amb bons remers que aprofitessin la direcció de l'aigua però que també la portessin cap a on volguessin. Les pàgines escrites per Armangué estan curulles d'idees i de tensió perquè res de mal o de regular passi, sinó que tot sigui millor.