Actualització
de l’article publicat amb el mateix títol al
setmanari de l’Alt
Empordà, en data 24 de desembre de 2012.
El
31 de desembre de 1927 neix a Figueres, a la casa Romaguera dels avis
materns, ubicada a la Plaça del Teatre popularment coneguda com a
Plaça del Peix i que avui porta el nom de Plaça Gala – Salvador
Dalí. L’any 1932 la seva mare, que era mestra a Llançà, és
destinada a Barcelona on el seu pare exercia de mestre al Grup
Escolar Rosselló integrat a l’Institut Pi i Margall, al qual ell
s’hi va incorporar com a alumne. En ser clausurat l’Institut Pi i
Margall una vegada finalitzada la Guerra Civil, acaba el batxillerat
a l' “Instituto Nacional Menéndez y Pelayo”. L’any 1947
ingressa a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials on
es llicencia al cap de cinc anys.
L’any
1953 es desplaça a París on treballa un any en una companyia
francesa especialitzada en tractaments d’aigua. A l’any següent
s’incorpora a la seva filial espanyola. L’any 1955 s’incorpora
a l’equip d’assessors tècnics d’una important societat
encarregada de l’assessorament
industrial de més de 4000 empreses. Tretze anys després, l’any
1968, assoleix el càrrec de Conseller Delegat. A la dècada dels 70
desplega la seva múltiple feina d’assessorament en diversos
àmbits: treballa com a consultor de l’Institut Nacional
d’Indústria (INI), així com de l’Ajuntament de Barcelona i del
Ministeri d’Indústria. També exerceix la Presidència del Consell
d’Administració d’importants empreses d’àmbit estatal, així
com la Presidència de la Federació d’Associacions d’Enginyers
Industrials d’Espanya.
El
29 de desembre de l’any 1982 es produeix un punt d’inflexió en
la seva vida professional en ser nomenat President de RENFE i delegat
del govern a la companyia ferroviària, fins a la tardor de l’any
1985 en què va presentar la seva dimissió del càrrec. D’aquesta
època es podrien explicar moltes anècdotes del seu caràcter. Una
d’elles, pocs dies després del seu nomenament, va sorprendre
l’empleat ferroviari, que despatxava els bitllets de l'estació de
Nuevos Ministerios, quan es va trobar que un viatger col·locava
sobre el taulell un passi ferroviari, i el titular era, el president
de la companyia, després d’esperar torn davant d'una finestreta
com la resta dels viatgers i amablement demanés un bitllet de
primera classe per a l'Electrotrén de Valladolid.
L’any
1986 l’Ajuntament de Barcelona l’incorpora al projecte olímpic
encomanant-li en primera instància la gestió, en qualitat de
Conseller Delegat, de l’empresa Nova Icària S.A.
encarregada de dur a terme la
remodelació del sector Poble Nou on s’ubicà la Vila Olímpica, la
qual va representar l’obertura de la ciutat de Barcelona al mar.
L’any 1990 assoleix el repte de fer-se càrrec de l’empresa Vila
Olímpica S.A. (VOSA) amb
la missió de coordinar el holding
de les obres olímpiques que
aprofitant l’avinentesa dels Jocs Olímpics va promoure la
renovació urbanística de la façana marítima de Barcelona.
L’1
de desembre de 1990 cal esmentar, en clau empordanesa, que va ser
anomenat Confrare de la Bota de Sant Ferriol. El 8 de gener de l’any
1991 la seva vida fa un nou salt qualitatiu en ser nomenat per
unanimitat President de la Fundació Gala-Salvador Dalí. El 27
d’abril de 1991 fa el pregó de les Fires i Festes de la Santa Creu
de Figueres. Des de l’any 1996 forma part de la Junta del Patronat
de l’Hospital de Figueres.
Al
llarg de la dècada dels 90, compatibilitzà els seus càrrecs
públics amb una intensa activitat professional a l’àmbit de la
societat civil assolint la Presidència de diverses entitats. El
Col·legi d’Enginyers de Catalunya va atorgar-li, l’any 2004, el
Premi a la Trajectòria Professional. Una trajectòria que el porta a
presidir l’asseguradora Ibermutuamur. Ha presidit la Corporació
Mútua, grup que reuneix a vuit mútues d'accidents de treball i
malalties professionals I la seva activitat incansable l’ha portat
a ser conseller en organitzacions com Port Olímpic de Barcelona,
Patronat del Museu Olímpic de Lausanne, EDS Espanya, Fecsa, Roland
Berger i Schneider Electric Espanya. Actualment, també formava part
del Patronat de la Fundació Príncesa de Girona com a representant
de la Fundació Gala-Salvador Dalí, una de les quatre entitats
promotores.
Sempre
he defensat una idea de ciutat en una doble dimensió: la física i
la humana, però amb la plena convicció, per damunt de tot, que la
ciutat és la gent. Més que l’urbanisme, més que els serveis, més
que qualsevol altra cosa, la ciutat és la seva gent. I és la gent,
que ha contribuït, generació rere generació, a construir la
Figueres d’avui. La ciutat d’avui és el resultat de l’acció
de molts homes i dones, que individualment o col·lectivament, han
participat en la generació o transmissió d’idees transformadores
i en el disseny, impuls i execució de projectes d’una gran
dimensió ciutadana i, en alguns casos, amb una important projecció
exterior.
La
biografia del figuerenc Ramon Boixadós és un orgull per la ciutat.
Pels figuerencs i figuerenques sempre és un motiu d’orgull i
d’autoestima que un fill de la nostra ciutat hagi tingut una
important incidència en la vida econòmica, social i cultural del
país, en l’àmbit privat o públic. La important trajectòria de
Ramon Boixadós queda reflectida en el seu ampli currículum. Per
damunt de tot, un figuerenc que des de qualsevol racó del món ha
exercit i exerceix de figuerenc. I per damunt de qualsevol altra
consideració, un figuerenc que ha presidit una institució que ha
generat uns efectes importants per a Figueres. Una institució, la
Fundació Gala-Salvador Dalí, que és un referent i un model d’una
exemplar gestió museística; d’una gran trajectòria en la
conservació del llegat dalinià; d’una brillant feina en la
defensa i la potenciació de l’obra i la personalitat de Salvador
Dalí; de la millor i més bona projecció i promoció del nom de la
ciutat de Figueres arreu del món.
El
balanç de la Fundació Gala-Salvador Dalí, sota el lideratge de
Ramon Boixadós, supera al de qualsevol altra institució cultural
del país. Els resultats d’una gestió que ha significat la
reinversió dels seus beneficis, excedents com li agrada definir-ho
el President de la Fundació, en la compra de més de 300 obres de
Salvador Dalí per un valor de més de 60 milions d’euros. El
resultat d’aquesta acció té dos grans beneficiaris: l’obra i la
figura de Salvador Dalí, per un costat, i per l’altra, la ciutat
de Figueres.
I
és per aquest motiu, que la ciutat de Figueres, i en el seu nom
l’Ajuntament de Figueres, va fer un reconeixement públic del
lideratge de Ramon Boixadós en el projecte dalinià, tan important
per la ciutat de Figueres, en el passat, en el present i en el futur,
atorgant-li la Fulla de Figuera de Plata al Mèrit per acord plenari
de 12 de desembre de 2002. En la mateixa línia, el Consell de
Ministres de 25 d’abril de 2003, va concedir-li la Gran Creu de
l’Ordre Civil d’Alfons X el Savi per la seva trajectòria al
capdavant de la Fundació Gala-Salvador Dalí, des de 1991.
L’acte
de lliurament de la Fulla de Figuera, el 24 de març de 2003, va
omplir el Saló de Sessions de l’Ajuntament de Figueres i va
comptar amb l’assistència d’un nombre important de
personalitats, entre altres, la Infanta Cristina, l’exministre
Enrique Barón i l’advocat Miquel Roca Junyent. La personalitat de
l'homenatjat va ser glossada per Claudi Boada i Montse Aguer. En la
seva intervenció, Boixadós va voler compartir la distinció: “me
la mereixo si la comparteixo amb tots els que han fet possible que la
Fundació tingui prestigi arreu del món”. El reconeixement
institucional a Ramon Boixadós és una distinció que va tenir en
compte el passat, mirant el present i amb la voluntat de guanyar el
futur, en el camí de l’enfortiment del binomi Figueres-Dalí. D’un
futur, que l’any 2004, centenari del naixement de Salvador Dalí,
va fer un salt qualitatiu i quantitatiu important pels seus efectes
de promoció internacional, d’enfortiment de la capacitat
d’atracció de visitants, en el camí per consolidar la ciutat de
Figueres com un referent del turisme cultural.
@Conxi Molons
Des
de Figueres i l’Empordà, el reconeixement a Ramon Boixadós, com
el darrer, el nomenament d’Associat d’Honor de Comerç Figueres
Associació, lliurat el 2 de juliol de 2012, i des de Catalunya, amb
la concessió de la Creu de Sant Jordi aquest 2017, és,
fonamentalment, pels mèrits contrets en la presidència de la
Fundació Gala-Salvador Dalí durant 26 anys, però, també, és un
reconeixement a un figuerenc amb una llarga i notòria trajectòria
pública i privada; a un figuerenc incansable, que ha mort a 89 anys,
al mateix any de la celebració del 25é aniversari dels JJ.OO
Barcelona’92, un exemple i model de bona gestió, que tingué tres
noms propis, Josep Miquel Abad i Ramon Boixadós, en les funcions
executives, i Pasqual Maragall en el lideratge, i després d’una
una plena activitat empresarial i de lideratge del projecte dalinià.
