dimecres, 3 d’octubre del 2012

Per a una nova esquerra catalana

Un total de 145 militants i exmilitants del PSC hem signat el manifest Una esquerra catalana forta i majoritària. Per una Catalunya constituent. Entre els signants, 15 empordanesos: Pere Albó, Joan Balada, Magda Casamitjana, Maria Crehuet, José Antonio Donaire, Carles Ferreira, Francesc Guisset, Francesc Xavier Jonama, Esteve Llorens, Montserrat Palma, Manel Sánchez, Martí Sans, Xavier Testar, Joan Trias i jo mateix.
 
Podeu llegir el manifest i la relació de signants clicant AQUÍ
 
Si voleu signar el manifest, envieu-me un correu electrònic a l'adreça: joanarmangue@gmail.com
 
 
 

El Pla director de l'Empordà: la resposta toscana als reptes del segle XXI

Article publicat al Diari de Girona (3 d'octubre de 2012)

Pasqual Maragall va pronunciar una conferència a Figueres a l’any 1986 que va marcar el punt de partida del seu discurs sobre l’Empordà. En aquesta conferència va fer la següent reflexió: “El país pot tornar a créixer, pot sortir d’aquesta situació de crisi en la qual està, i es pot trobar que en el moment de tornar-se a definir per una via de creixement, l’Empordà es decanti cap a una situació especulativa, exemplificada pel que jo en diria un Benidorm, per un urbanisme de densificació, o bé pot fer-ho en un sentit contrari, per un model Toscana, per una comarca densa, però equilibrada”. El Pla director de l’Empordà, aprovat a l’any 2006, pel Govern de Pasqual Maragall amb Quim Nadal de conseller, significa la resposta toscana als reptes de l’Empordà del segle XXI.

 El Pla director de l’Empordà és un bon instrument de planificació territorial que senta les bases per un futur de progrés, ordenat i sostenible. Els seus criteris i objectius defineixen clarament un model de desenvolupament de l’Empordà: 1. Reforçament de la vertebració urbana de les comarques de l’Alt i el Baix Empordà. 2. Protecció del paisatge en tant que factor identitari de l’Empordà i actiu econòmic. 3. Limitació de la segona residència de nova planta. 4. Foment de les activitats econòmiques alternatives al turisme, o de les activitats econòmiques relacionades amb el turisme que no se centrin en la producció immobiliària.

 Amb motiu de la recent celebració del Dia Mundial del Turisme, el president de la Federació d’Hostaleria de les comarques gironines, Antonio Escudero, va defensar la supressió del pla director de l'Empordà per canviar el model turístic i facilitar noves inversions. Escudero va defensar un canvi de model que permeti allargar la temporada turística més enllà del model de sol i platja, i va posar d'exemples Barcelona World i Eurovegas com a “imans” per al turisme. Segons Escudero, el pla director de l'Empordà és un impediment per avançar en aquest sentit: “Ens deixa endarrerits en el segle XVIII i no ens deixa avançar cap al segle XXI.” És a dir, una clara aposta pel model Benidorm, que prioritza la quantitat per davant de la qualitat. Un model que no comparteixo i que significa una reculada en el temps, no al segle XVIII sinó a etapes no gaire llunyanes, on predominava el model del “desarrollismo”, amb l’onada d’urbanisme salvatge, que vol dir, urbanisme densificat i especulació immobiliària. Molts, no volem aquest model per l’Empordà del segle XXI. I sortosament, tampoc és el model que volen molts hotelers empordanesos, que amb el seu treball i el seu esforç són un exemple de compromís amb l’Empordà i en la preservació i promoció de la seva singularitat.

El paisatge representa el gran potencial pel futur de l’Empordà segons les conclusions de les Jornades “l’Empordà, el paisatge com a actiu econòmic”. Les dues icones amb més projecció internacional, Salvador Dalí i Ferran Adrià, prenen el paisatge empordanès com a referent i són la base d’un projecte de turisme cultural que té en el paisatge el seu marc, amb la voluntat de posar en valor els elements patrimonials i naturals de la mà de la gastronomia.

Aquestes Jornades, han posat en valor que el paisatge és un actiu econòmic per a l’Empordà, amb referents de gran projecció i, també, a partir de realitats quotidianes i tangibles que permeten crear ocupació, fomentar la inserció sociolaboral, conservar i revaloritzar el patrimoni natural i arquitectònic, potenciar sectors productius en l’àmbit agrícola, ramader i forestal i finalment generar sinergies entre la natura, la cultura, els productes de la terra i la seva gastronomia, per a enfortir la singularitat de l’Empordà en la seva projecció com un espai de referència turística mundial i com la gran aposta de model turístic de qualitat.

Un dels valors de l’Empordà és la seva situació geogràfica i estratègica en el marc territorial transpirenenc, que afavoreix la seva connectivitat i evita el seu aïllament. El progrés social i econòmic d’un territori depèn, en gran part, de la seva connectivitat o del seu aïllament. La connectivitat tecnològica, energètica i en comunicacions és imprescindible per a la creació de riquesa i la generació d’ocupació; per a millorar les condicions de vida i de benestar dels ciutadans. El nostre petit País ha de reforçar el valor d’una triple connectivitat: tecnològica, energètica i en infraestructures viàries i ferroviàries, compatibles amb l’Empordà respectuós que creix però que domina el seu creixement i que crea l’horitzó i el paisatge que decideix que vol tenir. Un Empordà sostenible; sostenible ambientalment, però també social i econòmicament.

Com a estratègia de futur, les Jornades han remarcat la necessitat de promoure la declaració de la Reserva de la Biosfera de l’Empordà amb l’objectiu de potenciar una la correcta gestió de totes les àrees protegides, juntament amb el desenvolupament sostenible del territori, que significa comptabilitzar l’activitat econòmica amb la conservació del patrimoni i el paisatge empordanès, potenciant al màxim els seus valors i la seva identitat.

Compromís per l’Empordà, títol del document de conclusions de les Jornades, persegueix la voluntat de consensuar la unitat d’acció de la societat empordanesa en l’establiment de les bases d’un model de desenvolupament sostenible i pel que fa als principals reptes de futur del paisatge com a actiu econòmic de l’Empordà. Un actiu que ha de contribuir a reforçar un desenvolupament sostenible del nostre territori, a partir d’un projecte comú compartit per tothom i amb una mirada en positiu sobre el futur de l’Empordà. 

Enllaç: http://www.diaridegirona.cat/comarques/2012/10/03/pla-director-lemporda-resposta-toscana-als-reptes-del-s-xxi/584260.html

dimecres, 19 de setembre del 2012

La promoció turística de l'Empordà, una estratègia conjunta

Aquest és el títol de l'emissió del primer programa programa de TV Diàlegs sobre l'Empordà, de la temporada 2012-2013, que compta amb la participació de Joan Trias, conseller de turisme del Consell Comarcal del Baix Empordà, i Quim Coll, president de l'Associació Alt Empordà Turisme, i que podeu visionar clicant, a sota, sobre el títol.

 

dimecres, 12 de setembre del 2012

Diada històrica

Una Diada històrica. Com a l'any 1977 ahir és va iniciar una nova etapa amb un camí incert per la manca de lideratge de la política. A diferència de la manifestació de 1977, ahir els partits polítics, amb absències destacades, anaven a remolc de la societat civil.
 
"Catalunya és estat i som Europa" deia la pancarta de Plaça21. La construcció de Catalunya com a estat amb sobiranies compartides i interdependència dins el marc d'una Europa federal.
 
Vaig participar a la manifestació al costat d'Ernest Maragall i els companys de Plaça21, juntament amb amics i companys del PSC com Àngel Ros, Antoni Castells, Marina Geli, Lluís Miquel Pérez, Pia Bosch i molts altres. Hi vàrem ésser, com deia l'editorial de Plaça21 de la vigília, com tants i tants ciutadans. Amb accent propi i sense cap afany de protagonisme. Amb el cap i el cor. Per orgull compartit i per voluntat de ser part activa de la Catalunya que no es resigna i vol construir futurs "rics i plens".
 
 
 
 
 

dilluns, 10 de setembre del 2012

Catalunya és estat i som Europa

 
 
 
 
 
Som en el inici de curs més crític dels últims anys. El país, Catalunya, es fa moltes preguntes, algunes noves, altres molt velles, i no troba respostes clares ni senzilles. Hi han dos qüestions del màxim nivell que, al seu torn, obliguen a plantejar-se'n moltes altres.

En relació a la crisi econòmica i social més greu des de la transició democràtica, la pregunta es prou òbvia:
-estem fent el que cal per sortir-ne el millor i més ràpidament possible?.
Creiem que no. El pes immens de les exigències europees i, de retruc, espanyoles sembla haver-nos paralitzat o incapacitat per fer altra cosa que gestionar el dia a dia en el sentit quasi literal. Es podran pagar les nòmines del mes? I quan es podran complir els compromisos amb les entitats que presten serveis socials?.
- com a país, com a suma de societat, institucions i forces polítiques estem a l'alçada?. Tampoc. O ens enroquem en el joc govern-oposició, o ens instalem en el greuge, ambdós segurament justificats però relativament inútils.
- hi han polítiques alternatives a les assajades fins ara que ens ofereixin alguna esperança de millora? Si, sens cap dubte. És pot pensar que això correspon a les institucions europees, o espanyoles, però no es pren cap iniciativa per explorar els marges oberts i complementaris que són al nostre abast.

En segon lloc, pel que fa a la relació Catalunya-Espanya podem plantejar-nos algunes qüestions similars i altres de ben diferents.
- la solució catalana a la crisi passa per resoldre la qüestió del finançament autonòmic?: amb un bon finançament milloraria notablement la capacitat per combatre la crisi, però ara mateix comptem amb eines econòmiques i marges de decisió fiscal que hem d'utilitzar amb molta més intensitat i encert.
- és una condició necessària per el futur del país assolir la plena responsabilitat tributària en el marc d'un acord estable amb les institucions espanyoles? Sí, és imprescindible un acord que ens garanteixi la plena responsabilitat sobre ingressos i despeses. Un acord bilateral per un nou model que inclogui l'Agència Tributaria Catalana i l'explícita definició del mecanisme de solidaritat just i suportable que a Catalunya li correspon exercir.
- en funció de la resposta a les anteriors hem de considerar oberta l'agenda del "dret a decidir", incloent l'eventual referèndum sobre la independència?. Aquí la previsió es fa molt més complexa i incerta. Qualsevol especulació seria tan imprudent com probablement errònia.


Diguem-ho clar: La pulsió sobiranista ha assolit ja totes les fites imaginables de penetració social i, més gradualment, política. No és admissible treballar quasi exclusivament sobre l'expectativa més negativa i tractant d'utilitzar el probable rebuig espanyol només per millorar posicions en una cursa electoral anticipada. Però és ja obligat moure's i actuar en aquest marc de plena normalitat del debat sobre el nostre horitzó nacional amb totes les portes obertes.


 
És a l'entorn de totes aquestes matèries que Plaça21 ha de saber treballar, aportant, afegint si fossim capaços, idees, anàlisi i propostes útils i amb voluntat d'influir sobre els agents partidaris i institucionals que han de prendre posició i decisions.



Aquí és on entren en joc les actituds i les posicions de fons. Aquí és on trobem més a faltar la presència potent i respectada d'una alternativa catalanista i d'esquerres. I a aquest objectiu dedicarem totes les nostres energies i capacitats.



Nosaltres defensem, com és ben sabut, una posició d'entesa confederal. Un acord bilateral que inclogui el ple reconeixement de la nació catalana, la renovació del pacte constitucional i els mecanismes que garanteixin el caràcter de subjecte polític complet per Catalunya en un entorn federal europeu.



Però no ens quedarem ni lligats ni limitats per aquesta oferta de darrera oportunitat. Serem toçuts i coherents. Serem catalans fins a les últimes conseqüències.



Haurem de saber distingir Espanya de les institucions o partits que la representen. Haurem de saber seguir respectant i estimant els nostres germans espanyols, tot i que diguem "prou" o simplement "no" a les idees, les paraules, les actituds d'alguns ben específics polítics o responsables institucionals que s'entesten a tallar tots els ponts de contacte entre els pobles respectius.
 
 
Demà celebrem un 11/S més. Serà com tants altres però també serà especial. Tindrem els actes institucionals al monument de Rafael de Casanova i al Parc de la Ciutadella. Hi haurà una gran manifestació cívica. Una massiva afirmació nacional amb un evident predomini de l'impuls independentista.



Plaça21 hi serà. Com tants i tants ciutadans. Amb accent propi i sense cap afany de protagonisme. Amb el cap i el cor. Per orgull compartit i per voluntat de ser part activa de la Catalunya que no es resigna i vol construir futurs "rics i plens".
 
Per començar el nostre primer curs amb les bateries ben carregades de convicció i determinació.
 
Serem al carrer, amb tothom. Però no n'hi ha prou amb el crit i el gest, per potents i audibles que siguin. Per ser estat hem de saber ser-ho, n'hem d'aprendre, hem de carregar-nos de raó i de sabiduria. És per tot això que immediatament després ens posarem a treballar. Àmb tots els que vulgueu. Per Catalunya, per tots i cada un dels ciutadans.
 






diumenge, 26 d’agost del 2012

Fer política noble, de cervell, no de ventrell


Josep Domingo Pujol, sota el pseudònim de Joan Desclot, descriu a l'alcalde Marià Pujulà en un escrit a l’Empordà Federal del 10 d’abril de 1920 com: “Un home pràctic... encarnava el sentit de l’administració... Fent administració feia política, però política noble, de cervell, no de ventrell...”.
La desafecció dels ciutadans envers la política i els polítics està experimentant una evolució creixent. Des de fa un temps, la política, en general, però començant per la local s'està convertint en un espai on la desqualificació i l'insult predominen per davant dels arguments i del debat d'idees. Només cal veure que passa en molts plens municipals, llegir determinats articles i entrevistes, o navegar per les xarxes socials per a comprovar-ho.

En algunes situacions, pot passar com el pensament de la Mafalda que el pitjor és que l'empitjorament, quan ens pensàvem que s'havia tocat fons, comença a empitjorar.

La dignificació de la política passa, entre altres, pel relleu d'una classe de polítics que, bàsicament, es dediquen a fer política de ventrell. Avui, més que mai, és imprescindible fer política noble, de cervell, no de ventrell.