divendres, 12 d’octubre del 2012

Nova Esquerra Catalana: Nosaltres comencem.....i tu?

Nova Esquerra Catalana i la seva declaració fundacional assumeixen com a punt de partida el manifest:


“NOVA ESQUERRA CATALANA”

comencem!

 
 Ni podem ni volem esperar més.
 
 El país està a punt d'iniciar un viatge carregat d'incerteses que demanarà l'esforç i l'encert de tots; que exigirà unitat, responsabilitat compartida i representació adequada del país real, de la societat completa i diversa que avui constitueix Catalunya.

 Totes les cartes estan jugades. Tots sabem quin es el rol i quina és l’oferta de cadascun dels partits que es presenten a les properes eleccions.

 Tots som conscients del buit significatiu que avui presenta el mapa polític català.

 El 25/N el nacionalisme conservador surt amb prima, gràcies a l'absència relativa de l'esquerra catalana.

 L’avançament electoral no ens ha permès arribar a temps per cobrir amb garanties aquesta mancança, però sí que podem oferir una esperança a la ciutadania que se sent òrfena de representació.

 Una esperança potser petita i modesta en el seu néixer, però certa  i fermament decidida a mirar lluny, a no rendir-se, ni a cedir a les pressions que voldrien ofegar-la abans que vegi la llum.
 
 Una esperança, solvent, que estem en condicions d'oferir als catalans i a les catalanes una força política creixent i integradora, de nova saba, que serà present ben aviat i amb totes les conseqüències en l'escenari polític català.

 Ens disposem a treballar dur per fer-la créixer i a honorar els valors i actituds que pretenem que ens defineixin.

 Volem escoltar tota la ciutadania i volem oferir-li la nostra millor interpretació d’allò que avui demana Catalunya.

 Volem contribuir a la refundació de la gran força d'esquerres i genuïnament catalana que avui no existeix.

 Sabem que no ho farem sols, sabem que caldrà l'aportació de molta gent, de totes les energies i capacitats disponibles.

 Des de totes les trajectòries, experiències, frustracions i entusiasmes personals.

 Des de totes les pertinences de tants anys a un o altre partit, des de totes les distàncies o indiferències que avui condemnen el catalanisme progressista a una subordinació que algú voldria per sempre i que no podem acceptar ni un dia més.

 Per expressar la coincidència total amb el Manifest per l'Esquerra Catalana que es va difondre fa tot just una setmana.

 Per afirmar el nostre compromís amb el desplegament de polítiques econòmiques i socials noves que aturin la destrucció en curs de la cohesió social.

 Per recuperar, reformant i revisant tot el que sigui necessari, l'estat de benestar que tants afanys ens va costar construir.

 Per dissenyar, junt amb els progressistes europeus, els nous instruments i regulacions que ens tornin al camí de la creació de riquesa i d'ocupació a Catalunya, tot guanyant el nou equilibri imprescindible entre poder democràtic i poder econòmic.

 Per fer creïble el compromís ferm amb la qualitat democràtica, amb la transparència i el retiment de comptes sistemàtic de la nostra actuació.

 Per plantejar, sense esperar ni un dia més, els canvis profunds que demanen els nostres sistemes de representació, començant per la llei electoral.

 Per dibuixar i aplicar la renovació que exigeixen les nostres institucions, començant pel propi Parlament.

 Per regenerar el nostre sistema de partits, començant per la nova gran organització plenament democràtica que volem fer aparèixer.

 Per expressar, sense cap limitació imposada, la radicalitat democràtica que la ciutadania espera dels seus representants.

 Per afirmar la necessitat que els catalans i les catalanes puguin decidir lliure i plenament quin volen que sigui el seu status en relació a Espanya i Europa.

 Per dir alt i clar que volem ser estat, sabent que caldrà definir els límits de sobirania compartida que voldrem acordar i respectar.

 Per dir també que volem ser membres iguals de la pàtria europea en construcció.

 Per reconstruir una relació de respecte, amistat profunda i col·laboració positiva amb els ciutadans i ciutadanes d’Espanya, per sobre de les diferències i dificultats que puguem seguir trobant en algunes institucions, governs o partits.

 Per defensar que aquest dret a l'autodeterminació es pugui exercir en el període constituent immediat.

 Invitem tots els ciutadans i ciutadanes que se sentin propers o identificats amb aquesta primera expressió del nou projecte polític de l'esquerra catalana a incorporar-s’hi obertament i de forma pública.

 Nosaltres, amb totes les persones que ens acompanyin, ens posarem en marxa immediatament.

 Avui presentem el nou col·lectiu que actuarà i serà present, també per competir obertament en futurs processos electorals, a tot el país i des de l'endemà de les eleccions:

NOVA ESQUERRA CATALANA treballarà amb la màxima determinació per a la regeneració d'una gran força progressista de vocació majoritària.

 Aquest procés només serà possible des de l’agregació i la síntesi de tot el que avui està malmès, inactiu o dispers.

 El camí haurà de culminar, d'acord amb els seus promotors inicials, amb la recuperació plena del projecte del Partit Català d'Europa, expressió completa de l'ambició assolida finalment pel catalanisme progressista.

Nosaltres comencem......i tu?

 

 
Si vols participar/col·laborar amb la nova organització ens envies  un mail a info@novaesquerracatalana.cat

Adherint-se al projecte de Nova Esquerra Catalana et permetrà participar en l'assemblea constituent del 15 de desembre i també ajudar-nos a difondre l'abast del projecte amb trobades presencials que organitzarem allà on ens ho demanin.
 
Per adherir-se demanem aquestes dades:

Nom:

Cognoms

Mail:

Telèfon:

Adreça postal:

Professió:

DNI:
 

 

dimecres, 3 d’octubre del 2012

Per a una nova esquerra catalana

Un total de 145 militants i exmilitants del PSC hem signat el manifest Una esquerra catalana forta i majoritària. Per una Catalunya constituent. Entre els signants, 15 empordanesos: Pere Albó, Joan Balada, Magda Casamitjana, Maria Crehuet, José Antonio Donaire, Carles Ferreira, Francesc Guisset, Francesc Xavier Jonama, Esteve Llorens, Montserrat Palma, Manel Sánchez, Martí Sans, Xavier Testar, Joan Trias i jo mateix.
 
Podeu llegir el manifest i la relació de signants clicant AQUÍ
 
Si voleu signar el manifest, envieu-me un correu electrònic a l'adreça: joanarmangue@gmail.com
 
 
 

El Pla director de l'Empordà: la resposta toscana als reptes del segle XXI

Article publicat al Diari de Girona (3 d'octubre de 2012)

Pasqual Maragall va pronunciar una conferència a Figueres a l’any 1986 que va marcar el punt de partida del seu discurs sobre l’Empordà. En aquesta conferència va fer la següent reflexió: “El país pot tornar a créixer, pot sortir d’aquesta situació de crisi en la qual està, i es pot trobar que en el moment de tornar-se a definir per una via de creixement, l’Empordà es decanti cap a una situació especulativa, exemplificada pel que jo en diria un Benidorm, per un urbanisme de densificació, o bé pot fer-ho en un sentit contrari, per un model Toscana, per una comarca densa, però equilibrada”. El Pla director de l’Empordà, aprovat a l’any 2006, pel Govern de Pasqual Maragall amb Quim Nadal de conseller, significa la resposta toscana als reptes de l’Empordà del segle XXI.

 El Pla director de l’Empordà és un bon instrument de planificació territorial que senta les bases per un futur de progrés, ordenat i sostenible. Els seus criteris i objectius defineixen clarament un model de desenvolupament de l’Empordà: 1. Reforçament de la vertebració urbana de les comarques de l’Alt i el Baix Empordà. 2. Protecció del paisatge en tant que factor identitari de l’Empordà i actiu econòmic. 3. Limitació de la segona residència de nova planta. 4. Foment de les activitats econòmiques alternatives al turisme, o de les activitats econòmiques relacionades amb el turisme que no se centrin en la producció immobiliària.

 Amb motiu de la recent celebració del Dia Mundial del Turisme, el president de la Federació d’Hostaleria de les comarques gironines, Antonio Escudero, va defensar la supressió del pla director de l'Empordà per canviar el model turístic i facilitar noves inversions. Escudero va defensar un canvi de model que permeti allargar la temporada turística més enllà del model de sol i platja, i va posar d'exemples Barcelona World i Eurovegas com a “imans” per al turisme. Segons Escudero, el pla director de l'Empordà és un impediment per avançar en aquest sentit: “Ens deixa endarrerits en el segle XVIII i no ens deixa avançar cap al segle XXI.” És a dir, una clara aposta pel model Benidorm, que prioritza la quantitat per davant de la qualitat. Un model que no comparteixo i que significa una reculada en el temps, no al segle XVIII sinó a etapes no gaire llunyanes, on predominava el model del “desarrollismo”, amb l’onada d’urbanisme salvatge, que vol dir, urbanisme densificat i especulació immobiliària. Molts, no volem aquest model per l’Empordà del segle XXI. I sortosament, tampoc és el model que volen molts hotelers empordanesos, que amb el seu treball i el seu esforç són un exemple de compromís amb l’Empordà i en la preservació i promoció de la seva singularitat.

El paisatge representa el gran potencial pel futur de l’Empordà segons les conclusions de les Jornades “l’Empordà, el paisatge com a actiu econòmic”. Les dues icones amb més projecció internacional, Salvador Dalí i Ferran Adrià, prenen el paisatge empordanès com a referent i són la base d’un projecte de turisme cultural que té en el paisatge el seu marc, amb la voluntat de posar en valor els elements patrimonials i naturals de la mà de la gastronomia.

Aquestes Jornades, han posat en valor que el paisatge és un actiu econòmic per a l’Empordà, amb referents de gran projecció i, també, a partir de realitats quotidianes i tangibles que permeten crear ocupació, fomentar la inserció sociolaboral, conservar i revaloritzar el patrimoni natural i arquitectònic, potenciar sectors productius en l’àmbit agrícola, ramader i forestal i finalment generar sinergies entre la natura, la cultura, els productes de la terra i la seva gastronomia, per a enfortir la singularitat de l’Empordà en la seva projecció com un espai de referència turística mundial i com la gran aposta de model turístic de qualitat.

Un dels valors de l’Empordà és la seva situació geogràfica i estratègica en el marc territorial transpirenenc, que afavoreix la seva connectivitat i evita el seu aïllament. El progrés social i econòmic d’un territori depèn, en gran part, de la seva connectivitat o del seu aïllament. La connectivitat tecnològica, energètica i en comunicacions és imprescindible per a la creació de riquesa i la generació d’ocupació; per a millorar les condicions de vida i de benestar dels ciutadans. El nostre petit País ha de reforçar el valor d’una triple connectivitat: tecnològica, energètica i en infraestructures viàries i ferroviàries, compatibles amb l’Empordà respectuós que creix però que domina el seu creixement i que crea l’horitzó i el paisatge que decideix que vol tenir. Un Empordà sostenible; sostenible ambientalment, però també social i econòmicament.

Com a estratègia de futur, les Jornades han remarcat la necessitat de promoure la declaració de la Reserva de la Biosfera de l’Empordà amb l’objectiu de potenciar una la correcta gestió de totes les àrees protegides, juntament amb el desenvolupament sostenible del territori, que significa comptabilitzar l’activitat econòmica amb la conservació del patrimoni i el paisatge empordanès, potenciant al màxim els seus valors i la seva identitat.

Compromís per l’Empordà, títol del document de conclusions de les Jornades, persegueix la voluntat de consensuar la unitat d’acció de la societat empordanesa en l’establiment de les bases d’un model de desenvolupament sostenible i pel que fa als principals reptes de futur del paisatge com a actiu econòmic de l’Empordà. Un actiu que ha de contribuir a reforçar un desenvolupament sostenible del nostre territori, a partir d’un projecte comú compartit per tothom i amb una mirada en positiu sobre el futur de l’Empordà. 

Enllaç: http://www.diaridegirona.cat/comarques/2012/10/03/pla-director-lemporda-resposta-toscana-als-reptes-del-s-xxi/584260.html

dimecres, 19 de setembre del 2012

La promoció turística de l'Empordà, una estratègia conjunta

Aquest és el títol de l'emissió del primer programa programa de TV Diàlegs sobre l'Empordà, de la temporada 2012-2013, que compta amb la participació de Joan Trias, conseller de turisme del Consell Comarcal del Baix Empordà, i Quim Coll, president de l'Associació Alt Empordà Turisme, i que podeu visionar clicant, a sota, sobre el títol.

 

dimecres, 12 de setembre del 2012

Diada històrica

Una Diada històrica. Com a l'any 1977 ahir és va iniciar una nova etapa amb un camí incert per la manca de lideratge de la política. A diferència de la manifestació de 1977, ahir els partits polítics, amb absències destacades, anaven a remolc de la societat civil.
 
"Catalunya és estat i som Europa" deia la pancarta de Plaça21. La construcció de Catalunya com a estat amb sobiranies compartides i interdependència dins el marc d'una Europa federal.
 
Vaig participar a la manifestació al costat d'Ernest Maragall i els companys de Plaça21, juntament amb amics i companys del PSC com Àngel Ros, Antoni Castells, Marina Geli, Lluís Miquel Pérez, Pia Bosch i molts altres. Hi vàrem ésser, com deia l'editorial de Plaça21 de la vigília, com tants i tants ciutadans. Amb accent propi i sense cap afany de protagonisme. Amb el cap i el cor. Per orgull compartit i per voluntat de ser part activa de la Catalunya que no es resigna i vol construir futurs "rics i plens".
 
 
 
 
 

dilluns, 10 de setembre del 2012

Catalunya és estat i som Europa

 
 
 
 
 
Som en el inici de curs més crític dels últims anys. El país, Catalunya, es fa moltes preguntes, algunes noves, altres molt velles, i no troba respostes clares ni senzilles. Hi han dos qüestions del màxim nivell que, al seu torn, obliguen a plantejar-se'n moltes altres.

En relació a la crisi econòmica i social més greu des de la transició democràtica, la pregunta es prou òbvia:
-estem fent el que cal per sortir-ne el millor i més ràpidament possible?.
Creiem que no. El pes immens de les exigències europees i, de retruc, espanyoles sembla haver-nos paralitzat o incapacitat per fer altra cosa que gestionar el dia a dia en el sentit quasi literal. Es podran pagar les nòmines del mes? I quan es podran complir els compromisos amb les entitats que presten serveis socials?.
- com a país, com a suma de societat, institucions i forces polítiques estem a l'alçada?. Tampoc. O ens enroquem en el joc govern-oposició, o ens instalem en el greuge, ambdós segurament justificats però relativament inútils.
- hi han polítiques alternatives a les assajades fins ara que ens ofereixin alguna esperança de millora? Si, sens cap dubte. És pot pensar que això correspon a les institucions europees, o espanyoles, però no es pren cap iniciativa per explorar els marges oberts i complementaris que són al nostre abast.

En segon lloc, pel que fa a la relació Catalunya-Espanya podem plantejar-nos algunes qüestions similars i altres de ben diferents.
- la solució catalana a la crisi passa per resoldre la qüestió del finançament autonòmic?: amb un bon finançament milloraria notablement la capacitat per combatre la crisi, però ara mateix comptem amb eines econòmiques i marges de decisió fiscal que hem d'utilitzar amb molta més intensitat i encert.
- és una condició necessària per el futur del país assolir la plena responsabilitat tributària en el marc d'un acord estable amb les institucions espanyoles? Sí, és imprescindible un acord que ens garanteixi la plena responsabilitat sobre ingressos i despeses. Un acord bilateral per un nou model que inclogui l'Agència Tributaria Catalana i l'explícita definició del mecanisme de solidaritat just i suportable que a Catalunya li correspon exercir.
- en funció de la resposta a les anteriors hem de considerar oberta l'agenda del "dret a decidir", incloent l'eventual referèndum sobre la independència?. Aquí la previsió es fa molt més complexa i incerta. Qualsevol especulació seria tan imprudent com probablement errònia.


Diguem-ho clar: La pulsió sobiranista ha assolit ja totes les fites imaginables de penetració social i, més gradualment, política. No és admissible treballar quasi exclusivament sobre l'expectativa més negativa i tractant d'utilitzar el probable rebuig espanyol només per millorar posicions en una cursa electoral anticipada. Però és ja obligat moure's i actuar en aquest marc de plena normalitat del debat sobre el nostre horitzó nacional amb totes les portes obertes.


 
És a l'entorn de totes aquestes matèries que Plaça21 ha de saber treballar, aportant, afegint si fossim capaços, idees, anàlisi i propostes útils i amb voluntat d'influir sobre els agents partidaris i institucionals que han de prendre posició i decisions.



Aquí és on entren en joc les actituds i les posicions de fons. Aquí és on trobem més a faltar la presència potent i respectada d'una alternativa catalanista i d'esquerres. I a aquest objectiu dedicarem totes les nostres energies i capacitats.



Nosaltres defensem, com és ben sabut, una posició d'entesa confederal. Un acord bilateral que inclogui el ple reconeixement de la nació catalana, la renovació del pacte constitucional i els mecanismes que garanteixin el caràcter de subjecte polític complet per Catalunya en un entorn federal europeu.



Però no ens quedarem ni lligats ni limitats per aquesta oferta de darrera oportunitat. Serem toçuts i coherents. Serem catalans fins a les últimes conseqüències.



Haurem de saber distingir Espanya de les institucions o partits que la representen. Haurem de saber seguir respectant i estimant els nostres germans espanyols, tot i que diguem "prou" o simplement "no" a les idees, les paraules, les actituds d'alguns ben específics polítics o responsables institucionals que s'entesten a tallar tots els ponts de contacte entre els pobles respectius.
 
 
Demà celebrem un 11/S més. Serà com tants altres però també serà especial. Tindrem els actes institucionals al monument de Rafael de Casanova i al Parc de la Ciutadella. Hi haurà una gran manifestació cívica. Una massiva afirmació nacional amb un evident predomini de l'impuls independentista.



Plaça21 hi serà. Com tants i tants ciutadans. Amb accent propi i sense cap afany de protagonisme. Amb el cap i el cor. Per orgull compartit i per voluntat de ser part activa de la Catalunya que no es resigna i vol construir futurs "rics i plens".
 
Per començar el nostre primer curs amb les bateries ben carregades de convicció i determinació.
 
Serem al carrer, amb tothom. Però no n'hi ha prou amb el crit i el gest, per potents i audibles que siguin. Per ser estat hem de saber ser-ho, n'hem d'aprendre, hem de carregar-nos de raó i de sabiduria. És per tot això que immediatament després ens posarem a treballar. Àmb tots els que vulgueu. Per Catalunya, per tots i cada un dels ciutadans.