dilluns, 4 de novembre del 2013

""El gueto dels gitanos, que s'ha estès més enllà del barri de Sant Joan, pot posar en risc la convivència a Figueres"

Podeu escoltar l'entrevista  que m'ha fet Màxim Castillo dins el programa HORA L de la cadena SER GIRONA, en relació a la problemàtica de la comunitat gitana de Figueres.
 
 

 

dissabte, 2 de novembre del 2013

Els professionals de la política i la regeneració democràtica

Article publicat al Diari de Girona (2 de novembre de 2013)
 
 
La desafecció dels ciutadans envers els partits i els polítics està experimentant una evolució creixent. Les causes, segons diversos analistes, són vàries i diverses. Una d’elles la podem trobar analitzant el currículum de molts polítics i, fins i tot, avui dia, d’uns quans dirigents, que no han fet altra cosa a la seva vida que política. Alliberats de jovenets a les joventuts o entrant a treballar a l’aparell del partit, iniciant així una trajectòria, esgraó a esgraó, que intentaran no deixar mai. Dit d’una altra forma, o com el xusquerisme s’ha acabat imposant dins les principals organitzacions polítiques del nostre País.
 
 
D’aquí que un element que ha contribuït a generar mala imatge dels polítics i dels partits són els professionals de la política. Aquells que no han conegut en la seva vida laboral i/o professional altre activitat que la política, sigui en el partit o en alguna administració publica o en empreses dependents d'aquesta, en càrrecs electius o de confiança. També, cal incloure a aquells que en l'exercici d'un càrrec públic, que sempre s'ha de considerar com una situació transitòria, de més o menys durada, quan no el mantenen per els resultats d'unes eleccions o per decisió del seu partit, busquen un altre camí per continuar sent un professional de la política. I així, ens podem trobar una quantitat desmesurada d'assessors i càrrecs de confiança en tota mena d’institucions, de caire municipal, supramunicipal, autonòmica o central, molt superior a les seves pròpies necessitats com a administració pública. En alguns casos, per exemple en alguns ajuntaments o diputacions, això, fins ara, no solia transcendir a l'opinió pública perquè els partits, al govern i a l’oposició, se'ls distribueixen de forma equitativa.
 
 
Els professionals de la política, una classe de polítics que existeixen en tots els partits, normalment són polítics de segona línia que s'alineen amb l'aparell partidista, perquè en formen part i són submisos a les seves directrius. Perquè, en definitiva, els aparells dels partits no deixen d'estar composats per professionals de la política, que tenen com a tret característic la seva vida endogàmica dins el partit i viure allunyats de la realitat ciutadana i de la societat. Un cas paradigmàtic, ens el trobem en un dels principals partits de Catalunya on alguns d’aquests professionals de la política han arribat als llocs més alt de comandament dins la seva estructura partidista i fan del tacticisme el fil conductor de la seva actuació, com podem comprovar en molts dels darrers esdeveniments de la política catalana i espanyola.
 
Els professionals de la política són capaços de qualsevol cosa, no tenen ànima, el seu únic objectiu és mantenir la seva "professió" perquè, en la seva majoria, no han conegut altre activitat fora d'aquesta. Ernest Lluch amb la seva habitual saviesa ja ho advertia ara fa més de 30 anys: "El polític professional és perillós, cal mantenir l'activitat professional al marge de la política".
 
Calen reformes per retornar la confiança en la política i els polítics. És urgent una reforma del sistema de funció pública, despolititzant el funcionariat públic i reforçant la seva professionalització. Això ha d’implicar la reforma del sistema d’elecció dels membres dels òrgans i consells dels ens públics a través d’uns veritables controls de competències professionals. La qualitat de la funció pública requereix de bons professionals i no professionals de la política, disposats a fer de tot i experts en res, amb l’únic mèrit de la seva lleialtat a l’aparell partidista.
 
Cal apostar per una regeneració democràtica del sistema de partits polítics. En aquesta línea, les organitzacions polítiques han de tenir un caire més horitzontal que piramidal, que comporti una estructura central més simplificada i lluny dels sobredimensionats aparells dels partits tradicionals.
 
S’haurien d’eliminar les joventuts dels partits polítics. Aquestes en el sistema de partits imperants s’han convertit en una escola de professionals de la política; per això els joves s’haurien d’incorporar directament a l’organització, amb els mateixos drets i deures que tothom.
 
Primàries, llistes obertes i limitació de mandats són altres eixos que tots els partits polítics haurien de defensar per construir unes organitzacions polítiques sota els pilars de la qualitat democràtica i d’una nova cultura organitzativa, flexible, transparent, canviant i cooperativa; obrint els debats al conjunt de la ciutadania.
 
Els partits polítics no haurien de ser una organització de professionals de la política, que fan del tacticisme la seva guia d’actuació, sinó una organització de ciutadans compromesos i oberts a la ciutadania, guiats per ideals i valors, retornant a la política la noblesa de la seva funció i el compromís d’aquesta amb la societat a qui serveix. Unes organitzacions radicalment democràtiques.
 
 
 Joan Armangué
Alcalde de Figueres (1995-2007)


dimarts, 22 d’octubre del 2013

Estratègia 2.0 per a la difusió del patrimoni cultural de l'Empordà

Clicant a aquest enllaç Estratègia 2.0 per a la difusió del patrimoni cultural de l'Empordà podeu visionar la gravació sencera, en dos parts, del workshop celebrat a l'Espai Armengol (17 d'octubre de 2013), dins les IV Jornades L'Empordà, el paisatge com a actiu econòmic, amb la participació de Joan Pluma, Raquel Camprubí, Xavi Camps i Marta Santos.

La jornada va ser un punt de partida per posar en marxa una estratègia digital compartida i conjunta que potenciï la presència i notorietat a la xarxa del patrimoni cultural empordanès.

 

 









Cap a una transició energètica a l'Empordà

Clicant a Rendibilitat energètica, econòmica i ecològica dels recursos empordanesos podeu seguir el power point de la conferència del científic Antonio Turiel a La Cate de Figueres (10 d'octubre de 2013), dins les IV Jornades L'Empordà, el paisatge com a actiu econòmic, què des de la defensa d'un canvi de model econòmic aposta per un model energètic, cap a una transició energètica a l'Empordà.
 
 


El megaliturisme, una nova aposta pel turisme cultural empordanès

Clicant a Inventari del megalitisme empordanès podeu seguir el power point de la conferència de Vicenç Armangué a La Cate de Figueres (3 d'octubre de 2013), dins les IV Jornades L'Empordà, el paisatge com a actiu econòmic, i que representa el punt de partida del megaliturisme com a una nova aposta pel turisme cultural empordanès.
 
 
 

dimarts, 1 d’octubre del 2013

Un llibre solidari


El llibre Compromís amb Figueres. Un cant a la vida de Josep Casero i Maria Rosa Ymbert és un llibre solidari per dos motius. Un, perquè està dedicat a la memòria de dos persones que varen fer de la solidaritat la seva ensenya. L'altre, perquè els beneficis de la venda del llibre van destinats a un fi solidari.




El Debat a Empordà TV

El Debat, programa d'Empordà TV, emés el passat 26 de setembre de 2013, amb la participació de Joan Armangué, José Luis Torres, Marc Teixidor i Bruno Pérez, sobre l'actualitat política catalana.


Per veure el programa clica a EL DEBAT