Avui al Parc del Riu de Sant Pescador, he participat a la taula rodona "Quina comarca volem", organitzada per ERC Alt Empordà, amb Arnau Sala, Jordi Claparols, David Pujol, Albert Testart, Lluís Benejam i Xavier Frigola, amb Berta Maspoch de moderadora. Una taula transversal buscant consensos. L'Empordà necessita un projecte comú, un projecte compartit entre les institucions, partits polítics i societat civil. És temps de sumar!.
diumenge, 10 de juny del 2012
dissabte, 2 de juny del 2012
Un cant a la vida de Paco Doya
La mort de Paco Doya ha estat un cop molt dur per a la seva família, per a la comunitat gitana, per a tots que el vàrem tractar i per a a la ciutat. Figueres ha perdut un lluitador incansable en la construcció d'una ciutat millor. En la mort d'en Paco què millor que fer un cant a la seva vida. Una vida que l'article de Jesús Quiroga, Llàgrimes per la pèrdua del meu amic gitano, publicat al Setmanari de l'Alt Empordà, reflecteix amb molta claredat la seva lluita com a "un militant pel canvi del col·lectiu gitano".
La imatge de dalt, és d'una visita al barri de Sant Joan, a l'any 2006, fent un seguiment dels programes que en Jesús descriu en el seu article i que els dos varen treballar conjuntament en el període 2003-2007.
La imatge de l'esquerra, és davant el Centre de Formació d'Adults, al carrer Avinyonet, també a l'any 2006, analitzant diferents temes ciutadans amb representants de les AAVV Juncària Parc Bosc i Habitatges del Parc.
Paco Doya, un home compromès amb la seva comunitat, amb els barris figuerencs i amb la ciutat en general. Les llàgrimes per la seva mort són un cant a la seva vida. Un home que mai no es va rendir; un home amb una gran capacitat per a superar els problemes i afrontar la vida amb il·lusió, alegria i entusiasme. El cant a la vida de Paco Doya també el podem trobar a "No te rindas", un poema de Mario Benedetti:
Vivir la vida y aceptar el reto,
recuperar la risa,
ensayar un canto,
bajar la guardia y extender las manos
desplegar las alas
e intentar de nuevo,
celebrar la vida y retomar los cielos.
Vivir la vida y aceptar el reto,
recuperar la risa,
ensayar un canto,
bajar la guardia y extender las manos
desplegar las alas
e intentar de nuevo,
celebrar la vida y retomar los cielos.
dijous, 31 de maig del 2012
El comerç de l'Empordà, a la cruïlla del canvi?
Aquest és el títol de l'emissió del programa de TV
Diàlegs sobre l'Empordà, que compta amb la
participació de Miquel Roig i Salvador Giraut, comerciants de Figueres i Platja d'Aro, i que podeu visionar clicant, a sota, sobre el
títol.
dilluns, 28 de maig del 2012
Articles sobre el llibre Figueres en positiu
Aquestes darreres setmanes al bisetmanari Hora Nova s'han publicat dos articles en relació a la publicació del llibre Figueres en positiu. Pensaments i reflexions del dia de demà. L'articulista José Luis Torres sota el títol Figueres en negatiu, no com a visió negativa de la ciutat sinó fent ús del llenguatge fotogràfic fa el seu revelatge, parlant, fonamentalment, de la formació professional a on coincidim plenament sobre la necessitat d'un sistema més flexible de cara a adaptar-se a les noves necessitats de la societat. El periodista Josep Maria Bernils sota el títol Figueres en positiu, fa una valoració més global del llibre, incidint en l'estil de fer política on posa de relleu que "les plagues del provincianisme, l'estultícia i la mala llet", que en el meu de discurs de comiat com alcalde deixava com una assignatura pendent i que calia eradicar, continuen vigents a la vida municipal.divendres, 18 de maig del 2012
La darrera sessió del Savoy, el nostre cinema Paradiso
A la web del col·leccionista Lluís Benejam hi he trobat l'excel·lent reportatge d'en Pitu Anaya, a Empordà TV, sobre la darrera sessió del cinema Savoy, el 20 de novembre de 2004. Avui, un edifici de pisos ha substituït el vell cinema, però els vells records dels 28 anys de la seva existència (des de la seva estrena amb la pel·lícula Amarcord de Fellini (1976), fins aquesta darrera sessió especial, que va comptar amb la música de Pascal Comalade) se'ns fan vius amb el retrat sentimental del reportatge.
diumenge, 13 de maig del 2012
Elogi d'Emblemàtics de Figueres
Un
conjunt de comerços de Figueres s’han unit sota el nom d’Emblemàtics de Figueres, que simbolitzen la tradició d’un teixit
comercial, que com diuen ells mateixos, han perdurat fins als nostres dies
permetent que Figueres gaudeixi encara avui en dia d’un important nombre
d’establiments que han sabut vèncer el pas del temps i que avui són un testimoni
del nostre passat que cal preservar i difondre. Són pocs dins la important
oferta comercial de Figueres, però representen uns establiments històrics, regentats,
en molts casos, per diverses generacions, i que han sabut innovar i modernitzar
per adaptar-se als canvis de la nostra societat.
Els
Emblemàtics de Figueres són els
emprenedors dins el comerç local, els que s’han arriscat al llarg de la vida
per fer avançar el negoci familiar, lluny d’aquells altres que enlloc d’innovar
i modernitzar-se van preferir invertir en negocis immobiliaris i/o retirar-se
llogant el seu establiment a importants firmes comercials.
En
un món globalitzat, una ciutat amb un comerç sense franquicies és una ciutat
comercialment poc competitiva, sense força i atractiu comercial. Avui, l’atractiu
del comerç figuerenc no només és pel preu, en relació a la Catalunya Nord, sinó
per una oferta diferenciada basada, fonamentalment, per la gran força comercial
de les franquícies ubicades a la ciutat. Però,
també per l’existència d’uns comerços tradicionals i d’un emergent
sector comercial vinculat amb la singularitat de productes empordanesos.
El
comerç figuerenc davant un procés d’igualació de preus i per possibles canvis
en l’oferta comercial fronterera, ha d’enfortir la seva competitivitat per
continuar mantenint el lideratge comercial dins l’Espai català transfronterer,
en relació a la demanda atreta de la Catalunya Nord. Un lideratge basat en la
força comercial de les franquícies, absents avui dia a l’àrea urbana de
Perpinyà, i que s’hauria de complementar amb l’oferta d’un comerç especialitzat
i de qualitat més vinculat amb el territori i d’un valor identitari, com a
factor diferencial d’una oferta dins un context d’un comerç globalitzat.
Els
Emblemàtics de Figueres representen
aquest valor diferencial, el teixit comercial que ve de lluny, però que sense
aturar-se mira al futur, que dona una personalitat pròpia a l’oferta comercial
de la ciutat i contribueix a projectar la seva diferència.
És
lloable i d’elogi la iniciativa d’Emblemàtics
de Figueres per a promocionar-se conjuntament i sumar noves adhesions al projecte,
amb l'objectiu d'afrontar el futur amb renovades il·lusions.
diumenge, 6 de maig del 2012
La crisi segons Albert Einstein
“No pretenguem que les coses canviïn, si sempre fem el mateix. La crisi és la millor benedicció que pot succeir a persones i països, perquè la crisi porta progressos. La creativitat neix de l’angoixa, com el dia neix de la nit fosca. És en la crisi que neix la inventiva, els descobriments i les grans estratègies. Qui supera la crisi, se supera a si mateix sense quedar ’superat’.Qui atribueix a la crisi els seus fracassos i penúries, violenta el seu propi talent i respecta més als problemes que les solucions. La veritable crisi, és la crisi de la incompetència. L’inconvenient de les persones i els països és la mandra per trobar sortides i solucions. Sense crisi no hi ha desafiaments, sense reptes la vida és una rutina, una lenta agonia. Sense crisi no hi ha mèrits. És en la crisi on aflora el millor de cadascú, perquè sense crisi tot vent és carícia. Parlar de crisi és promoure-la, i callar en la crisi és exaltar el conformisme. En comptes d’això, treballem dur. Acabem d’una vegada amb l’única crisi amenaçadora, que és la tragèdia de no voler lluitar per superar-la.” (text atribuït a Albert Einstein)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



