Podeu escoltar l'entrevista que em fa Laura Vinuesa en el programa Quin Matí de Ràdio Vilafant clicant AQUÍ
dijous, 27 de novembre del 2014
dimarts, 25 de novembre del 2014
Resposta a l'alcaldessa de Figueres
L'alcaldessa
de Figueres, Marta Felip, manté una actitud de mala fe sobre el
procés del Turó Baix, desviant l'atenció i creant confusió.
D'aquesta forma, pretén tapar la gestió de Santi Vila com a alcalde
i regidor d'Urbanisme.
D'entrada,
cal remarcar la legalitat dels acords adoptats en els plenaris de 8
de maig de 2003 i 12 d'abril de 2007. No existeix cap informe
jurídic d'advertència d'il.legalitat en l'adopció d'aquests
acords. Per altra banda, el primer, es va aprovar per unanimitat. I
el segon, va comptar amb el suport de CiU.
L'alcaldessa
s'oblida que tres acords de plens municipals de l'etapa de l'alcaldia
de Santi Vila: Aprovació provisional (6.09.07), 1ª aprovació text
refós (6.03.08) i 2ª aprovació text refós (3.04.08), varen avalar
l'aprovació inicial de l'abril de 2007, sobre la modificació del
pla general a l'àmbit del Turó Baix.
Dels
6 acords plenaris relacionats amb aquest tema CIU i PSC sempre hi
varen votar a favor, incloent el darrer, de 6 de novembre de 2008,
arxivant la seva tramitació i que provoca la sentència. Un pla, per
cert, que la mateixa alcaldessa posa com a exemple de cara a la
regeneració urbana del Barri de Sant Joan: "“Hem de buscar un
model com el que es va aplicar al Turó Baix” (Setmanari de l'Alt
Empordà, 28.10.2014).
L'alcaldessa
fa unes acusacions totalment subjectives. L'únic fet objectiu, és
la sentència del Jutjat Contenciós Administariu quan diu que
l'Ajuntament, en comptes de fer els tràmits que li pertocaven, en
relació a l'acord de la Comissió d'Urbanisme de suspendre
l'aprovació definitiva de la modificació puntual del Pla General,
per a incorporar-hi diferents prescripcions, per acord del ple de 6
de novembre de 2008 “solicitó la devolución y el archivo del
expediente, hechos que por sí mismos evidencian un comportamiento
antijurídico por parte del Ayuntamiento de Figueres, que el actor no
estaba obligado a soportar y que le ha producido un resultado lesivo
indemnizable, en cuanto que se le ha privado, sin el procedimiento
legal, de unos terrenos que le han causado un perjuicio evaluable
económicamente, efectivo e individualizable; y una relación de
causalidad entre su actuar antijurídico y el resultado lesivo”.
Queda
clar que la sentència no condemna cap acció duta a terme pels
consistoris del 2003 ni del 2007. Per contra, penalitza un acord
municipal pres el 2008, quan Santi Vila era alcalde i regidor
d'urbanisme. I en cas que s'acabi ratificant, la sentència
perjudicarà de forma bastant greu els interessos econòmics de
l'ajuntament.
Les
acusacions de l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, són
difamatòries i calumnioses, enlloc de presentar la veritat dels
fets, tal com els expressa la sentència.
Joan
Armangué
Alcalde
de Figueres (1995-2007)
25.11.2014
diumenge, 23 de novembre del 2014
Cap a la confluència de l'esquerra a Catalunya
Nova Esquerra Catalana neix a Sitges el 15 de desembre de 2012: un
nom, un lloc i una data per començar. Tot el que vindrà ho hem de
construir junts. Tenim per endavant la creació d’un nou espai polític.
De nosaltres depèn que siguem capaços d’omplir-lo i ampliar-lo cercant
complicitats amb generositat. Així començava el el Compromís de Sitges,
el document polític fundacional de Nova Esquerra Catalana.
En aquest mateix document afirmavem que naixiem amb la força que dóna
ser fràgils, amb la certesa que no hi cap altra por que la por de no
fer res, amb els ulls fixats en l’horitzó, amb la consciència que molts
granets de sorra fan una platja. I en el seu epíleg ens comprometíem a
treballar per a fondre’ns en organitzacions que prioritzin el bé comú i
en opcions electorals que siguin alternativa autèntica de govern a
Catalunya.
A prop de complir-se el segon aniversari de NECat, hem fet realitat
una coalició electoral a les passades eleccions al Parlament europeu,
sumant dues velles tradicions del catalanisme d’esquerres, però noves i
renovades per encarar la construcció de la Catalunya Estat, el
republicanisme independentista i el socialisme sobiranista. opció
guanyadora a Catalunya. I estem estem a punt per fer realitat allò que
Ernest Maragall ens deia a Sitges, que naixíem per a desaparèixer, per a
fondre’ns en una nova organització, fruit, de moment, de la suma de
Nova Esquerra Catalana i Moviment Catalunya.
La confluència socialista a Catalunya aviat serà una realitat.
L’ideal que Josep Pallach va defensar sempre: un partit socialdemòcrata
d’irrenunciable obediència catalana, d’un partit amb veu i vot propis,
que resumia en l’expressió “Primer Catalunya”. Malgrat que anem sumant
granets de sorra encara no formem una platja. Sumem però continuem sent
fràgils, com ho expressen les xifres d’aquest nou espai que
previsiblement tindrà presència en poc menys de 200 municipis. No podem
augmentar la fragmentació de les esquerres a Catalunya, perquè aquesta
afebleix la construcció d’una alternativa majoritària de l’esquerra,
tant als municipis com en la governança del País.
La confluència socialista a Catalunya té un cert pala.lelisme amb la
creació de la Unió Socialista de Catalunya (USC), partit polític català
d’esquerres, fundat el 8 de juliol de 1923 a partir d’una escissió de la
Federació catalana del PSOE dirigida per Rafael Campalans, Joan
Comorera, Manuel Serra i Moret i Gabriel Alomar. Defensava un socialisme
reformista amb una major sensibilitat a la problemàtica nacional
catalana, defensant el dret a l’autodeterminació. A les eleccions
municipals de 1931, de gran transcendència, formà coalició electoral amb
ERC i resultar l’opció guanyadora a Catalunya.
Estem construint l’espai del socialisme sobiranista, des d’una
renovada socialdemocràcia d’estricta obediència catalana, teixint
complicitats des de la generositat, des del compromís per articular
l’alternativa majoritària de l’esquerra catalana. Des de la coalició amb
altres forces d’esquerres, prioritàriament amb ERC, a les properes
eleccions constituents i, allà on la realitat municipal ho faci
possible, a les eleccions municipals de maig de 2015, en el camí cap a
la confluència de les esquerres catalanes, fent realitat el vell somni
de Pasqual Maragall quan va registrar el Partit Català d’Europa, el
partit demòcrata de Catalunya, en la idea de la construcció d’un gran
partit progressista i reformista amb la vocació de convertir-se en la
força majoritària del País.
Joan Armangué
Joan Armangué
Article publicat a l'Apunt setmanal de Nova Esquerra Catalana:
http://www.novaesquerracatalana.cat/blog-2/cap-a-la-confluencia-de-lesquerra-a-catalunya/
divendres, 14 de novembre del 2014
El cel de l'Empordà
Aquest és el títol del programa de TV Diàlegs sobre l'Empordà, amb la participació de Juan Carlos Casado, astrofotògraf, que podeu visionar clicant, a sota, sobre el títol.
dilluns, 10 de novembre del 2014
Carta oberta a l'alcaldessa de Figueres
Senyora
alcaldessa,
Fa
catorze dies, el govern municipal de CiU va difondre un comunicat
relatiu a una sentència del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 3
de Girona, on se m'atribuïa la responsabilitat d'uns fets que han
estat penalitzats. Com que, a hores d'ara, l'Alcaldia encara no m'ha
informat de res sobre aquest tema –tampoc no ho va fer abans
d'emetre el comunicat–, actitud que considero una manca absoluta de
respecte institucional, em veig obligat a publicar aquesta carta
oberta.
Com
vostè sap prou bé, el comunicat del govern municipal tergiversava
de cap a peus la realitat d'un procés urbanístic. Per una banda, i
en franca contradicció contra qualsevol principi elemental d'ètica
política, el text era ple de mentides, manipulacions matusseres i
descontextualitzacions; per l'altra, en comptes d'assumir la veritat
i relatar els fets tal com havien passat, es culpabilitzava de la
situació al govern municipal de 2003, que vaig tenir l'honor de
presidir. Davant d'això, vull aportar-li uns quants elements que
ajudaran a dissipar les taques d'ombra llançades per vostès sobre
la meva actuació.
En
primer lloc, contra el que afirmava el seu comunicat, deixi'm dir-li
que, a l'acord plenari de 8 de maig de 2003, no es va aprovar pas el
pla parcial Turó Baix; el que es va fer va ser acceptar les
cessions dels terrenys de cessió obligatòria i gratuïta destinats
a sistemes viaris i espais lliures inclosos a la Unitat
d'Actuació denominada Galligans Est.
En
segon lloc, la sentència emesa deixa molt clar que la causa de la
penalització és un acord municipal del 5 de novembre de 2008.
Mitjançant aquest acord, i així ho recull la sentència, es va
decidir arxivar la tramitació d'una modificació del Pla General,
“cuyo
objeto es si el Acuerdo adoptado por el Ayuntamiento de Figueres, en
fecha de 5 de Noviembre de 2008, por el que solicitaba a la Comisión
de Urbanismo el archivo del expediente de modificación puntual del
Plan General en el ámbito del suelo urbano del Turó Baix (…), fue
constitutivo de un daño del que el actor no tiene obligación de
soportar, hechos que son la esencia de la acción ejercitada; esto
es, la responsabilidad patrimonial del Ayuntamiento de Figueres”.
La
sentència, de nou, no permet errors d'interpretació quan diu que
l'Ajuntament, en comptes de fer els tràmits que li pertocaven, en
relació a l'acord de la Comissió d'Urbanisme de suspendre
l'aprovació definitiva de la modificació puntual del Pla General,
per a incorporar-hi diferents prescripcions, “solicitó la
devolución y el archivo del expediente, hechos que por sí mismos
evidencian un comportamiento antijurídico por parte del Ayuntamiento
de Figueres, que el actor no estaba obligado a soportar y que le ha
producido un resultado lesivo indemnizable, en cuanto que se le ha
privado, sin el procedimiento legal, de unos terrenos que le han
causado un perjuicio evaluable económicamente, efectivo e
individualizable; y una relación de causalidad entre su actuar
antijurídico y el resultado lesivo (art. 139 de la LRJ)".
Ras
i curt, queda clar que la sentència no condemna cap acció duta a
terme pel consistori del 2003. Per contra, penalitza un acord
municipal pres el 2008, quan Santi Vila era alcalde i regidor
d'urbanisme. I en cas que s'acabi ratificant, la sentència
perjudicarà de forma bastant greu els interessos econòmics de
l'ajuntament.
Tal
com ha pogut comprovar, doncs, el comunicat amb data 28 d'octubre de
2014, emès pel govern municipal que vostè presideix, només es pot
qualificar de difamatori i calumniós; i ho és, tant per a les
persones que hi sortim esmentades com per al partit que aleshores
representàvem. Unes difamacions concretades amb l'expressió "essent
alcalde Joan Armangué i regidora d'Urbanisme, Montserrat Palma, en
govern del PSC".
Davant
de tots aquests fets, i com a alcaldessa de Figueres que és, li
exigeixo una rectificació pública, per reparar els danys i les
sospites provocades, i li reclamo que presenti a la ciutadania la
veritat dels fets, tal com els expressa la sentència, sense
manipulacions ni enganys. Al mateix temps, també vull oferir-li la
meva col·laboració a l'Alcaldia, per si creieu que el meu
coneixement sobre el procés urbanístic pot ser-li útil, en aquest
plet, per a defensar els interessos de l'Ajuntament.
Atentament,
Joan
Armangué i Ribas
Alcalde
de Figueres (1995-2007)
10.11.2014
dijous, 6 de novembre del 2014
Vídeo del workshop: Impacte social i econòmic del Bulli Fundation a l'Empordà
Podeu veure el vídeo sencer del workshop Impacte social i econòmic del Bulli Fundation a l'Empordà: http://vimeo.com/111095411
Acte dins el marc de les V Jornades L'Empordà, el paisatge com a actiu econòmic, celebrat a l'Espai Armengol.
dissabte, 1 de novembre del 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)