Cap a la confluència de l'esquerra a Catalunya

Nova Esquerra Catalana neix a Sitges el 15 de desembre de 2012: un nom, un lloc i una data per començar. Tot el que vindrà ho hem de construir junts. Tenim per endavant la creació d’un nou espai polític. De nosaltres depèn que siguem capaços d’omplir-lo i ampliar-lo cercant complicitats amb generositat. Així començava el el Compromís de Sitges, el document polític fundacional de Nova Esquerra Catalana.

En aquest mateix document afirmavem que naixiem amb la força que dóna ser fràgils, amb la certesa que no hi cap altra por que la por de no fer res, amb els ulls fixats en l’horitzó, amb la consciència que molts granets de sorra fan una platja. I en el seu epíleg ens comprometíem a treballar per a fondre’ns en organitzacions que prioritzin el bé comú i en opcions electorals que siguin alternativa autèntica de govern a Catalunya.

A prop de complir-se el segon aniversari de NECat, hem fet realitat una coalició electoral a les passades eleccions al Parlament europeu, sumant dues velles tradicions del catalanisme d’esquerres, però noves i renovades per encarar la construcció de la Catalunya Estat, el republicanisme independentista i el socialisme sobiranista. opció guanyadora a Catalunya. I estem estem a punt per fer realitat allò que Ernest Maragall ens deia a Sitges, que naixíem per a desaparèixer, per a fondre’ns en una nova organització, fruit, de moment, de la suma de Nova Esquerra Catalana i Moviment Catalunya.

La confluència socialista a Catalunya aviat serà una realitat. L’ideal que Josep Pallach va defensar sempre: un partit socialdemòcrata d’irrenunciable obediència catalana, d’un partit amb veu i vot propis, que resumia en l’expressió “Primer Catalunya”. Malgrat que anem sumant granets de sorra encara no formem una platja. Sumem però continuem sent fràgils, com ho expressen les xifres d’aquest nou espai que previsiblement tindrà presència en poc menys de 200 municipis. No podem augmentar la fragmentació de les esquerres a Catalunya, perquè aquesta afebleix la construcció d’una alternativa majoritària de l’esquerra, tant als municipis com en la governança del País.

La confluència socialista a Catalunya té un cert pala.lelisme amb la creació de la Unió Socialista de Catalunya (USC), partit polític català d’esquerres, fundat el 8 de juliol de 1923 a partir d’una escissió de la Federació catalana del PSOE dirigida per Rafael Campalans, Joan Comorera, Manuel Serra i Moret i Gabriel Alomar. Defensava un socialisme reformista amb una major sensibilitat a la problemàtica nacional catalana, defensant el dret a l’autodeterminació. A les eleccions municipals de 1931, de gran transcendència, formà coalició electoral amb ERC i resultar l’opció guanyadora a Catalunya.

Estem construint l’espai del socialisme sobiranista, des d’una renovada socialdemocràcia d’estricta obediència catalana, teixint complicitats des de la generositat, des del compromís per articular l’alternativa majoritària de l’esquerra catalana. Des de la coalició amb altres forces d’esquerres, prioritàriament amb ERC, a les properes eleccions constituents i, allà on la realitat municipal ho faci possible, a les eleccions municipals de maig de 2015, en el camí cap a la confluència de les esquerres catalanes, fent realitat el vell somni de Pasqual Maragall quan va registrar el Partit Català d’Europa, el partit demòcrata de Catalunya, en la idea de la construcció d’un gran partit progressista i reformista amb la vocació de convertir-se en la força majoritària del País.

Joan Armangué
 

Article publicat a l'Apunt setmanal de Nova Esquerra Catalana:

http://www.novaesquerracatalana.cat/blog-2/cap-a-la-confluencia-de-lesquerra-a-catalunya/