Article
publicat a El Punt/Avui (30 d'abril de 2016)
Les Fires i Festes de la Santa Creu 2016
arrenquen amb una de les activitats que, any rere any, es van
consolidant com un referent ciutadà, la Mostra d'Art Floral. Al
costat de les flors i plantes exposades pel treball de mans
artesanes, la història i l'arquitectura de l'espai que les acull.
Aquest any, la planta baixa i els jardins de la Casa Nouvilas. Una
majestuosa escala dóna la benvinguda a un casal neoclàssic que va
ser propietat i residència de la família Nouvilas, hisendats de
Castelló d'Empúries i Rabós d'Empordà, descendents de Ramon de
Nouvilas, un dels tres ministres empordanesos durant la I República
(1873-1874). Nouvilas, ministre de la Guerra i abans capità general
de Catalunya; el figuerenc Joan Tutau, ministre d'Hisenda, i el
rosinc Francesc Sunyer Capdevila, ministre d'Ultramar.
La
tradició militar de la família va tenir continuïtat amb el general
Godofred Nouvilas, nomenat fill adoptiu de Figueres l'any 1925 per
les seves gestions en la construcció de la primera escola pública,
l'actual col·legi Sant Pau.
Actualment,
la Casa Nouvilas i altres casals nobles de la ciutat, construïts la
segona meitat del XIX o principis del XX, són l'exemple més clar de
l'auge i el declivi de la burgesia figuerenca. Els uns deshabitats,
els altres en estat precari; però la seva majoria amb un futur
incert per la desaparició d'un sector social que va ser clau en la
construcció de la ciutat moderna.
Quina
és l'alternativa per mantenir la força arquitectònica d'aquests
edificis? Evidentment, el seu ús, que recuperin una funcionalitat.
Pública o privada. Tenim exemples molt positius d'intervenció
pública, com ara la conversió de la Casa Pagès, casal noucentista,
en la seu del Consell Comarcal (1998). Però, també, en tenim de
negatius, com ara l'adquisició de la Casa Nouvilas, l'any 2008, per
l'Ajuntament i el Consell Comarcal per 3,8 milions d'euros. Després
de vuit anys, encara sense un destí clar. L'administració no pot
comprar només per satisfer les necessitats d'uns propietaris, a
Figueres en tenim alguns exemples, sinó que ho ha de fer amb una
clara finalitat d'interès i ús públic.
Aquests
dies, les flors, l'arquitectura i la història ens acompanyen mentre
passegem per la Casa Nouvilas. També a més d'un ens vindrà a la
memòria l'epigrama de Carles Fages de Climent, A
un nebot afortunat (*), dedicat
al senyor Fina de Nouvilas: “La lot hagués tingut piles / no fores
l'hereu Nouviles.” En canvi, per a l'actual alcaldessa la Casa
Nouvilas és una herència enverinada.
(*)
Epigrama posterior d'un altre dedicat a Florenci Nouvilas, que no va
tenir fills: “La titola d'en Nouviles / és una lot sense piles.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada