Reivindicació de la burgesia figuerenca

A la conferència d'Atenea, d'ahir divendres, Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de l'Empordà: un projecte de la burgesia figuerenca, juntament amb el llibre, La Caixa de l'Empordà per a la Vellesa i d'Estalvis, reivindico el compromís públic d'una burgesia figuerenca que avui no existeix, i per això, crec que és de justícia conèixer i difondre la trajectòria d'uns homes que, tot i defensar els seus interessos particulars, varen mantenir una actitud compromesa amb el bé general, generant projectes comuns amb el govern de la Ciutat. 

Una reivindicació que faig des de l'esquerra. Des del meu posicionament ideològic, sense cap afiliació partidista, dins el socialisme democràtic.

I com a socialista, defenso que la burgesia figuerenca tinguè un paper clau en la construcció de la ciutat moderna i en el desenvolupament social, cultural i econòmic de Figueres de mitjans del XIX al primer terç del XX .

La transformació de la ciutat que, tantes vegades, hem posat d'exemple, va ser fruït del lideratge de l'acció municipal, la Figueres republicana, de 1899 – 1936, amb dos intervals de governs conservadors, la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i des dels Fets d'Octubre del 34 fins el febrer de 1936. Una governança que generà acords i consensos amb la Mancomunitat de Catalunya, presidida per la Lliga Regionalista (1914-1923), i amb una burgesia local que participà activament en projectes comuns.

Remarcar que aquesta transformació viscuda al primer terç del segle XX s'inicià abans, des de mitjans del XIX, de la mà, fonamentalment, de la burgesia agrària, dels hisendats. D'una burgesia, com deia, que defensava els seus interessos particulars, però, també, s'implicava en els afers públics de la ciutat, creant espais de consensos amb la municipalitat.

Aquesta burgesia figuerenca, sobretot, les grans famílies d’hisendats, inicià un procés de decadència al llarg del primer terç del segle XX que porta al cronista Josep M. Bernils a escriure: «Totes aquestes famílies anaren a mal borràs i es pot dir que es va acabar la seva potestat i varen desaparèixer pràcticament del tot en aquests primers trenta anys del segle XX».

L’historiador Pere Gifre, en una conferència titulada «Quan a Figueres hi havia burgesos honrats», ho resumeix d’una manera molt clara: «El 1939 ho talla tot i de socarel. El 1939 no és sols la derrota, és la desaparició de les institucions, d’unes institucions que s’havien guanyat el lideratge d’una societat dinàmica. El dinamisme econòmic intern també quedava tallat. Les decisions vindrien de fora. Els “descendents” d’aquells burgesos honrats de 1599, reconeguts per la seva vàlua, desapareixen. El seu lloc, encara que no serà el mateix, serà ocupat per uns altres, aprofitant un fet extern, el turisme de masses, per construir a cor què vols».

El 1939 ho talla tot i de socarel: la Junta municipal de Protecció de Menors, la Cambra Agrícola de l'Empordà, l'Ateneu Empordanès de Barcelona, les societats i casinos, ... i una nova estructura econòmica que veu susbtituïda la iniciativa emprenedora pel guany fàcil i ràpid, primer, l'estraperlo, i després, l'especulació. Una economia, fonamentalment, de serveis amb un mercat laboral de poca qualificació, en detriment de l'economia productiva.

Tot plegat, amb una societat civil molt diferent de la d'abans del 39. Més individualista, sense implicació en un projecte comú de ciutat, més preocupada pels seus interessos particulars que amb les coses del bé comú, que, a vegades, converteix el mecenatge en negoci o que presideix entitats, com hem vist aquesta setmana, confonent el servei a l'interès general amb el benefici privat.