Dalí i Figueres: desmuntant tòpics

Article publicat a El Punt/Avui (26/03/2017)

Figueres deu ser l'única ciutat del món de 45.000 habitants que té un equipament cultural capaç d'atraure, any rere any, més d’un milió de visitants als seus espais museogràfics. És evident que tal nombre de visitants genera un fort impacte econòmic a la ciutat, encara que no ho percebi així tothom. ¿Quantes vegades no hem sentit algun comentari com aquest: «La gent no es queda a Figueres perquè no sap què fer-hi. Després de visitar el museu, marxa»?

Aquests judicis de valor, però, contrasten amb la realitat. Només cal fixar-nos en l’Estudi d’impacte econòmic de la Fundació Gala-Salvador Dalí (UdG, 2012), per adonar-nos que tots els indicadors són prou eloqüents. Comprovem-ho: despesa dels visitants (estimació de la seva despesa total als Museus): 123 milions d’euros; volum d’activitat econòmica generada (import de les transaccions econòmiques generades per les activitats de la Fundació): 181 milions d’euros; impacte sobre l’ocupació (llocs de treball deduïts per les activitats de la Fundació): 1.865 llocs de treball; generació de producte interior brut (valor de la renda generada per les activitats de la Fundació): 90 milions d’euros –a títol comparatiu, aquesta magnitud estaria al voltant del 2,5% del PIB de l’Alt Empordà–.

En un article anterior ja vaig dir que hem de ser justos: molt pocs museus, com el Teatre-Museu Dalí, tenen la capacitat d'incidir d'aquesta manera tan rotunda en l'economia local, fins al punt de convertir-se en un dels motors que la dinamitza. Si extrapolem els resultats de l’estudi esmentat, veurem que el valor de la renda generada per les activitats de la Fundació se situaria al voltant d'un 8% del PIB de Figueres –les dues figures adjuntes, també elaborades per la UdG, indiquen el percentatge d’ingressos dels establiments comercials que provenen de visitants del Teatre-Museu Dalí, segons la diferent estacionalitat–.

Si analitzem el perfil de visitants, segons l’enquesta publicada a la Memòria 2016 de la Fundació, tornem a veure la incidència dels seus resultats a la ciutat. En primer lloc, comprovem com arriben els visitants a Figueres. La majoria en cotxe (62,6%), seguida pel tren (22,8%) –la meitat en TAV, la meitat en tren convencional–; després, i a molta distància, ens apareix el percentatge de visitants que arriben amb bus tour (Imserso, escoles, tour operadors): només representen el 10,3%. Fixem-nos ara a on s'allotgen aquests visitants. El gruix més important (29,3%), a Barcelona ciutat; el segon lloc (27%), el configuren els visitants de pas; el tercer (20,5%) l'ocupa la Costa Brava, i el quart (11%), la mateixa ciutat de Figueres. Finalment, com a dada important i significativa, deixeu-me constatar que, a la pregunta "Ha visitat o pensa visitar Figueres?", hi respon afirmativament un 70,6% dels visitants.

Tenim, doncs, una enquesta que ens diu que 573.000 visitants del Teatre-Museu Dalí han visitat o pensen visitar Figueres. O que 89.000 visitants s’allotgen a Figueres, xifra que representa un 13% de la capacitat hotelera anual de la ciutat. O que gairebé un 90% dels visitants hi arriben en transport privat o públic, però de forma individual… Tots aquests indicadors han crescut a partir de la celebració de l’Any Dalí, gràcies a les millores de l’espai públic, de l’oferta comercial, de restauració i hotelera, i la presència de l'estació del TAV.... Aquests factors, a més de generar la creació de nous llocs de treball, han contribuït a allargar l'estada dels visitants, a atreure més nouvinguts de tot el món i a provocar noves pernoctacions. Fets que desmunten els tòpics habituals al voltant del Museu.

Un altre tòpic força estès és la creença que situar un altre museu a prop d’un que sigui un gran atractor de visitants, com el Teatre-Museu Dalí, li garantirà l'èxit de manera automàtica. Per desgràcia, no és així. I la prova més evident ens la tornen a donar les xifres de la Fundació: tot i que 812.621 visitants del Teatre-Museu del 2016 tenien l'entrada conjunta al Dalí Joies, aquest espai només va ser visitat per 319.522 persones; això representa el 39,32% dels visitants del museu principal. Val a dir: només 4 de cada 10 persones visiten el Dalí Joies, tot i haver pagat l’entrada per poder-lo veure.

Més exemples en aquesta direcció. Les entrades que reben els visitants del Teatre-Museu Dalí els donen dret a entrar gratis al Museu de l’Empordà i a tenir un 50% de descompte a l’entrada del Museu del Joguet de Catalunya. Doncs bé, el 2016, només varen fer ús d’aquests avantatges 3.311 persones al Museu de l’Empordà i 6.882 al Museu del Joguet de Catalunya (el 0,4% i el 0,84% dels visitants del Teatre-Museu Dalí). En aquests dos casos, i d'una manera encara manera més crua, es torna a posar de manifest que la realitat pròpia del Teatre-Museu Dalí no és cap garantia d’èxit a l'hora d'aportar una riuada de visitants als museus més propers.

En aquests moments, a Figueres es viu un debat sobre el projecte del Museu Europeu del Circ. Sense entrar en altres consideracions, en què es basen els promotors quan diuen que aquest equipament d'atracció internacional permetrà allargar l'estada dels visitants? Com justifiquen que 110.000 visitants anuals podrien passar per l'equipament? Tot això, siguem seriosos, no deixen de ser declaracions de bones intencions, sense cap base sòlida ni argumentada.

Deixeu-me tornar a insistir: Figueres no pot quedar hipotecada amb un projecte com aquest, que li provocarà més problemes econòmics que solucions. El que ens convindria és aprofitar, encara més, el potencial dalinià com a motor del nostre turisme cultural i com a via estratègica de futur. I en aquest tauler ple de possibilitats, la Casa Natal de Salvador Dalí és una peça essencial, un equipament complementari, carregat d'un alt valor simbòlic, juntament amb les sinergies sector públic-sector privat per fer més agradable l’estada del visitant a la ciutat.

Font: Modest Fluvià, Ricard Rigall, Albert Saló, Ferran Casas. Estudi d’impacte econòmic de la Fundació Gala-Salvador Dalí (UdG, 2012)