Aquest 10 de novembre s’han
complert 90 anys de la mort de Lluís M. Jordi i Alvàrez. Nascut a
Fortià l’any 1864. Residí a Figueres des de l’any 1870,
domiciliat al carrer Monturiol, núm. 2, 2a, edifici que formava part
del casal del marquès de la Torre, que tenia l’accés principal al
núm. 1 de la Placeta de la Rambla, ciutat on morí l’any 1929.
Pèrit agrònom, agrimensor i
catedràtic a l’Institut de Figueres, on exercí de secretari
(1885‐1919). Fill i germà d’agrimensors. El seu pare, Francesc
Jordi Romañach, va ser professor i director de la granja escola de
Fortianell, professor de l’Institut i alcalde de Figueres
(1877‐1881), de tendència monàrquica. Fundà i dirigí el
periòdic El Pensamiento, d’informació literària i cultural,
publicat els anys 1892‐1893 i editat pel Casino Menestral.
Col·laborà en altres publicacions de Palamós, Barcelona i Madrid.
L’any 1897 fou nomenat vicepresident de la Junta Local Interina de
Fusió Republicana, i president del Casino Menestral Figuerenc
(1893‐1895) i de la Societat Coral Erato (1900). Impulsà la Cambra
Agrícola de l’Empordà, de la qual fou secretari general
(1900‐1905), vocal 3r (1907‐1909) i vicepresident (1910‐1929).
També fou vocal del Consell Provincial d’Agricultura i Ramaderia
de Girona. Publicà diverses obres sobre agricultura i educació,
entre les quals en destaca una sobre la història de l’Institut de
Figueres, des de la seva creació fins a l’any 1888.
La seva larga trajectòria, com a
professor, a l’Institut de Figueres, on cursà estudis i obtingué
el títol d’agrimensor i pèrit agrònom l’any 1881. Impartí
classes d’agricultura, geometria, trigonometria, aritmètica,
àlgebra, història natural, fisiologia, higiene i, fins i tot, de
gimnàstica. Durant 25 anys actuà com a secretari de l’Institut.
D’aquesta funció deixà com a testimoni les diligents i precises
memòries del Centre. Aquest càrrec el compatibilitzà amb el de
director de l’internat mentre funcionà. La seva petjada és de
les més fecundes en la llarga història de l’Institut.
Fou un promotor incansable
d’iniciatives pel foment de l’agricultura empordanesa. Com a
secretari de la comissió organitzadora fou l’ànima del Concurso
de Agricultura é Industrias Anexas que se celebrà a Figueres
per impuls de l’Ajuntament entre el 2 i l’11 de maig de 1899. Un
dels principals impulsors de la Cambra Agrícola de l’Empordà, on
ostentà diferents càrrecs directius fins a la seva mort, i, també,
del Certamen Agrícola de 1905 i l’Exposició Agrícola i
Industrial de 1906, presidint la seva comissió executiva. Entre les
publicacions de caire agrícola, destacar: Cultivo de la cepa
americana (premiada); Tratado de Agricultura (premiada);
Cria del gusano de seda; Cultivo de la Morera; La Agricultura y
los agricultores (premiada); Tratado de organogrefía y
Fisiología humana; Las abejas; Cultivo de la caña de azúcar:
Cultivo del algodón; Las crisis económicas; La sociedad y sus
males,...Una intensa obra
divulgadora fruit de la seva coneixença del món agrícola que posà
a l’abast del sector.
Lluís
M. Jordi representant a l’Institut i a la Cambra Agrícola
participà en diverses comissions ciutadanes de caràcter social,
econòmic, cultural i festiu dedicant-se amb entusiasme a totes elles
i en les quals es posava de manifest els seus dots organitzadors. Fou
el principal dinamitzador d’iniciatives per a la construcció
d’obres hidràuliques a l’Empordà, com el pantà de Crespià per
estendre els regadius a la comarca, i d’infraestructures
ferroviàries amb les línies de Ripoll a Roses i la de Blanes a
Vilajuïga passant per Palamós. Fins i tot, des de la Cambra
s’arribà a proposar la continuïtat de la línia des de Roses
passant per Pont de Molins-Boadella-Darnius-Agullana-la Jonquera, pel
foment de l’activitat surera. L’any 1917, Lluís M. Jordi rebé
l’encàrrec de la Cambra d’elaborar un projecte per a defensar
davant el Govern de l’Estat. La línia partia de Blanes passant per
Lloret de Mar i Vidreres per enllaçar a Llagostera amb el
ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols. Després, en arribar a la
Bisbal, s’uniria amb el tramvia de vapor de Palamós a Flaçà per
continuar per Corçà, Verges, Torroella de Montgrí, l’Escala,
l’Armentera, Sant Pere Pescador Vilacolum, Riumors, Fortià, Roses,
Castelló d’Empúries, Vila-sacra, Vilatenim, Figueres, Llers,
Biure, Darnius, Agullana i la Jonquera. Malgrat l’acceptació del
projecte en una reunió presidida pel Ministre d’Hisenda, finalment
no es va executar.
Lluís
M. Jordi va ser un gran animador i dinamitzador de la societat civil
figuerenca i empordanesa. Políticament va estar alineat amb el
republicanisme federal empordanès i més enllà de la
vicepresidència de la Junta Local Interina de Fusió Republicana
l’any 1897, no va ocupar altres càrrecs orgànics ni públics,
integrant-se a la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR),
fundat l’any 1911 i que aplegava el republicanisme catalanista.
Josep Pla el qualificà de «pontífex del federalisme
empordanès» i «l’animador del Figueres menestral, agrícola i
republicà». A la seva mort, el Butlletí de la Cambra lloà la seva
trajectòria a l’entitat i a la vida ciutadana, «un perfecto
caballero, inquieto, bondadoso, trabajador incansable y desinteresado
e irradiaba en su trato personal una irresistible simpatía».
Eduard Puig Vayreda va deixar
testimoni de la trajectòria de Lluís M. Jordi amb l’ensenyament
agrícola i el món de l’agricultura empordanesa, recordant l’oblit
del personatge, «les seves restes reposen al fossar comú del
cementiri figuerenc, sense ni una trista placa enlloc que recordi i
agraeixi el que va fer per la ciutat i comarca». La recuperació de
la memòria històrica és un deure que la societat actual tenim amb
els constructors, en un altre temps, de Figueres i l’Empordà.
Joan Armangué
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada