dimarts, 13 de novembre del 2012

Sortir de la crisi, mantenir la inclusió social


La crisi que es va iniciar el 2007en el mercat financer dels USA, ha esdevingut una crisi econòmica que està afectant amb molta profunditat la major part dels països europeus. Una crisi que era el resultat de la desregulació del sistema financer s’ha traslladat al conjunt de l’economia.

La punxada de la bombolla immobiliària sobre la que països com el nostre havien mantingut el seu creixement  en va aprofundir i agreujar els efectes amb una destrucció imparable d'ocupació.

Com a conseqüència directa, la pràctica desaparició del crèdit, la reducció de l’activitat econòmica i la pèrdua de confiança dels consumidors, han provocat una important caiguda dels ingressos públics.

Els pressupostos públics no van poder evitar la generació de dèficits molt significatius ni l'augment del nivell de deute acumulat, posant en perill les prestacions de l’Estat del Benestar i el mateix model social europeu.

Les polítiques conservadores per fer front a la crisi econòmica, s’han fonamentat en el concepte d’austeritat i han consistit en retallades a la despesa pública, tot focalitzant com a objectius exclusius la reducció del dèficit públic i la disminució del deute acumulat.

El manteniment dels ingressos per la via de la reforma fiscal, només s’ha fet pressionant les rendes del treball o els impostos indirectes, el que comporta un empobriment  de les classes mitjanes i una significativa contracció de la demanda.

Una política tant més inacceptable en la mesura que no ha anat acompanyada d'una apel·lació proporcional a les rendes i patrimonis de major nivell, ni a les rendes de capital sobre els sectors que segueixen obtenint taxes de beneficis prou elevades.

En el mateix sentit es fa particularment escandalosa la lentitud  en  la definició i posta en marxa de la nova regulació dels mercats financers mundials, incloent la taxa sobre les transaccions financeres que el Parlament europeu porta tant de temps tractant  d’establir.

Els governs conservadors es refugien en l'escassetat de recursos públics per  disminuir les prestacions i la qualitat dels serveis públics bàsics, especialment en Sanitat i Educació, i posant en dubte el manteniment del sistema de Pensions.

A Catalunya i Espanya l’efecte de la crisi econòmica general està sent especialment impactant, degut a la dependència extrema que hi havia en relació al sector de la construcció i dels serveis de baix valor afegit en l’hostaleria i el turisme.

La recuperació de la industria i la consolidació dels serveis avançats i d'alt valor afegit han de ser elements centrals d'una política activa de creixement que el govern actual no ha sigut capaç de promoure fins ara.

Els nivell d’atur  són socialment insostenibles, quan ultrapassen el 25 per cent de la població activa i superen el 50 per cent entre els joves que busquen la seva inserció laboral.

Els processos d’exclusió social cada vegada són més notoris i fenòmens  com els dels desnonaments, en són la seva plasmació més dramàtica, sense que des dels àmbits governamentals s'hagi fet, fins ara mateix, res per a pal·liar-ho.

La reforma laboral implantada, no ha servit  per generar ocupació, sinó per abaratir acomiadaments, augmentar la precarietat laboral i per baixar el nivell de salaris, fent la funció de millora de la competitivitat que en crisis anteriors havien assumit  les devaluacions de la moneda pròpia.

Tot i la complexitat i dificultat d’una situació de crisi que no té respostes senzilles, no es trobarà la sortida ni es recuperarà el camí del creixement econòmic amb les polítiques d’austeritat actuals. No és més que dolor inútil.

Calen noves polítiques reformistes  per fer front a la situació i invertir la tendència empobridora. Com ho avalen les experiències d’alguns països, calen polítiques públiques expansives que fomentin l’activitat econòmica i l’ocupació, com a única forma de recuperar  la demanda agregada que va estretament lligada  a una dinàmica de creixement.

Un component imprescindible d'aquesta política fiscal progressiva ha de ser l'aportació de nous ingressos per part dels sectors de rendes i patrimonis més alts, una aportació que en volum absolut potser no sigui suficient per compensar els dèficits actuals dels nostres pressupostos públics, però que és condició necessària per seguir demanant qualsevol esforç als treballadors i classes mitjanes que ja porten cinc anys suportant majors càrregues  fiscals  i creixents renúncies socials.

I això no és incompatible amb l'aplicació de criteris intel·ligents de desgravació fiscal per aquells empresaris o inversors que dediquin recursos avui ociosos o beneficis no distribuïts a la creació d'ocupació verificable i estable.

En aquest entorn carregat d'incerteses i amb unes institucions europees que no saben superar el condicionament negatiu que imposa l'hegemonia conservadora personalitzada per l'Alemanya d'Angela Merkel, s'entén la resposta ferma i pacífica de la ciutadania, convocada per una jornada de  mobilització general el proper 14 de Novembre.

Però la resposta no pot esgotar-se en una sola jornada de protesta ni en la pura denúncia o crítica frontal de les polítiques conservadores dominants. Des de les posicions i organitzacions que es reclamen dels valors de progrés i equitat social, és urgent adoptar línies de proposta i oferta de corresponsabilitat efectiva en el necessari procés col·lectiu de sortida de la crisi.

Els governs, tampoc el de la Generalitat, no poden deixar  de sentir-se interpel·lats. No n'hi ha prou amb desqualificar les protestes i reivindicacions. Els governs, també el de la Generalitat han de convocar a la societat real, als empresaris i treballadors de sector, de cada comarca amb l'objectiu d’iniciar el camí de la recuperació econòmica i de configuració del nou model productiu que ens haurà de definir en la Catalunya Estat que tots diem voler construir.

És hora  que els diners reservats, amagats o immobilitzats es transformin en inversions productives i en creació de llocs de treball.

I la societat, empresaris i sindicats en primer terme, ha de mostrar-se capaç d'afegir iniciativa creadora i esforç compartit, ha d'oferir acompanyament i suport actiu per estimular el retorn a la superfície d'aquests recursos financers i de capital productiu que avui segueixen esperant, absurdament, l'arribada d'un nou període de creixement que, de fet, tenen a les seves mans els mateixos agents econòmics que avui el bloquegen o ajornen.
 
Eduard Alonso, Joan Armangué, Josep Mª Balcells, Josep Burgaya, Dolors Collell, Ernest Maragall, Maria Àngels Oró, Àlvar Roda, Jordi Serra, Quildo Serrano, Gemma Serrasolsas, Patrícia Silva, Joan Solana i Xavier Vidal (Grup impulsor de Nova Esquerra Catalana).
 
Article publicat a El Punt/Avui (13 de novembre de 2012)

 

 

dissabte, 10 de novembre del 2012

Trobada d'adherits de Nova Esquerra Catalana a Banyoles

Una cinquantena de persones han assistit a la trobada d'adherits de Nova Esquerra Catalana a les comarques gironines. L'acte s'ha celebrat a l'Ateneu de Banyoles i ha comptat amb la participació d'Ernest Maragall que ha presentat l'organització i el grup impulsor a les comarques de Girona.







 
El grup impulsor de Nova Esquerra Catalana (NECAT) compta amb més de 50 adherits amb representació a totes les comarques gironines. Els assistents han participat en un debat sobre les noves formes democràtiques, els nous valors de l'esquerra i el nou llenguatge que ha de permetre desbordar l'actual marc organitzatiu dels partits.

Una de les opinions majoritàries ha estat la necessitat d'establir un bloc ampli d'esquerres amb aspiració i vocació majoritària i de govern. A l'hora, també la necessitat d'iniciar un procés de construcció de missatge reformista. "Governar és transformar, no només gestionar" ha apuntat Ernest Maragall.
 
La trobada promoguda per Joan Solana, Joan Armangué i Eduard Cienfuegos, com a impulsors de Nova Esquerra Catalana a les comarques gironines ha comptat amb l'assistència de persones professionalment molt diversa i de molts àmbits: treballadors, metges, professors, geògrafs, funcionaris de l'administració local, professionals liberals, aturats, jubilats, estudiants i exregidors d'ajuntaments gironins com l'exalcalde d'Olot Lluís Sacrest.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

dimecres, 24 d’octubre del 2012

El vi de l'Empordà, l'aposta per l'enoturisme


Aquest és el títol del programa de TV Diàlegs sobre l'Empordà,  que compta amb la participació de Lluís Murias, empresari hoteler i impulsor del projecte Vinsdelemporda.com, i Anna Espelt, enòloga i directora del Celler Espelt, i que podeu visionar clicant, a sota, sobre el títol.

dijous, 18 d’octubre del 2012

Parlem sobre l'Empordà

Tertúlia amb José Luís Torres, parlant sobre l'Empordà, al programa El Mirador d'Empordà TV. Per a visionar clicar AQUÍ
 
 
Imatge en línia 1

dimecres, 17 d’octubre del 2012

Enric Ruiz-Geli presenta elBulliFoundation al Teatre-Museu Dalí


Prop de 150 persones varen assistir, al Teatre-Museu Dalí, a la conferència inaugural de les III Jornades L'Empordà, el paisatge com a actiu econòmic que es va convertir en una lliçó magistral de l'arquitecte figuerenc Enric Ruiz-Geli sobre la nova arquitectura sostenible. Sota el títol elBulliFoundation: arquitectura i paisatge, va defensar que l'arquitectura "és paisatge" i que per això ha ideat un projecte pioner on es generaran energies netes a través de biomassa, geotèrmia, prototips de molins de vent petits, dos arbres dels que s'obtindrà informació per a gestionar els edificis o microalgues. I és que es tracta d'un espai 100% sostenible i amb zero emissions que suposarà l'ampliació de les actuals instal·lacions i on hi haurà, per exemple, un hort d'algues que proveirà el laboratori de matèria primera i hidrogen. També es preveu que els vidres es facin aprofitant la sal del mar o crear un sistema que generi molsa. A més hi haurà dos arbres que tindran sensors de fotosíntesi, de salinitat o de la humitat relativa amb l'objectiu, va dir, que "l'arbre doni ordres a l'edifici" i gestionar l'energia generada.


 
 
 
L'inici i la cloenda de les III Jornades L'Empordà, el paisatge com a actiu econòmic tenen el protagonisme de les dues icones de l'Empordà amb més projecció internacional. Salvador Dalí i Ferran Adrià, prenen el paisatge empordanès com a referent. Unes Jornades que posen de manifest la creixent sensibilització, tant a l'àmbit públic com privat, per la marca Empordà i per iniciatives vinculades amb la singularitat del territori. Una singularitat que fa innecessaris nous projectes de cartró-pedra. El paisatge representa un potencial de futur, com a element clau per la desestacionalització del turisme i per la generació de nova activitat econòmica. Sortosament, cada vegada més hi han més institucions, més empreses i més persones que treballen aquesta direcció.
 
 
 
 

Programa III Jornades "L'Empordà, el paisatge com a actiu econòmic"


divendres, 12 d’octubre del 2012

Nova Esquerra Catalana: Nosaltres comencem.....i tu?

Nova Esquerra Catalana i la seva declaració fundacional assumeixen com a punt de partida el manifest:


“NOVA ESQUERRA CATALANA”

comencem!

 
 Ni podem ni volem esperar més.
 
 El país està a punt d'iniciar un viatge carregat d'incerteses que demanarà l'esforç i l'encert de tots; que exigirà unitat, responsabilitat compartida i representació adequada del país real, de la societat completa i diversa que avui constitueix Catalunya.

 Totes les cartes estan jugades. Tots sabem quin es el rol i quina és l’oferta de cadascun dels partits que es presenten a les properes eleccions.

 Tots som conscients del buit significatiu que avui presenta el mapa polític català.

 El 25/N el nacionalisme conservador surt amb prima, gràcies a l'absència relativa de l'esquerra catalana.

 L’avançament electoral no ens ha permès arribar a temps per cobrir amb garanties aquesta mancança, però sí que podem oferir una esperança a la ciutadania que se sent òrfena de representació.

 Una esperança potser petita i modesta en el seu néixer, però certa  i fermament decidida a mirar lluny, a no rendir-se, ni a cedir a les pressions que voldrien ofegar-la abans que vegi la llum.
 
 Una esperança, solvent, que estem en condicions d'oferir als catalans i a les catalanes una força política creixent i integradora, de nova saba, que serà present ben aviat i amb totes les conseqüències en l'escenari polític català.

 Ens disposem a treballar dur per fer-la créixer i a honorar els valors i actituds que pretenem que ens defineixin.

 Volem escoltar tota la ciutadania i volem oferir-li la nostra millor interpretació d’allò que avui demana Catalunya.

 Volem contribuir a la refundació de la gran força d'esquerres i genuïnament catalana que avui no existeix.

 Sabem que no ho farem sols, sabem que caldrà l'aportació de molta gent, de totes les energies i capacitats disponibles.

 Des de totes les trajectòries, experiències, frustracions i entusiasmes personals.

 Des de totes les pertinences de tants anys a un o altre partit, des de totes les distàncies o indiferències que avui condemnen el catalanisme progressista a una subordinació que algú voldria per sempre i que no podem acceptar ni un dia més.

 Per expressar la coincidència total amb el Manifest per l'Esquerra Catalana que es va difondre fa tot just una setmana.

 Per afirmar el nostre compromís amb el desplegament de polítiques econòmiques i socials noves que aturin la destrucció en curs de la cohesió social.

 Per recuperar, reformant i revisant tot el que sigui necessari, l'estat de benestar que tants afanys ens va costar construir.

 Per dissenyar, junt amb els progressistes europeus, els nous instruments i regulacions que ens tornin al camí de la creació de riquesa i d'ocupació a Catalunya, tot guanyant el nou equilibri imprescindible entre poder democràtic i poder econòmic.

 Per fer creïble el compromís ferm amb la qualitat democràtica, amb la transparència i el retiment de comptes sistemàtic de la nostra actuació.

 Per plantejar, sense esperar ni un dia més, els canvis profunds que demanen els nostres sistemes de representació, començant per la llei electoral.

 Per dibuixar i aplicar la renovació que exigeixen les nostres institucions, començant pel propi Parlament.

 Per regenerar el nostre sistema de partits, començant per la nova gran organització plenament democràtica que volem fer aparèixer.

 Per expressar, sense cap limitació imposada, la radicalitat democràtica que la ciutadania espera dels seus representants.

 Per afirmar la necessitat que els catalans i les catalanes puguin decidir lliure i plenament quin volen que sigui el seu status en relació a Espanya i Europa.

 Per dir alt i clar que volem ser estat, sabent que caldrà definir els límits de sobirania compartida que voldrem acordar i respectar.

 Per dir també que volem ser membres iguals de la pàtria europea en construcció.

 Per reconstruir una relació de respecte, amistat profunda i col·laboració positiva amb els ciutadans i ciutadanes d’Espanya, per sobre de les diferències i dificultats que puguem seguir trobant en algunes institucions, governs o partits.

 Per defensar que aquest dret a l'autodeterminació es pugui exercir en el període constituent immediat.

 Invitem tots els ciutadans i ciutadanes que se sentin propers o identificats amb aquesta primera expressió del nou projecte polític de l'esquerra catalana a incorporar-s’hi obertament i de forma pública.

 Nosaltres, amb totes les persones que ens acompanyin, ens posarem en marxa immediatament.

 Avui presentem el nou col·lectiu que actuarà i serà present, també per competir obertament en futurs processos electorals, a tot el país i des de l'endemà de les eleccions:

NOVA ESQUERRA CATALANA treballarà amb la màxima determinació per a la regeneració d'una gran força progressista de vocació majoritària.

 Aquest procés només serà possible des de l’agregació i la síntesi de tot el que avui està malmès, inactiu o dispers.

 El camí haurà de culminar, d'acord amb els seus promotors inicials, amb la recuperació plena del projecte del Partit Català d'Europa, expressió completa de l'ambició assolida finalment pel catalanisme progressista.

Nosaltres comencem......i tu?

 

 
Si vols participar/col·laborar amb la nova organització ens envies  un mail a info@novaesquerracatalana.cat

Adherint-se al projecte de Nova Esquerra Catalana et permetrà participar en l'assemblea constituent del 15 de desembre i també ajudar-nos a difondre l'abast del projecte amb trobades presencials que organitzarem allà on ens ho demanin.
 
Per adherir-se demanem aquestes dades:

Nom:

Cognoms

Mail:

Telèfon:

Adreça postal:

Professió:

DNI: