Fer política noble, de cervell, no de ventrell

Josep Domingo Pujol, sota el pseudònim de Joan Desclot, descriu a l'alcalde Marià Pujulà en un escrit a l’Empordà Federal del 10 d’abril de 1920 com: “Un home pràctic... encarnava el sentit de l’administració... Fent administració feia política, però política noble, de cervell, no de ventrell...”.

La desafecció dels ciutadans envers la política i els polítics està experimentant una evolució creixent. Des de fa un temps, la política, en general, però començant per la local s'està convertint en un espai on la desqualificació i l'insult predominen per davant dels arguments i del debat d'idees. Només cal veure que passa en molts plens municipals, llegir determinats articles i entrevistes, o navegar per les xarxes socials per a comprovar-ho.

En algunes situacions, pot passar com el pensament de la Mafalda que el pitjor és que l'empitjorament, quan ens pensàvem que s'havia tocat fons, comença a empitjorar.

La dignificació de la política passa, entre altres, pel relleu d'una classe de polítics que, bàsicament, es dediquen a fer política de ventrell. Avui, més que mai, és imprescindible fer política noble, de cervell, no de ventrell.

Emissió de Tramuntana.TV de la tertúlia al Celler Espelt

Podeu seguir l'emissió (durada 1h 35') de la tertúlia al Celler Espelt clicant a Tramuntana.TV

Neix Plaça21

Sota la denominació prou explícita de PLAÇA21 un grup de ciutadans i ciutadanes ens hem decidit a donar un pas endavant. Un pas per constituir-nos com una entitat amb voluntat d’actuar públicament i amb l’objectiu de ser presents amb veu pròpia en l’escenari polític català. Així comença el manifest fundacional d'aquesta nova entitat.

Us convido a llegir aquest Manifest i a conèixer la plana web www.pl21.cat de PLAÇA21.

Si ho compartiu, amb la teva col·laboració podrem aconseguir que PLAÇA21 sigui present a l'Empordà i arreu de Catalunya. Afegiu-vos-hi!

Elegància política al Celler Espelt

Crònica de Josep Mª Dacosta publicada al Setmanari de l'Alt Empordà (24.07.12):

Aprofitant la publicació del llibre de Joan Armangué Figueres en positiu. Pensaments i reflexions del dia de demà editat per Edxs Edicions, el celler Espelt va convidar el proppassat 12 de juliol a aquest autor -l'anterior alcalde de la capital de l'Alt Empordà- i l'actual batlle, Santi Vila, a reflexionar sobre la ciutat. Aquesta tertúlia no podria ser qualificada de debat, en tenir aquests dos antics adversaris moltes coincidències en el disseny de la Figueres del futur. Com tots dos subscriuen, els grans eixos de gestió municipal haurien de tenir continuïtat i no haurien de variar segons els governants del moment.

Armangué ha manifestat en diverses ocasions que ha tancat la seva etapa de polític municipal. Actualment és un analista privilegiat de la comarca, per formació i experiència. Impulsa una línia de treball que relliga el paisatge empordanès i seu potencial econòmic. Respecte el seu llegat municipal, Armangué, un socialdemòcrata convençut, veu endormiscada l'esquerra figuerenca. Ell ha sentenciat en alguna ocasió: "Ara, l'oposició a Santi Vila és Maria Àngels Olmedo".

Vila és un polític jove, lliberal, que alguns anomenen el Kennedy de l'Empordà perquè sap portar una americana i empetiteix tots els Nixons que se li acosten. Està convençut de que per triomfar cal mostrar-se proper. Aquí, fora de la ciutat on governa i per tant lluny de Montessoris i estacions ferroviàries, i dins el parèntesi polític que suposa l'istiu; va ser un contertulià molt pròxim, de resposta ràpida i fins i tot amb un toc d'humor enginyós: En cedir el micròfon al públic i quan un assistent no se'n sortia de connectar-lo digué: “Només funciona si és per parlar bé de la tasca de l'alcalde”.

En definitiva, una trobada elegant de diàleg tranquil i sense confrontació exaltada, tal com hauria de ser qualsevol sessió política. Tots dos són partidaris de fer ciutat en positiu, essent aquesta la veritable finalitat de l'acte. Aprofitant que ens trobem al celler Espelt: "in vino, veritas" que deien els clàssics.

Cara a cara en positiu

El bisetmanari Hora Nova publica en la seva edició d'aquest dimarts un ampli reportatge de Josep Mª Bernils, en relació a l'acte del Celler Espelt del passat 12 de juliol, que podeu consultar clicant sobre el seu títol Cara a cara en positiu.



Una mirada positiva de Figueres

La tertúlia amb l'alcalde Santi Vila al Celler Espelt, davant un nombrós públic, va ser per damunt de tot un acte de reflexió i anàlisi sobre la ciutat, des d'una mirada positiva de Figueres. En aquest sentit, recullo quatre opinions expressades a les xarxes socials:

Joaquim Pedret: Figueres en positiu i demostrant que dos politics poden pensar diferent i alhora ser amics i lluitar per el mateix... Una ciutat...Figueres. Que aprenguin alguns polítics.
Es pot pensar diferent, es por escriure millor (potser si) es poden fer les coses millors (segurament) però si dos amics, dos homes, pensen en que el millor per el seu poble està per fer, i es pot fer, estan donant un grau molt alt de saber el que volen i alhora una tolerància envejable a molt polítics que només pensen en ells mateixos. Enhorabona Santi Vila i Enhorabona Joan Armangué. 

Josep Mª Dacosta: Lliçó d'elegància política. Dos antics adversaris, Joan Armangué i Santi Vila, reflexionat sobre la ciutat de Figueres. Es destacà la línia de continuïtat seguida per aquests dos batlles en grans temes. Fins i tot aparegué l'humor: En cedir el micròfon al públic, Vila digué: “Només funciona si es per parlar bé de la tasca de l'alcalde".

Josep Mª Bernils: Una gran vetllada. Una lliçó de "savoir faire"....

Richard Elelman: Joan y Santi protaganizaron una conversa interesante y desenfadada. Estaban muy bien los dos.

Tertúlia municipal a Hora L Girona

Les mesures sobre els ajuntaments, anunciades per Mariano Rajoy, debatudes avui a la tertúlia de la SER, Hora L Girona, a on he participat juntament amb Pere Bosch, Carles Pàramo i Nùria Terés. Podeu escoltar aquesta tertúlia clicant a Audio.

I una reflexió final: no sortirem de la crisi sinò fem un diagnòstic clar dels seus orígens i que sortir-ne requereix plantejaments globals en el marc europeu. En un marc de sobiranies compartides i de creixent interdependència, la sortida és més Europa.