Elegància política al Celler Espelt

Crònica de Josep Mª Dacosta publicada al Setmanari de l'Alt Empordà (24.07.12):

Aprofitant la publicació del llibre de Joan Armangué Figueres en positiu. Pensaments i reflexions del dia de demà editat per Edxs Edicions, el celler Espelt va convidar el proppassat 12 de juliol a aquest autor -l'anterior alcalde de la capital de l'Alt Empordà- i l'actual batlle, Santi Vila, a reflexionar sobre la ciutat. Aquesta tertúlia no podria ser qualificada de debat, en tenir aquests dos antics adversaris moltes coincidències en el disseny de la Figueres del futur. Com tots dos subscriuen, els grans eixos de gestió municipal haurien de tenir continuïtat i no haurien de variar segons els governants del moment.

Armangué ha manifestat en diverses ocasions que ha tancat la seva etapa de polític municipal. Actualment és un analista privilegiat de la comarca, per formació i experiència. Impulsa una línia de treball que relliga el paisatge empordanès i seu potencial econòmic. Respecte el seu llegat municipal, Armangué, un socialdemòcrata convençut, veu endormiscada l'esquerra figuerenca. Ell ha sentenciat en alguna ocasió: "Ara, l'oposició a Santi Vila és Maria Àngels Olmedo".

Vila és un polític jove, lliberal, que alguns anomenen el Kennedy de l'Empordà perquè sap portar una americana i empetiteix tots els Nixons que se li acosten. Està convençut de que per triomfar cal mostrar-se proper. Aquí, fora de la ciutat on governa i per tant lluny de Montessoris i estacions ferroviàries, i dins el parèntesi polític que suposa l'istiu; va ser un contertulià molt pròxim, de resposta ràpida i fins i tot amb un toc d'humor enginyós: En cedir el micròfon al públic i quan un assistent no se'n sortia de connectar-lo digué: “Només funciona si és per parlar bé de la tasca de l'alcalde”.

En definitiva, una trobada elegant de diàleg tranquil i sense confrontació exaltada, tal com hauria de ser qualsevol sessió política. Tots dos són partidaris de fer ciutat en positiu, essent aquesta la veritable finalitat de l'acte. Aprofitant que ens trobem al celler Espelt: "in vino, veritas" que deien els clàssics.