dimecres, 17 de desembre del 2014

Cap de Creus: l'equilibri entre preservació i activitats

Aquest és el títol del programa de TV Diàlegs sobre l'Empordà, amb la participació de Josep Mª Cervera, alcalde del Port de la Selva, i Evelyn Segura, biòloga, que podeu visionar clicant, a sota, sobre el títol.

 


divendres, 5 de desembre del 2014

Conferència "Terrades, Pallach, del Pozo: educació i ciutat"


La conferència fa un recorregut per la trajectòria i el pensament sobre l'educació d'Abdon Terrades, Josep Pallach i Joan Manuel del Pozo. Tres personatges de tres èpoques diferents, però que al llarg dels 175 anys de l'Institut tots ells hi han tingut una vinculació molt directe: Abdon Terrades com a alcalde; Josep Pallach com a alumne i Joan Manuel del Pozo com a professor.

A part de la seva vinculació amb el centre, tots tres comparteixen uns valors des de l'esquerra, des del socialisme utòpic fins a la socialdemocràcia, entre els quals, cal destacar, el de l'educació gratuïta, com a eina clau en la formació dels joves com a ciutadans. Malgrat el diferent context d'època i, també, de la retòrica pròpia de cada etapa, Adbon Terrades, Josep Pallach i Joan Manuel del Pozo comparteixen la plena interacció entre Educació i Ciutat.

Al llarg de la conferència s'analitza el pensament de Terrades, Pallach i del Pozo en relació a l'educació i el paper clau que ha de tenir en la construcció i desenvolupament de les ciutats, juntament amb l'evolució de Figueres, primer com a Vila, després com a Ciutat, en els temps de cadascun dels personatges. 

Terrades, Pallach, del Pozo; educació i ciutat és un passeig per la història d'aquests personatges i de la ciutat, des de mitjans del segle XIX fins avui, i una invitació a pensar, des del concepte de ciutat educadora, la Figueres del present mirant cap al futur.







dijous, 27 de novembre del 2014

dimarts, 25 de novembre del 2014

Resposta a l'alcaldessa de Figueres


L'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, manté una actitud de mala fe sobre el procés del Turó Baix, desviant l'atenció i creant confusió. D'aquesta forma, pretén tapar la gestió de Santi Vila com a alcalde i regidor d'Urbanisme.

D'entrada, cal remarcar la legalitat dels acords adoptats en els plenaris de 8 de maig de 2003 i 12 d'abril de 2007. No existeix cap informe jurídic d'advertència d'il.legalitat en l'adopció d'aquests acords. Per altra banda, el primer, es va aprovar per unanimitat. I el segon, va comptar amb el suport de CiU.

L'alcaldessa s'oblida que tres acords de plens municipals de l'etapa de l'alcaldia de Santi Vila: Aprovació provisional (6.09.07), 1ª aprovació text refós (6.03.08) i 2ª aprovació text refós (3.04.08), varen avalar l'aprovació inicial de l'abril de 2007, sobre la modificació del pla general a l'àmbit del Turó Baix.

Dels 6 acords plenaris relacionats amb aquest tema CIU i PSC sempre hi varen votar a favor, incloent el darrer, de 6 de novembre de 2008, arxivant la seva tramitació i que provoca la sentència. Un pla, per cert, que la mateixa alcaldessa posa com a exemple de cara a la regeneració urbana del Barri de Sant Joan: "“Hem de buscar un model com el que es va aplicar al Turó Baix” (Setmanari de l'Alt Empordà, 28.10.2014).

L'alcaldessa fa unes acusacions totalment subjectives. L'únic fet objectiu, és la sentència del Jutjat Contenciós Administariu quan diu que l'Ajuntament, en comptes de fer els tràmits que li pertocaven, en relació a l'acord de la Comissió d'Urbanisme de suspendre l'aprovació definitiva de la modificació puntual del Pla General, per a incorporar-hi diferents prescripcions, per acord del ple de 6 de novembre de 2008 “solicitó la devolución y el archivo del expediente, hechos que por sí mismos evidencian un comportamiento antijurídico por parte del Ayuntamiento de Figueres, que el actor no estaba obligado a soportar y que le ha producido un resultado lesivo indemnizable, en cuanto que se le ha privado, sin el procedimiento legal, de unos terrenos que le han causado un perjuicio evaluable económicamente, efectivo e individualizable; y una relación de causalidad entre su actuar antijurídico y el resultado lesivo”.

Queda clar que la sentència no condemna cap acció duta a terme pels consistoris del 2003 ni del 2007. Per contra, penalitza un acord municipal pres el 2008, quan Santi Vila era alcalde i regidor d'urbanisme. I en cas que s'acabi ratificant, la sentència perjudicarà de forma bastant greu els interessos econòmics de l'ajuntament.

Les acusacions de l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, són difamatòries i calumnioses, enlloc de presentar la veritat dels fets, tal com els expressa la sentència.

Joan Armangué
Alcalde de Figueres (1995-2007)

25.11.2014



Vídeo Tramuntana TV: L'exalcalde Armangué demana a Marta Felip que rectifiqui sobre el tema del Turó Baix


diumenge, 23 de novembre del 2014

Cap a la confluència de l'esquerra a Catalunya


Nova Esquerra Catalana neix a Sitges el 15 de desembre de 2012: un nom, un lloc i una data per començar. Tot el que vindrà ho hem de construir junts. Tenim per endavant la creació d’un nou espai polític. De nosaltres depèn que siguem capaços d’omplir-lo i ampliar-lo cercant complicitats amb generositat. Així començava el el Compromís de Sitges, el document polític fundacional de Nova Esquerra Catalana.
En aquest mateix document afirmavem que naixiem amb la força que dóna ser fràgils, amb la certesa que no hi cap altra por que la por de no fer res, amb els ulls fixats en l’horitzó, amb la consciència que molts granets de sorra fan una platja. I en el seu epíleg ens comprometíem a treballar per a fondre’ns en organitzacions que prioritzin el bé comú i en opcions electorals que siguin alternativa autèntica de govern a Catalunya.
A prop de complir-se el segon aniversari de NECat, hem fet realitat una coalició electoral a les passades eleccions al Parlament europeu, sumant dues velles tradicions del catalanisme d’esquerres, però noves i renovades per encarar la construcció de la Catalunya Estat, el republicanisme independentista i el socialisme sobiranista. opció guanyadora a Catalunya. I estem estem a punt per fer realitat allò que Ernest Maragall ens deia a Sitges, que naixíem per a desaparèixer, per a fondre’ns en una nova organització, fruit, de moment, de la suma de Nova Esquerra Catalana i Moviment Catalunya.


La confluència socialista a Catalunya aviat serà una realitat. L’ideal que Josep Pallach va defensar sempre: un partit socialdemòcrata d’irrenunciable obediència catalana, d’un partit amb veu i vot propis, que resumia en l’expressió “Primer Catalunya”. Malgrat que anem sumant granets de sorra encara no formem una platja. Sumem però continuem sent fràgils, com ho expressen les xifres d’aquest nou espai que previsiblement tindrà presència en poc menys de 200 municipis. No podem augmentar la fragmentació de les esquerres a Catalunya, perquè aquesta afebleix la construcció d’una alternativa majoritària de l’esquerra, tant als municipis com en la governança del País.
La confluència socialista a Catalunya té un cert pala.lelisme amb la creació de la Unió Socialista de Catalunya (USC), partit polític català d’esquerres, fundat el 8 de juliol de 1923 a partir d’una escissió de la Federació catalana del PSOE dirigida per Rafael Campalans, Joan Comorera, Manuel Serra i Moret i Gabriel Alomar. Defensava un socialisme reformista amb una major sensibilitat a la problemàtica nacional catalana, defensant el dret a l’autodeterminació. A les eleccions municipals de 1931, de gran transcendència, formà coalició electoral amb ERC i resultar l’opció guanyadora a Catalunya.
Estem construint l’espai del socialisme sobiranista, des d’una renovada socialdemocràcia d’estricta obediència catalana, teixint complicitats des de la generositat, des del compromís per articular l’alternativa majoritària de l’esquerra catalana. Des de la coalició amb altres forces d’esquerres, prioritàriament amb ERC, a les properes eleccions constituents i, allà on la realitat municipal ho faci possible, a les eleccions municipals de maig de 2015, en el camí cap a la confluència de les esquerres catalanes, fent realitat el vell somni de Pasqual Maragall quan va registrar el Partit Català d’Europa, el partit demòcrata de Catalunya, en la idea de la construcció d’un gran partit progressista i reformista amb la vocació de convertir-se en la força majoritària del País.

Joan Armangué
 
Article publicat a l'Apunt setmanal de Nova Esquerra Catalana:
http://www.novaesquerracatalana.cat/blog-2/cap-a-la-confluencia-de-lesquerra-a-catalunya/

divendres, 14 de novembre del 2014

El cel de l'Empordà

Aquest és el títol del programa de TV Diàlegs sobre l'Empordà, amb la participació de Juan Carlos Casado, astrofotògraf, que podeu visionar clicant, a sota, sobre el títol.