Temps difícils, grans esperances?

Manifest del Grup impulsor de Nova Esquerra Catalana a les comarques gironines,
publicat al Diari de Girona (28 de novembre de 2012)

 

 

Ens toca viure temps difícils en una crisi profunda que afecta tots els àmbits de la societat.

Resulta extremadament greu que milions de persones visquin en la misèria o en els seus llindars, que milions de persones hagin perdut el seu lloc de treball, que milions de persones pateixin la inseguretat jurídica derivada de l’acció del seus representants. I resulta intolerable que les prioritats dels governs no siguin atendre aquestes persones, que les exigències dels poders econòmics prevalguin sobre les necessitats dels ciutadans i les ciutadanes.

És un frau democràtic que els governs elegits pel“poble sobirà” se sotmetin a les directrius de poders econòmics que només aspiren a la usura.

Els governs estan en crisi, i conseqüentment, també ho estan els partits. La situació s’agreuja quan els sindicats no saben respondre a una situació que els supera i als mitjans de comunicació els resulta molt car lluitar per la independència.

Els màxims responsables de la misèria moral i econòmica que ens aclapara són més forts que mai.

Han aconseguit l’hegemonia ideològica i el domini de l’economia europea i nord-americana. Han situat homes i dones de la seva màxima confiança al front dels veritables centres de poder. Han sotmès els governants escollits democràticament que, incomprensiblement, han acceptat el rol d’infligir dolor a aquells davant dels quals s’havien compromès solemnement a millorar el seu benestar. Estan a punt d’aconseguir l’hegemonia política total i el desmantellament de l’Estat de Dret i del Benestar.

Com hem pogut arribar fins aquí?

La resposta és senzilla: per la convicció, la perseverança, l’astúcia i la intel·ligència dels neoliberals i per la incompetència dels responsables socialdemòcrates europeus. No només ens han dut fins aquí Reagan, Thatcher, Bush o Aznar. També han contribuït amb molt de mèrit a la catàstrofe Clinton, Blair o Zapatero.

Hi ha un segon factor: la conversió de la política en espectacle. La perversió d’aquesta realitat és extrema, perquè uns i altres fan dels problemes dels ciutadans material per als combats dialèctics incruents que pretenen “només” dur a les cordes als adversaris, que els són imprescindibles, per tant han de continuar existint. Les victòries dels partits no compten com a solució dels problemes de la ciutadania, sinó com a derrotes dels contrincants als hemicicles.

La crisi a Catalunya és més greu perquè l’Estat al qual pertany, especialment els últims quinze anys, no li ha permès desenvolupar les potencialitats de les dones i els homes que hi treballen. La injustícia fiscal, el dèficit d’infraestructures i la marginació cultural són els aspectes més preocupants.

Cal la formulació d’un projecte reformista i transformador des de la renovació del pensament de tradició socialdemocràta pel desplegament de polítiqueseconòmiques i socials noves que aturin la destrucció en curs de la cohesió social. Per recuperar, reformant i revisant tot el que sigui necessari, l'estat de benestar que tant ens va costar construir. Per dissenyar, junt amb els progressistes europeus, els nous instruments i regulacions que ens tornin al camí de la creació de riquesa i d'ocupació a Catalunya, tot guanyant el nou equilibri imprescindible entre poder democràtic i poder econòmic.

En aquest context naixerà Nova Esquerra Catalana. Des de la consciència de les debilitats pròpies i de la fortalesa descomunal dels adversaris ideològics, econòmics, polítics i culturals, les dones i els homes que en formem part treballarem per elaborar la diagnosi més precisa de la realitat, per encertar en la localització dels problemes importants i dels urgents, per encarar-los amb energia i convicció, per aconseguir una organització radicalment democràtica i per presentar un projecte a tota la ciutadania -i molt especialment a les persones que s’han sentit abandonades pels partits- d’enfortiment de les institucions democràtiques per poder fer polítiques que afavoreixin l’equitat (l’austeritat no pot comportar mai la misèria d’una part de la població). Pel que fa al futur de Catalunya, el compromís és treballar amb rigor i respecte per a un referèndum amb una pregunta clara i per fer viable legalment allò que els ciutadans decideixin.

El país està a punt d'iniciar un viatge carregat d'incerteses que demanarà l'esforç i l'encert de tots; que exigirà unitat, responsabilitat compartida i representació adequada del país real, de la societat completa i diversa que avui constitueix Catalunya.

Des del grup impulsor de Nova Esquerra Catalana a les comarques gironines, invitem tots els ciutadans i ciutadanes que se sentin propers o identificats amb l'expressió del nou projecte polític de l'esquerra catalana a incorporar-s’hi obertament i de forma pública.

Pere Albertí, Josep Alsina, Joan Armangué, Joan Balada, Dolors Baltrons, Marlèn Barrull, Lioba Bové, Mariona Bru, Lluïsa Calvo, Josep Canals, Mita Castañer, Eduard Cienfuegos, Josep Gironés, Josep MªJofre, Jaume Masó, Esteve Llorens, Francesc Mayor, Imma Mira, Josep Mª Najes, Ramon Francesc Páez, Xavier Palmada, Francesc Paz, Isabel Pineda, Jordi Pla, Felip Pons, Josep Rodá, Sebastià Roig, Josep Rueda, Enric Sala, Josep Manel Sapiña, Salvador Sarquella, Joan Solana, Josep Teixidor, Josep Mª Tresserra, Ruth Turñe, Mª Amàlia Valls, Santiago Vancells (Grup impulsor de Nova Esquerra Catalana a les comarques gironines)