Conclusions del seminari '10 anys del Pla director de l'Empordà. I ara què?'

El passat 21 d’octubre de 2016 tingué lloc a Empúries una jornada per debatre els canvis que ha viscut l’Empordà en els últims 10 anys, d’ençà de l’aprovació del Pla Director Territorial de l’Empordà (PDTE). Un pla que fou resultat de la necessitat, en un moment de grans tensions territorials, d’un instrument capaç de governar les seves transformacions, respondre les demandes dels actors locals i al mateix temps, establir objectius territorials de futur per corregir dèficits i mancances. Aquest Pla i el seu contingut quedà sense vigència un cop aprovat el Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines l’any 2010.

Aquesta jornada volia servir per reflexionar sobre deu anys de transformacions, canvis i dinàmiques que permetessin, sobretot, establir quina és la situació actual i cap a on s’encamina aquest territori en els propers temps. Per fer-ho, alguns experts en la gestió del territori, així com protagonistes que tingueren un paper rellevant en l’aprovació del PDTE varen ser convidats a exposar el seu punt de vista.

Els geògrafs Joan Vicente i Javi Martín, de la Universitat de Girona, exposaren algunes xifres que expliquen alguns dels canvis principals que s’han produït a l’Empordà en aquest període de temps, tant des del punt de vista social, econòmic com ambiental. I les xifres mostren primer de tot com les dues comarques tenen un comportament similar, i en concret, com la crisi econòmica ha colpejat amb força la realitat socioeconòmica empordanesa. La caiguda de l’ocupació en el sector de la construcció i el consegüent augment de l’atur posen de manifest la dependència d’aquest sector econòmic. També altres sectors com l’agricultura han perdut llocs de treball, mentre que la industria i els serveis s’han mantingut o augmentat pel que fa al seu pes específic en l’ocupació. Altres dades rellevants mostren com tot i l’augment de la població en el conjunt del territori, per un costat els municipis mitjans són els que més han crescut, però també des de la crisi una part important dels municipis han patit una pèrdua de població. Des del punt de vista ambiental, els volums de consum d’aigua i de producció de residus ha baixat, un fet molt positiu pel que fa al territori. També ha avançat l’aprovació d’instruments urbanístics municipals, amb l’aprovació de diferents POUM, així com plans parcials i plans de millora urbana. 

A continuació el geògraf Oriol Nel·lo, director general de Planificació Territorial de la Generalitat de Catalunya en el moment de l’aprovació del PDTE, i Marta Ball·llosera ambientòloga i portaveu de IAEDEN-Salvem l’Empordà durant el mateix període, posaren de manifest el seus punts de vista. Per un costat Ball·llosera posa de manifest els riscos que patia l’Empordà en aquell moment, i la necessitat que hi havia de dotar-se d’un instrument de gestió com el PTE. Afegir que una part de les seves reivindicacions varen ser contemplades, però que a dia d’avui hi ha riscos que es mantenen i que cal afrontar-los. A més, hi ha altres elements de gran importància en la gestió territorial que juguen un paper cada cop més rellevant i als quals cal donar-hi resposta com la producció d’energia per exemple. Per últim recollí la necessitat d’aprovar nous instruments que pugin donar resposta a tots aquests reptes, ja que la situació de debilitat del territori és cada cop major.

En segon lloc Oriol Nel·lo explicà la tramitació del PDTE i com d’importants varen ser les demandes del propi territori per aprovar-lo. Un pla territorial de forta component física, que dóna resposta als tres sistemes bàsics –assentaments, espais oberts i infraestructures- , i que volia trobar un equilibri entre les necessitats del moment i de futur, però que avui s’han vist estroncades per l’evolució de la crisi econòmica. La pressió del territori exigia una planificació dels espais oberts, els assentament i les infraestructures, que preservés els seus valors i caràcter. Un dels mèrits del PDTE, segons Nel·lo, ha estat que a partir de la seva aprovació un bon nombre de municipis han aprovat nous instruments d’ordenació urbana seguint les normes que el PDTE establí. Nel.lo aposta per la millora dels instruments vigents, fent especial èmfasi en el component social dels mateixos i seguint treballant pels reptes o objectius que establia el Pla i que encara avui són vigents. Avui la societat té greus necessitats i des l’urbanisme i la gestió del territori cal donar-hi resposta, anant de la mà la societat civil i les administracions.

Finalment, Antoni Puigverd va fer un recorregut per la seva relació i percepció vital amb l’Empordà, un territori que avui es mira amb una certa distància. Aquesta distància és la que, des del seu punt de vista, el territori ha patit una deriva cap una certa banalització dels seus valors –paisatgístics, patrimonials, socials,...- i cap a una accentuació de determinades patologies de desequilibri i desestructuració. Com a factor clau de recuperació o, més enllà, de progrés, Puigverd apuntà cap a la formació en general i la professional en concret, posant com a exemples territoris propers que al seu entendre havien fet aquesta aposta amb èxit, possibilitant el manteniment o el reforçament d’una economia més equilibrada i productiva, menys depenent en definitiva del turisme i la construcció.

Aquests darrers punts van ser en bona mesura els protagonistes del debat final de la jornada. Assistents representants del “món” del turisme defensaven l’aportació positiva del sector i reclamaven sortir dels estereotips i filar més prim en les crítiques: hi ha molts de tipus de turistes i d’oferta turística. També va tenir recorregut en el debat la qüestió de la formació, encara que en aquest cas va ser majoritàriament per evidenciar les mancances al respecte i el seu caràcter estratègic.

En aquest torn, Eduard Carbonell defensà una planificació que tingui en compte les diverses procedències dels ciutadans de l’Empordà. El que vol dir cultures diferents. Així mateix, que s’abandonar el mite per anar a la realitat, evitant fer pobles “pessebre”, i sempre des d’una la visió global de tots els factors, millor que la suma de les visions parcials.

Finalment, dos punts més van tenir protagonisme en el debat: un en relació al paper dels moviments socials en les reivindicacions territorials actuals i un altre punt en relació al lideratge.

Quant al primer, i en comparació a la situació de fa deu anys, especialment Nel.lo reclamava la seva presència, davant una certa sensació de cansament de l’”activisme” que es podia interpretar d’alguna intervenció. Ball.llosera, des de la seva continuada persistent, tant expressava la inquietud per una evident “desconnexió” ciutadana dels problemes territorials com reivindicava el mèrit dels que hi són. Quant a la qüestió del lideratge, les intervencions més que discrepants van ser coincidents en apuntar la seva absència com un dels problemes del territori empordanès o, més ben dit, dels territoris doncs l’Alt i el Baix Empordà ho comparteixen també per separat.

PUNTS RESUM

1. Vigència dels criteris i objectius del Pla director, aprovat l’any 2006, adaptant-los, però, a la nova realitat social, demogràfica, econòmica, ambiental i territorial.
2. Elaborar una cartografia dels equilibris i desequilibris territorials, davant la pèrdua de població en una part important de municipis i la diagnosi de la salut del territori en aspectes com l’aigua, l’energia, habitatge, equipaments, etc., amb l’objectiu de redifinir el model territorial.
3. Diagnosticar els problemes ambientals (aigua, residus, purins,...) i estudiar la capacitat de càrrega del territori davant els escenaris de canvi climàtic.
4. Avançar cap a un major reequilibri de l’estructura econòmica empordanesa, davant de la seva excesiva tercerització, de la dependència de la construcció en ocupació i de la pèrdua en agricultura.
5. Apostar pel creixement i la implantació de la indústria agroalimentària i pels sectors de la nova economia.
6. Urgència en la implantació d’un nou mapa de formació professional per a millorar la qualificació laboral per ser competitius per a la localització de nous sectors econòmics emergents i en la creació d’un nou mercat de treball.
7. Davant l’augment de les desigualtats, prioritzar les polítiques socials des de l’urbanisme i la gestió del territori. La Llei de Barris és l’instrument prioritari i urgent que necessiten els municipis empordanesos amb més població. Incorporant, tanmateix, les cultures de les diverses procedències dels ciutadans de l’Empordà.
8. Apostar per un turisme de qualitat, que reconegui les potencialitats i la singularitat de l’Empordà, basades en la realitat i defugint de la «pessebrització» dels pobles empordanesos.
9. Avançar cap a una gestió global del territori, incorporant com a elements estratègics la cultura i el patrimoni, potenciant el concepte de paisatge cultural, que incorpori tots els continguts que s’hi sobreposen: Patrimoni Cultural, Patrimoni Natural, Patrimoni Antropològic, etc.
10. Cal potenciar la governança de l’Empordà, establint sinergies i línies d’actuació conjuntes entre les comarques de l’Alt i el Baix Empordà, que assumeixi el lideratge en els canvis i transformacions del territori.

Clica a  Annex conclusions

(dades econòmiques, demogràfiques, socials, ambientals, d'habitatge i planejament sobre l'Empordà)

FUNDACIÓ CATALUNYA EUROPA 

Delegació a l’Empordà