Ramon Boixadós, un figuerenc incansable

Actualització de l’article publicat amb el mateix títol al 

setmanari de l’Alt Empordà, en data 24 de desembre de 2012.

El 31 de desembre de 1927 neix a Figueres, a la casa Romaguera dels avis materns, ubicada a la Plaça del Teatre popularment coneguda com a Plaça del Peix i que avui porta el nom de Plaça Gala – Salvador Dalí. L’any 1932 la seva mare, que era mestra a Llançà, és destinada a Barcelona on el seu pare exercia de mestre al Grup Escolar Rosselló integrat a l’Institut Pi i Margall, al qual ell s’hi va incorporar com a alumne. En ser clausurat l’Institut Pi i Margall una vegada finalitzada la Guerra Civil, acaba el batxillerat a l' “Instituto Nacional Menéndez y Pelayo”. L’any 1947 ingressa a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials on es llicencia al cap de cinc anys.

L’any 1953 es desplaça a París on treballa un any en una companyia francesa especialitzada en tractaments d’aigua. A l’any següent s’incorpora a la seva filial espanyola. L’any 1955 s’incorpora a l’equip d’assessors tècnics d’una important societat encarregada de l’assessorament industrial de més de 4000 empreses. Tretze anys després, l’any 1968, assoleix el càrrec de Conseller Delegat. A la dècada dels 70 desplega la seva múltiple feina d’assessorament en diversos àmbits: treballa com a consultor de l’Institut Nacional d’Indústria (INI), així com de l’Ajuntament de Barcelona i del Ministeri d’Indústria. També exerceix la Presidència del Consell d’Administració d’importants empreses d’àmbit estatal, així com la Presidència de la Federació d’Associacions d’Enginyers Industrials d’Espanya.

El 29 de desembre de l’any 1982 es produeix un punt d’inflexió en la seva vida professional en ser nomenat President de RENFE i delegat del govern a la companyia ferroviària, fins a la tardor de l’any 1985 en què va presentar la seva dimissió del càrrec. D’aquesta època es podrien explicar moltes anècdotes del seu caràcter. Una d’elles, pocs dies després del seu nomenament, va sorprendre l’empleat ferroviari, que despatxava els bitllets de l'estació de Nuevos Ministerios, quan es va trobar que un viatger col·locava sobre el taulell un passi ferroviari, i el titular era, el president de la companyia, després d’esperar torn davant d'una finestreta com la resta dels viatgers i amablement demanés un bitllet de primera classe per a l'Electrotrén de Valladolid.

L’any 1986 l’Ajuntament de Barcelona l’incorpora al projecte olímpic encomanant-li en primera instància la gestió, en qualitat de Conseller Delegat, de l’empresa Nova Icària S.A. encarregada de dur a terme la remodelació del sector Poble Nou on s’ubicà la Vila Olímpica, la qual va representar l’obertura de la ciutat de Barcelona al mar. L’any 1990 assoleix el repte de fer-se càrrec de l’empresa Vila Olímpica S.A. (VOSA) amb la missió de coordinar el holding de les obres olímpiques que aprofitant l’avinentesa dels Jocs Olímpics va promoure la renovació urbanística de la façana marítima de Barcelona.

L’1 de desembre de 1990 cal esmentar, en clau empordanesa, que va ser anomenat Confrare de la Bota de Sant Ferriol. El 8 de gener de l’any 1991 la seva vida fa un nou salt qualitatiu en ser nomenat per unanimitat President de la Fundació Gala-Salvador Dalí. El 27 d’abril de 1991 fa el pregó de les Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres. Des de l’any 1996 forma part de la Junta del Patronat de l’Hospital de Figueres.

Al llarg de la dècada dels 90, compatibilitzà els seus càrrecs públics amb una intensa activitat professional a l’àmbit de la societat civil assolint la Presidència de diverses entitats. El Col·legi d’Enginyers de Catalunya va atorgar-li, l’any 2004, el Premi a la Trajectòria Professional. Una trajectòria que el porta a presidir l’asseguradora Ibermutuamur. Ha presidit la Corporació Mútua, grup que reuneix a vuit mútues d'accidents de treball i malalties professionals I la seva activitat incansable l’ha portat a ser conseller en organitzacions com Port Olímpic de Barcelona, Patronat del Museu Olímpic de Lausanne, EDS Espanya, Fecsa, Roland Berger i Schneider Electric Espanya. Actualment, també formava part del Patronat de la Fundació Príncesa de Girona com a representant de la Fundació Gala-Salvador Dalí, una de les quatre entitats promotores.

Sempre he defensat una idea de ciutat en una doble dimensió: la física i la humana, però amb la plena convicció, per damunt de tot, que la ciutat és la gent. Més que l’urbanisme, més que els serveis, més que qualsevol altra cosa, la ciutat és la seva gent. I és la gent, que ha contribuït, generació rere generació, a construir la Figueres d’avui. La ciutat d’avui és el resultat de l’acció de molts homes i dones, que individualment o col·lectivament, han participat en la generació o transmissió d’idees transformadores i en el disseny, impuls i execució de projectes d’una gran dimensió ciutadana i, en alguns casos, amb una important projecció exterior.

La biografia del figuerenc Ramon Boixadós és un orgull per la ciutat. Pels figuerencs i figuerenques sempre és un motiu d’orgull i d’autoestima que un fill de la nostra ciutat hagi tingut una important incidència en la vida econòmica, social i cultural del país, en l’àmbit privat o públic. La important trajectòria de Ramon Boixadós queda reflectida en el seu ampli currículum. Per damunt de tot, un figuerenc que des de qualsevol racó del món ha exercit i exerceix de figuerenc. I per damunt de qualsevol altra consideració, un figuerenc que ha presidit una institució que ha generat uns efectes importants per a Figueres. Una institució, la Fundació Gala-Salvador Dalí, que és un referent i un model d’una exemplar gestió museística; d’una gran trajectòria en la conservació del llegat dalinià; d’una brillant feina en la defensa i la potenciació de l’obra i la personalitat de Salvador Dalí; de la millor i més bona projecció i promoció del nom de la ciutat de Figueres arreu del món.

El balanç de la Fundació Gala-Salvador Dalí, sota el lideratge de Ramon Boixadós, supera al de qualsevol altra institució cultural del país. Els resultats d’una gestió que ha significat la reinversió dels seus beneficis, excedents com li agrada definir-ho el President de la Fundació, en la compra de més de 300 obres de Salvador Dalí per un valor de més de 60 milions d’euros. El resultat d’aquesta acció té dos grans beneficiaris: l’obra i la figura de Salvador Dalí, per un costat, i per l’altra, la ciutat de Figueres.

I és per aquest motiu, que la ciutat de Figueres, i en el seu nom l’Ajuntament de Figueres, va fer un reconeixement públic del lideratge de Ramon Boixadós en el projecte dalinià, tan important per la ciutat de Figueres, en el passat, en el present i en el futur, atorgant-li la Fulla de Figuera de Plata al Mèrit per acord plenari de 12 de desembre de 2002. En la mateixa línia, el Consell de Ministres de 25 d’abril de 2003, va concedir-li la Gran Creu de l’Ordre Civil d’Alfons X el Savi per la seva trajectòria al capdavant de la Fundació Gala-Salvador Dalí, des de 1991.

L’acte de lliurament de la Fulla de Figuera, el 24 de març de 2003, va omplir el Saló de Sessions de l’Ajuntament de Figueres i va comptar amb l’assistència d’un nombre important de personalitats, entre altres, la Infanta Cristina, l’exministre Enrique Barón i l’advocat Miquel Roca Junyent. La personalitat de l'homenatjat va ser glossada per Claudi Boada i Montse Aguer. En la seva intervenció, Boixadós va voler compartir la distinció: “me la mereixo si la comparteixo amb tots els que han fet possible que la Fundació tingui prestigi arreu del món”. El reconeixement institucional a Ramon Boixadós és una distinció que va tenir en compte el passat, mirant el present i amb la voluntat de guanyar el futur, en el camí de l’enfortiment del binomi Figueres-Dalí. D’un futur, que l’any 2004, centenari del naixement de Salvador Dalí, va fer un salt qualitatiu i quantitatiu important pels seus efectes de promoció internacional, d’enfortiment de la capacitat d’atracció de visitants, en el camí per consolidar la ciutat de Figueres com un referent del turisme cultural. 

 

 @Conxi Molons

 

Des de Figueres i l’Empordà, el reconeixement a Ramon Boixadós, com el darrer, el nomenament d’Associat d’Honor de Comerç Figueres Associació, lliurat el 2 de juliol de 2012, i des de Catalunya, amb la concessió de la Creu de Sant Jordi aquest 2017, és, fonamentalment, pels mèrits contrets en la presidència de la Fundació Gala-Salvador Dalí durant 26 anys, però, també, és un reconeixement a un figuerenc amb una llarga i notòria trajectòria pública i privada; a un figuerenc incansable, que ha mort a 89 anys, al mateix any de la celebració del 25é aniversari dels JJ.OO Barcelona’92, un exemple i model de bona gestió, que tingué tres noms propis, Josep Miquel Abad i Ramon Boixadós, en les funcions executives, i Pasqual Maragall en el lideratge, i després d’una una plena activitat empresarial i de lideratge del projecte dalinià.