La contribució de l’Església a la cohesió social de Figueres

Article publicat a la revista El Senyal  

de la Diòcesi de Girona (núm. 205, febrer 2020)

Lluny queden altres temps en què l’Estat no garantia l’accés a la sanitat, l’educació o els serveis socials; des de l’església i les institucions religioses, entre altres, es posaren en marxa obres benèfiques per a facilitar-ne l’accés. Beneficència, caritat, almoina,... només pretenien pal·liar, no canviar res. Durant molt de temps, s'acusava l’església d'estar sempre a favor dels rics i els poderosos. Es criticava la seva ideologia conservadora i el tracte paternalista amb què dispensava la seva beneficència en aquells temps de precarietat, pobresa i desigualtats, molts més greus que en l’actualitat. L’acció social de l’Església ha anat canviant amb el temps en el marc dels diferents contextos socials i polítics.

Dins l’àmbit sanitari, l’Hospital de Figueres és la institució més antiga de la ciutat. Es remunta a l’any 1313 quan el bisbe Guillem de Vilamarí presidí a Vilabertran el nomenament de Bernat Jaume i la seva esposa Garsenda com a primers hospitalers de l’hospital de la vila de Figueres, construït per la donació de béns d’aquest matrimoni.

Després de més de 700 anys aquell petit hospital destinat a acollir malalts, pobres i passavolants s’ha convertit en un potent pol de serveis sanitaris, sociosanitaris i assistencials sota la gestió de la Fundació Salut Empordà, concertats dins la xarxa pública, i amb una representació eclesiàstica que continua present i que ha contribuït a l’estabilitat en la governança de la institució.
Des de la segona meitat del segle XIX, la presència a Figueres d’escoles religioses ha estat important. També, ha estat diversa la seva funcionalitat. Unes més dirigides a les famílies més benestants; altres, més encaminades als sectors més populars.

Actualment, l’escola pública comparteix l’ensenyament infantil i primari amb les tres escoles concertades: Cor de Maria, Escolàpies i la Salle. I aquestes dues l’ensenyament secundari amb els cinc instituts de Figueres. L’escola democràtica, cohesionadora i catalana, un èxit col·lectiu. Amb les lleis d’educació de la democràcia, l’escoles religioses concertades, també, han fet un salt qualitatiu i quantitatiu important en la seva funció socialitzadora i en queda una altre d’important a fer per a combatre la segregació escolar i fomentar una distribució equilibrada de l’alumnat entre tots els centres educatius sostinguts amb fons públics.

Actualment, l’acció social de l’Església passa per les entitats. Abans més lligada a la beneficència i amb el temps s’ha anat transformant cap a una acció des del respecte de la dignitat de la persona humana, basada en l’acompanyament com a via de promoció personal i social, i a combatre les desigualtats socials. A Figueres, les entitats socials d’església, com Càritas i la Fundació Sant Vicenç de Paül, amb el projecte Ksameu, són una peça clau del tercer sector social, com a prestadores de serveis que treballen per la inclusió i la cohesió social, amb especial atenció als col·lectius més vulnerables de la societat figuerenca i empordanesa. Una funció d’intervenció socioassistencial i de reivindicació d’una major justícia social.