Parlant de Rafael Ramis a El Mirador d'Empordà TV

L'acte de la Biblioteca Víctor Català a Ràdio l'Escala i Canal 10 Empordà

Presentació del llibre 'Rafel Ramis. Catalanista, republicà, socialista i maçó' a l'Escala

La biblioteca Víctor Català acull la presentació del llibre "Rafel Ramis. Catalanista, republicà, socialista i maçó", una biografia elaborada per Joan Armangué. L'acte va comptar amb el socialista Rafel Bruguera i el republicà Albert Testart, que van debatre sobre els ideals del biografiat des d'una visió actual, vuitanta anys després de la seva mort.

El figuerenc Rafel Ramis va ser mestre, periodista i activista cultural i polític republicà, va viure a cavall entre segle dinou i vint. Es va exiliar durant la dictadura de Primo de Rivera i amb la República es convertí en home de confiança e Francesc Macià. Home de valors i d'ideals havia caigut pràcticament en l'oblit, essent molt desconegut a dia d'avui. Això va portar Joan Armangué a investigar entorn la seva figura i a elaborar-ne una molt detallada biografia que ha editat recentment Edicions Cal·lígraf. Divendres passat es va presentar aquesta biografia a la biblioteca de l'Escala. Per a l'autor de la biografia, Rafel Ramis, mort just abans de l'esclat de la Guerra Civil, és un dels grans oblidats de la nostra història contemporània. La biografia de Ramis ha de servir, explicà el seu autor per redescobrir els plantejaments polítics d'ara fa cent anys i com aprofitar-los avui en els àmbits del municipalisme, el catalanisme o el republicanisme. A la presentació, l'autor va comptar amb la presència del socialista Rafel Bruguera i el republicà Albert Testart. Amb ells va obrir el debat Una mirada política des de l’època de Ramis fins a l’actualitat. Debat en el qual Bruguera, aprofitant que recentment ha investigat la biografia de Martí Rouret, va fer una comparació de Rafel Ramis amb Rouret. Al llarg del debat es van anar fent referències de com era la política del primer terç del segle vint i l'actualitat. Fins al punt que el politòleg Albert Testart va concloure que Rafel Ramis no entendria gaire res del context polític actual: "Rafel Ramis (1880-1936). Catalanista, republicà, socialista i maçó", obra de Joan Armangué, ha estat editat per Edicions Cal·lígraf, de Figueres

Reportatge de l'acte a TV Canal 10 Empordà

Audio de l'acte Ràdio l'Escala

Entrevista al programa La Plaça de Ràdio l'Escala

Entrevista sobre el llegat Pasqual Maragall

Entrevista, com a delegat de la Fundació Catalunya Europa a l'Empordà, on parlo de la relació de Pasqual Maragall amb les comarques de Girona i, molt especialment, amb l'Empordà, així com de l'activitat i els objectius que es duen a terme des del programa Llegat Pasqual Maragall a les comarques gironines.

Exposició "Rafael Ramis, mestre vocacional"

Exposició Finestra a...

RAFAEL RAMIS, 

mestre vocacional

 

Del 15 de desembre de 2018 al 6 de gener de 2019

al Museu del Joguet de Catalunya

Carrer Sant Pere, 1 FIGUERES

Rafael Ramis Romans (Figueres, 1880-1936) va ser mestre, polític republicà i socialista, periodista, activista cultural, sindicalista, defensor del català i promotor del catalanisme.

Mestre vocacional, va començar la seva tasca com a docent al Col·legi Ramis de Figueres al costat del seu pare, Joan Ramis Reig. Després de la mort d’aquest, Rafael Ramis va assumir la direcció del centre i en va guiar la modernització. L’adaptació del Col·legi Ramis als nous corrents pedagògics va convertir-lo ben aviat en un referent com a impulsor d'un model innovador d'escola laica a Figueres. Així mateix, el centre va promoure i va normalitzar l’ensenyament en català.

El Col·legi Ramis va adquirir un gran prestigi educatiu a la ciutat i a tota la comarca. El 1921 l’escola de Ramis va passar a dir-se Col·legi Empordanès, denominació ja en català d’acord amb la llengua amb la qual es feien les classes. Durant l’exili de Ramis a París, a causa de la dictadura de Primo de Rivera, el Col·legi Empordanès va ser gestionat pel mestre Josep Pey, que ja treballava a l’escola.

Home de valors i ideals, mestre vocacional per a qui la política i la pedagogia eren activitats complementàries, Rafael Ramis va treballar al servei del republicanisme, del socialisme i del catalanisme. Malgrat tota la seva feina, la figura i l’obra de Ramis són poc conegudes.

Amb aquesta exposició de petit format d’alguns dels materials documentals del Fons Rafael Ramis Romans donats per la família al Centre de Documentació i Arxiu, el Museu del Joguet de Catalunya vol donar a conèixer la figura i la trajectòria de mestre de Rafael Ramis. L’exposició s’afegeix a l’aparició del llibre Rafael Ramis (1880-1936). Catalanista, republicà, socialista i maçó, de Joan Armangué, publicat recentment per edicions Cal·lígraf per reivindicar Ramis i la seva obra.

Empordà (24.12.18)

Ressenya del llibre sobre Rafael Ramis, Annals de l'IEE (2018)

Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos (AIEE), vol. 49 (2018)

HISTÒRIA, ART, MÚSICA, ACTUALITAT 

Rafael Ramis (1880-1936). Catalanista, republicà, socialista i maçó

Autor: Armangué, Joan

Figueres, Edicions Cal·lígraf, 2018, 273 p.

Tot i que per a alguns figuerencs i algun empordanès el nom de Rafael Ramis i Romans pot ser conegut, el seu  nom és una nota a peu de pàgina a la història de la Catalunya contemporània. Potser la seva etapa a l’Ajuntament de Figueres, o tal vegada el seu vessant com a pedagog, o fins i tot la seva relació amb Dalí,   Miravitlles, Francesc Macià o Josep Pla, podria portar a la memòria el seu nom. Però el cert és que Rafael  Ramis és un gran desconegut i un nom oblidat dins la nostra història. 

El també figuerenc Joan Armangué, en la seva faceta d’historiador i escriptor, es va topar un dia amb aquesta  figura que, amb el temps, es va fer recurrent vinculada a diferents aspectes de la història de la capital   empordanesa. Amb l’aprofundiment en la recerca, Armangué va percebre la riquesa del personatge que anava, precisament, més enllà d’aquelles notes a peu de pàgina puntuals i que dimensionaven el personatge com una figura profunda i rica. En efecte, Rafael Ramis va ser mestre, periodista i activista cultural i també va tenir una dimensió política que el van portar a ser regidor republicà i socialista i tinent d’alcalde a  l’Ajuntament de Figueres, sindicalista i un gran promotor del catalanisme, sense oblidar en cap moment un aspecte fonamental de les seves conviccions com és el laïcisme convençut.

El resultat de les investigacions de Joan Armangué en diferents arxius (també entre la documentació de la família Ramis) és el llibre Rafael Ramis (1880-1936). Catalanista, republicà, socialista i maçó, publicat per l’editorial figuerenca Edicions Cal·lígraf. El títol del llibre ja ens dona una idea de la polièdrica personalitat de Ramis, i el mateix Armangué indica que, “si volguéssim sintetitzar la personalitat i la trajectòria de Rafael Ramis en poques paraules, correríem el risc d’escapçar la profundidat i la riquesa de tot el que representa”. 

La lectura del llibre, d’una redacció rigorosa i tanmateix amena i didàctica, ens permet dimensionar la figura de l’intel·lectual que fou Ramis, i com la seves accions i compromisos responen en tot moment les seves conviccions i els seus valors. El seu laïcisme convençut el porten a manifestar-se públicament en contra de la vinculació del món eclesiàstic amb la cosa pública, ni que sigui en les participacions de representants municipals en cerimònies religioses. De la mateixa manera aquest laïcisme, sumat a la defensa de la llibertat de consciència i la igualtat entre les persones, el porta de manera inevitable a l’ingrés en la maçoneria durant el seu exili a París entre els anys 1923 i 1930 com a conseqüència de la repressió derivada de la dictadura de Primo de Rivera.

Tres van ser les ciutats que van acollir, preferentment, Rafael Ramis. La seva ciutat natal de Figueres, on es desenvolupà com a mestre i pedagog i també, en el seu vessant públic com a regidor a l’Ajuntament i, encara, com a president de Casino Menestral o promotor de l’Orfeó Germanor Empordanesa i periodista fundador i director de l’Empordà Federal.

Amb el cop d’estat del general Primo de Rivera l’any 1923, els regidors del consistori figuerenc van ser cessats i Rafael Ramis fou detingut i empresonat, com també ho foren altres ciutadans com Jaume Miravitlles, Martí Vilanova i Salvador Dalí, i després emprengué el camí de l’exili, que l’abocà a dificultats econòmiques, però també a un activisme constant i vigorós que el portà a ser un dels homes de confiança de Francesc Macià i a participar en els fets de Prats de Molló.

El retorn a Barcelona es produí el 1930, on continuaren les dificultats per a guanyar-se la vida i també aquella constant lluita social i cultural, en els eixos vitals del republicanisme, el socialisme (a la Unió Socialista de Cata- lunya i treballant per la unitat dels partits obrers) i el laïcisme. Però l’agreujament de la seva malaltia pulmonar condicionà la seva vida, fins a la mort el 3 de gener de 1936, amb tot just 55 anys.

El volum escrit per Joan Armangué ens permet recuperar una figura oblidada de la història (local, però, sobretot, nacional) i copsar la dimensió de la seva figura i tot l’entorn polític, social i cultural de l’època. De  manera encertada, Armangué ens ofereix, als apèndixs del llibre, un seguit d’articles de Ramis i sobre Ramis  que complementen el dibuix d’aquest figuerenc tant des de l’àmbit local com nacional i europeu.

Ramon Moreno

La presentació del llibre sobre Rafael Ramis, a Castelló d'Empúries, en un reportagte d'Empordà TV

La presentació del llibre Rafael Ramis (1880-1936). Catalanista, republicà, socialista i maçó (Edicions Cal·lígraf), amb el periodista i escriptor Sebastià Roig, al convent de Santa Clara, organitzat per la Biblioteca Ramon Bordas de Castelló d'Empúries, en un reportatge d'Empordà TV (dia 20 de desembre de 2018)

Reportatge a Empordà TV

Afegeix la llegenda

Mestres republicans empordanesos

Més enllà del posicionament ideològic dels mestres, la taula rodona amb David Pujol i Rosa M. Moret fou el marc per a parlar d’una etapa d’introducció dels nous corrents pedagògics, des de mitjans del XIX  fins a la Segona República. En paraules de Salomó Marqués «Tot aquest clima renovador viscut intensament pels mestres públics de les comarques gironines arribarà al seu punt culminant durant la República, quan les autoritats catalanes i, també, les del govern central, promulgaran les lleis necessàries i no escatimaran esforços econòmics per fer realitat el que se n’ha anomenat “La República dels Mestres”».

Molts foren els noms, des d'Antoni Balmanya fins a Josep Pallach, com a referents de la renovació pedagògica  impulsada des de l'Empordà, que els ponents destacaren per la seva contribució a l'educació.

Com a conclusió, des de la restauració de la democràcia s’han fet molts homenatges a alguns mestres republicans, sobretot, a pobles i, també, a iniciativa de comissions d’exalumnes, però, encara, ens resta pendent recuperar molts noms d'homes i dones, individualment i com a col·lectiu. Un deute públic que com a societat empordanesa els hi devem, pel seu mestratge i compromís pels nostres pobles i pel País.