dimecres, 24 d’abril del 2019

Le match Perpignan-Gérone: "la frontière reste un véritable obstacle"

El duel Perpinyà-Girona: 
"la frontera continua sent un obstacle real"
Entrevista a l'Indépendant (Perpinyà, 24.04.2019)

(traducció en català)
- És rellevant per a vostè comparar les ciutats de Perpinyà i Girona?
Sí. L'eix Perpinyà-Figueres-Girona representa el sistema urbà central de l'Espai Català Transfrontrerer. Com apunta el Llibre Blanc de l'Eurodistricte, redactat ara fa més de 10 anys, a diferència d'altres territoris situats a una banda i altra de la frontera, aquest espai es caracteritza per una frontera molt menys permeable per a les poblacions properes que hi viuen. Malgrat característiques territorials sovint semblants, les pràctiques i el tipus de desenvolupament han fet evolucionar els dos vessants de manera diferent en el transcurs dels últims decennis. Els dos territoris han evolucionat de manera distinta en el seu mode de desenvolupar-se i en la seva economia, la frontera constitueix encara un verdader obstacle polític o cultural.
- Com analitzeu el fet que Girona sembla haver aconseguit barrejar la preservació comercial del seu centre històric tot desenvolupant l'atractiu de la seva perifèria? A Perpinyà, hi ha la impressió que els dos enfocaments són antitètics? Que si desenvolupem una part, en detriment de l'altre.
Són dues ciutats amb una estructura urbana diferent. El valor patrimonial del barri vell de Girona, a partir de la seva reforma i rehabilitació, li han reforçat el seu atractiu turístic i, juntament, amb l'expansió de l'eixample impulsada al seu moment per la instal·lació d'Hipercor, fomentaren el desenvolupament comercial del centre de la ciutat complementant-se amb les superfícies comercials de la perifèria.
A la Catalunya sud el model comercial s'ha sustentat en la complementarietat entre el centre i la perifèria. A Perpinyà, el desenvolupament comercial de la perifèria ha desertitzat el teixit comercial del centre.
Hi ha una consciència del món econòmic i polític que els centres històrics de la ciutat són els primers avantatges d'atractiu. Això es caracteritza especialment per l'Empordà amb un relleu de la història antiga o de l'Edat Mitjana. Pot ser un exemple per a Perpinyà?
Efectivament. La reforma i millora dels centres històrics actuen com a revulsiu del comerç; però, és insuficient si no va acompanyada d'una oferta comercial competitiva. I en aquest aspecte, Perpinyà juga amb desavantatge en relació a l'eix Figueres-Girona.
La competitivitat comercial de l'eix La Jonquera/El Pertús-Figueres-Girona en relació a l'àrea de Perpinyà s'ha basat, sobretot, en el diferencial de preus des de la implantació de l'euro. En alguns casos (benzina, tabac, licors, per posar els exemples més significatius) és la fiscalitat la que marca la diferència. En altres, tant en productes alimentaris com no alimentaris, han estat els costos d'estructura els que representen la diferenciació de preus.
- Pel que fa als aeroports de Perpinyà i Girona. La diferència d'assistència és important. La proximitat de Barcelona pot explicar aquesta gran bretxa?
L'aeroport de Girona actua com la 4ª pista de l'aeroport de Barcelona i aquest factor és el que decanta la balança de viatgers a favor de Girona i en detriment de Perpinyà. En canvi, aquest té una funcionalitat dins la seva pròpia regió. Ambdós aeroports haurien d'actuar, i no ho fan, amb l'objectiu de captar la demanda del conjunt de l'Espai Català Transfronterer.
- Pel que fa als dos centres universitaris. Les dues ciutats semblen particularment atractives en els seus camps de competència. Queda clar que, a part de la situació de l'escola de fisioteràpia de Girona, hi ha molt pocs estudiants del sud que es formaran al nord i molt pocs estudiants del nord que es formaran al sud. . És una fatalitat?
No. És una qüestió de voluntats, de la prestació de serveis i d'especialitzacions que permetin el flux d'estudiants en tots els sentits. La Universitat de Perpinyà ha de mirar cap al sud. Per altra banda, l'Espai Català Transfronterer ha d'enfortir-se com a espai trilingüe i multicultural (català, castellà i francès) per evitar que la llengua sigui una barrera pels fluxos universitaris.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada