Article publicat al Diari de Girona (9 de gener de 2013)
Diu que l'alta velocitat ja
és aquí. Per ser una infraestructura prioritària, ens ha arribat a pas de
tortuga. I, per postres, l'han planificada tan malament, que si algú recull
tots els despropòsits i els novel·la amb un xic de gràcia, treu una epopeia que
desbanca 'La catedral del mar'.
Per acabar d'arrodonir la
nostra perplexitat, res millor que les declaracions triomfalistes del Príncep
de Girona. Qualificar l'arribada del TGV d'autèntica història d'èxit em sembla
una mica agosarat, quan la cosa inaugurada, per ser suaus, encara està força
potes enlaire.
Més absurd resulta
vantar-se del fet que Espanya sigui el primer país europeu en quilometratge
d'alta velocitat, quan està demostrat, del dret i de l'inrevés, que aquest
traçat radial és deficitari, insostenible i s'ha pensat amb els peus. Si hi
afegim que la xarxa de rodalies, que l'hereu reial no fa servir gaire, està
deixada de la mà de Déu, no podem estar gaire cofois.
Dit tot això, ara el que
ens pertoca és mirar de treure-li tant de profit com puguem al TGV. I des de
Figueres, li hem de donar les gràcies a Joan Armangué, perquè l'estació
existent és el fruit de la seva tossuderia.
De fet, el dia que va
anunciar que tindríem la nova estació, molts figuerencs el van acusar de mentir
i d'inventar-s'ho. No van parar fins que va quedar ben clar que tot allò anava
a missa. Llavors van fer córrer que hi hauria estació, però que no s'hi pararia
cap tren. A tots aquests difamadors il·lustres no costa gens reconèixer-los: des
d'ahir van per la rambla amb la llengua al cul.
Sebastià Roig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada